Darreres notícies
Mobilització del sector de la Generalitat per la negociació col·lectiva i contra la precarietat laboral i social
Demà dimecres, 22 de gener, al davant del Parlament, a Barcelona
El sector de la Generalitat de CCOO convoca els delegats i delegades demà dimecres, dia 22 de gener, a les 13 hores -com a continuació dels actes de la jornada contra el bloqueig de convenis-, a una concentració davant del Parlament de Catalunya, a Barcelona.
Es vol denunciar l’aprovació d’uns pressupostos de la Generalitat que perpetuen i aprofundeixen en les retallades i les desigualtats socials i la destrucció dels serveis i l’ocupació pública.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 21 de gener de 2014Agenda:
Dimecres 22 de gener de 2014
13.00 hores
Parlament de Catalunya (Parc de la Ciutadella, s/n, BCN)Informe del secretari general al Consell Nacional
Joan Carles Gallego exposa la seva valoració en la reunió del Consell del 19 de desembre del 2013
El Consell Nacional de la Confederació Sindical de CCOO de Catalunya s’ha reunit el 19 de desembre del 2013 a Barcelona i, en ell, el secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, ha exposat la seva anàlisi.
Feu clic per veure l’informe 2013 del secretari general al Consell Nacional.
El blog d’en Joan Carles: ‘Gamonal contra la desigualtat i la imposició’
El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, analitza la revolta dels veïns del barri de Gamonal, a Burgos, que han aconseguit aturar unes obres impopulars.
Feu clic per veure l’article «Gamonal contra la desigualtat i la imposició».
CCOO de Catalunya denuncia que la pèrdua de poder adqusitiu de salaris, pensions i prestacions fa augmentar la pobresa i la desigualtat i allunya la sortida de la crisi
La reducció de la inflació subjacent demostra la caiguda del consum intern
L’Índex de Preus de Consum (IPC) del mes de desembre de 2013 a nivell de l’Estat incrementa una dècima fins el 0,3% de taxa interanual, degut novament a l’augment dels preus dels carburants, i per tant evidencia la dependència energètica del país.
La inflació subjacent, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, es redueix 2 dècimes fins el 0,2%. Aquest índex, que torna a situar-se per sota del general, reflecteix la situació real de l’economia de crisi i caiguda del consum intern, i perjudica especialment a les persones que tenen sous retallats, pensions i rendes baixes, i al seu poder adquisitiu per fer front a les necessitats més bàsiques.
A Catalunya, l’IPC es redueix una dècima fins el 0,2%, situant-se per sota de l’indicador estatal per l’efecte del preus dels medicaments i ensenyament privat i la situació de caiguda del consum intern.
La inflació de la zona euro es redueix una dècima fins el 0,8%, reduint el diferencial amb la taxa estatal comparable (IPCA del 0,3%) en una dècima degut a l’efecte del repreciació de l’euro. Aquest diferencial no és negatiu per la competitivitat de les empreses exportadores.
La devaluació interna del país s’està fent amb les baixades salarials i destrucció d’ocupació sense que disminueixin els beneficis empresarials ni els sous dels grans directius ni contribueixin fiscalment les grans fortunes i patrimonis. Els salaris no eren ni són la causa de la inflació però sí que en pateixen els efectes, fet que afecta negativament al consum, a la recuperació econòmica i fa augmentar les desigualtats socials. Per això cal que el Govern canviï les polítiques de retallades i deixi d’actuar a favor dels lobbys empresarials amb una política de control de preus públics i privats i dels marges empresarials.
L’increment dels preus dels serveis bàsics en un context de crisi i caiguda del consum fa augmentar la pobresa i la desigualtat, perjudica especialment a les persones que tenen més dificultats econòmiques (aturats, pensionistes i treballadors amb salaris baixos) i allunya la sortida de la crisi. En aquest sentit, reivindiquem la creació d’una Renda Garantida de Ciutadania perquè qui no té recursos pugui fer front a les seves necessitats bàsiques i no caigui en la pobresa i l’exclusió social.
L’evolució de la inflació demostra que no hi ha causes econòmiques per a l’eliminació de la revalorització de les pensions o per la congelació del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i de l’IPREM. Per això ens oposem a aquesta reforma que condemnen a la pèrdua de poder adquisitiu als actuals i futurs pensionistes i deixa en mans del Govern la determinació dels increments; al mateix temps, critiquem que la congelació d’SMI i IPREM perjudica especialment als treballadors en actiu i als perceptors de prestacions.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 15 de gener de 2014‘Lluita Digital’, número 186
Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgen, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat.
