Des del sindicat hem presentat en les darreres setmanes l’Informe de pobresa laboral i l’Informe de bretxa salarial en el marc del Dia Europeu de la Igualtat Salarial. 

Aquests informes mostren clarament quin és el perfil de les persones que pateixen més les conseqüències d’un model econòmic que deixa enrere milers de persones. 

L’informe de pobresa laboral

L’informe analitza el període 2015-2022, en què la pobresa laboral afecta, de mitjana, el 13,8 % de les persones treballadores. L’any 2022 (últimes dades de què disposem per analitzar l’evolució de la pobresa laboral) la taxa de pobresa laboral és del 13,6 % (el 14,1 % les dones i el 13,1 % els homes). La franja d’edat més afectada és la que va dels 31 als 45 anys, amb un 15,3 %, i les persones amb un nivell d’estudis bàsics, amb un 39,7 %, davant de les persones amb estudis superiors, en què és del 8,1 %. 

L’informe analitza l’impacte de la relació laboral, la composició familiar, els ingressos i les despeses de les llars. La virtut de l’informe és que extreu un perfil de la persona afectada majoritàriament per la pobresa laboral: dona de mitjana edat, amb nivell baix d’estudis, que treballa a jornada parcial i amb contracte temporal. 

Sol ser treballadora de la llar o de l’hostaleria i en una ocupació de professió elemental. És estrangera (extracomunitària), viu en família nombrosa, monoparental o sola i pateix sobrecàrrega de despeses per l’habitatge. 

És un perfil que l’informe concreta amb un estudi dels indicadors que configuren l’estructura de pobresa laboral de la ciutadania. 

Informe de bretxa salarial

Des de fa uns anys, el sindicat defineix l’indicador de bretxa no com la diferència que guanyen els homes respecte de les dones, sinó com el que necessiten guanyar més les dones per igualar-se als homes. Per aquest motiu, veureu que les xifres no coincideixen amb les dades d’altres informes, però pensem que és més rellevant analitzar el ritme de correcció que té la bretxa salarial i denunciar la lentitud en aquest sentit. 

En aquest informe, a més de reflectir indicadors percentuals de diferència, hem volgut analitzar la diferència real en euros, per traduir-ho monetàriament. 

Igual que a l’informe de pobresa laboral, les dades amb què comptem són de l’Enquesta d’estructura salarial, que només arriba fins al 2022. El resultat és que les dones, el 2022, necessitaven guanyar un 24,2 % més (6.219 €) per igualar els homes. En l’últim any, la xifra s’ha reduït 0,6 punts i 22 euros. Des del 2010 la bretxa ha passat del 32,2 % al 24,2 %, una reducció de 8 punts, però, en canvi, en euros, la reducció ha passat dels 6.425 € el 2010 als 6.219 € el 2022. En euros la diferència no és tan significativa. 

L’informe analitza de manera segmentada l’impacte de la bretxa salarial per tipus de contracte, jornada, decils salarials, estudis, mida de l’empresa, etc. Conclou que amb aquest ritme de reducció de la bretxa, no equipararem els salaris entre homes i dones fins a un ventall, en funció del període que utilitzem, que va del 2045 al 2050.

El 8 de març aquest any tindrà dos “teloners”: el Dia Europeu de la Igualtat Salarial i la mobilització per la reducció de jornada, que tindrà lloc el dia 4 de març a Barcelona. Un bon “aperitiu” per escalfar motors als diferents actes sindicals arreu del territori i a les grans manifestacions que, tradicionalment, des de fa uns anys, protagonitzen majoritàriament les dones.

Aquest 8-M denunciem els riscos globals de retrocés en matèria de drets de les dones i fem valer que el món del treball i el sindicalisme són un motor de progrés i de feminisme a la societat. En aquesta línia se centra el manifest sindical i impulsem, també, els nostres actes sindicals.

A l’acte central projectarem el documental Aún es tiempo de feminismo, de les directores Towanda Rebels (Teresa Lozano i Zua Méndez), i es farà un col·loqui amb elles. També abordarem el debat entorn dels eixos del congrés: “Més drets, més respostes, més democràcia, més sindicat”.

Fem una crida al conjunt de l’afiliació a participar en les grans manifestacions feministes el 8-M i a seguir lluitant cada dia per una societat igualitària on cap dona pateixi cap mena de discriminació ni de violència i gaudeixi d’una vida plena.

Aquesta nova etapa de Trump compta amb el suport de les grans tecnològiques, que no només volen privatitzar serveis, sinó també controlar les institucions. Elon Musk n’és el màxim exponent, impulsant acomiadaments massius i limitant l’accés als serveis públics. A més, aquestes empreses intervenen en xarxes i dades per influir en processos polítics internacionals.

Trencament de les relacions multilaterals
Trump ha abandonat institucions com l’OMS i el Consell de Drets Humans, ha retirat fons de la UNRWA i ha qüestionat l’OTAN i l’OMC. També ha insinuat expansions territorials a Groenlàndia i el Canadà.

Intervencionisme en conflictes bèl·lics
Ha negociat amb Israel i Rússia sense incloure Palestina ni Ucraïna, excloent actors clau com la UE, la Xina i l’OTAN, i buscant beneficis econòmics en zones en guerra, com Gaza i Ucraïna.

Una política aranzelària radical
Ha intensificat els aranzels contra països amb dèficit comercial amb els EUA, cosa que ha afectat especialment la UE i la Xina. Això pot frenar el creixement econòmic global i impactar sectors clau de l’economia espanyola, com el farmacèutic, l’automobilístic i l’alimentari.

Guerra contra la migració
Des del primer dia, ha iniciat expulsions massives, criminalitzant migrants i pressionant països com Mèxic i Veneçuela. Aquesta política desestabilitza el país i posa en risc drets humans i convivència.

Davant d’aquesta era trumpista, la UE té l’oportunitat d’enfortir el seu projecte comú, superant l’estadi d’un espai de polítiques comunes monetàries, i de crear estructures federals de governança per enfortir el projecte polític i social en un entorn global convuls i que gira entorn de models autoritaris, proteccionistes i neofeixistes. La internacional reaccionària que es reunia a Madrid els darrers dies avui vol acabar de construir el pont entre els EUA i la UE en el període Trump. I fa una ofensiva clara per seguir millorant les seves ràtios de participació en l’electorat dels diferents estats membres de la UE.

Volen reproduir un model similar al de Trump, incorporant cultures feixistes d’arrels culturals a Europa, rememorant èpoques passades: la seva reconquesta. Per tant, la vella Europa, demòcrata des de fa gairebé dos segles, ha de fer un pas endavant i, enmig d’aquest nou ordre mundial, ha de defensar el seu model de societat, més segur, estable i redistributiu que en altres indrets del món.

Una societat que manté els pilars del benestar i que els millora, amb propostes de finançament públic més potent i mancomunat, amb una política tributària comuna, amb una cartera de serveis socials que determina un nou contracte social per al segle XXI, amb mancomunació d’inversions per liderar un procés de digitalització i d’incorporació de la IA a les nostres vides tot garantint un marc regulador per democratitzar l’accés a les noves tecnologies i per posar-les al servei de les persones. Sent promotora de la lluita contra el canvi climàtic i fent de la protecció social la millor xarxa de seguretat per a milions de persones.

Una mostra al món, que la UE vol concórrer en el nou règim mundial de manera autònoma, amb personalitat política pròpia i amb vocació de liderar de nou les polítiques multilaterals i solidàries arreu del món, amb la bandera de la pau com a estendard.

En aquest món complex, Espanya és una de les economies amb millor estat de salut del món, amb un ritme de creixement que l’any 2024 ha suposat un increment del PIB del 3,2 % (a Catalunya, el 3,6 %), amb un rècord de persones ocupades de 21,8 milions de persones (a Catalunya, 3.855.900 persones ocupades) i una taxa d’atur del 10,6 %, que ha tornat a nivells del 2007 (a Catalunya, el 7,87 %). Aquestes dades reflecteixen que les reformes laborals, socials i econòmiques que l’acció política d’un govern d’esquerres, però sobretot l’acció concertada pels diferents acords del diàleg social entre sindicats i patronals, han estat del tot encertades i d’èxit inqüestionable, per molt que els dogmàtics liberals vulguin abraçar les teories terraplanistes. Si mirem, però, les enquestes sociològiques d’opinió de la ciutadania, sembla que vivim en una altra realitat.

