Davant les declaracions expressades pel president de Foment del Treball, Josep Sànchez Llibre, en què avisa els partits polítics “del que se’ls vindrà a sobre” si aproven la rebaixa de la jornada laboral a 37,5 hores, des de CCOO volem manifestar que aquestes declaracions amaguen la realitat del mercat laboral català. La reforma de la jornada és essencial per assolir una reducció de l’atur estructural i donar sortida a les 360.000 persones aturades mitjançant el repartiment del temps de treball, sense comptar les hores extres que es generen.

A més, l’impacte positiu d’aquesta reducció en la contractació a temps parcial també és evident, ja que millora el poder adquisitiu de les persones que es troben en situacions més precàries.

Tanmateix, tenint en compte que es preveuen per a aquest 2024 beneficis empresarials entorn del 13% del PIB estatal (aproximadament 200.000.000 €), el cost derivat de l’aplicació del nou horari és perfectament assumible. Per últim, volem dir a la patronal que retorni al pragmatisme i renunciï a aquest posicionament frontista. És necessari apostar pel diàleg social, principal eina de construcció democràtica, per tal de negociar les mesures que el mercat de treball i l’economia necessiten.

CCOO considerem que la jornada de 37,5 hores setmanals és només un pas cap a una reducció més significativa.

Valoració de Javier Pacheco, secretari general de CCOO Catalunya

CCOO de Catalunya celebra que el Tribunal Constitucional hagi estimat el recurs de CCOO i hagi dictat una sentència amb data 2 de desembre de 2024 que declara la vulneració del dret fonamental a la igualtat i no discriminació a una treballadora que és família monoparental.

La treballadora, juntament amb els serveis jurídics de CCOO de Catalunya, van plantejar un recurs davant el Tribunal Constitucional després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya desestimés el recurs de suplicació i desestimés el dret d’aquesta treballadora a gaudir el permís de cura de menors que li corresponia per ser família monoparental.

Posteriorment, el mateix Tribunal de Justícia de Catalunya va interposar un recurs d’inconstitucionalitat que va donar lloc a la STC 140/2024, de 6 de novembre.

Ara, el Tribunal Constitucional, ha estimat el recurs de CCOO i reconeix la vulneració de drets fonamentals a una mare treballadora que va demanar el dret a percebre el permís de cura de menor addicional per ser família monoparental abans que el Tribunal Constitucional dictés la sentència 140/2024.

Aquesta sentència és la primera del Tribunal Constitucional que reconeix la vulneració del dret fonamental a l’igualat i no discriminació a una mare treballadora i, en conseqüència, anul.la tot el procediment judicial i administratiu i obliga a l’INSS a reconèixer el dret a gaudir les setmanes per cura de menor corresponien a l’altre progenitor al ser una família monoparental.

Encara que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar el recurs, des de CCOO de Catalunya enteníem que això era una decisió contrària al dret fonamental de les mares treballadores i vam optar per interposar un recurs d’empara al Tribunal Constitucional. Finalment, ens ha donat la raó.

L’economia millora però no per a tothom

Les dades macroeconòmiques segueixen consolidant un període de creixement extraordinari de l’economia espanyola i catalana en comparació amb el nostre entorn europeu. La previsió de creixement del PIB per a 2024 a Catalunya en un 2,7 % segons el Govern de la Generalitat i a Espanya en un 3 % segons Funcas d’acord amb la Unió Europea.

L’evolució dels salaris a Espanya mostren un creixement al voltant del 4 %, per sobre de la inflació, que de mitjana ha estat fins a novembre del 2,8 %, índex que es fixa per la revalorització de les pensions. Els salaris recuperen tímidament poder adquisitiu sobre les dades agregades de preus, però si analitzem on la majoria de la gent ha de fer front a la tensió dels preus de la cistella de la compra que necessiten, veiem com els aliments i l’habitatge han tingut un impacte que ha castigat més la falta de poder adquisitiu per garantir les necessitats bàsiques d’una part important de la classe treballadora. Els aliments porten un acumulat del 40 % d’increment als darrers 4 anys i l’habitatge només enguany ha incrementat per sobre de l’11 %.

La desigualtat es redueix, si mirem l’índex del coeficient Gini, que mesura de 0 a 100 el nivell d’ingressos de la població. Veiem com a Espanya des de 2017 fins a 2023 s’ha reduït des del 34,1 fins el 31,5, 2,6 punts. Però això no significa que la situació de vulnerabilitat s’hagi corregit i, en canvi, comprovem que el perill de l’exclusió social s’ha incrementat. La taxa AROPE, que evalua els indicadors sobre els riscos de pobresa, indica que del 2022 al 2023 s’ha incrementat 0,5 punts el risc de pobresa, passant del 26 % al 26,5 % de la població, aproximadament 240.000 persones més només en un any.

