CCOO de Catalunya ens vam reunir ahir amb la consellera d’Interior, Núria Parlón Gil, i tot el seu equip per tal d’abordar els presumptes casos d’assetjament sexual que pateixen les treballadores de l’empresa Serveo, que gestiona el servei 112 d’emergències a Catalunya.

Serveo és una empresa que pertany al sector dels contact center, un sector altament feminitzat. Diverses treballadores de l’empresa han manifestat al sindicat un seguit de fets gravíssims per part d’alguns coordinadors, fets que poden ser constitutius de delictes d’assetjament sexual a les treballadores del 112.

A més, alguns casos han estat sostinguts en el temps, i ja estan en mans de la justícia. Tot i així, CCOO, com a sindicat feminista, no podia quedar-se de mans creuades davant la greu situació. Sempre hem treballat i treballem per donar una resposta àgil a les víctimes i evitar-los situacions de revictimització. Volem valorar la valentia de totes les dones  que han fet un pas endavant, tot denunciant els fets, i agrair l’’esforç i l’acompanyament que estan fent les nostres delegades sindicals de Serveo. 

La Conselleria ha estat sensible a les qüestions plantejades, i ha qualificat els fets traslladats com a “inadmissibles”. També ha mantingut una posició  ferma per erradicar aquestes conductes. El Departament ha adquirit el compromís de fer una anàlisi jurídica exhaustiva dels fets  i prendre les mesures  més adients i contundents, tot posant èmfasi en la protecció d’aquestes treballadores.

Desde CCOO estarem molt pendents de l’evolució de les accions que es duguin a terme, per tal que el cas sigui abordat de manera ferma. 

Aquesta matinada el comitè d’empresa i la direcció de Federal Mogul Friction Products Barcelona han arribat a un preacord que permetrà minimitzar l’afectació de l’ERO, mitjançant l’aplicació de mesures no traumàtiques. La plantilla haurà de ratificar demà el principi d’acord per a la seva signatura definitiva.

Amb el preacord assolit es redueix el nombre de persones afectades de 70 a 60 i es prioritza el criteri de voluntarietat com a preferent per acollir-se a la baixes, amb una indemnització de 38 dies per any treballat, amb un màxim de 30 mensualitats per a les persones de menys de 55 anys, i de 20 dies per any amb un màxim de 14 mensualitats per a les que tinguin a partir de 55 anys. A més, per a les persones que es presentin voluntàries s’ha pactat una  compensació extraordinària de 2.500 € bruts en un pagament únic que se’ls abonarà junt amb la indemnització.

El preacord també preveu un pla de rendes per a les persones que tinguin entre 55 i 57 anys equivalent a un 90 % del salari net fins que compleixin els 63 anys; en el cas de les persones que tinguin a partir de 58 anys se’ls abonarà fins als 63 anys i mig. S’ha acordat una revaloració del 2 %.

Finalment, incorpora una garantia d’ocupació per a les persones que queden en plantilla fins a l’abril del 2027.

Amb la consecució d’aquest preacord queda desconvocada la vaga prevista per a aquesta setmana.

El sindicat reclama que la situació no posi en perill el dret efectiu a la renda garantida de ciutadania

Des de CCOO de Catalunya, i davant la carta que el departament ha enviat a 8.500 persones vulnerables reclamant-los el retorn de diversos ajuts que l’Administració considera que els va abonar indegudament, volem expressar la nostra preocupació per l’impacte, tant econòmic com emocional, i en termes de salut mental, que aquesta reclamació suposarà per a les persones afectades. Les persones afectades, de mitjana, s’enfronten a deutes d’uns 7.500 euros, i en la major part dels casos es troben en situacions d’extrema vulnerabilitat. Considerem imprescindible que el Govern revisi els expedients i estableixi un mecanisme monitoritzat per trobar solucions que no lesionin més la situació de vulnerabilitat en la qual ja estan la majoria d’elles. 

Volem assenyalar que hem estat denunciant durant anys la situació que ha conduït a aquest desgavell administratiu, i que les solucions que de moment s’hi han volgut posar des dels diferents governs no han estat sinó pedaços. Un clar exemple d’això és la denúncia que vam transmetre a l’últim informe sobre la renda garantida de ciutadania (RGC) que vam publicar el passat desembre del 2023: “La renda garantida de ciutadania davant un futur d’incerteses”, en el qual ja vam insistir en la necessitat de facilitar la tramitació, harmonitzar criteris, etc. Durant l’elaboració de l’informe també vam poder recollir testimonis de les persones a les quals havien reclamat pagaments indeguts i vam copsar com aquesta situació els va afectar la salut mental, amb el que això suposa en situacions d’especial vulnerabilitat. 

Per aquesta raó, reclamem a la consellera actual Mònica Martínez Bravo la creació d’una comissió específica amb la participació dels principals agents econòmics i socials per acordar les mesures adients. Mesures que passen per un increment dels recursos destinats a la tramitació de les prestacions, la creació d’una finestreta única i la millora dels sistemes de gestió de la informació per fer més senzill i eficient el procés de sol·licitud d’ajuts públics. Cal que aquest disseny eviti duplicitats, i que no quedin ajuts sense adjudicar a persones que hi tindrien dret.

