L’economia millora però no per a tothom

Les dades macroeconòmiques segueixen consolidant un període de creixement extraordinari de l’economia espanyola i catalana en comparació amb el nostre entorn europeu. La previsió de creixement del PIB per a 2024 a Catalunya en un 2,7 % segons el Govern de la Generalitat i a Espanya en un 3 % segons Funcas d’acord amb la Unió Europea.

L’evolució dels salaris a Espanya mostren un creixement al voltant del 4 %, per sobre de la inflació, que de mitjana ha estat fins a novembre del 2,8 %, índex que es fixa per la revalorització de les pensions. Els salaris recuperen tímidament poder adquisitiu sobre les dades agregades de preus, però si analitzem on la majoria de la gent ha de fer front a la tensió dels preus de la cistella de la compra que necessiten, veiem com els aliments i l’habitatge han tingut un impacte que ha castigat més la falta de poder adquisitiu per garantir les necessitats bàsiques d’una part important de la classe treballadora. Els aliments porten un acumulat del 40 % d’increment als darrers 4 anys i l’habitatge només enguany ha incrementat per sobre de l’11 %.

La desigualtat es redueix, si mirem l’índex del coeficient Gini, que mesura de 0 a 100 el nivell d’ingressos de la població. Veiem com a Espanya des de 2017 fins a 2023 s’ha reduït des del 34,1 fins el 31,5, 2,6 punts. Però això no significa que la situació de vulnerabilitat s’hagi corregit i, en canvi, comprovem que el perill de l’exclusió social s’ha incrementat. La taxa AROPE, que evalua els indicadors sobre els riscos de pobresa, indica que del 2022 al 2023 s’ha incrementat 0,5 punts el risc de pobresa, passant del 26 % al 26,5 % de la població, aproximadament 240.000 persones més només en un any.

L’economia va bé, però no garanteix prou rendes per a tothom. Aquest és el forat per on la dreta i la ultradreta aprofiten per trobar un nínxol de vots entre les persones que no veuen en el sistema la solució a les seves necessitats. Aquest és el camp de batalla política per les esquerres. Donar certeses sobre les condicions materials de vida de la gent. Tenir prou salaris per fer front a preus raonables de les necessitats bàsiques a la vida.

Per això són importants els convenis signats a la química o les càrnies. Per això és important mobilitzar-se pels convenis d’acció social o de servei a domicili. Per això el sindicat ha d’enfortir la reivindicació i la mobilització a la negociació col·lectiva, fer-nos forts a la disputa de la renda. Per corregir les desigualtats i oferir un horitzó a la majoria.

L’habitatge, una prioritat per la lluita de classes

Però la batalla per una renda suficient no només s’ha de desenvolupar en la millora dels ingressos per la via de millors salaris o pensions. També en la regulació i intervenció dels preus de l’habitatge.

Avui l’habitatge és un dels principals problemes de la societat per garantir viure amb suficiència econòmica. Les anàlisis que hem fet des de CCOO de Catalunya sobre la situació de l’habitatge al país indiquen que l’especulació immobiliària ha privat la majoria de la ciutadania d’un habitatge digne a un preu raonable.

El sindicat defensem que no es pot dedicar més del 30 % dels ingressos al pagament de l’habitatge si volem viure amb dignitat. Aquesta realitat es veu superada notablement. De mitjana la població requereix el 40 % dels ingressos per al pagament de l’habitatge i el jovent el 80 % dels seus ingressos per fer front al lloguer.

Seguim participant de la mobilització i teixint l’estratègia territorial. Millorarem la presència de la reivindicació per l’habitatge als centres de treball, les nostres federacions han d’incorporar-la a la seva tasca d’extensió i atenció a les empreses. I negociarem millores en els àmbits de concertació social. La ciutat de Barcelona i la seva taula de diàleg social ha començat a definir un esborrany d’iniciatives per ser negociades i concloure amb un acord en el curt termini.

L’habitatge és un dels punts principals de la lluita de classes d’avui dia.