L’economia va bé, però no garanteix prou rendes per a tothom. Aquest és el forat per on la dreta i la ultradreta aprofiten per trobar un nínxol de vots entre les persones que no veuen en el sistema la solució a les seves necessitats. Aquest és el camp de batalla política per les esquerres. Donar certeses sobre les condicions materials de vida de la gent. Tenir prou salaris per fer front a preus raonables de les necessitats bàsiques a la vida.

Per això són importants els convenis signats a la química o les càrnies. Per això és important mobilitzar-se pels convenis d’acció social o de servei a domicili. Per això el sindicat ha d’enfortir la reivindicació i la mobilització a la negociació col·lectiva, fer-nos forts a la disputa de la renda. Per corregir les desigualtats i oferir un horitzó a la majoria.

L’habitatge, una prioritat per la lluita de classes

Però la batalla per una renda suficient no només s’ha de desenvolupar en la millora dels ingressos per la via de millors salaris o pensions. També en la regulació i intervenció dels preus de l’habitatge.

Avui l’habitatge és un dels principals problemes de la societat per garantir viure amb suficiència econòmica. Les anàlisis que hem fet des de CCOO de Catalunya sobre la situació de l’habitatge al país indiquen que l’especulació immobiliària ha privat la majoria de la ciutadania d’un habitatge digne a un preu raonable.

El sindicat defensem que no es pot dedicar més del 30 % dels ingressos al pagament de l’habitatge si volem viure amb dignitat. Aquesta realitat es veu superada notablement. De mitjana la població requereix el 40 % dels ingressos per al pagament de l’habitatge i el jovent el 80 % dels seus ingressos per fer front al lloguer.

Seguim participant de la mobilització i teixint l’estratègia territorial. Millorarem la presència de la reivindicació per l’habitatge als centres de treball, les nostres federacions han d’incorporar-la a la seva tasca d’extensió i atenció a les empreses. I negociarem millores en els àmbits de concertació social. La ciutat de Barcelona i la seva taula de diàleg social ha començat a definir un esborrany d’iniciatives per ser negociades i concloure amb un acord en el curt termini.

L’habitatge és un dels punts principals de la lluita de classes d’avui dia.

La reducció de jornada i la pujada de l’SMI, claus en la situació actual del diàleg social

La negociació de la reducció de jornada cap a les 37,5 hores amb còmput anual ha arribat a la seva fi pràcticament. La CEOE ha decidit formalitzar la seva negativa a l’acord, que ja havia manifestat en la seva estratègia dilatòria per tal d’evitar la implementació per llei a l’Estatut dels Treballadors.

El Ministeri de Treball i Economia Social ha publicat a consulta pública la redacció de la proposta de llei i ha començat a compartir documents amb el sindicat per tal de tancar un acord amb nosaltres. La negociació gravita en la reducció de jornada, el sistema de control horari i la desconnexió digital.

El sindicat ha començat una ronda de contactes amb els socis d’investidura per tal de constatar una majoria suficient al Congrés. Ha començat amb els partits d’Euskadi, EH Bildu i PNB i seguirà amb ERC, una vegada surti escollida la nova direcció, i amb Junts.

El PSOE no està gaire còmode amb una negociació bilateral que pot tensionar la posició de Junts deixant fora la CEOE. El PSOE té com a prioritat tirar endavant els pressupostos generals i necessita el suport de Junts. La velocitat a la tramitació de la llei ha d’acoplar-se a la necessitat de trobar consensos amb la majoria parlamentària, però sense deixar d’exercir la pressió evitant un “cepillado” de la llei que malbarata la reducció efectiva de la jornada.

En aquest sentit, el sindicat ha de preparar-se per mobilitzacions que acompanyin aquesta fase final per assolir la reducció de jornada i a la vegada trobar consens entre les majories que la fan possible al tràmit parlamentari.

El ministeri també ha iniciat el procés per incrementar l’SMI. El grup d’experts ha plantejat que per tal de mantenir el poder adquisitiu ha de pujar un 2,8 %, la mitjana de la inflació. El sindicat defensem un increment superior al voltant del 5 % que significaria mantenir les ràtios dels increments dels salaris per tal de complir amb la Carta Social Europea.

Però també volem negociar la modificació reglamentària que asseguri que l’increment es produeix en tots àmbits eliminant la capacitat d’absorció de 18 diferents conceptes salarials, com es produeix en alguns sectors i activitats econòmiques.

El diàleg social en aquests dos aspectes estan en fase final, però no es pot donar per fet. Cal seguir tensionant la posició dels treballadors i treballadores rere les propostes que són estratègiques per reduir les desigualtats.

La darrera catàstrofe climàtica ha afectat diferents parts de la costa Mediterrània i les províncies de Cadis i Albacete. Màlaga, Tarragona i sobretot el País Valencià han patit les conseqüències d’un fenomen atmosfèric en forma de fortes tempestes que han provocat riuades devastadores al territori provocant la mort de més de 200 persones i pèrdues materials, d’habitatges i de vehicles de milers de famílies, així com la destrossa d’infraestructures de tota mena, en la zona de València.

La gestió de l’emergència ha estat un caos. El govern de la comunitat va reaccionar tan tard que el desastre ja s’havia produït i va mostrar la seva incompetència per reaccionar de manera immediata a donar suport a les zones afectades, enredant-se en un marc de competències administratives, retardant l’arribada de l’UME per les tasques de cerca de persones desaparegudes. Una acció negligent que ha de tenir
conseqüències polítiques i judicials. La ciutadania ha sortit en massa en dues ocasions al carrer per demanar la dimissió de Mazón i del seu govern.

La solidaritat del poble ha estat l’altra cara de la moneda. Dins d’un mar d’indignació, que es va evidenciar amb la visita oficial del president del Govern i del Rei, la gent s’ha bolcat en massa a les tasques de neteja i cerca de persones desaparegudes. Una societat viva encarna els valors de la fraternitat en casos d’emergència. L’organització dels milers de voluntaris ha estat una tasca difícil que també ha trobat les mancances del govern autonòmic i les dificultats dels governs municipals per donar resposta als milers de persones que han estat als diferents pobles col·laborant en la neteja.

I aquesta expressió de solidaritat ha tingut el punt negre amb el paper de referents a les xarxes de la ultradreta, que hi ha utilitat l’estratègia de la mentida i les notícies falses per confondre la ciutadania amb l’únic objectiu de fer responsable el govern espanyol de la catàstrofe i la seva gestió. Una ofensiva reaccionària que ha tingut efectes inicials, amb el lema “el poble només salva el poble”, que han estat corregits posteriorment amb la intervenció de milers de servidors públics, que han demostrat que són imprescindibles per reconstruir la devastació al territori i donar solucions a les persones afectades. El poble sense les estructures d’un Estat no es pot salvar sol.

El sindicat ha pactat l’escut social per protegir les persones afectades en el marc laboral i ha traslladat una proposta per la reconstrucció de la zona, a més de la planificació estructural del territori per evitar desastres futurs.

A Catalunya la DANA ha afectat a Tarragona dues vegades obligant les autoritats a decretar l’emergència i la restricció de la mobilitat i l’activitat econòmica. En aquest sentit, des de CCOO hem estat des del primer moment treballant amb el Govern per concretar l’afectació a les empreses i el nivell de restricció garantint activitats essencials amb plena seguretat.

També des de la unió intercomarcal de Tarragona en coordinació amb la direcció nacional, hem garantit la seguretat de l’activitat sindical als locals i dels nostres delegats i delegades amb una capacitat de reacció molt ràpida, que ha estat molt ben valorada per l’actiu sindical al territori. L’aprenentatge de la pandèmia ha facilitat la gestió de la crisi gràcies a les metodologies que anem incorporant a la gestió interna i organitzativa.

Per altra banda, també vam posar a disposició de l’organització al País Valencià reforç telefònic i telemàtic per atendre consultes, així com un equip d’assessorament si calia, en coordinació amb la Confederació. Una acció que ha estat molt ben acollida per les companyes i companys, que en un moment d’angoixa han percebut la fraternitat de les CCOO més enllà del seu territori.

Hem organitzat 17 actes per tot el territori que han commemorat el 60è aniversari de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Els diferents territoris han aprofitat per visibilitzar i homenatjar diferents motius propis, des dels aniversaris de les vagues del Baix Llobregat, els processats i condemnats pel Tribunal de Orden Público del règim franquista, o el paper dels advocats i advocades laboralistes, etc.

L’acte central va compaginar l’aniversari amb la reinauguració de la seu nacional després de les rehabilitacions integrals que s’han portat a terme. Un acte que va comptar amb una important presència institucional, de companys i companyes de la resta d’organitzacions de la confederació de CCOO i d’entitats socials amb qui compartim lluites. També amb moltes persones històriques del sindicat i un bon nombre d’afiliats i afiliades, que omplien la sala d’actes i el vestíbul de la seu nacional de gom a gom.

Un acte que va homenatjar els nostres orígens, però sobretot va impulsar el sindicat cap al futur des d’un present sòlid. Una organització que mostra la seva fermesa i legitimitat per seguir sent la principal referència de la classe treballadora catalana.

Hem de fer una valoració molt positiva de l’organització d’aquests actes que han comptat amb el compromís, dedicació i bon gust de desenes de persones que s’han posat al capdavant de la feina i valorar l’alta participació d’un bon nombre de l’actiu del sindicat, d’ahir, i d’avui.