Avui dimarts, 17 de juliol de 2018

CCOO ha lliurat avui dimarts, 17 de juliol, els comptes auditats de 2017 de la Confederació Sindical de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya a la Sindicatura de Comptes de Catalunya.

No existeix cap obligació legal que ens obligui a lliurar els comptes a la Sindicatura, però les CCOO de Catalunya volem evidenciar la ferma voluntat de transparentar l’origen i la destinació dels recursos de què disposem, per garantir el ple coneixement d’aquests comptes pel conjunt de la societat catalana, així com la disposició a sotmetre la gestió dels recursos a controls públics.

Els comptes han estat aprovats pel Consell Nacional corresponent al 21 de juny de 2018, donant compliment així a una rigorosa condició autoimposada: seguir el calendari previst per a les entitats mercantils, ja que els sindicats no tenim expressament estipulades dates per a la presentació i aprovació dels comptes.

Els comptes anuals, inclosa la memòria i l’informe íntegre d’opinió d’auditoria, es poden consultar al web de CCOO de Catalunya, juntament amb d’altres informacions econòmiques rellevants a l’apartat de transparència.

El tancament de l’exercici 2017 presenta un resultat negatiu en el conjunt de la CS CONC de -500.232,95€, resultat que trenca la tendència iniciada en l’exercici 2013, quan el compte de resultats integrat mostrava una situació d’obtenció d’estalvi.

Aquest resultat s’explica sobretot pel tancament de les empreses del grup. La presentació del concurs de creditors tant en la cooperativa d’habitatge com en la gestora ha comportat pèrdues comptables de -389.957.52€ i acumulades de prop de 1.028.802,88€. La nova llei de societats de capital ens obliga a fer reducció i/o ampliació de capital per evitar la liquidació obligatòria de la nostra empresa patrimonial. S’hi ha pogut fer front amb l’estalvi acumulat en exercicis anteriors.

El resultat de l’ activitat sindical és de -66.227,71€.

L’exercici 2017 ha continuat consolidant la fusió d’organitzacions, procés al qual s’ha incorporat la fusió de la Federació de Construcció i Fusta amb la Federació de Serveis Privats. Els processos de fusions federatives i territorials han contribuït en gran mesura a dimensionar i reajustar l’estructura en ordre als seus objectius sindicals i sostenibilitat econòmica. Hem creat també una nova estructura organitzativa per a la Unió de les Terres de Lleida.

Aquest resultat integrat de l’estructura sindical, els serveis i els fons confederals s’ha de valorar en la mesura en què s’ha obtingut en un context de continuada reducció dels nostres ingressos, que ha obligat a la necessària contenció i, fins i tot, reducció de la despesa. Malgrat les pèrdues comptables de l’integrat, cal destacar resultats positius tan en Federacions com a Territoris.

Els ingressos per les quotes de les persones afiliades han millorat per un petit repunt de l’afiliació i per l’augment de la quota que s’abona.

Els ingressos per subvencions han caigut respecte a l’any anterior. El balanç integrat a 31/12/2017 mostra un patrimoni sanejat i una situació de solvència global en el curt i mig termini, malgrat el resultat de l’exercici 2.017, ja que, un cop tancat el grup d’empreses, ja no tornarà a tenir cap pes en el balanç.

Les perspectives per als propers exercicis apunten a la necessitat, com a objectiu permanent i estratègic, d’assolir l’equilibri entre els ingressos estructurals del sindicat (quotes de persones afiliades i ingressos per assessorament) amb les despeses estructurals (personal i consums, subministraments i serveis). A llarg termini, només l’obtenció d’excedents ens permetrà rescabalar-nos de les pèrdues dels exercicis passats i garantir la capacitat del sindicat per a abordar totes els objectius fixats per l’11è Congrés.

Comptes CCOO de Catalunya. Balanç integrat 2017

Aportació quota d’afiliació per federacions i unions territorials

Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgen, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat. 

En aquest número parlem de la signatura de l’AIC, la precarietat al sector turístic, l’economia de plataforma i el postgrau sobre l’anàlisi del capitalisme, entre d’altres temes.

Fes clic per veure el número 302 del Lluita Digital.

Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara! 

Subscripció gratuïta al Lluita Digital.               

Valoració de les dades de l’IPC de juny de 2018

A Catalunya, l’IPC interanual del juny se situa en el 2,4%, una dècima per sobre de l’IPC anterior i una dècima per sobre de l’indicador estatal (2,3%). Aquesta tendència inflacionista es deu a l’acceleració dels preus de carburants, lubricants i gasoil. Els béns i serveis que més s’han encarit han estat el transport (6,6%), els aliments i begudes no alcohòliques (2,7%), l’habitatge (2,3%), les begudes alcohòliques i tabac (2,3%), les comunicacions (2,1%) i els hotels, cafès i restaurants (2,1%). La resta de grups també s’han encarit tot i que en menor mesura.

