Segons les dades a 31 de desembre del 2024, CCOO de Catalunya ha tancat l’any amb 147.657 afiliats i afiliades, 714 més que l’any anterior, dels quals 66.812 són dones, 678 més que l’any anterior. El 95 % del creixement afiliatiu ha estat de dones. El sindicat segueix feminitzant-se per la base. 

Hem de destacar que aquest any hem assistit a un impacte en el saldo afiliatiu. Concretament, el creixement en aquest sentit s’ha reduït a causa de la revisió de les condicions que acrediten l’accés a una quota reduïda. Aquest exercici no s’havia fet fins ara i ha significat un impacte negatiu quan algunes persones han comunicat la quota corresponent als seus ingressos.

Aquest impacte, però, ha estat molt controlat, ja que la majoria ha mantingut l’afiliació gràcies a una política segmentada de contactes amb les persones per evitar una regularització administrativa que provoqués una allau de baixes. Una tasca d’èxit del conjunt d’organitzacions i de la UAR de la CONC. 

Així mateix, hem de destacar el pes important de les altes per la via de l’assessorament sindical i jurídic, gràcies al model d’atenció a les persones que hem engegat en aquest mandat. 

Aquesta realitat és una mica diferent del conjunt confederal, on l’impacte de la regularització del tipus de quota ha significat un increment important de baixes que ha llastat el conjunt confederal comportant una pèrdua afiliativa neta l’any 2024. Només Catalunya ha tingut un saldo positiu del conjunt d’organitzacions confederals, fet que ens ha de refermar en un model de governança compartida que, des de la Secretaria d’Organització, la Comissió d’Assessorament i Serveis Jurídics i el Comitè Confederal, hem construït com a cultura organitzativa i política de la CONC.

Malgrat les dificultats polítiques i les tensions dins el Govern de coalició, el sindicat continua avançant en el diàleg social i impulsant reformes laborals. La darrera reforma inclou la delimitació de cotitzacions, les jubilacions parcials i actives, l’increment de l’SMI i la reducció de la jornada a 37,5 hores.

L’SMI puja fins als 1.184 € al mes per 14 pagues

L’acord eleva el salari mínim un 4,4 %, i arriba als 1.184 € mensuals, amb la qual cosa s’acosta al 60 % del salari mitjà, tal com estableix la Carta social europea. Tot i ser un èxit del diàleg social, la CEOE, un cop més, no ha signat l’acord, i ha enviat un missatge preocupant: com més beneficis obtenen, més es resisteixen a apujar sous.

A més, la controvèrsia per l’exempció tributària de la pujada ha obert una crisi interna al Govern entre Treball i Hisenda, donant ales a la dreta i evidenciant les diferències dins l’esquerra sobre fiscalitat progressiva. El sindicat adverteix que augmentar la part exempta beneficia especialment les rendes altes, ja que redueix la seva contribució al sistema. Per això defensem millorar la progressivitat fiscal i garantir que cap treballador o treballadora tingui ingressos nets per sota del 60 % del salari mitjà.

Calen mobilitzacions per garantir la reducció de jornada

Després d’11 mesos de negociacions, sindicats i Govern han acordat reduir la jornada laboral a 37,5 hores setmanals sense reducció salarial, reforçar el registre horari i garantir la desconnexió digital. Aquesta millora beneficia més de 2,5 milions de treballadors i treballadores a Catalunya i 460.000 persones amb jornada parcial, de les quals 330.000 són dones, que veuran augmentat el seu salari.

La patronal ha bloquejat la negociació fins al final, i el Govern també ha viscut tensions internes que han generat confusió. Ara l’acord inicia el seu tràmit parlamentari, però la majoria al Congrés encara no està garantida. Els partits d’esquerra hi donen suport, el PNB no hi té grans objeccions, mentre que Junts vol escoltar la petita empresa abans de posicionar-se. El PP, en canvi, es posa de nou al costat de la CEOE i d’esquena als dos terços de la població que volen la reducció de jornada.

En aquest context, el paper del sindicat és clau per incidir en el debat públic i pressionar perquè els partits escoltin també la veu dels treballadors i treballadores. Si Junts vol atendre la petita empresa, també ha d’escoltar els seus treballadors i treballadores. Si el PP s’alinea amb la patronal, ha de notar la força de la classe treballadora.

Gran mobilització estatal el 4 de març

Per garantir l’aprovació de la reforma, convoquem una gran mobilització estatal a Barcelona, aprofitant el simbolisme de la vaga de La Canadenca, una fita històrica en la lluita per a la reducció de jornada. La protesta serà als jardins de les Tres Xemeneies, darreres restes d’aquella empresa elèctrica al Paral·lel.

Aquesta mobilització requereix el compromís de tot l’actiu sindical de Catalunya per omplir els carrers i per fer sentir la nostra veu. Per això, instem el Consell Nacional a participar en una gran crida a la mobilització del 4 de març.

A Catalunya, el diàleg social d’aquests primers mesos de l’any té dues fites que cal destacar: l’agenda pactada al Consell del Diàleg Social de Catalunya i la declaració sobre l’habitatge i l’agenda de concertació a la Taula del Diàleg Social de Barcelona.

