Des de CCOO de Catalunya valorem com a negatius els resultats de l’ús del català entre la població però pensem que es pot corregir en un curt espai de temps sempre que s’entengui que les polítiques de promoció i formació en llengua catalana han d’arribar necessàriament als centres de treball. Segons dades de la mateixa enquesta i del comunicat emès per la Generalitat de Catalunya, “l’anàlisi per franges d’edat mostra que el català decreix des dels majors de 65 anys fins als adults joves (de 30 a 44 anys) com a llengua inicial i habitual única, i repunta entre els més joves (de 15 a 29 anys). Cal no oblidar que és a les franges intermèdies on es concentra la majoria de població arribada els últims anys i que, per contra, la franja més jove és la més beneficiada de l’accés al català a l’escola”. Amb això concloem que la normalització lingüística impulsada a les escoles i als instituts del nostre país ha estat una experiència d’èxit, però, per atendre les poblacions arribades per treballar cal estendre-ho als llocs de feina. Cal per això impulsar formació específica que sigui modular segons els temps disponibles i els diferents nivells de coneixement i alhora que no signifiquin despesa per als treballadors i les treballadores.

A banda, des de CCOO de Catalunya demanem amplis consensos per atendre aquesta realitat. Cal continuar fent de la llengua catalana un dret que sigui impulsor de tots els drets de ciutadania per a tota la població resident al nostre país. El coneixement i l’ús de la llengua ha de facilitar l’accés a diferents llocs de feina, al diàleg amb l’Administració en condició d’igualtat, als serveis sanitaris, educatius i un llarg etcètera, i el seu desconeixement també pot implicar un altre tipus de discriminació.

Des de CCOO continuarem participant dels espais unitaris de foment de l’ús i la coneixença de la llengua catalana així com impulsant-ne de nous per fer d’aquest repte un veritable repte de país. És per això que participem al Moviment de País – Català per a tothom, a cada barri, a cada escola, a cada feina. Així mateix, ens posem a disposició per poder ser un actor transformador de la realitat amb totes les eines que tenim a l’abast, des de la nostra representació als llocs de treball fins a les nostres escoles de formació, que, com fins ara, fan servir el català com a llengua vehicular. 

A l’acord prioritzem treballar de manera concertada en tres àmbits estratègics que afecten les treballadores i treballadors de Barcelona: l’habitatge, la formació i la requalificació professional, i la mobilitat laboral.

Aquest dilluns hem acordat a la Taula de Diàleg Social de Barcelona, amb l’Ajuntament de Barcelona i els agents socials més representatius de la ciutat, el desenvolupament d’una agenda de concertació de polítiques públiques, en tres àmbits considerats clau pel que fa a les condicions de vida de les treballadores i treballadors de Barcelona i la regió metropolitana: l’habitatge; la formació i la requalificació professional, i la mobilitat sostenible, donant especial èmfasi a la mobilitat laboral.

En primer lloc, considerem prioritari i urgent arribar a acords de treball conjunt, en clau de política pública en matèria d’habitatge. Poder accedir a un habitatge digne i assequible a la ciutat ha esdevingut impossible per a la majoria de la classe treballadora, tot i les millores assolides pel sindicat en matèria salarial. L’especulació i la manca d’oferta d’habitatge protegit, han fet que actualment sigui el problema més important de la ciutat per a les persones treballadores. Per això, a la taula, d’una banda, s’ha situat la nova Llei 12/2023, com a clau i com a nou instrument per desplegar la defensa del dret fonamental a l’habitatge a la ciutat, que avui ja forma part de la Zona de Mercat Residencial Tensat.

En segon lloc, es consensua que caldrà impulsar mecanismes i polítiques públiques per poder avançar en la garantia d’aquest dret. En aquest sentit, hem acordat un contingut mínim d’estratègies, entre les quals destaquem: 1) La mobilització del parc d’habitatge existent i la utilització del dret de tanteig i retracte per incrementar l’oferta pública d’habitatge; 2) El reforç de les oficines d’habitatge de la ciutat com a punt d’intermediació de gestió pública; 3) El foment de la rehabilitació com a instrument per incrementar el parc d’habitatges amb protecció i millorar la qualitat dels barris; 4) La promoció de convenis amb  els promotors socials per al desenvolupament d’habitatge protegit en règim de dret de superfície, per garantir que la titularitat dels sòls cedits continuï sent pública.