En termes mensuals, l’IPC a Catalunya és del 0,3%, sis dècimes per sota de l’indicador anterior, influenciat per la caiguda dels preus del vestit i el calçat per l’inici de les rebaixes. Al juny, però, s’han encarit l’oci i la cultura (0,9%), l’habitatge (0,5%), el transport (0,3%) i els aliments i begudes no alcohòliques (0,3%), entre d’altres.

En l’àmbit estatal, l’IPC interanual del juny puja i se situa en el 2,3%, dues dècimes per sobre de l’índex anterior, els grups més inflacionaris són el transport (6,1%) i l’habitatge (2,6%) a causa de l’increment dels preus de l’energia. Pugen també els preus dels aliments i begudes no alcohòliques (2,5%) i els hotels, cafès i restaurants (1,7%).

Pel que fa a l’índex mensual, a l’Estat l’índex general dels preus baixa sis dècimes, fins al 0,3%, marcat per l’efecte de les rebaixes del vestit i el calçat. Per altra banda, pugen els preus de l’oci i la cultura (0,9%), habitatge (0,5%), transport (0,4%) i hotels, cafès i restaurants (0,3%).

La inflació subjacent estatal, és a dir, l’estructural, que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu dels carburants, cau una dècima i se situa en l’1,0%.

L’IPCH espanyol augmenta un punt respecte del mes anterior i se situa en el 2,3%, tres dècimes per sobre de l’indicador de l’eurozona (que puja una dècima fins al 2,0%).

CCOO considera que:

– Els costos laborals totals han quedat pràcticament estancats durant molts anys (0,7% al 2015; 0,1% al 2016 i -0,3% al 2017) malgrat el creixement continuat del PIB des del 2014 (1,8%; 4,2% al 2015; 3,6% al 2016 i 3,3% al 2017). Aquest fet ha comportat un empobriment adquisitiu dels treballadors i treballadores.
– Des del 2008 i fins al 2016 els sous i salaris reals han caigut un 10,6%. En termes nominals i acumulats, des del 2008 els sous i salaris han pujat un 3,6% en terme mig però la inflació acumulada ha estat del 14,2%.
– En 9 anys (des del 2008 i fins al 2017) s’han destruït 148.300 llocs de treball i s’han expulsat 306.000 persones del mercat laboral. En 6 anys (des de l’aprovació de la reforma laboral i fins al 2017) s’han creat 68.000 nous llocs de treball però s’han expulsat 184.200 persones del mercat laboral.
– L’increment acumulat de preus dels béns i serveis bàsics (especialment aliments i habitatge) perjudica els treballadors i treballadores amb salaris més baixos, especialment els de la gent jove i les dones.

CCOO valora el nou Acord interprofessional de Catalunya (AIC) com un instrument per frenar la caiguda de poder adquisitiu dels treballadors i treballadores. En aquest sentit, aquest Acord interprofessional suposa:

– El compromís de creixements salarials i, per tant, un fre a la pèrdua de poder adquisitiu davant l’avenç de la inflació actual i dels propers anys. Els augments salarials pactats són del 2% i un 1% lligat a conceptes que es determinin als convenis per als anys 2018, 2019 i 2020.
– En el marc de la contractació, l’acord suposa un impuls per a l’ocupació estable i, conseqüentment, dels ingressos salarials estables que han de permetre els treballadors i treballadores viure en condicions dignes.
– Pel que fa als salaris dels treballadors de les empreses multiserveis, l’acord reforça l’aplicació mínima salarial del conveni col·lectiu sectorial corresponent a l’activitat objecte de subcontractació.
– Els increments salarials i l’estabilitat en l’ocupació, a més a més, tenen com a conseqüència l’increment de la recaptació per cotització i, per tant, ajuden a fer més sostenible el sistema i les prestacions de la Seguretat Social.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 de juliol de 2018

CCOO destaca de l’AIC aspectes com l’assumpció de l’acord salarial de l’AENC (Acord estatal de negociació col·lectiva) amb els criteris establerts, la clàusula de revisió salarial i el salari mínim de 14.000 € l’any. També es valoren les mesures pactades contra la bretxa salarial de gènere i pels plans d’igualtat a la negociació col·lectiva a totes les empreses, així com la desconnexió digital, contra la precarietat, la intervenció davant la falsa economia col·laborativa de plataformes i l’aplicació del conveni de sector a les empreses multiservei.

CCOO insta al diàleg social permanent i emplaça el Govern de la Generalitat a reprendre l’acord signat l’any 2014 per desenvolupar, entre d’altres temes, la Llei de participació institucional que garanteixi de manera estructural la concertació social a Catalunya.

Les organitzacions sindicals i patronals més representatives de Catalunya, CCOO de Catalunya, UGT de Catalunya, Foment del Treball, Pimec i Fepime, van arribar dilluns a un preacord en la negociació de l’Acord interprofessional de Catalunya (AIC). Aquest preacord ha estat validat pel Comitè Confederal de CCOO de Catalunya i en els propers dies tindrà lloc la signatura oficial amb presència del Govern de la Generalitat.

El Comitè Confederal considera que l’AIC respon als objectius aprovats l’últim Congrés, de recuperació salarial, més igualtat i d’erradicació de la precarietat.

Durant aquest any, hem treballat la construcció i ratificació col·lectiva de la proposta, mitjançant el debat intern i la realització d’enquestes a l’afiliació i hem desbloquejat la negociació amb diverses mobilitzacions generals i sectorials.

Coincidència salarial amb l’AENC

El Comitè valora especialment la coincidència en els criteris salarials amb l’Acord de negociació col·lectiva (AENC) signat recentment per a l’àmbit estatal, que ja comença a donar fruits en les negociacions dels convenis. L’AIC assumeix els criteris salarials establerts a l’AENC, la clàusula de revisió salarial i el salari mínim de 14.000 € l’any.

El comitè mostra la satisfacció pels acords en matèria d’igualtat, per eliminar la bretxa salarial, per fer plans d’igualtat a les empreses que no hi estan obligades, aquelles de menys de 250 treballadors i treballadores, i la creació de nous instruments pactats com la Comissió Tècnica d’Igualtat del Tribunal Laboral de Catalunya. El 8 de Març vam dir que portaríem la igualtat a la negociació col·lectiva i ho estem fent. També amb la inclusió de mesures específiques de no discriminació per al col·lectiu LGTBI. Així mateix, l’AIC incorpora la gestió de la diversitat d’origen de les persones treballadores i es pronuncia per l’ocupació ordinària per a les persones amb discapacitat i la reordenació dels centres especials de treball.

El Comitè Confederal de CCOO de Catalunya insta al diàleg social permanent i emplaça al Govern de la Generalitat a reprendre l’acord signat l’any 2014 per desenvolupar, entre d’altres temes, la Llei de participació institucional que garanteixi de manera estructural la concertació social a Catalunya.

Contra la precarietat, més negociació col·lectiva

L’acord compromet la revisió i racionalització del mapa dels convenis de Catalunya, identificant i reconduint els buits de cobertura. L’AIC permet una millor organització i interlocució sindical en tota la cadena de subcontractació, i porta les empreses multiserveis a l’aplicació del conveni sectorial de l’activitat, com a mínim. L’acord preveu avançar en mesures contra la falsa economia col·laborativa de plataforma a través d’una comissió tècnica al Consell de Relacions Laborals.

L’acord suposa avenços en matèria de la protecció dels drets de les persones i l’estabilitat en l’ocupació, amb acords en la gestió del temps de treball, integrant millores en la gestió negociada de la flexibilitat i la compatibilització de la reducció de jornada anual amb la competitivitat de les empreses i l’aposta per l’ocupació estable i l’actuació amb criteris de causalitat per erradicar la contractació temporal injustificada.

Donem molt valor a la proposta de clàusula per introduir a tots els convenis en relació a la desconnexió digital, la qual cosa és una novetat absoluta en el nostre país.

En salut laboral, les línies de l’AIC avancen en el fet d’adaptar les mesures i protocols a l’evolució tecnològica i la digitalització, també en la protecció de la maternitat, la discapacitat sobrevinguda i els desplaçaments en jornada, entre d’altres novetats.

En formació professional, incorpora noves polítiques de prospecció de necessitats formatives per activar la formació i el seu reconeixement com a factors essencials del nou model productiu. També integra l’FP dual o en model d’alternança per aconseguir un nou model industrial més integrador i competitiu.

S’aprofundeix sobre les polítiques negociades de responsabilitat social empresarial, amb clàusules concretes per als convenis col·lectius, la qualitat social de la contractació pública, l’adhesió de l’AIC a l’Agenda 2030 de Nacions Unides i el compromís amb la consecució dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) i la dignificació de les persones treballadores de la llar segons el conveni 189 de l’OIT.

Els acords obliguen els signants a portar els continguts a les meses negociadores dels convenis per adaptar-los a cada realitat, sempre amb l’objectiu de millorar les condicions laborals dels treballadors i les treballadores. Aquest acord previ ha de facilitar la resolució pacífica de les qüestions que inclou en les negociacions dels convenis de sector o d’empresa.

Feu clic per veure
– el resum de l’Acord interprofessional de Catalunya 2018-2020
– la Guia sindical per a l’aplicació de l’AIC en la negociació col·lectiva
– l’Acord Interprofessional de Catalunya 2018-2020