La reducció de jornada i la pujada de l’SMI, claus en la situació actual del diàleg social

La negociació de la reducció de jornada cap a les 37,5 hores amb còmput anual ha arribat a la seva fi pràcticament. La CEOE ha decidit formalitzar la seva negativa a l’acord, que ja havia manifestat en la seva estratègia dilatòria per tal d’evitar la implementació per llei a l’Estatut dels Treballadors.

El Ministeri de Treball i Economia Social ha publicat a consulta pública la redacció de la proposta de llei i ha començat a compartir documents amb el sindicat per tal de tancar un acord amb nosaltres. La negociació gravita en la reducció de jornada, el sistema de control horari i la desconnexió digital.

El sindicat ha començat una ronda de contactes amb els socis d’investidura per tal de constatar una majoria suficient al Congrés. Ha començat amb els partits d’Euskadi, EH Bildu i PNB i seguirà amb ERC, una vegada surti escollida la nova direcció, i amb Junts.

El PSOE no està gaire còmode amb una negociació bilateral que pot tensionar la posició de Junts deixant fora la CEOE. El PSOE té com a prioritat tirar endavant els pressupostos generals i necessita el suport de Junts. La velocitat a la tramitació de la llei ha d’acoplar-se a la necessitat de trobar consensos amb la majoria parlamentària, però sense deixar d’exercir la pressió evitant un “cepillado” de la llei que malbarata la reducció efectiva de la jornada.

En aquest sentit, el sindicat ha de preparar-se per mobilitzacions que acompanyin aquesta fase final per assolir la reducció de jornada i a la vegada trobar consens entre les majories que la fan possible al tràmit parlamentari.

El ministeri també ha iniciat el procés per incrementar l’SMI. El grup d’experts ha plantejat que per tal de mantenir el poder adquisitiu ha de pujar un 2,8 %, la mitjana de la inflació. El sindicat defensem un increment superior al voltant del 5 % que significaria mantenir les ràtios dels increments dels salaris per tal de complir amb la Carta Social Europea.

Però també volem negociar la modificació reglamentària que asseguri que l’increment es produeix en tots àmbits eliminant la capacitat d’absorció de 18 diferents conceptes salarials, com es produeix en alguns sectors i activitats econòmiques.

El diàleg social en aquests dos aspectes estan en fase final, però no es pot donar per fet. Cal seguir tensionant la posició dels treballadors i treballadores rere les propostes que són estratègiques per reduir les desigualtats.

La darrera catàstrofe climàtica ha afectat diferents parts de la costa Mediterrània i les províncies de Cadis i Albacete. Màlaga, Tarragona i sobretot el País Valencià han patit les conseqüències d’un fenomen atmosfèric en forma de fortes tempestes que han provocat riuades devastadores al territori provocant la mort de més de 200 persones i pèrdues materials, d’habitatges i de vehicles de milers de famílies, així com la destrossa d’infraestructures de tota mena, en la zona de València.

La gestió de l’emergència ha estat un caos. El govern de la comunitat va reaccionar tan tard que el desastre ja s’havia produït i va mostrar la seva incompetència per reaccionar de manera immediata a donar suport a les zones afectades, enredant-se en un marc de competències administratives, retardant l’arribada de l’UME per les tasques de cerca de persones desaparegudes. Una acció negligent que ha de tenir
conseqüències polítiques i judicials. La ciutadania ha sortit en massa en dues ocasions al carrer per demanar la dimissió de Mazón i del seu govern.

La solidaritat del poble ha estat l’altra cara de la moneda. Dins d’un mar d’indignació, que es va evidenciar amb la visita oficial del president del Govern i del Rei, la gent s’ha bolcat en massa a les tasques de neteja i cerca de persones desaparegudes. Una societat viva encarna els valors de la fraternitat en casos d’emergència. L’organització dels milers de voluntaris ha estat una tasca difícil que també ha trobat les mancances del govern autonòmic i les dificultats dels governs municipals per donar resposta als milers de persones que han estat als diferents pobles col·laborant en la neteja.