Fes clic per veure el número 186 del Lluita Digital.
Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara!
El blog d’en Joan Carles: ‘També cal reivindicar el sindicalisme’
El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, reflexiona sobre les intencions de desprestigiar els sindicats.
Feu clic per veure l’article «També cal reivindicar el sindicalisme».
Valoració de l’estat actual de la negociació col·lectiva a Catalunya
Roda de premsa del dilluns 13 de gener de 2014 a Barcelona
CCOO ha presentat en roda de premsa un informe elaborat per la Secretaria d’Acció Sindical i Política Sectorial que permet valorar la situació actual de la negociació col·lectiva a Catalunya.
La roda de premsa ha tingut lloc el dilluns 13 de gener, a la sala de premsa de la seu del sindicat a Barcelona.
Feu clic per veure:
– l’informe Balanç negociació col·lectiva 2013
– les declaracions de Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO de Catalunya, i José Cachinero, secretari d’Acció Sindical i Política Sectorial de CCOO de Catalunya, pronunciades a la roda de premsa del dilluns 13 de gener de 2014CCOO contra la privatització de la vigilància externa dels centres penitenciaris
Des que la Secretaria d’Estat de Seguretat, l’estiu del any 2012, va anunciar en seu parlamentària la possibilitat que vigilants privats poguessin realitzar la vigilància exterior dels centres penitenciaris d’Institucions Penitenciàries han passat molts mesos. El que era una simple ocurrència s’ha plasmat en una proposta concreta.
L’Avantprojecte de llei de seguretat privada, que s’està tramitant a les Corts, preveu una gran ampliació de les competències dels vigilants privats, que també estaran habilitats per ocupar-se de la vigilància perimetral de les presons. En el cas de la Generalitat, amb les competències sobre l’activitat penitenciària transferides, li correspon la gestió d’11 centres penitenciaris.
Hem de recordar que va ser el mateix Govern de la Generalitat de Catalunya, a través del llavors conseller d’Interior, Felip Puig , qui va proposar la privatització del perímetre exterior de les presons, i instant l’Executiu central a realitzar les modificacions legislatives que avui estan en tràmit parlamentari.
Davant aquesta situació i per reaccionar contra aquest procés privatitzador, la majoria sindical de l’àmbit penitenciari de l’Estat ha conformat una plataforma, de la qual forma part CCOO, en defensa d’un model públic d’Institucions Penitenciàries amb els empleats públics necessaris, que va començar a realitzar mobilitzacions el mes de juliol.
En paral·lel també està sent objecte de tramitació parlamentària la modificació de la Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana. Pretén, entre altres coses, multar per llei comportaments com les concentracions no comunicades, l’enregistrament i la difusió d’imatges, realitzar escarnis o les accions que obstaculitzin la via pública. En fi, un extens catàleg de conductes de molt diferent rellevància, totes en el mateix sac.
Davant d’aquests fets, que afecten drets fonamentals i suposen la profunda transformació dels serveis públics, el personal d’aquesta agrupació manifesta el següent:
• Estem totalment i absolutament en contra de qualsevol tipus de privatització de la seguretat pública, que inclou també la vigilància externa dels centres penitenciaris, amb maniobres polítiques que anteposen el benefici privat a l’ interès social. Aquestes lleis van en línia amb les polítiques de desballestament de l’estat del benestar, aplicades pel Govern central i l’autonòmic, tal com pretenen fer també amb la sanitat i l’educació.
• Denunciem l’ús dels mitjans públics per aconseguir objectius privats, fet que obliga les diferents administracions de policies i bombers a intervenir en procediments d’execucions hipotecàries, entre altres coses.
Ens oposem doncs, decididament a atribuir qualsevol tasca de vigilància exterior dels centres penitenciaris al sector privat: el manteniment de la seguretat pública correspon exclusivament als cossos policials.
Estem en contacte amb els representants del personal penitenciari a escala estatal, i ho farem en breu amb els sindicats policials, per valorar mesures conjuntes en defensa de la seguretat pública, també de la penitenciària. Així mateix, iniciarem en breu els contactes per traslladar formalment a les institucions europees la denúncia sobre els canvis legislatius que es pretenen aplicar.
50è aniversari de CCOO de Catalunya (1964-2014)
CCOO, 50 anys construint presents i futurs
El 20 de novembre del 1964, uns 300 enllaços sindicals i treballadors i treballadores de diferents sectors de la producció, acollits per mossèn Vidal als locals parroquials de l’església de Sant Medir, al barri de Sants, van constituir la Comissió Obrera Central de Barcelona. Posteriorment, es va aprovar una plataforma reivindicativa on es reclamaven millores salarials, la llibertat sindical i el dret de vaga.