La Comissió de Seguiment del Consell del Diàleg Social ha estat treballant els darrers mesos, des de poc després de la investidura i una vegada la nova Direcció General del Diàleg Social n’ha pres possessió, en un seguit de temes que conformen una agenda ambiciosa de concertació tripartida que ha de millorar la utilitat del marc de concertació a les polítiques públiques del país en el marc social i econòmic.

Pel que fa a l’agenda pactada per al 2025, cal destacar que la Comissió de Seguiment del Consell del Diàleg Social tractarà el traspàs de Rodalies i la necessària millora del servei, i en farà el seguiment. També abordarà els reptes del sector turístic i les polítiques públiques relacionades, la simplificació administrativa que acompanyi la competitivitat empresarial i la política lingüística, amb l’impuls del català en l’àmbit laboral.

Així mateix, s’ha acordat la creació de grups específics que promoguin el diàleg per impulsar:

• La concertació territorial de les polítiques d’ocupació, que s’acompanyin del canvi de model del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).
• Un pla de xoc per a la formació i la qualificació professionals que doni resposta al canvi de model productiu i a la transició justa.
• Les polítiques d’habitatge, que són una prioritat social i que, amb l’anunciada construcció de 50.000 habitatges protegits per a lloguer, suposen també un repte per al sector de la construcció des del vessant de l’ocupació i les condicions de treball dignes i segures.
• Les polítiques socials relacionades amb la millora de la cobertura de la renda garantida de ciutadania, amb el traspàs de l’ingrés mínim vital, així com les condicions salarials de les treballadores i treballadors del sector social, peça clau per a uns serveis socials de qualitat per a la ciutadania.

D’altra banda, els agents socials i el Govern han fet pública una resolució conjunta per explicitar el seu suport a la condonació del 20 % del deute de la Generalitat envers l’Estat a través del Fons de Liquiditat Autonòmic (FLA), una situació que s’arrossega des de les errònies polítiques d’austeritat implementades després de la crisi financera del 2007, a les quals se suma un finançament insuficient de Catalunya i de la resta de comunitats autònomes, no revisat des del 2009. Aquesta mesura significaria aproximadament la condonació de 15.700 MEUR i una reducció dels interessos que s’han de pagar durant el 2025 de 250 MEUR. Això permetria destinar més recursos a polítiques públiques orientades a la millora dels serveis públics essencials i a reforçar àmbits com l’educació, la formació professional, la sanitat i els serveis socials, amb l’objectiu de garantir una atenció de qualitat per a tota la ciutadania, la dinamització de l’economia i l’impuls de la transició justa en el canvi de model productiu, així com avançar en l’equilibri territorial.

La Taula del Diàleg Social a Barcelona comença a caminar donant respostes a l’habitatge. Ara fa un any, vam pactar amb el nou Govern de la ciutat la creació d’un marc de concertació de ciutat, que ha de ser referent per a altres ciutats: la Taula del Diàleg Social. La taula ha de permetre donar resposta a l’estructura territorial que recull el Decret llei 9/2020, de 24 de març, pel qual es regula la participació institucional, el diàleg social permanent i la concertació social de les organitzacions sindicals i empresarials més representatives a Catalunya. 

A causa de la precarietat representativa de l’equip de govern i les negociacions obertes amb altres partits per mirar de conformar un acord de govern, les tasques del diàleg social s’han limitat a ordenar i simplificar tot el mapa de participació institucional de la ciutat. I una vegada esgotades aquestes negociacions i havent pres consciència el Govern que ha de fer-ho només amb els regidors i regidores del PSC, les negociacions a la taula han començat i s’han concretat en una declaració que preveu una sèrie d’acords en matèria d’habitatge i compromisos concrets per a la concertació en matèria de formació i mobilitat.

En relació amb l’habitatge els acords més destacables són: 

• Promoure entre la ciutadania la inscripció al Registre de Sol·licitants d’Habitatge, element fonamental i bàsic per garantir l’accés a l’habitatge. 
• Reforçar l’exercici del dret a participació dels agents socials en el marc dels òrgans de participació en matèria d’habitatge. 
• Disposar del compromís d’activació de sòl i d’agilització de tràmits per part de l’Ajuntament de Barcelona per donar resposta a la crisi d’oferta amb la major celeritat possible. 
• Mobilitzar el parc d’habitatges existents i utilitzar el dret de tanteig i retracte per incrementar l’oferta pública d’habitatge. 
• Diversificar el règim d’accés a l’habitatge a través del foment del lloguer i de figures innovadores, com la cessió d’ús. 
• Garantir que l’ajuntament informarà els agents socials de la disponibilitat de sòl i de les seves característiques. 
• Afavorir l’habitatge amb protecció i la diversitat dels barris a través de les reserves de sòl. 
• Reforçar les oficines d’habitatge de la ciutat com a punt d’intermediació de gestió pública.
• Millorar l’eficiència energètica dels habitatges per tal de reduir el consum d’energia i treballar activament en aquesta matèria, millorar la sostenibilitat i respectar més i millor el medi ambient, i protegir les persones davant de situacions de pobresa energètica. 
• Vetllar perquè el parc d’habitatges compleixi les condicions d’habitabilitat i seguretat. 
• Fomentar la rehabilitació com a instrument per incrementar el parc d’habitatges amb protecció i millorar la qualitat dels barris. 
• Promoure, convenis amb els promotors socials per al desenvolupament d’habitatge protegit en règim de dret de superfície, per garantir que la titularitat del sòls cedits continuï sent pública.