I aquesta expressió de solidaritat ha tingut el punt negre amb el paper de referents a les xarxes de la ultradreta, que hi ha utilitat l’estratègia de la mentida i les notícies falses per confondre la ciutadania amb l’únic objectiu de fer responsable el govern espanyol de la catàstrofe i la seva gestió. Una ofensiva reaccionària que ha tingut efectes inicials, amb el lema “el poble només salva el poble”, que han estat corregits posteriorment amb la intervenció de milers de servidors públics, que han demostrat que són imprescindibles per reconstruir la devastació al territori i donar solucions a les persones afectades. El poble sense les estructures d’un Estat no es pot salvar sol.

El sindicat ha pactat l’escut social per protegir les persones afectades en el marc laboral i ha traslladat una proposta per la reconstrucció de la zona, a més de la planificació estructural del territori per evitar desastres futurs.

A Catalunya la DANA ha afectat a Tarragona dues vegades obligant les autoritats a decretar l’emergència i la restricció de la mobilitat i l’activitat econòmica. En aquest sentit, des de CCOO hem estat des del primer moment treballant amb el Govern per concretar l’afectació a les empreses i el nivell de restricció garantint activitats essencials amb plena seguretat.

També des de la unió intercomarcal de Tarragona en coordinació amb la direcció nacional, hem garantit la seguretat de l’activitat sindical als locals i dels nostres delegats i delegades amb una capacitat de reacció molt ràpida, que ha estat molt ben valorada per l’actiu sindical al territori. L’aprenentatge de la pandèmia ha facilitat la gestió de la crisi gràcies a les metodologies que anem incorporant a la gestió interna i organitzativa.

Per altra banda, també vam posar a disposició de l’organització al País Valencià reforç telefònic i telemàtic per atendre consultes, així com un equip d’assessorament si calia, en coordinació amb la Confederació. Una acció que ha estat molt ben acollida per les companyes i companys, que en un moment d’angoixa han percebut la fraternitat de les CCOO més enllà del seu territori.

Hem organitzat 17 actes per tot el territori que han commemorat el 60è aniversari de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Els diferents territoris han aprofitat per visibilitzar i homenatjar diferents motius propis, des dels aniversaris de les vagues del Baix Llobregat, els processats i condemnats pel Tribunal de Orden Público del règim franquista, o el paper dels advocats i advocades laboralistes, etc.

L’acte central va compaginar l’aniversari amb la reinauguració de la seu nacional després de les rehabilitacions integrals que s’han portat a terme. Un acte que va comptar amb una important presència institucional, de companys i companyes de la resta d’organitzacions de la confederació de CCOO i d’entitats socials amb qui compartim lluites. També amb moltes persones històriques del sindicat i un bon nombre d’afiliats i afiliades, que omplien la sala d’actes i el vestíbul de la seu nacional de gom a gom.

Un acte que va homenatjar els nostres orígens, però sobretot va impulsar el sindicat cap al futur des d’un present sòlid. Una organització que mostra la seva fermesa i legitimitat per seguir sent la principal referència de la classe treballadora catalana.

Hem de fer una valoració molt positiva de l’organització d’aquests actes que han comptat amb el compromís, dedicació i bon gust de desenes de persones que s’han posat al capdavant de la feina i valorar l’alta participació d’un bon nombre de l’actiu del sindicat, d’ahir, i d’avui.

El Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència envers les dones ha tornat a estar present a la reivindicació sindical. Aquest any 41 dones han estat assassinades en data dels actes reivindicatius. Una xacra que no cessa i que ha de tenir un major compromís social, administratiu i polític.

El sindicat ha organitzat 16 actes a tot el territori i un de central el mateix dia 25 de novembre a la seu nacional. Aquest acte ha tractat la violència masclista als conflictes de guerra. Tot un encert en el moment que vivim, per no invisibilitzar els efectes perversos que les dones pateixen a les guerres amb un increment de les violències i de les discriminacions estructurals contra elles.

Hem vist com a la seu del Senat espanyol, una internacional antiavortista utilitza les nostres institucions per exercir la lluita contra els avenços del feminisme en termes històrics. L’atemptat contra els drets de les dones que exerceix la ultradreta, amb la connivència dels conservadors tradicionals, és molt perillós. Hem de rearmar la reivindicació feminista cada dia. No hi ha cap dret conquerit assegurat i hem de lluitar i organitzar-nos cada dia per guanyar drets i preservar-los.