Després de diversos cops repressius, les comissions obreres es van reorganitzar i van crear la Comissió Obrera Nacional de Catalunya. Era la primera vegada que un sindicat a Catalunya incorporava el terme nacional a les seves sigles. Amb aquesta decisió es volia posar de manifest que la lluita nacional i la lluita social havien d’anar juntes.
El moviment social encarnat per les Comissions Obreres va tenir un paper protagonista en la lluita contra el franquisme i per la recuperació de les llibertats democràtiques al nostre país, i molts del seus dirigents van anar a la presó. Val a dir que si bé el dictador va morir al llit, la dictadura va morir al carrer. I a assolir aquest objectiu van contribuir-hi de manera destacada les Comissions Obreres.
Ja en democràcia, les Comissions Obreres han continuat en la defensa dels interessos laborals i socials. La seva participació en les negociacions i mobilitzacions per millorar les condicions de vida i de treball, en la reivindicació de l’ocupació de qualitat i amb drets, i en la defensa dels serveis públics així ho posen de manifest.
Comissions Obreres va proposar la creació d’un marc propi de relacions sociolaborals a Catalunya, va donar suport a la creació d’un capítol de drets i deures en el nou Estatut d’autonomia, i defensa el dret a decidir del poble de Catalunya sobre el seu futur. Ha contribuït a la normalització lingüística en el món laboral i el seu òrgan Lluita Obrera es publica en català.
La voluntat de ser un sol poble ha presidit sempre les actuacions de Comissions Obreres. Primer, contribuint a la integració des les persones que, provinents de la resta de l’Estat, van venir a treballar a Catalunya, i després, de les procedents d’altres països.
Avui, Comissions Obreres és el primer sindicat del nostre país, en afiliació i representació sindical. Ha estat la primera força sindical en totes les eleccions que s’han celebrat des de la recuperació de la democràcia. Les Comissions Obreres de Catalunya estan confederades a les CCOO d’Espanya i formen part de la Confederació Europea de Sindicats (CES) i de la Confederació Sindical Internacional (CSI).El 2014 Comissions Obreres celebrarà el seu 50è aniversari: 50 anys defensant un sindicalisme de classe i nacional compromès amb els treballadors i treballadores del nostre país. La història de CCOO de Catalunya s’inscriu dins la història contemporània de Catalunya (1964-2014). En aquest sentit, la nostra història forma part de la mateixa evolució de la societat catalana en l’etapa històrica més recent, quan va produir-se el trànsit de la dictadura a la democràcia i quan aquesta democràcia s’ha construït i consolidat.
Ser hereus d’un passat significa preservar aquest patrimoni historicocultural i també ètic. A més, però, també vol dir continuar construint en el present la nostra identitat com a organització des d’un punt de vista generacional, de classe, de gènere, urbà, intercultural, nacional i global, que ens ha de permetre projectar-nos cap al futur.
Aquest projecte té per objectiu donar a conèixer el paper que ha tingut Comissions Obreres en la millora de les condicions de treball i de vida de la classe treballadora, així com pel que fa a la seva aportació a la construcció de Catalunya al llarg dels seus 50 anys d’història.
És un esdeveniment que tindrà una incidència important. Al llarg dels seus 50 anys d’història, han estat moltes les persones que han mantingut una vinculació significativa amb CCOO: advocats, artistes, intel·lectuals, dirigents de moviments socials, polítics, capellans… que seran convidats a compartir els actes del 50è aniversari. També es constitueix un comitè d’honor format per persones de CCOO que han tingut un paper important en la vida i l’activitat del sindicat durant aquest darrer mig segle.
El projecte “CCOO, 50 anys construint presents i futurs” s’articula a través d’un conjunt d’activitats al voltant del 20 de novembre del 2014, com a data simbòlica de la seva fundació, que tindran lloc a la ciutat de Barcelona. Posteriorment, com a entitat arrelada al conjunt del territori català, es portaran a terme diverses activitats per tot Catalunya, que s’estendran fins al mes de maig del 2015, moment en el qual es farà la cloenda dels actes commemoratius, amb la celebració de la festa de l’1 de Maig.
El blog d’en Joan Carles: ‘Precària realitat dels Reis Mags’
El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Carles Gallego, aposta per mantenir l’acció i la pressió social i laboral per no sortir de la crisi amb pitjors condicions.
Feu clic per veure l’article «Precària realitat dels Reis Mags».