L’assumpció de l’ingrés mínim vital (IMV) és una oportunitat per al Govern per arribar a les persones que no han pogut gaudir del dret a la RGC, a la vegada que es connecten bases de dades i s’automatitzen processos per evitar errors.

Per últim, també volem insistir en la importància d’un dret com la RGC, que ara reben 151.892 persones, i que és clau per construir una Catalunya més justa i igualitària. No oblidem que a Catalunya un 24,4 % de la població es troba en risc de pobresa i/o exclusió social. Cal, per tant abordar amb profunditat un repte social que afecta gairebé dos milions de persones i en el qual l’Administració ha d’estar a l’alçada. 

Les dades de l’IPC corresponents al mes de setembre ens mostren un descens considerable dels preus i ens situen finalment dins dels objectius d’inflació que determina l’autoritat monetària europea. A més, l’índex general nacional i l’estatal se situen en nivells més baixos que el del nostre entorn econòmic, i destaca la bona evolució general dels preus del nostre país en aquesta darrera etapa de l’actual crisi de preus. Malgrat les bones dades generals, no podem obviar que els preus de l’habitatge continuen pujant i que aquest increment -que l’epígraf d’habitatge de la cistella de productes no recull adequadament perquè deixa fora l’habitatge de propietat- esdevé una barrera insalvable per a moltes persones que veuen serioses dificultats per tirar endavant els seus projectes de vida. És en aquest context que es fa del tot imprescindible que els poders públics abordin polítiques d’habitatge a curt, mitjà i llarg termini, que permetin garantir de manera efectiva l’accés a l’habitatge, sense caure en la temptació d’aprovar polítiques a curt termini que tinguin un caràcter efectista però que no siguin útils per reduir els preus.

A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa en el 1,7 %, 7 dècimes menys que el mes anterior i 2 dècimes per sobre del mateix indicador per l’Estat (1,5 %). El grup de productes que més ha contribuït al descens ha estat el transport (que ha registrat un increment menor que el del mateix període de fa un any) i els aliments i begudes no alcohòliques que, malgrat continuar incrementant, ho fan en menor mesura que fa un any.

La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de -0,7, mantenint tan sols 1 dècima de diferència respecte el mateix indicador a escala estatal (-0,6 %).

Pel que fa a l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa  en l’1,5 %, 8 dècimes menys que el mateix indicador pel mes passat (2,3 %) i 2 dècimes per sota del mateix indicador per Catalunya (1,7 %). El grup de productes que més han contribuït al descens de preus són coincidents amb els que hem fet esment en el cas de Catalunya.

La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de -0,6 %, mantenint tan sols 1 dècima de diferència respecte de la variació mensual per Catalunya (-0,7 %).

La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, se situa en el cas de l’Estat al 2,4 %, 3 dècimes menys que el mes anterior (2,7 %). En el cas de Catalunya, la inflació subjacent s’ha reduït 2 dècimes i se situa al 2,7 %.

La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en l’1,7 %, 7 dècimes menys que el mes anterior (2,4 %) i 1 dècima per sota del nostre entorn europeu atès que l’indicador harmonitzat pel conjunt de països de la zona euro se situa en l’1,8 %, 4 dècimes menys que el mes passat (2,2 %).

CCOO considera que:

● Les manifestacions convocades arreu de l’Estat aquest passat diumenge no són més que l’expressió popular nítida de la necessitat d’abordar polítiques estructurals per fer efectiu el dret a l’habitatge. Portem quatre dècades de polítiques d’habitatge que s’han mostrat clarament ineficients per garantir el dret a l’accés a l’habitatge, agreujat en un context de finançament de l’habitatge com a actiu d’inversió. Per tant, ara és el moment per revertir la situació amb polítiques efectives a curt, mitjà i llarg termini.

● És inajornable la implementació de la reducció de la jornada laboral màxima, limitant-la a 37,5 hores. Reduir el temps de treball i que aquesta reducció arribi a tots els sectors és un element cabdal per millorar la conciliació entre els àmbits personal, familiar, social i laboral. Alhora, la reducció de la jornada laboral pot actuar com un factor de millora de la productivitat, enfortint d’aquesta manera el sistema productiu del país i millorant la nostra competitivitat.

● Amb una evolució dels preus que finalment se situa dins dels objectius d’inflació de les autoritats monetàries europees no hi ha excuses per no abordar un escenari d’increments salarials. La crisi de preus de la qual tot just estem sortint ha soscavat la capacitat adquisitiva de les persones treballadores tot i que els acords importants assolits en l’àmbit de la negociació col·lectiva ha permès compensar aquesta pèrdua. En aquest context no podem deixar de destacar com els marges empresarials han crescut de manera molt notable i, per tant, ens ofereix marge per nous increments salarials. Per tant, ara és el moment d’impulsar salaris més elevats sense risc de comprometre noves tensions inflacionistes.

● Finalment, no podem obviar que, malgrat les bones dades macroeconòmiques que caracteritzen l’evolució recent del nostre país, encara hi ha més de 300.000 persones a Catalunya en situació d’atur, una part dels quals es troba en situació d’atur de llarga i de molt llarga durada. Per abordar aquest atur estructural cal un enfocament específic que no podem demorar més perquè, en un escenari com l’actual, de creixement econòmic, de moderació de preus i de creixement de l’ocupació, no podem deixar ningú enrere.

Valoració en àudio d’Albert Ferrrer, responsable de Mercat de Treball i Economia