En aquest sentit, podem celebrar la iniciativa del plenari de dones del sindicat per organitzar una delegació que anirà en autobús i cotxes a Avinyó per acompanyar Gisèle Pélicot el dia de la lectura de la sentència sobre les violacions sostingudes organitzades pel seu marit i que ha significat un símbol en la lluita contra les violències masclistes.

La direcció de Glovo ha anunciat la voluntat de laboralitzar tots els seus treballadors i treballadores repartidores, canviant la seva estratègia d’impugnar el compliment de la llei rider desafiant la Inspecció de Treball i els tribunals.

El procés penal, que demana més de 6 anys al seu conseller delegat, Oscar Pierre, segur que ha tingut a veure, però el pols que la multinacional ha fet als sindicats i al govern espanyol, s’ha trobat amb la fermesa de la Inspecció de Treball i amb astúcia sindical de saber guanyar l’espai de la mobilització, no oblidem que la CONC va convocar la primera vaga a Europa en una empresa de plataforma digital, Glovo a Barcelona, i posteriorment teixir una estratègia de denúncies i demandes que han provocat un entramat jurídic i sindical que ha propiciat finalment que Glovo s’avingui al compliment de la llei.

Però això no és el final d’aquest procés. Hem de saber que darrere de les 15.000 llicències amb les quals Glovo opera al nostre país, una llicència una persona treballadora, hi ha un intangible de persones que de manera irregular utilitzen la llicència de manera subcontractada i il·legal que també han de ser regularitzades. L’increment del cost associat a la Seguretat Social i el compliment de convenis requerirà un canvi de model de negoci i també ha començat a tenir conseqüències en el seu valor en borsa de manera negativa.

Per tant, es gira feina sindical per tal de regularitzar el nombre més gran de treballadors i treballadores i garantir la viabilitat de la feina a curt i mitjà termini.

De manera associada el sindicat ha de coordinar les seves accions arreu del territori per donar resposta a una realitat social que ha de ser una oportunitat política. La majoria de persones repartidores són estrangers no regularitzats administrativament. La nostra experiència amb els CITE ha de jugar un paper per tal de facilitar els processos de regularització administrativa en coordinació amb les oficines d’estrangeria.

Aquesta lluita ha estat una victòria, i ara hem de consolidar organització i drets a desenes de milers de repartidors i repartidores que han de beneficiar-se de la lluita i de l’acció del sindicat.

Trump guanya les eleccions als EUA

El resultat de les eleccions als EUA ha donat una clara victòria a Donald Trump davant de Kamala Harris. S’ha escrit molt sobre els motius d’aquest resultat: per la demora del canvi de candidatura dels demòcrates, per l’orientació del vot dels afroamericans, dels llatins, de les dones… Els motius de la victòria del republicà són probablement multicausals, però el que sembla un denominador comú, que no només és característica dels EUA, també d’Europa, són les profundes desigualtats. Una economia que no arriba a tothom i que genera bosses de pobresa i precarietat que incrementen la vulnerabilitat social, pobresa laboral inclosa, que qüestiona el sistema i obre portes al populisme i les idees radicals d’ultradreta.

Les persones migrants que ja pateixen la discriminació i la precarietat veuran una ofensiva xenòfoba de l’administració Trump, tensionant de nou les relacions amb Centreamèrica, especialment al nou govern de Claudia Sheinbaum a Mèxic. La situació de milers de persones migrants als EUA pot agreujar-se de manera insostenible i obrir una nova etapa de vulneració de drets humans a les portes de la primera potència mundial.

El trencament de les relacions multilaterals a nivell global, amb una administració americana més propera a Putin i a Netanyahu i amb una guerra comercial oberta amb la Xina, dificulta el paper de l’OTAN en la gestió dels conflictes actuals a Ucraïna i Palestina i el Lìban i coloca la UE en una situació molt complexa en el tauler internacional.

