CCOO DE CATALUNYA RECLAMA MESURES PER LA CONTENCIÓ DE PREUS EN L’HABITATGE

Les dades de l’IPC corresponents al mes de novembre ens mostren un repunt de la inflació, tal com ja avançaven totes les previsions per aquest final d’any, a conseqüència d’un efecte base de tipus estadístic amb relació als preus energètics. També té incidència en aquest increment la reducció dels tipus d’interès que aprova el Banc Central Europeu (BCE) perquè, si bé, d’una banda, alleuja la situació econòmica de les famílies i empreses i redueix la inflació, alhora facilita l’accés al crèdit hipotecari i contribueix a empènyer els preus de l’habitatge. Per tant, és de vital importància reforçar polítiques de control de preus en el mercat immobiliari.

Finalment, cal incidir que aquesta dada d’inflació ja permet confirmar que les pensions contributives s’incrementaran el 2,8 % en 2025, ja que s’aplica la mitjana de la inflació (índex general)  dels darrers dotze mesos.

A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,6 %, sis dècimes més que la variació experimentada el mes passat (2,0 %)  i dues dècimes per sobre del mateix indicador pel conjunt de l’estat (2,4 %).

El grup de productes que més s’ha encarit ha estat, d’una banda, l’habitatge (amb un increment interanual de 7,0 %, fonamentalment a conseqüència de l’increment de preus de l’electricitat associat a aquest epígraf, i també el grup de productes d’hotels, cafès i restaurants, que han incrementat el 4,4 %.

La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de 0,3 %, una dècima per sobre de la registrada pel conjunt de l’estat (0,2 %).

En l’àmbit de l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa  en el 2,4 %, també sis dècimes per sobre del mateix indicador pel mes passat (1,8 %) i dues dècimes per sota de l’indicador per Catalunya (2,6 %). També en aquest cas, l’habitatge ha tingut un pes important en aquest increment de preus (7,4 % de variació interanual).

La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de 0,2 %, una dècima per sota del mateix indicador per Catalunya (0,3 %).

La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, se situa en el cas de Catalunya en el       2,7 %, incrementant una dècima respecte al mes anterior (2,6 %) i a tres dècimes de diferència respecte de l’indicador estatal (2,4 %).

La taxa de variació anual de l’ICPH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 2,4 %, sis dècimes més que les registrades el mes passat (1,8 %) i una dècima per sobre del mateix indicador pel conjunt de països de l’eurozona (2,3 %). Aquest darrer indicador incrementa tres dècimes respecte al mes anterior (2,0 %). Per tant, trobem una important convergència de preus entre la situació actual de preus al nostre país i al conjunt de països de la zona euro.

CCOO considera que:

• És una prioritat absoluta  l’aprovació de la reducció de la jornada laboral màxima, limitant-la a 37,5 h. Reduir el temps de treball i aconseguir que aquesta reducció es faci extensiva al conjunt de sectors, i no només a aquells que ja ho tenen garantit a través de la negociació col·lectiva i, esdevé un element fonamental per millorar la conciliació entre els àmbits personal, familiar, social i laboral. Alhora, aquesta reducció del temps de treball contribuirà a configurar un mercat de treball de major qualitat i un teixit productiu més competitiu.

• Un cop més veiem com s’incrementa el preu de l’habitatge. Malgrat tot, com ja hem denunciat de manera insistent, l’evolució de preus de l’habitatge no queda adequadament recollida a l’epígraf de l’IPC, resulta evident les dificultats que per a moltes persones del nostre país aconseguir fer efectiu el dret a l’habitatge és poc més que impossible. Garantir aquest dret ha de ser una de les màximes prioritats en l’àmbit polític i per fer-ho, cal establir mesures a curt, mitjà i llarg termini, interpel·lant al conjunt d’administracions públiques responsables. Des de CCOO ja hem presentat públicament propostes concretes i continuem reclamant accions decidides, que necessàriament han d’incloure polítiques de control de preus, que ens permetin superar-la situació actual.

• S’ha de continuar impulsat els increments salarials de manera decidida, per tal de compensar la pèrdua de poder adquisitiu soferta durant el període inflacionari. Si bé els salaris se situen, en general, per sobre de les dades agregades de preus, alguns dels productes bàsics, com ara els aliments i l’habitatge, han patit un increment  molt per sobre de la mitjana, afectant encara més a les persones amb rendes més baixes. Per tant, un impuls dels increments salarials garanteix un reequilibri necessari i just, especialment si tenim en compte el paper que han jugat durant aquesta crisi de preus la inflació de segona ronda derivada en bona part dels increments en els marges empresarials.

• Finalment, cal destacar que el marc econòmic general és de solidesa i es caracteritza per la creació continuada d’ocupació, obtenint registres històrics tant en ocupació com en afiliació a la Seguretat Social. Però l’evolució positiva d’aquest marc macroeconòmic no ens pot fer apartar la vista d’aquelles persones que encara es troben en situació de risc de pobresa (una quarta part de la població catalana) així com les prop de 400.000 persones que es troben encara en situació d’atur. Per a totes aquestes persones cal un sistema de protecció social sòlid, que s’ha vist beneficiat recentment amb la millora del sistema assistencial de prestacions així com del potencial de millora que implica la coordinació entre la renda garantida de ciutadania i l’ingrés mínim vital.

Valoració d’Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia