George Kell, director executiu del Pacte Mundial de Nacions Unides per a promoure la responsabilitat social corporativa entre les empreses, s’ha mostrat decebut per la manera com les companyies estan assumint aquest concepte i va afirmar que no està creixent suficientment ràpid i encara que és un gran moviment, no és encara transformador.

D’aquesta manera, en una trobada que es va dura terme a Nova York, Kell va posar l’èmfasi en la necessitat, cada cop més, per tal que el sector privat posi la sostenibilitat en la seva agenda, segons es recull en la nota de premsa de l’organització.

D’aquesta forma va animar les empreses perquè participin al Fòrum de Sostenibilitat Corporativa Rio+20 que es farà el proper més de juny en aquesta localitat brasilera.

“Hem de tenir l’esperança que la trobada, que acollirà més de 2.000 participants, per tal que sigui un estímul a l’hora de promoure la responsabilitat social corporativa. Hem de ser capaços de demostrar que la majoria de les solucions que necessitem ja existeixen”, va afirmar Kell.

Per últim, el representant de l’organisme internacional va assegurar que “ara és el moment d’avançar i demostrar, a través de solucions, que podem trobar respostes als problemes amb què ens enfrontem en la nostra societat.

La campanya Ropa Limpia, coordinada en l’àmbit estatal per SETEM, ha presentat la investigació “La moda espanyola a Tànger: treball i supervivència de les obreres de la confecció”, que analitza les condicions de vida i treball precàries que pateixen les treballadores en tallers tèxtils de Tànger que són proveïdors de grans marques internacionals. La investigació s’ha fet a partir de les vivències de 118 obreres, amb la col•laboració de l’Associació Attawassol.

L’informe descobreix les dures condicions de les obreres de la confecció marroquines: excés d’hores de treball, salaris baixos, abusos verbals i físics, arbitrarietat en la contractació i l’acomiadament, mesures disciplinàries desproporcionades i obstacles a l’acció sindical. Les hores extres són obligatòries i no s’acostumen a remunerar. Perllonguen la jornada fins a les 12 hores diàries, sis dies a la setmana per salaris que no superen els 200 euros mensuals i que, ocasionalment, es troben per sota dels 100. Les treballadores més joves, a vegades menors de 16 anys, són considerades aprenents i se les fa treballar sense contracte les mateixes hores que la resta, però cobrant 0,36€/hora, tres vegades menys que les seves companyes. Al Marroc hi ha una forta presència de tallers proveïdors d’Inditex (Zara, Bershka, Pull&Bear, Stradivarius, Oysho, Massimo Dutti). La majoria de les obreres entrevistades que treballen confeccionant la roba d’aquestes marques manifesten que no es respecta el límit de d’hores, arribant fins a les 65 hores setmanals i, encara que en general el salari arriba al salari mínim interprofessional garantit (SMIG) de Marroc, només 178,72 euros mensuals, segueixen vivint en situació de pobresa.

Molts dels tallers proveïdors d’Inditex treballen també per a Mango. Les obreres de les fàbriques proveïdores de Mango també revelen que en els seus centres de treball no es respecta el límit d’hores i es fan fins a 65 hores setmanals. La memòria anual de Mango del 2010 ja advertia que les seves auditories havien detectat situacions no acceptables en alguns proveïdors de Tànger i que s’havia establert un termini de sis mesos per a la correcció d’aquestes problemàtiques.

També s’han recollit testimonis de treballadores de tallers proveïdors de Mayoral, El Corte Inglés i Dolce&Gabanna en condicions laborals similars.

La deslocalització de la confecció a països com el Marroc ha permès ampliar els beneficis de les grans marques tèxtils. Segons l’autor de l’informe, Albert Sales, “aquestes empreses tenen al seu abast la capacitat, tant de generar situacions d’explotació laboral, com d’evitar-les”. Moltes han assumit codis de conducta i compromisos, però malgrat les mesures de Responsabilitat Social Empresarial, moltes treballadores marroquines segueixen vivint situacions de pobresa alhora que compleixen amb una jornada laboral extremadament llarga.

Els codis de conducta laborals adoptats per les empreses de moda recullen l’obligatorietat de passar auditories en els tallers. Però les metodologies d’auditoria són molt diverses i en moltes ocasions no s’arriben a identificar els problemes laborals reals. Això passa perquè quan hi ha auditoria, les fàbriques fan canvis temporals com donar d’alta a treballadores a la Seguretat Social, incrementar la salubritat en l’espai de treball, complir els horaris laborals, acomiadar les treballadores sense contracte i ocultar les treballadores menors. Una treballadora d’una fàbrica proveïdora d’una gran empresa tèxtil assegurava que “quan apareixen auditors per sorpresa, els supervisors amaguen les treballadores menors al terrat o en caixes de roba buides”.

Què poden fer les grans marques?

Si volen ser realment responsables amb l’impacte social de la seva activitat econòmica han d’adoptar pràctiques de màxima transparència. Una de les més rellevants seria publicar la seva llista de proveïdors i compartir-la amb ONG, sindicats i col•lectius locals de treballadors i treballadores, per poder contrastar les denúncies sorgides d’aquesta i d’altres investigacions i iniciar processos de millora. En aquest sentit, la campanya Ropa Limpia celebra que Mango ja comparteixi anualment la seva llista de proveïdors amb alguns actors socials, cosa que permetrà analitzar els resultats d’aquesta investigació conjuntament i emprendre accions per tal de resoldre aquests problemes amb la participació de representants de les treballadores. Front a les llacunes dels processos d’auditoria, la campanya Ropa Limpia convida les marques a incorporar-se a iniciatives multistakeholder com la Fair Wear Foundation, que inclou en els processos de millora de les condicions laborals la perspectiva de les persones treballadores i les seves organitzacions.

La campanya Ropa Limpia recorda que aquesta investigació se centra en el Marroc, però que les situacions que es descriuen són desgraciadament freqüents en molts d’altres països.

L’Institut de Crèdit Oficial (ICO) i la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial de Nacions Unides han posat en marxa la iniciativa RSE-PIME, amb l’objectiu de promocionar la Responsabilitat Social Empresarial (RSE) entre les petites i mitjanes empreses (PIMES), incentivant-ne la integració en la gestió del negoci. En aquesta primera edició està previst que puguin participar-hi al voltant de 1.000 petites i mitjanes empreses i autònoms.

L’objectiu de la iniciativa és arribar al major nombre de PIMES possibles d’àmbit estatal facilitant l’aprenentatge en RSE i la seva incorporació en la gestió diària. Una adequada gestió de la RSE permetrà a les PIMES col•laborar amb els seus clients en el compliment dels requisits de la Llei d’economia sostenible i adaptar-se a les seves exigències en matèria de RSE, així com l’accés d’aquestes entitats de menor grandària a subvencions, concursos i ajudes estatals.

El primer pas per participar en la iniciativa RSE-PIME és formar part de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial. Després de la seva adhesió, les empreses participants podran beneficiar-se de sessions formatives en matèria de RSE, tant presencials com en línia. Per últim, des de l’eina s’elaborarà la Memòria de Sostenibilitat RSE-PIME corresponent a l’exercici 2011, de manera que rebran suport i un seguiment personalitzat per part de la Xarxa Espanyola del Pacte Mundial.

Les empres i autònoms interessats a formar part de la iniciativa RSE-PIME poden consultar per a més informació  la següent pàgina web: http://www.pactomundial.org/iniciativarsepyme, a més de les pàgines web de la Xarxa del Pacte Mundial (www.pactomundial.org) i de l’ICO (www.ico.es).

Després de l’aprovació de la Llei d’economia sostenible i abans de la propera comunicació que la Comissió Europea farà pública a l’octubre, les noves exigències normatives marquen el camí a seguir perquè les PIMES integrin la responsabilitat social en les seves estratègies de negoci i experiències en l’àmbit de la RSE.

L’ONG destaca que Mèxic, Brasil, Argentina i Corea del Sud van escurçar la disparitat d’ingressos. L’informe censura la falta d’avanços per fer un ús més sostenible dels recursos naturals.

L’augment de la desigualtat social i l’impacte depredador en el medi ambient eren ja dos aguts contrapunts en els anys de creixement. Amb la crisi a sobre, la preocupació s’extrema. Les últimes estadístiques d’Eurostat revelen que l’escletxa entre rics i pobres no deixa d’augmentar en el cor de la zona euro, amb l’economia espanyola, amb els pitjors registres des de 1995, al front de la tendència. Un estudi de l’OCDE va apuntar que la situació no deixa de deteriorar-se en els països risc des dels anys vuitanta. Ara, un informe d’Oxfam confirma el diagnòstic en els països del G-20.

Les raons que han portat Oxfam a fixar-se en el club de països rics i emergents són contundents. No només s’ha erigit en el fòrum amb més influència en les decisions de política econòmica, sinó que, per la seva composició, ha de fer front a seriosos problemes econòmics i mediambientals. Si en el món hi ha encara 1.300 milions de persones que viuen en la pobresa (amb menys de 1,25 dòlars al dia), més de la meitat estan en països del G-20, inclosos aquells que han tingut més èxit a reduir-la, com la Xina o el Brasil. I els països del G-20 “per si mateixos consumeixen quasi tots els recursos naturals que el planeta és capaç de reposar cada any”.

Per al seu estudi, Oxfam utilitza una nova base de dades que permet una comparació homogènia entre països. De l’estudi s’exclou l’Estat espanyol, como passa amb freqüència en els anàlisis sobre el G-20, a les cimeres del qual assisteix en qualitat de convidat permanent. El resultat de l’estudi de l’ONG és coherent amb altres. Només en els socis llatinoamericans del G-20 (Mèxic, Brasil i Argentina) i a Corea del Sud s’ha reduït la desigualtat (mesurada pel coeficient de Gini) en les dues últimes dècades. Els tres països amb reserves més grans (Rússia, Xina i Japó) és on més ha augmentat la desigualtat. I França, el país del G-20 més equitatiu en el repartiment de l’ingrés, és també on menys ha avançat la desigualtat entre els països rics.

Quan l’informe es fixa com ha variat el repartiment d’ingressos acada país, constata que en els tres països llatinoamericans, l’avanç és a causa de que la “classe mitja ha augmentat la seva proporció d’ingressos a expenses del 10% més ric”, i no tant a un augment dels recursos disponibles per als més pobres. I aquí emfatitza que altres països d’ingressos mitjans i baixos, fora del G-20, sí que han aconseguit importants avanços en la lluita contra la desigualtat, gràcies a una “estratègia de desenvolupament” eficaç, menys determinada pel creixement econòmic.

El judici al G-20 tampoc és benèvol alhora d’analitzar l’impacte mediambiental dels respectius models de creixement. Oxfam centra la seva atenció en els països rics, “que han emès la major part del diòxid de carboni acumulat durant l’últim segle”. L’informe destaca que alguns països emergents del G-20, com la Xina, però sobretot Mèxic (on el PIB va créixer quatre vegades més ràpid que les seves emissions de diòxid de carboni) han aconseguit reduir la intensitat en la utilització dels recursos naturals. Dels països avançats, destaca que només Alemanya, França i el Regne Unit han aconseguit reduir de forma sostenible les seves emissions, “però no de manera suficientment ràpida”, Austràlia, Canadà, Itàlia, Japó i EUA ni tan sols han aconseguit rebaixar-les.

Els líders sindicals exigeixen llocs de treball verds, protecció social, regulació financera, una fiscalitat justa i progressiva i la protecció climàtica per fer front als desafiaments econòmics actuals en el Fòrum Econòmic Mundial a Davos.

