Des de CCOO de Catalunya dona suport a l’acció que van dur a terme ahir membres de la Plataforma per una Fiscalitat Justa, que es van donar cita a la Borsa de Barcelona per visibilitzar la seva demanda de fixar impostos als superrics d’Europa. Aquesta no és una ocurrència sobtada: fa mesos que existeix la iniciativa ciutadana europea que demana a la Comissió Europea gravar les grans fortunes per finançar la transició ecològica i social. Aquesta iniciativa planteja, per primera vegada, una agenda europea coordinada de tributació sobre la riquesa.
I és que, segons l’Informe de 2024 sobre l’Evasió Fiscal Global, elaborat per l’EU Tax Observatory, un gran nombre de milmilionaris tenen uns tipus impositius efectius molt baixos, d’entre el 0 % i el 0,5 % del seu patrimoni, significativament inferiors als de tots els altres grups de població. A això s’hi uneix que, només pel que fa a Espanya, la riquesa financera offshore, és a dir, enviada fora del país (sobretot, a refugis fiscals), ha augmentat en 20 anys en un 75,8 %: de 89.000 milions d’euros, el 2001, a més de 156.000 milions, el 2022.
Amb aquestes dades, no és estranyar que comenci a haver-hi un ampli consens internacional sobre la necessitat d’avançar en importants reformes fiscals, especialment sobre les grans fortunes. A través d’aquesta ECI (iniciativa ciutadana europea en les seves sigles en anglès), es reclama l’establiment d’uns impostos finalistes sobre el patrimoni que es destinarien a combatre el canvi climàtic i les desigualtats socials.

Per tirar-la endavant, es necessiten més de 1.000.000 signatures a tot Europa, de les quals un mínim de 41.600 han de ser d’Espanya. Per ser una d’aquestes més de 41.000 persones, n’hi ha prou amb signar al web www.tax-the-rich.es abans del proper 9 d’octubre, data en què es tanca la recollida de signatures.
Per aquest motiu, un grup de ciutadans i ciutadanes enfadats perquè ser ric surt molt barat, han decidit sortir al carrer a demanar signatures per una fiscalitat més justa, amb la qual els superrics paguin una part proporcional del seu patrimoni.

Els dies 10 i 11 d’octubre del 2024 se celebren les 7es Jornada Jurídiques de Dret Laboral i Sindical organitzades pel Servei Jurídic de CCOO de Catalunya. Aquesta nova edició està centrada en la figura de l’acomiadament i la reforma legislativa necessària. Constarà de cinc ponències. Començarà dijous a partir de les 15.30 i divendres al matí. La legislació europea i recents pronunciaments judicials han obert un debat sobre la institució de l’acomiadament regulada a la nostra normativa. 

A les jornades s’abordarà alguns dels punts més conflictius des de la perspectiva individual i col·lectiva. Els ponents, que formen part d’un grup de treball de recerca, presentaran les conclusions i les propostes per a una reforma legislativa. 

Es podrà accedir a una publicació de l’editorial Bomarzo on constaran tots els articles doctrinals en relació amb l’acomiadament realitzat pel grup de treball que dirigeix ​​el professor i catedràtic emèrit de l’UCLM Antonio Baylos Grau.

El debat és necessari davant d’una institució que ha esdevingut obsoleta en unes relacions laborals canviants. A les jornades jurídiques busquem fomentar el debat davant una necessària reforma de l’acomiadament.

Podeu inscriure-us a la jornada a: https://docs.google.com/forms/d/e/1FAIpQLSf0b1HstDMXg0TDcunKIfVBHgYPuuXhOM8kEXXRVnQqv_WnQQ/viewform

Llegiu aquí el díptic amb el programa:

El sindicat també reclama la reducció de jornada per millorar la conciliació, incrementar la productivitat i afavorir la inversió

Les dades de l’IPC corresponents al mes d’agost consoliden la tendència en la reducció de preus que es va iniciar el mes passat, reduint cinc dècimes més respecte el mes anterior, i ens situen molt a prop dels objectius d’inflació que estableixen les autoritats monetàries europees. Aquesta és una bona dada que reforça la idoneïtat d’intensificar la pressió per exigir increments salarials atès que, tot i que ja hem aconseguit una millora salarial destacable a través de la negociació col·lectiva, encara hi ha marge de millora. Aquestes millores salarials, ens permetrien aprofundir en en el procés de recuperació de poder adquisitiu de les persones treballadores, sense riscos de generar tensions inflacionistes alhora que generaria un cercle virtuós que contribuïria al creixement econòmic -incentivant la demanda-, atrauria major nombre d’inversions i, molt especialment, contribuiria a una millora de l’ocupació, reduint l’atur estructural.

A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,4 %, cinc dècimes menys que el mes anterior (2,9 %) i una dècima per sobre de l’indicador pel conjunt de l’Estat (2,3 %). El grup de productes que més han contribuït al descens de la taxa han estat el transport i els aliments i les begudes no alcohòliques. El transport, que ha reduït preus com a conseqüència del descens del preu dels carburants, presenta una variació interanual de -1,1 % i els aliments s’incrementen un 2,6 %, però aquest increment resulta menor que l’experimentat fa un any i, per tant, contribueix al descens de la taxa. D’altra banda, els productes que més s’encareixen són aquells relacionats amb els hotels, cafès i restaurants (4,3 %), ensenyament (3,3 %) i habitatge (3,9 %).