La UE més dretana de les darreres dècades

Després de les eleccions del juny, les institucions europees s’han constituït amb una correlació de forces conservadores pràcticament hegemònica. L’última institució en conformar-se ha estat el govern de la Unió. La Comissió Europea. Una comissió presidida de nou per Von der Leyen i amb 14 comissaris i comissàries conservadores, 4 progressistes, 2 liberals, 1 d’ultradretà i 1 independent.

La UE té el repte de donar una resposta mancomunada a les transformacions productives i econòmiques que obre aquesta nova etapa convulsa. La digitalització i la IA, el canvi climàtic i les relacions comercials globals, requereixen un programa de reformes polítiques i econòmiques que enforteixin la política fiscal comú, les línies d’inversió pública i el desenvolupament dels pilars de benestar per fer front al repte demogràfic, tant generacional com migracional.

El sindicalisme europeu ha d’incrementar la tensió en la seva reivindicació de desplegament de les bases del pilar social europeu i el reforç de les polítiques públiques d’inversió per corregir els retards en la carrera global pel canvi de model productiu garantint la transició justa, climàtica, econòmica i social.

Les guerres entren en una nova fase

Els conflictes armats en aquest escenari convuls afronten una nova etapa que pot significar una nova fase cruenta pels pobles palestí i ucraïnès.

L’administració Biden ha autoritzat l’ús d’armes de llarg abast a Ucraïna i la UE ha donat suport des de l’acabada d’escollir Comissió Europea al govern Zelenski. Però Putin ha intensificat els seus atacs ampliant el perímetre d’invasió territorial i amenaça d’utilitzar armes nuclears, tensionant l’OTAN i l’ordre mundial. L’arribada de Trump, amb bones relacions amb Putin, pot enfortir l’estratègia russa provocant un escenari de risc a les fronteres d’Europa, que ben segur provocarà un increment de les inversions en armament i del clima bel·licista a la UE. Fet que no augura bones notícies per les necessàries inversions en les polítiques de protecció social.

Per altra banda, el Tribunal Penal Internacional ha aprovat l’ordre internacional de detenció contra Benjamin Netanyahu. Un escenari que posa a examen el paper dels mecanismes internacionals interpretats per països estratègics per garantir la justícia internacional en la defensa dels drets humans.

Mentrestant el poble de Gaza pateix el genocidi del govern de Netanyahu davant de la inacció internacional. El sindicat seguim denunciant la situació institucionalment i als carrers, com el passat dia 30 de novembre. Ens mobilitzem i donem suport als nostres companys i companyes dels sindicats germans libanesos o palestins. I seguirem fent-ho fins a acabar amb aquesta ignomínia que passarà a la història de la vergonya de les nostres generacions.

Davant la situació laboral de les persones treballadores de Ilunion al centre logístic de Amazon  a El Prat de Llobregat, la plantilla ha decidit tornar a concentrar-se el dimecres 11 de desembre de 2024 a les portes del centre de treball per reivindicar millores en les seves condicions.

Des de CCOO seguim denunciant les condicions que sofreixen les persones treballadores de Ilunion. Fa uns mesos que l’empresa realitza els treballs propis de logística i magatzem que la plantilla de Amazon es va negar a realitzar per la manca de condicions i mesures preventives. Aquests treballs els realitza de forma externa el personal de Ilunion, com a Centre Especial de Treball, i hi persisteix i s’agreugen la manca de mesures preventives. A més s’hi suma una mala fe en les condicions econòmiques, pel fet que se’ls mal aplica el conveni de neteja d’edificis i locals.

Per aquestes raons en l’actualitat hi ha una taxa d’incapacitats temporals mensual del 40%, que venen donades per les condicions de treball, un cas extrem si a més tenim en compte que son treballadors amb diversitat funcional.

Per tot això convoquem per dimecres 11 de desembre de 2024 a les 13 hores una concentració a les portes del centre logístic de Amazon al Prat de Llobregat, (Carrer de l’Alta Ribagorça, 20, 08820 El Prat de Llobregat, Barcelona).