En l’àmbit de la formació, s’acorda que la Comissió Executiva de l’Acord Barcelona per a l’ocupació de qualitat (ABOQ) serà l’espai des d’on impulsar i fer seguiment dels acords, així com de la coordinació i treball en xarxa de la Taula de Formació del mateix ABOQ. S’acorda també, donar suport a la dualització de l’FP; fer actuacions per a la transversalitat de gènere, com ara treballar per superar la divisió del treball i de la formació en funció dels rols de gènere, visibilitzant i impulsant les oportunitats d’incorporar les dones als diferents sectors fortament masculinitzats; fer valer aquells oficis i professions més tradicionals i que actualment són sectors en transformació, i establir mecanismes d’assessorament i acompanyament en els processos d’arrelament social o arrelament per formació de les persones en situació irregular.

Finalment, hem apostat per treballar de manera compartida en l’àmbit de la mobilitat sostenible, posant el focus en la mobilitat laboral. En aquest espai, acordem continuar desplegant el Pacte per la mobilitat laboral de Barcelona i la seva oficina en el marc del Pacte de mobilitat de Barcelona, avançar en el Pla de desplaçament d’empresa de l’Ajuntament de Barcelona; elaborar el mapa d’entitats públiques de més de 200 treballadors i privades amb més de 500, així com centres generadors de més de 5.000 viatges/dia, obligats segons el Pla de qualitat de l’aire, elaborar plans de desplaçament d’empresa, i promoure i acordar mesures d’incentiu per a l’elaboració de plans de desenvolupament econòmic (PDE).

La Taula de Diàleg Social es va constituir el 8 de gener del 2024, quan es va fer la primera trobada i es va signar l’Acord per un progrés compartit a Barcelona, que és el document que va marcar el rumb d’aquest nou mecanisme estable de concertació. En aquesta segona trobada de la Taula de Diàleg Social, presidida per l’alcalde Jaume Collboni, ha participat el secretari general de CCOO Catalunya, Javier Pacheco.

Destaquem un escenari d’estabilitat en els preus, malgrat el repunt transitori de la inflació

 Les dades de l’IPC corresponents al mes de gener suposen un nou repunt de la inflació, que se suma als que ja es van registrar als tres mesos anteriors. Aquest increment en els preus al llarg dels darrers mesos s’expliquen principalment com a conseqüència d’un efecte base de tipus estadístic en relació amb els preus energètics. Tot i així, no podem obviar la influència que en aquest repunt ha tingut la retirada total del paquet de mesures antiinflacionàries per part del Govern central, atès que, després de retirar la reducció en l’IVA d’alguns aliments bàsics, aquest mes de gener també es torna a l’habitual IVA del 21 % en l’electricitat i aquest ha estat precisament un dels productes que més ha pressionat a l’alça l’índex. D’altra banda, que la inflació subjacent es rebaixi una dècima és símptoma d’estabilitat en els preus i reforça el caràcter transitori d’aquest repunt en la inflació. Per tant, aquest repunt no justifica de cap manera el fre a la necessària recuperació del poder adquisitiu de les persones treballadores i, en canvi, seria necessari per reequilibrar els costos socials de la inflació atès que l’increment de marges empresarials permet acomodar perfectament els increments salarials que reivindiquem.

A Catalunya la variació interanual de l’IPC es situa en 3,0 %, una dècima més que el mes passat (2,9 %) i una dècima més també que l’indicador estatal (2,9 %). El grup de productes que més s’ha encarit ha estat l’habitatge, amb un increment interanual de 7,4 %, seguit pels hotels, cafès i restaurants, que s’han incrementat en un 4,2 %. Val a dir que, si bé l’IPC no recull adequadament l’evolució de preus de l’habitatge (entre d’altres motius, no recull l’evolució de preus de l’habitatge de compra), no és menys cert que aquest increment és significatiu i preocupant, en un moment en què les dificultats d’accés a l’habitatge són una de les principals preocupacions de les persones treballadores.

La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de 0,1 %, una dècima per sota de la registrada a nivell de l’estat (0,2 %).

A l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa  en el 2,9 %, una dècima més que el mes anterior (2,8 %) i una dècima per sota de l’indicador per a Catalunya (3,0 %). En aquest cas, també destaquem el transport i l’habitatge com a productes que més han contribuït a pressionar a l’alça l’índex.