La percepció de la ciutadania no incorpora aquest model econòmic d’èxit, fet que es produeix per dos factors. El més rellevant és que encara cal encetar un seguit de reformes que posin fi als principals factors de desigualtat i pobresa que provoquen que a milions de persones no els arribin les bonances econòmiques del país. Polítiques d’habitatge, reforç de les polítiques de contractació pública per posar fi a les vetes de precarietat laboral que afecten tots els serveis d’atenció a les persones, majoritàriament dones, polítiques laborals per enfortir les unitats de negociació col·lectiva, incentivant la força jurídica del conveni i la sindicació per fer complir els acords en un teixit empresarial caracteritzat per la petita empresa.

I, per descomptat, enfortir els pilars del benestar, especialment en salut i educació pública, i la configuració d’un nou sistema nacional de cures. També cal un nou sistema fiscal que incrementi la capacitat de recaptació tributària amb l’objectiu d’arribar a la mitjana de recaptació de la UE, millorant les ràtios de contribució al sistema i incrementant la progressivitat fiscal, gravant més qui més guanya, però, sobretot, incrementant els tributs a les rendes que no provenen del treball, les rendes del capital.

El segon factor de la percepció ciutadana conforme hi ha una realitat diferent dels indicadors econòmics i del mercat de treball és el soroll polític d’una confrontació ideològica i de la irrupció de la mentida com un element de distorsió, que, des de l’arribada de Vox a les institucions, està contaminant el panorama polític. El més greu és que del discurs contaminat hem arribat a la distorsió sobre els tràmits legislatius als parlaments. Un cas paradigmàtic ha estat la llei òmnibus, que va caure per pur tacticisme parlamentari i que va posar en risc l’escut social, format per la pujada de les pensions, els ajuts al transport públic o els ajuts per a les persones afectades per la dana, entre d’altres.

Una decisió que va provocar una convocatòria de mobilitzacions sindicals a tot l’Estat i que vam mantenir encara que els partits van esmenar les seves posicions veient el desastre que implicaven les seves decisions. I les vam mantenir per donar un missatge contundent contra aquesta manera de fer política, que impulsa l’antipolítica, aquella que tant anhelen els contraris a la democràcia i que, com hem valorat abans, irromp amb força a l’electorat del nostre país. 

El sindicat ha enviat un missatge directe a les majories d’investidura i, específicament, a les esquerres. Davant de l’antipolítica, la defensa de la democràcia es garanteix amb la utilitat de les institucions i aquesta utilitat és desplegant tots els recursos disponibles per encetar les reformes legislatives necessàries, sense malbaratar ni un euro. Per això, demanem nous pressupostos a l’Estat i a Catalunya per millorar les condicions materials de la ciutadania i per defensar la democràcia des de la política útil, donant certeses i acompanyant el fort creixement econòmic, que es tradueix en més força del treball, amb millores de rendes per a la majoria, amb més ingressos (salaris, pensions, prestacions) i amb menys despeses (preus alimentaris, subministraments, transport i habitatge).

CCOO de Catalunya hem defensat històricament el caràcter nacional de Catalunya i un marc reforçat d’autogovern. Entenem que una gestió descentralitzada i integrada al territori redundarà en una millora per a la ciutadania en l’accés als seus drets i a la millora de l’estat del benestar.

CCOO de Catalunya sempre ha defensat un model de gestió d’infraestructures basat en la proximitat i l’eficiència. Creiem que la descentralització de competències i la col·laboració entre administracions són fonamentals per garantir un servei públic de qualitat.

També volem expressar la nostra conformitat amb la condonació del 20 % del FLA. De fet, aquesta mesura va ser proposada per la Comissió del Diàleg Social, i considerem que la seva implementació és un pas crucial per fomentar l’estabilitat financera i la recuperació econòmica, així com el reforç dels serveis públics per la ciutadania.

Des de CCOO de Catalunya entenem que el traspàs de competències per garantir un servei de Rodalies de qualitat, la creació d’unitats judicials, els avenços en la simplificació de finestra única per a l’atenció ciutadana i la gestió en matèria de beques i ajuts a l’estudi són imprescindibles per donar respostes a la mobilitat, l’educació i l’atenció ciutadana a les persones treballadores. 

Garantir les transferències financeres per assolir les competències reforçades per la Generalitat és condició sine qua non, fet que requereix una nova política de finançament autonòmic i la capacitat de cogovernar les inversions en infraestructures, per al desenvolupament econòmic i social del país.