Taxes en l’ordre social de la jurisdicció

La Llei 10/2012 per la que es regulen determinades taxes en l’àmbit de l’Administració de Justícia i de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses, de 20 de novembre – que va entrar en vigor el 22 de novembre de 2012- i la seva posterior modificació pel RDL 3/2013 ha generat múltiples dubtes als òrgans jurisdiccionals de l’Ordre Social, que essencialment s’han manifestat ja en la pràctica en dues qüestions bàsiques: a) Si els treballadors han de pagar les taxes judicials, i per extensió , si els assimilats a treballadors han d’abonar-les (beneficiaris de la Seguretat Social, funcionaris i personal estatutari quan actuen davant de la jurisdicció Social ); i  b) Si els sindicats han d’abonar les taxes.

A fi de fixar unes pautes interpretatives respecte d’això que serveixin de guia als diversos òrgans jurisdiccionals de l’Ordre Social, la Sala Quarta (del Social) del Tribunal Suprem, en Ple no jurisdiccional de 5 de juny del 2013, ha acordat el següent: 1) Per a la tramitació dels recursos de suplicació i cassació no són exigibles taxes al treballador, ni al beneficiari de la Seguretat Social, ni al funcionari o  personal estatutari, que interposin recursos de suplicació o de cassació en l’Orde Social, ni tan sols respecte de recursos interposats amb anterioritat al RDL 3/2013; i 2) Tampoc són exigibles les taxes als sindicats per a la interposició de recursos de suplicació ni de cassació, ja unificadora, ja ordinària , davant de la Jurisdicció Social, ni tan sols respecte de recursos interposats amb anterioritat al RDL 3/2013. Aquests criteris ara mantinguts pel Tribunal Suprem són els mateixos que ha reivindicat la “Plataforma Ciutadana per una Justícia de Tots”que compte, entre altres, amb l’adhesió col·lectiva de CCOO- Catalunya.

A pesar de la valoració positiva que mereix l’Acord del Tribunal Suprem, la Llei 10/2012 de Taxes ha generat efectes en l’àmbit social que són ja irreparables. Tal com manifestava recentment  el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya davant de la Comissió de Justícia del Parlament de Catalunya, les taxes aprovades pel Govern del partit popular haurien dissuadit de recórrer el 27% de les sentències de la jurisdicció social, que resol sobre acomiadaments i conflictes laborals, percentatge que ascendiria fins al 45% en el cas d’autes judicials, dades totes elles referides tan sols al primer trimestre del 2013.

En altres àmbits jurisdiccionals com el civil o el contenciós administratiu, respecte als què la Llei 10/2012 de Taxes contínua aplicant-se sense cap correcció,  les dades del primer trimestre també reflecteixen un descens en el nombre de recursos plantejats contra sentències (en el civil el descens és d’un 32% respecte al nombre de recursos contra sentències i un 7% respecte al nombre de recursos contra interlocutòries; en l’àmbit contenciós i principalment respecte a les reclamacions contra l’Administració pública, ha disminuït un 23% les apel·lacions a interlocutòries i un 9% respecte a les sentències).

Tot això implica la necessitat  de continuar reivindicant la modificació de la Llei 10/2012 de Taxes aprovada pel ministre de Justica del Govern del partit popular, per partir d’un enfocament purament ideològic al servei de les elits socials i econòmiques, que comporta una renúncia dels poders públics respecte a la seva obligació constitucional de vetllar perquè la tutela judicial efectiva estigui a l’abast de tots els ciutadans i no tan sols d’aquells que econòmicament se’l puguin permetre.

Dijous, 18 de juliol, a Barcelona

Demà dijous, 18 de juliol, a Barcelona, els delegats i delegades de Comfia-CCOO de Catalunya es concentraran davant Bankinter (av. Diagonal, 507-509), a les 12 hores, per denunciar els darrers acomiadaments que està executant, injustificadament, una entitat que es presenta amb una situació econòmica i patrimonial bona.

Comfia-CCOO a Bankinter denuncia que el banc, sense cap diàleg amb els representants sindicals, ha acomiadat cinc treballadors a Barcelona i que respon a una nova campanya d’acomiadaments justificant-los per «perfil professional». El sindicat vol recordar que «aquesta entitat té una situació econòmica i patrimonial molt millor que la resta d’entitats del sector i que, en cap cas, justifica decisions d’aquesta magnitud».

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 17 de juliol de 2013

Agenda:
Dijous, 18 de juliol de 2013
12.00 hores
Bankinter – Av. Diagonal, 507-509, BCN

Malgrat l’increment de sol·licituds de beques (xifrada en 30.000 sol·licituds més) per cursar estudis universitaris derivat del progressiu empobriment de les famílies, el Ministeri d’Educació denega 40.000 sol·licituds de beques més que l’any anterior segons  l’enduriment dels criteris acadèmics per a la seva concessió: s’eleva la nota mitjana del primer any, de 5 a 5,5, per obtenir exempció del pagament de matrícula, així com la necessitat d’aprovar el 90% de les assignatures per mantenir exempció enfront del 80% anterior; per obtenir una beca salari o de residència la nota mitjana ha de ser de 6,5 i aprovar-tot o mantenir la nota de 6,5.