La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de 0,2 %, una dècima per sobre de l’indicador per a Catalunya (0,1 %).

La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb més fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya se situa en el 2,6 %, una dècima menys que el mes passat (2,7 %) i lleugerament per sobre de la inflació subjacent estatal, que es situa en el 2,4 % (dues dècimes menys que el mes anterior). Per tant, el descens de la inflació subjacent és un símptoma més d’estabilitat que reforça el caràcter transitori d’aquest repunt en els preus.

La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 2,9 %, una dècima més que el mes passat (2,8 %) i quatre dècimes per sobre del mateix indicador per al conjunt de l’eurozona (2,5 %).

Des de CCOO:

●     Reclamem que l’aprovació de la modificació de la jornada laboral màxima, limitant-la a 37,5 h setmanals i sense reducció salarial sigui una realitat el més aviat possible. Cal generalitzar la reducció del temps de treball i fer extensiva aquesta reducció de jornada també al conjunt de sectors productius, i no només a aquells que ja ho tenen garantit a través de la negociació col·lectiva. Aquesta reducció de la jornada laboral màxima esdevé un element cabdal per millorar la conciliació entre els àmbits personal, familiar, social i laboral. Alhora, aquesta reducció del temps de treball beneficiarà en major mesura aquelles persones que treballen amb un contracte a temps parcial i contribuirà a millorar la qualitat de l’ocupació i a dinamitzar l’economia.

●     Cal insistir en la necessitat d’impulsar els increments salarials de manera decidida, per compensar la pèrdua de poder adquisitiu soferta per les persones treballadores al llarg de tota la crisi de preus que hem viscut en els darrers anys. Per tant, un impuls dels increments salarials, disputant uns excessius marges empresarials, està més que justificat i garantirà un reequilibri necessari que, a més, contribuirà a impulsar el creixement econòmic. En aquest sentit, el recent increment de l’SMI contribuirà a millorar els salaris d’aquelles persones amb rendes salarials més baixes i contribuirà a reduir la desigualtat.

●     Davant dels increments en el preu de l’habitatge i les dificultats creixents d’una part important de la ciutadania per asumir aquestes despeses, cal adoptar mesures que garanteixin de manera efectiva el dret a l’habitatge. Aquesta ha de ser una prioritat política per a totes les administracions públiques implicades i no volem deixar d’insistir en que cal superar el dèficit en matèria de polítiques públiques d’habitatge acumulat en les darreres dècades. Malauradament i, com ja hem denunciat de manera insistent, l’evolució de preus de l’habitatge no queda adequadament recollida a l’epígraf d’habitatge de l’IPC i s’ha de recórrer a altres fonts per fer un seguiment més acurat de l’evolució del seu preu, motiu pel qual reclamem millors estadístiques  i, sobretot, polítiques adients per garantir aquest dret. Des de CCOO ja hem presentat públicament propostes concretes i continuem reclamant accions decidides, que necessàriament han d’incloure l’augment substancial del parc d’habitatge públic de lloguer així com polítiques de control de preus.

Des de CCOO condemnem l’atac que han patit sindicalistes i persones treballadores que es manifestaven a Múnic en el marc d’una vaga convocada pel sindicat alemany Ver.di. Ens solidaritzem amb les víctimes, els seus familiars, amb el sindicat Ver.di, amb la confederació DGB i amb el conjunt de la classe treballadora alemanya.

Deplorem la violència en qualsevol de les seves formes, no només pel dolor i les pèrdues que provoca, sinó també perquè atenta contra la democràcia i la convivència.

L’atropellament ha tingut lloc aquest dimecres al centre de Múnic, on un vehicle ha envestit un grup de manifestants, i ha deixat diversos ferits, alguns d’ells en estat greu. La policia ha detingut el conductor i ha obert una investigació per determinar les circumstàncies i les motivacions de l’atac.

Aquest succés es produeix en un context de mobilització sindical a Alemanya, amb el sindicat Ver.di impulsant diverses vagues per demanar millores laborals i salarials en sectors essencials. L’agressió que han patit les persones treballadores mobilitzades a Múnic és un atac inacceptable que ens preocupa profundament i que exigeix ​​una resposta ferma en defensa del dret a la manifestació i la protesta pacífica.