(Sustainlabour) “Durant les darreres tres dècades, la desigualtat dels ingressos ha augmentat en 17 dels 24 països de la OCDE per les dades que hi ha disponibles. Amb la creixent desocupació i l’estancament dels salaris, estem asseguts sobre una bomba de temps social”, va afirmar John Evans, Secretari General del TUAC (Comitè Consultiu Sindical davant de l’OCDE).

Líders sindicals d’Indonèsia, EUA i el Regne Unit, així com el moviment sindical internacional, van fer un crida als dirigents polítics i empresarials durant el Fòrum Mundial a Davos perquè l’ocupació i el creixement siguin els elements centrals dels plans per reactivar l’economia mundial.

El moviment sindical proposa cinc principis per al creixement:

1. Llocs de treball: una inversió del dos per cent del PIB durant cinc anys en l’economia verda en sis sectors de 12 països poden crear més de 55 milions de llocs de treball sostenibles i decents.

2. Protecció social, demanda sostenible i treball decent: un mínim de protecció social en tots els països, amb un fons mundial per  posar en marxa el desenvolupament dels països més pobres; salaris mínims amb els quals les persones puguin viure amb dignitat; i estendre la negociació col•lectiva per tal de garantir condicions de treball justes.

3. Regulació financera: els governs han d’unir-se per defensar l’economia real mitjançant la prohibició del comerç algorítmic d’alta freqüència, la regulació de les agències de qualificació de crèdit i l’exigència de transparència per al sistema bancari a l’ombra, que són els fons d’alt risc i instruments d’inversió que negocien milions de bilions de dòlars, però que no es troben supeditats als sistemes normatius nacionals.

4. Fiscalitat justa i progressiva: és l’hora d’arreglar els balanços dels governs a través d’una contribució justa d’aquells que poden pagar; fer que les corporacions paguin la seva part justa, l’aplicació urgent d’una base àmplia, una taxa baixa sobre les transaccions financeres per reduir l’especulació i proveir una nova font de fons per als governs destinada a invertir en serveis públics, protecció social i desenvolupament.

5. Mesures per lluitar contra el canvi climàtic: els governs han de trobar la voluntat política necessària per salvar el futur dels nostres fills mitjançant la reducció de les emissions dels països industrialitzats en un 25-40% per a l’any 2020, la implementació d’un fons verd per al clima i la garantia d’una transició justa per als treballadors i les seves comunitats.

La Comissió Europea vol conèixer la seva opinió sobre la manera de produir i consumir de forma més sostenible, per això ha obert un procés de consulta pública que durarà fins al proper 3 d’abril.

D’acord amb el full de ruta “Cap a una Europa eficient en la utilització dels recursos”, aprovada el passat setembre, si desitgem satisfer les nostres necessitats i mantenir el mateix nivell de benestar en el futur, les empreses hauran de produir més valor afegit amb menys inversió i els consumidors hauran d’adoptar uns patrons més sostenibles de consum de productes i serveis.

Amb aquesta idea, la Comissió Europea està revisant actualment les seves mesures en l’àmbit del consum i la producció sostenibles (CPS) a fi de vetllar perquè aquestes mesures ajudin Europa a utilitzar els seus recursos de manera més eficient i a posar-la en el camí de la sostenibilitat a llarg termini.

La consulta pública invita les parts interessades a donar la seva opinió sobre la manera de millorar les polítiques de la UE en matèria de consum i producció sostenibles en quatre àmbits, a fi i a efecte d’aportar observacions específiques sobre diversos aspectes.

Entre aquests temes hi figuren les polítiques de disseny de productes, reciclat i gestió de residus; la contractació pública ecològica i l’estímul als organismes públics per preferir solucions respectuoses amb el medi ambient; les mesures de millora del comportament mediambiental dels productes; i les accions per a la millora del comportament mediambiental de les organitzacions.