Aquestes retallades en ajuts públics, sumats a l’increment de les taxes (de fins a un 67% a Catalunya), suposa un fort retrocés per a la igualtat d’oportunitats en l’accés a la universitat de milers d’alumnes al nostre Estat, que es poden veure obligats a abandonar els seus estudis universitaris, tal com ja ha succeït en aquest curs acadèmic.

Aquesta situació contrasta amb el major nombre de recursos dedicats als ajuts públics a l’educació superior en els estats del nostre entorn; cal recordar el cas alemany, en què hi ha gratuïtat de la matrícula i, alhora, altres ajudes públiques. Malgrat això, el titular del Ministeri d’Educació pretén dur a terme una nova reforma del sistema de beques per agreujar la bretxa oberta per a la igualtat d’oportunitats en l’educació superior (Fonts: OCDE, informació subministrada per universitats, INE).

Es neguen a prorrogar la ultraactivitat del Conveni col·lectiu de mercaderies i logística de Girona, vençut el passat 8 de juliol i que afecta gairebé 4.000 treballadors i treballadores

El passat divendres va tenir lloc un acte de mediació al Tribunal Laboral de Catalunya a Girona per mantenir la vigència del Conveni col·lectiu de mercaderies i logística de la província de Girona fins que es tanquessin les negociacions. El conveni, que empara uns 4.000 treballadors i treballadores, va caducar el passat 8 de juliol, com a conseqüència del boicot de la patronal i de l’aplicació de la reforma laboral. El TLC va fer una proposta mediadora a les parts, que va ser acceptada per la UGT i CCOO, i avui ha estat rebutjada per la patronal gironina del transport.

Els sindicats deplorem l’actitud de la patronal, que deixarà el sector totalment desregulat, cosa que equivaldrà a condicions de treball més precàries, a fomentar la competència deslleial (que ja existeix) i a un canvi de treballadors amb drets per d’altres sense cap dret. A més, denunciem la mala fe negociadora de la patronal ASETRANS, que des del passat mes de gener s’ha negat a reunir-se amb els sindicats i ara anuncia que vol negociar un conveni per al transport de mercaderies de Girona. Entenem, per tant, que la patronal ha volgut que el conveni desaparegués per començar a negociar-ne un de nou des de zero.

La UGT i CCOO de les Comarques Gironines hem decidit convocar assemblees aquest dissabte per explicar als delegats i delegades els efectes de la decisió patronal i determinar les accions que cal prendre en la defensa de les seves condicions de treball.

La majoria d’empreses del sector ja han comunicat als seus treballadors i treballadores que ja no tenen conveni, seguint les recomanacions d’ASETRANS, tal com va fer Transports Calsina y Carré dilluns passat. Amb tot, alguna empresa ha optat per una via menys dràstica i garanteix les condicions en espera que es pugui negociar un conveni nou, sense modificar l’estructura de les nòmines o els imports consignats (per exemple, Gruas Padrosa).

Des dels sindicats tornem a demanar a les patronals que reflexionin i es replantegin el perjudici que estan provocant a milers de treballadors i treballadores negant-los el dret a la negociació col·lectiva.

El passat 5 de juliol

Tot just 48 hores abans que s’arribés al diumenge dia 7 de juliol, data en la qual expirava la ultraactivitat dels convenis vençuts, i després de més de dos anys i mig d’intenses i dures negociacions en el sector de la indústria flequera i que fins i tot haguéssim hagut de recórrer a sol·licitar la intervenció i mediació del Departament d’Empresa i Ocupació, per fi, el passat divendres dia 5 de juliol CCOO i UGT amb la patronal vam signar l’acord del XXIII Conveni col·lectiu de la indústria flequera de Barcelona i provincia.

Per tot això, des de la Federació Agroalimentària de CCOO de Catalunya valorem molt positivament la signatura d’aquest Conveni, ja que hem preservat i mantingut l’estructura del Conveni anterior, i això, en moments de gran incertesa social i econòmica, té un valor extraordinari.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 9 de juliol de 2013

Empresa líder en el sector de la indústria flequera

Segons informa la Federació Agroalimentària de CCOO de Catalunya, el Jutjat Social 33 de Barcelona, mitjançant la sentència núm. 219/2013, ha estimat íntegrament la demanda interposada per cinc dels treballadors i treballadores de l’empresa Bopan Promocions Alimentàries i l’ha condemnada a abonar als demandants les cinc mensualitats de salaris degudes i la corresponent indemnització econòmica, derivada de l’extinció contractual per incompliment molt greu de les obligacions empresarials, tal com s’estableix en l’article 50 de l’Estatut dels treballadors.

Malgrat totes les circumstàncies i malgrat existir una sentència favorable als treballadors, l’empresa, a dia d’avui, continua sense pagar aquests deutes, fet pel qual els treballadors ja ha han comunicat aquest incompliment al jutjat competent i han demanat que s’obligui l’empresa a acomplir i respectar la sentència, així com que s’efectuï l’ordre dels possibles embargaments de béns patrimonials i/o comptes bancaris que garanteixin el pagament íntegre dels salaris deguts.

Des de CCOO demanem taxativament l’abonament dels salaris deguts i reconeguts mitjançant sentència judicial i el pagament puntual de les nòmines a tots els treballadors que continuen a l’empresa, ja que creiem que amb el pa dels altres no es pot jugar i és per això que hem cregut convenient realitzar aquesta denúncia pública i informar-ne la ciutadania. 

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 9 de juliol de 2013