La variació mensual de preus per Catalunya ha estat del 0,1 %.

A l’Estat, la variació interanual de l’IPC es situa  en 2,3 %, també cinc dècimes menys que el mes anterior (2,8 %) i una dècima per sota de l’indicador per Catalunya (2,4 %). El grup de productes que més han influït en el descens de l’índex han estat el transport i els aliments. Per altra banda, l’habitatge, amb un increment del 4,0 %, ha contribuït a l’encariment dels preus. Cal recordar, però, que per al càlcul de l’IPC, l’epígraf de l’habitatge no preveu les despeses associades a la compra ni tampoc al lloguer de l’habitatge, sinó les despeses complementàries a l’habitatge, com ara les despeses d’electricitat.

La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat nul·la, del 0,0 %.

La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, se situa en el cas de l’Estat al 2,7 %, una dècima menys que el mes anterior (2,8 %). En l’àmbit català, la inflació subjacent es manté en el 2,9 %. Per tant, aquest és un altre símptoma de la normalització en el comportament dels preus.

La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 2,4 %, cinc dècimes menys que el mes anterior (2,9 %). Observem una reducció força semblant per al conjunt de països que conformen la zona euro, que redueixen quatre dècimes i  presenten un índex de 2,2 % , consolidant el procés de convergència entre el nostre Estat i el nostre entorn europeu amb el qual compartim moneda.

CCOO considera que:

• És inajornable la implementació de la reducció de la jornada laboral màxima. La reducció del temps de treball és un element indispensable per millorar la conciliació entre la vida personal i familiar i la laboral alhora que pot actuar com un vector que millori la productivitat, enfortint el nostre teixit productiu i millorant la nostra competitivitat.

• Cal aprofundir en el model de finançament per Catalunya i no deixar passar la finestra d’oportunitat que ens ofereix l’actual moment polític per millorar el nostre sistema fiscal. En aquest debat, CCOO de Catalunya volem participar amb propostes concretes que contribueixin a la seva actualització.

• Malgrat que hem fet un important esforç sindical per incrementar salaris i compensar els efectes de la inflació, no renunciem a intensificar les millores salarials i ara és el moment idoni. La inflació, cada cop més, mostra símptomes d’estabilització i també les autoritats monetàries sembla que decideixen invertir les seves polítiques restrictives i començar una nova fase expansiva, reduint els tipus d’interès, per evitar el risc d’una eventual recessió. Per tant, una millora salarial de les persones treballadores, no només és possible, sinó que contribuiria a augmentar el consum, reduir l’atur estructural, dinamitzar l’economia i actuaria de vacuna davant una possible caiguda del volum de producció.

• Finalment, no només cal impulsar les polítiques econòmiques. sinó que, de manera complementaria, cal reforçar les polítiques d’ocupació per reduir l’atur de caràcter estructural, que requereix un abordatge específic. En un moment com l’actual, de creixement de l’ocupació, de moderació de preus i de creixement econòmic molt per sobre del nostre entorn europeu, no hi ha excusa per no abordar de manera decidida la situació de les persones que encara es troben buscant feina i no en troben.

Escolta aquí la valoració d’Albert Ferrer, responsable de mercat de treball i economia:

El Seminari Salvador Seguí, de la Fundació Cipriano García, va presentar dilluns nou de septembre a la tarda l’informe “Propostes per al debat i la reforma del finançament autonòmic», amb una anàlisi detallada de com ha de ser un possible nou finançament, i que en vigílies de la Diada Nacional. L’informe, coordinat per Alfons Labrador, es va presentar a l’Espai Assemblea de la Seu Nacional, en un acte que va presentar Dolors Llobet, presidenta de la Fundació Cipriano García, i en el que van intervenir també l’economista i catedràtic de la UPF Guillem López Casasnovas, la també economista i professora de la UB Maite Vilalta, i el secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco.

Llobet va remarcar que el debat s’ha de centrar en “aconseguir més recursos públics cap al benestar de la gent”, mentre que Labrador va cridar a trobar “un consens ampli per un tema tan sensible com el finaçament”. Al seu torn, López Casasnovas va afegir que «el finançament ha de garantir les despeses que comporta fer front als serveis essencials de l’estat del benestar independentment de la seva capacitat fiscal» i Vilalta va incidir en que el model actual de finançament preveu una actualització que “encara no s’ha dut a terme”. Per acabar, Pacheco va afegir algunes conclusions, com ara que el debat del finançament ha de donar respostes i solucions a la vida de la gent i que, segons va dir, “necessitem recaptar més i de forma progressiva. Hem de guanyar en corresponsabilitat i transparència”, i va reblar que “qui no vol recaptar la seva part no pot demanar augment del que disposa per transferència”, a banda de que “cal assegurar l’autonomia financera dels ens locals”.

El document pot llegir-se aquí: