Darreres notícies
Voluntarietat i reversibilitat en el teletreball
Què és la voluntarietat i la reversibilitat del teletreball?
La voluntarietat es refereix al dret que tenen la persona treballadora i l’empresa d’acceptar o rebutjar el teletreball sense cap mena de justificació.
Per la seva banda, la reversibilitat és el dret que tenen ambdues parts, una vegada s’ha canviat a una prestació de serveis a distància, a tornar a la situació anterior de treball presencial.
Són dues característiques bàsiques de les lleis del treball a distància i el teletreball, tant en l’àmbit privat com a les administracions públiques, però cal alguna matisació inicial. En el cas de les administracions públiques, el seu dret és el de l’autorització del teletreball, deixant la voluntarietat i la reversibilitat com un dret de la persona treballadora. I en l’àmbit privat, el dret de reversibilitat només s’aplica quan es prové d’una relació presencial prèvia. Quan la persona ha estat contractada des de l’inici en la modalitat de teletreball, no existeix el dret de reversibilitat per a cap de les dues parts.
L’article 5 del RDL 28/2020 regula la voluntarietat i la reversibilitat:
1. El treball a distància ha de ser voluntari per a la persona treballadora i per a l’ocupadora, i requereix la signatura de l’acord de treball a distància regulat en aquest reial decret llei, que podrà formar part del contracte inicial o realitzar-se en un moment posterior, sense que pugui ser imposat en aplicació de l’article 41 de l’ET, tot això sens perjudici del dret al treball a distància que pugui reconèixer la legislació o la negociació col·lectiva.
2. La negativa de la persona treballadora a treballar a distància, l’exercici de la reversibilitat a la feina presencial i les dificultats per al desenvolupament adequat de l’activitat laboral a distància que estiguin exclusivament relacionades amb el canvi d’una prestació presencial a una altra que inclogui treball a distància no seran causes justificatives de l’extinció de la relació laboral ni de la modificació substancial de les condicions de treball.
3. La decisió de treballar a distància des d’una modalitat de treball presencial serà reversible per a l’empresa i per a la persona treballadora. L’exercici d’aquesta reversibilitat es pot exercir en els termes que estableix la negociació col·lectiva o, si no, en els fixats en l’acord de treball a distància a què es refereix l’article 7.
Per la seva banda, a les administracions públiques aquests drets estan regulats en l’article 47 bis.2 de l’EBEP (introduït pel RDL 29/2020):
2. La prestació del servei mitjançant teletreball ha de ser expressament autoritzada i ha de ser compatible amb la modalitat presencial. En tot cas, té caràcter voluntari i reversible, excepte en supòsits excepcionals degudament justificats. S’ha de realitzar en els termes de les normes que es dictin en el desenvolupament d’aquest estatut, que han de ser objecte de negociació col·lectiva en l’àmbit corresponent i han de preveure criteris objectius en l’accés a aquesta modalitat de prestació de servei.
Això significa que el treball a distància no és un dret per si mateix, sinó que ha de ser acordat.
Aquí hem de fer una excepció en referència a la possibilitat de sol·licitar el teletreball per conciliació emparant-se en l’article 34.8 de l’ET, entenent que l’empresa pot exercir un dret de modulació justificada, però no els drets de voluntarietat i reversibilitat, que només corresponen a la persona treballadora.
COM ORIENTEM EN LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA EL DRET DE VOLUNTARIETAT I REVERSIBILITAT DEL TELETREBALL?
Conquerint el dret al teletreball per a la persona treballadora
La principal orientació en els convenis col·lectius i acords d’empresa és que s’estableixin les condicions d’accés al teletreball per a aquells llocs de treball que siguin susceptibles de fer-ho, de manera que fins a un determinat percentatge de jornada sigui un dret per a la persona treballadora i no pugui ser refusat per l’empresa o Administració pública. En aquest sentit, un marge raonable per delimitar el teletreball com un dret en la negociació col·lectiva seria establir que la persona treballadora pugui accedir al voltant del 20 % – 50 % de teletreball sense que l’empresa pugui exercir la negativa o la reversibilitat. És a dir, conquerir el teletreball com un dret en els convenis col·lectius. A partir del 50 %, l’empresa podria exercir la negativa a ampliar-lo.
D’aquesta manera, a més, estaríem ampliant l’aplicació de la norma del RDL 28/2020 al teletreball entre el 20 % i el 30 %, que ara es regeix per la normativa ordinària.
En el cas de l’àmbit públic, convindria eliminar l’autorització de l’Administració per sota d’aquest 50 % en els serveis que puguin fer-se en la modalitat de teletreball, ja que no tenen un llindar mínim de jornada per ser considerats teletreball.
Justificació de la negativa de les empreses i administracions al teletreball
La possibilitat de teletreballar la pot oferir l’empresa o Administració pública i, en aquest cas, la persona pot rebutjar-la, sense obligació de justificar-se. En cas que sigui una sol·licitud de la persona treballadora, és necessari establir, per negociació col·lectiva, la necessitat de justificació de la negativa empresarial a acceptar el teletreball sol·licitat per la persona treballadora, de manera que la negativa hagi d’estar motivada amb raons objectives. Es poden regular les raons per les quals l’empresa o administracions públiques poden denegar el teletreball, com a manera d’objectivar l’accés a aquesta modalitat d’organització del treball i evitar que la decisió envers aquest accés recaigui sobre la voluntat dels superiors directes. És necessari que, en la negociació col·lectiva, establim uns criteris d’accés al teletreball que siguin transparents, previsibles i objectius. Es pot començar determinant els llocs de treball que hi podran accedir i continuar per les circumstàncies que poden establir una prioritat en l’accés, definint les condicions en què s’hi accedeix i les normes que han de regir durant la prestació de serveis en la modalitat de teletreball.
Entre d’altres, es pot regular sobre les qüestions que determina el RDL 28/2020 en l’article 8, com són les relacionades amb la formació, la promoció o l’estabilitat en l’ocupació de persones amb diversitat funcional, l’existència de pluriocupació o la concurrència de pluriactivitat, i les relacionades amb circumstàncies personals o familiars.
Tot això, mantenint el respecte en la llei en allò que fa referència a la impossibilitat d’obligar la persona treballadora a fer teletreball. El treball a distància no es pot imposar a la persona treballadora ni per modificació substancial de les condicions de treball ni, tampoc, per conveni col·lectiu.
Reversibilitat. Quan la persona decideix tornar al treball presencial
Pel que fa a la reversibilitat, tal com estableix la llei, la persona treballadora té dret a sol·licitar el retorn a la seva modalitat contractual anterior un cop conclòs el període acordat o encara que no hagi transcorregut el període previst inicialment. En qualsevol cas, s’ha d’establir en els convenis col·lectius o acords d’empresa un preavís per exercir aquest dret, que ha de ser raonable, sense que sigui excessiu, sobretot si el teletreball és del 100 % i no disposa habitualment d’un lloc de treball físic al centre de treball.
Reversibilitat. Quan l’ocupador sol·licita tornar al treball presencial
En cas que sigui l’empresa o Administració pública qui vulgui retornar a la situació anterior al treball a distància, cal establir un preavís més ampli que en el cas de la persona teletreballadora i que ha de permetre solucionar els problemes d’organització personal i familiar que pugui tenir aquesta decisió. En qualsevol cas, és necessari que els convenis i acords d’empresa regulin els motius que pot esgrimir l’ocupador per utilitzar la reversibilitat, per objectivar aquestes decisions.
El cas especial de les víctimes de violència masclista i del terrorisme
El RDL 28/2020, a la disposició final tercera, punt 3, estableix que s’han de regular les condicions d’accés i de reversibilitat de les persones víctimes de violència masclista o víctimes del terrorisme. En aquest cas, s’ha d’establir per negociació que el dret de reversibilitat i voluntarietat per accedir al teletreball només correspon a les persones, sense que l’empresa o l’Administració ho puguin exercir, excepte per causes excepcionals degudament justificades i sempre que la reversió de la situació no pugui suposar un empitjorament de la situació d’aquestes persones.
Feu clic per veure la Guia sindical sobre el teletreball
La desconnexió digital en el teletreball
Què és la desconnexió digital?
La desconnexió digital és el dret reconegut als treballadors i treballadores a no connectar-se a qualsevol eina o aplicació digital professional (telèfon intel·ligent, Internet, correu electrònic, grups de WhatsApp, etc.) fora de la jornada laboral.
L’article 88.1 de la Llei orgànica 3/2018 de protecció de dades i garantia de drets digitals (LOPD) estableix que les persones treballadores tant del sector privat com del sector públic tenen dret a la desconnexió digital per garantir, fora del temps de treball legal o convencionalment establert, el respecte al seu temps de descans.
Al RDL 28/2020
L’article 7.b estableix, dins del contingut mínim obligatori de l’acord de treball a distància:
b) Enumeració de les despeses que pugui tenir la persona treballadora pel fet de prestar serveis a distància, així com la manera quantificar la compensació que, obligatòriament, ha d’abonar l’empresa i el moment i la manera de realitzar-la, que s’ha de correspondre, en cas d’existir, amb la previsió recollida en el conveni o en l’acord col·lectiu aplicable.
Aprofundint més en aquesta qüestió, la secció segona, dels drets relatius a la dotació i al manteniment de mitjans i a l’abonament i a la compensació de despeses, del capítol iii, de drets de les persones treballadores es dedica totalment a aquesta matèria:
Article 11. Dret a la dotació suficient i al manteniment de mitjans, equips i eines
1. Les persones que treballen a distància tenen dret a la dotació i al manteniment adequat per part de l’empresa de tots els mitjans, els equips i les eines necessaris per al desenvolupament de l’activitat, de conformitat amb l’inventari incorporat en l’acord referit a l’article 7 i amb els termes establerts, si escau, en el conveni o en l’acord col·lectiu aplicable.
2. Així mateix, s’ha de garantir l’atenció precisa en el cas de dificultats tècniques, especialment en el cas del teletreball.
Article 12. El dret a l’abonament i a la compensació de despeses
1. El desenvolupament del treball a distància ha de ser sufragat o compensat per l’empresa, i no pot suposar l’assumpció per part de la persona treballadora de despeses relacionades amb els equips, les eines i els mitjans vinculats al desenvolupament de la seva activitat laboral.
2. Els convenis o els acords col·lectius poden establir el mecanisme per a la determinació i la compensació o l’abonament d’aquestes despeses.Per què hem de parar atenció a la desconnexió en el teletreball?
El fet que, durant el teletreball, els equips de treball estiguin a disposició de la persona treballadora fora de la jornada de treball i que l’espai de treball estigui ubicat al domicili propi, augmenta el risc de connexió digital permanent.
L’article 18.1 del RDL 28/2020 fa referència a l’obligació empresarial de garantir aquesta desconnexió digital, també en la modalitat de treball a distància, i, especialment, en el teletreball.
Drets dels representants de les persones treballadores en la desconnexió
L’article 88.2 estableix que les modalitats d’exercici d’aquest dret han d’atendre la naturalesa i l’objecte de la relació laboral, i s’han de subjectar al que estableixi la negociació col·lectiva o, si no n’hi ha, al que acordin l’empresa i els representants dels treballadors i treballadores. Per tant, som davant un dret que ha de regular la negociació col·lectiva, i en els següents apartats desenvoluparem les nostres propostes.
A més, el RDL 28/2020 estableix el dret de la representació legal de les persones treballadores a l’audiència prèvia per establir la política interna adreçada a les persones treballadores per definir les modalitats d’exercici del dret a la desconnexió i les accions de formació i de sensibilització del personal sobre un ús raonable de les eines tecnològiques que eviti el risc de fatiga informàtica.
És molt important que en aquestes polítiques internes establim la necessitat de portar a terme accions concretes de formació i sensibilització, davant dels incompliments manifestos i repetitius, per part dels superiors jeràrquics, del dret a la desconnexió digital de la resta de persones treballadores.
Establir els temps de desconnexió
Per tant, aquest deure empresarial s’ha de regular establint el silenci digital durant el descans entre jornades, fora de jornada laboral —ja sigui parcial o completa— i durant les vacances i els permisos retribuïts, tal com estableix l’article 88.1 de la LOPD. Però també s’ha de poder garantir durant el gaudiment de mesures de conciliació; en la suspensió de contracte en situacions protegides com la incapacitat temporal, el risc d’embaràs, el naixement, ERTO totals o de reducció de jornada, etc. Sense oblidar que cal que els convenis i acords d’empresa n’ampliïn l’afectació a les pauses que es donen durant la jornada de treball, com la del temps per dinar i esmorzar, i la resta de pauses establertes en els acords d’empresa i convenis col·lectius.
COM ORIENTEM EN LA NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA EL DRET DE DESCONNEXIÓ DIGITAL?
La negociació col·lectiva ha d’incloure regulacions en el seu articulat que garanteixin la desconnexió digital en tots els àmbits laborals, de l’empresa, l’Administració i/o sector.
Regulant drets actius i passius de desconnexió
No tan sols s’han d’establir els protocols per fer possible el dret de les persones treballadores a no respondre comunicacions de l’empresa durant el seu temps de descans així com per fer difusió d’aquest dret, sinó que s’ha de regular que ningú de l’empresa pugui fer aquestes comunicacions en determinats horaris, excepte en aquelles circumstàncies que la negociació col·lectiva hagi determinat.
Amb caràcter general, s’ha d’establir la prohibició i el bloqueig dels sistemes en certes franges horàries per no enviar missatges i evitar les connexions fora de les jornades establertes per a les persones treballadores. També cal establir mecanismes de control d’aquesta prohibició.
La prohibició de fer convocatòries de reunions telemàtiques fora de la jornada laboral establerta ha de ser una de les qüestions que s’han de tractar en la negociació col·lectiva. A més, en les reunions que es facin dintre de la jornada, s’ha de garantir que la seva durada no pugui superar els horaris de disponibilitat establerts en els acords de treball a distància.
S’hi ha d’incloure també la conveniència que les persones treballadores no facin ús dels equips i les eines fora de la seva jornada laboral, establint l’exigència que les persones responsables superiors jeràrquiques no demanin informació ni respostes fora del temps de treball.
Garantint el dret de desconnexió sense perjudicis professionals
Els convenis col·lectius han de prohibir que l’exercici de la desconnexió digital per part de les persones teletreballadores i treballadores presencials repercuteixi negativament en el seu desenvolupament professional, establint mecanismes per definir els criteris objectius per a la promoció professional i per fer una comunicació adient de qualsevol vacant que es pugui produir, fent que arribi de manera expressa i per escrit a totes les persones teletreballadores, a més de les que ho fan presencialment (article 10 del RDL 28/2020).
Així mateix, s’ha de prohibir que se sancioni disciplinàriament aquelles persones treballadores pel fet de exercí el dret de desconnexió.
El dret a la desconnexió en la formació
Els convenis col·lectius i acords d’empresa han de regular la prohibició de fer convocatòries de formació telemàtiques fora de la jornada laboral establerta. A més, en les que es facin dintre de la jornada, s’ha de garantir que la seva durada es limiti dintre dels horaris de disponibilitat establerts en els acords de treball a distància.
També s’han d’implementar mesures de sensibilització sobre el dret de desconnexió digital i d’informació i formació per poder garantir que les plantilles es conscienciïn d’aquest dret, específicament, quan es produeixin incompliments reiterats de vulneració del dret per part dels superiors jeràrquics.
Igualment s’haurà d’incloure dintre del pla de formació de l’empresa la sensibilització sobre l’ús i les bones pràctiques dels mitjans telemàtics que evitin la fatiga informàtica i els riscos laborals associats a la connectivitat il·limitada.
La desconnexió digital durant la conciliació i la flexibilitat de l’horari
L’article 88.2 de la LOPD estableix que les modalitats d’exercici d’aquest dret han d’atendre la naturalesa i l’objecte de la relació laboral, i han de potenciar el dret a la conciliació de l’activitat laboral i la vida personal i la familiar.
Per tant, els plans d’igualtat han de reflectir aquestes polítiques referides al temps de desconnexió digital, com a mesura per a la conciliació familiar i personal i de corresponsabilitat, i, específicament, han de reflectir l’exercici d’aquest dret en el teletreball, tenint en compte les franges horàries de disponibilitat i l’exercici de la flexibilitat durant la resta de la jornada.
En aquest sentit, la possibilitat de flexibilitzar part de la jornada de treball pot portar la persona teletreballadora a rebre comunicacions en temps de descans, però dintre de l’horari laboral de l’empresa, i pot suposar la pèrdua del dret a la desconnexió. En aquests casos, hem de regular, en els plans d’igualtat i/o convenis, que preval el dret de la persona a la conciliació. Aquesta persona que teletreballa ha de poder no atendre els missatges rebuts sense que se la pugui sancionar per aquesta circumstància.
El dret d’ús de les eines digitals
Hem d’abordar les condicions en què es poden utilitzar les eines i els recursos digitals de treball que l’empresa posa a disposició de les persones treballadores. No hem d’exigir l’ús personal i indiscriminat d’aquestes eines, però sí que hem d’exigir-ne la utilització responsable per atendre qüestions de caire personal que estiguin justificades durant la jornada de treball.
La circumstància que, en la prestació de serveis amb la modalitat de teletreball, disposem d’aquestes eines permanentment, fa necessari que es reguli la possibilitat que fora de la jornada de treball se’n pugui fer un ús puntual per qüestions personals que estiguin justificades.
Al mateix temps, hem de regular les normes d’ús d’aquestes eines per a les seccions sindicals a l’empresa establint els recursos digitals necessaris per a la comunicació entre el sindicat i les persones teletreballadores.
Excepcions al dret de desconnexió digital
Finalment, la negociació col·lectiva també ha de determinar les excepcions i les circumstàncies extraordinàries en què es podran realitzar aquestes comunicacions fora de la jornada de treball. En aquests casos i en els que s’hagi d’estar connectat més enllà de la jornada per motius d’urgència sobrevinguts (substitucions, guàrdies, tasques laborals ineludibles de força major, etc.), haurà de ser sempre pel temps mínim indispensable. A més s’han d’establir els mecanismes de control de registre horari perquè aquesta jornada es consideri temps de treball efectiu, i la manera en què aquest excés de jornada o de disponibilitat ha de ser compensat.
Si en alguns llocs de treball és necessari establir algun tipus de disponibilitat fora de la jornada de treball, la negociació col·lectiva ha de regular els termes en què s’ha de produir aquesta excepció de la desconnexió, les causes que la justifiquen i la concreció d’aquests llocs de treball. També cal establir les compensacions, que preferiblement haurien de ser disposar de menors jornades de treball per a aquelles persones treballadores que no puguin gaudir plenament de la desconnexió.
Feu clic per veure la Guia sindical sobre el teletreball
CCOO exigeix garanties per a les plantilles a BBVA i al Banc Sabadell
Davant l’anunci de converses entre el BBVA i Banc Sabadell en relació amb una potencial operació de fusió, les seccions sindicals de CCOO d’ambdues entitats hem transmès a les dues direccions que, de dur a terme aquesta operació corporativa, es faci amb totes les garanties per a la plantilla.
Per a CCOO, el primer sindicat a BBVA i Banc Sabadell, és imprescindible que, si finalment es materialitza aquesta operació, s’articuli un acord laboral que protegeix les condicions laborals i l’ocupació de les dues plantilles, que sumen prop de quaranta mil persones, amb uns objectius clars:
• Garanties d’ocupació
• Sortides voluntàries si es plantegen excedents
• Preservació i millora de les condicions salarials i laborals
• Projecte d’empresa amb viabilitat futura
CCOO treballarem, com sempre, en la defensa de tota la plantilla per garantir un futur laboral que aporti la tranquil·litat i la dignitat tantes vegades reclamada. A partir d’aquest moment, les seccions sindicals de CCOO de Serveis de BBVA i Banc Sabadell comencen a treballar per a un possible escenari de fusió.‘Lluita Digital’ 357. 25-N: ni un pas enrere davant la violència contra les dones
Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgin, completa la informació de la revista en paper Lluita Obrera i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat.
En aquest número parlem del 25-N, del 12è Congrés del sindicat, de les ajudes al treball autònom i dels recursos per al SEPE, entre altres temes.
Fes clic per veure el número 357 del Lluita Digital.
Si encara no t’hi has subscrit, fes-ho ara!
Subscripció gratuïta al Lluita Digital.CCOO de Catalunya recorda que els reptes econòmics i socials reclamen consensos forts i voluntat política més enllà del calendari electoral
Valoració de les dades de l’IPC de l’octubre del 2020
La darrera dada de l’IPC anual, amb una caiguda fins el -1,1 % anual, aprofundeix la tendència a la deflació de l’economia catalana en un context que esdevé preocupant. La contracció de l’economia catalana al tercer trimestre va ser del 9,1 %, hi pesa especialment la situació als serveis d’allotjament, transport, activitats artístiques, restauració i serveis d’oci. El descens històric del consum de les llars al segon trimestre (-26,3 %) i de la formació bruta de capital (-22,7 %) han millorat tan sols parcialment a l’estiu, en una temporada que ha estat fluixa, i ha situat l’ocupació un 4 % per sota de les dades del tercer trimestre del 2019. Si al principi de la crisi de la COVID-19 els preus queien per l’efecte de la davallada dels preus energètics, a partir de juny s’han traslladat també a la inflació subjacent, que no incorpora l’evolució d’aquests ni tampoc dels aliments sense elaborar. La inflació subjacent venia ja d’un escenari de moderació per la contenció en el consum privat i l’estancament dels salaris fins a l’any 2018. A partir d’aquesta data la millora significativa de l’SMI i l’assoliment dels objectius marcats a la negociació col·lectiva van permetre recuperar poder adquisitiu i reforçar l’estructura de demanda fins a la davallada per la COVID-19. En aquests moments, la contracció de les rendes i l’estalvi preventiu reforcen la tendència a la deflació, especialment quan una part important de la despesa es destina a uns lloguers amb preus inalterats i a un increment significatiu del preu dels aliments bàsics. En aquest escenari, la prioritat rau en assolir consensos forts per definir i executar polítiques fiscals expansives que facilitin la recuperació de les rendes i inversions de futur en el nostre teixit productiu.
A Catalunya, l’IPC interanual és de -1,1 %, sis dècimes per sobre del mes passat (-0,5 %) i, se situa tres dècimes per sota de l’indicador estatal, que és de -0,8 %. És l’índex més baix registrat en tot el període de deflació (caiguda general del preus dels béns i serveis) que va començar a l’abril, fa ja set mesos.
De l’anàlisi de la composició de la cistella de productes podem destacar que els productes amb índexs més negatius i, per tant, més deflacionaris han estat el transport (-5,5 %), les comunicacions (-4,2 %) i l’ensenyament (-4,1 %). Quant als productes que incrementen el seu preu, podem destacar els aliments i begudes no alcohòliques, que, igual que el mes passat, s’encareixen un 2,5 %. De la mateixa manera, el vestit i el calçat s’incrementa un 1,0 %. És important destacar que l’increment d’aquest tipus de productes bàsics té una especial afectació en la renda disponible de les llars, especialment d’aquelles que tenen menors ingressos, ja que han de dedicar una major proporció de la seva renda a adquirir aquests béns, dels quals no es pot prescindir.
Hem de fer notar que el descens de preus en el transport evidencia la seva dependència del petroli, la baixada continuada del preu del qual porta mesos influint en la caiguda del preu d’aquest conjunt de productes. D’altra banda, la reducció de preus en les comunicacions té a veure amb la baixada de preus en telefonia, en comparació a l’any passat.
Trobareu el comunicat de premsa complet en aquest enllaç.
La Xarxa Acció Solidària de CCOO de Catalunya inicia la 8a Campanya de recollida de joguines
La Xarxa Acció Solidaria (XAS) de CCOO de Catalunya inicia la 8a campanya de recollida de joguines. La campanya durarà del 16 de novembre al 18 de desembre del 2020, sota el lema “Cap infant sense joguina”.
Com cada any, les joguines seran donades a nens i nenes i famílies amb risc d’exclusió social en col·laboració amb entitats i serveis socials. Aquesta campanya té una importància especial a causa de la situació econòmica i social provocada per la pandèmia de la COVID-19. Pel mateix motiu, és preferible que les joguines siguin noves i es prendran totes les mesures de seguretat sanitària.
Es poden portar les joguines als locals del sindicat CCOO a tot el territori de Catalunya i a les empreses on la representació sindical de CCOO acordarà els llocs de recollida.
Per a més informació podeu contactar amb la XAS a través del correu electrònic:
[email protected]Podeu trobar el cartell de la campanya en aquest enllaç.
CCOO exigeix recursos immediats pel SEPE per fer front al coll d’ampolla en la tramitació de prestacions
L’endarreriment en la tramitació de les prestacions per a persones desocupades reclama la millora urgent de les condicions i dels recursos amb què treballa el SEPE per evitar situacions injustificables d’extrema precarietat dels seus treballadors i treballadores
Les prestacions d’atur que s’estan pagant en aquests moments no inclouen la major part de les persones desocupades que es van registrar a l’atur després del 12 d’agost, cosa que comporta un retard en la gestió que pot arribar als quatre mesos, i això resulta inadmissible. CCOO de Catalunya denuncia que els dèficits en recursos i la situació del personal del SEPE, que porta des del març treballant al límit, són insuficients, i que calen mesures immediates. L’augment del personal, que, en el cas de la direcció provincial de Barcelona, ha permès augmentar els efectius de 460 a 700 treballadors i treballadores, però no és suficient, ni tampoc ho és el treball en xarxa del servei d’ocupació públic, que facilita la col·laboració entre direccions de tot l’Estat. Són inajornables més contractacions en un entorn de fortes incerteses en què l’agilitat en la tramitació de les prestacions per desocupació suposa un baluard crític en la lluita contra la pobresa i la desigualtat. L’habilitació d’un centre d’atenció al públic que millora la resposta telefònica és un pas important que ajuda a atendre les persones que no poden tramitar telemàticament la seva demanda, però que no ajuda a descongestionar el coll d’ampolla en la gestió. Davant aquesta situació d’emergència social, CCOO de Catalunya reclama:
– La contractació de nou personal per atendre amb diligència i efectivitat les prestacions per desocupació, reduint els terminis en la tramitació.
– La millora de les condicions laborals i dels equipaments amb els quals treballa la plantilla del SEPE, que està al límit de les seves capacitats.
– La signatura d’un conveni entre el SEPE i el SOC que, de manera immediata, faciliti l’atenció a les persones demandants a Catalunya, i que sembla ajornar-se per un conflicte de caire competencial que obvia el que és la prioritat: l’extrema necessitat social.
– El pagament immediat mitjançant una «nòmina continua» de les prestacions que es vagin reconeixent, per tal de no ajornar al 10 de desembre el cobrament d’aquestes.L’esforç en l’àmbit de les polítiques socials serveix de ben poc si no es millora la seva corretja de transmissió, que ha estat depauperada la darrera dècades per efecte dels governs de les retallades. La inversió immediata en els recursos dels serveis públics d’ocupació per posar-los a l’altura d’altres països europeus esdevé inajornable, i és la millor garantia per poder fer front al repte que comporta la crisi de la COVID-19, diluint el seu efecte sobre les persones més vulnerables. Salvar les rendes de les llars de l’extrema precarietat i de la incertesa és una prioritat i es correspon amb un marc de drets fonamentals que ha de prevaldre sobre qualsevol argument o càlcul que pretengui explicar o justificar una situació que és inadmissible i que reclama d’immediat més consens i més voluntat política.
CCOO Lleida presenta a Pere Macias, coordinador del Pla de Rodalies de Catalunya, l’estudi tècnic ferroviari elaborat pel sindicat sobre el nucli de rodalies de Lleida i l’insta perquè l’inclogui al Pla de rodalies de Catalunya
— El sindicat li ha explicat detalladament el projecte de CCOO “Rodalies de Lleida, un tren per a la classe treballadora” que donaria cobertura a una població beneficiària directa de més de 275.000 persones.
— CCOO de Lleida manifesta que es pot reduir entre 5 i 7 minuts el temps de viatge en tots els trens que circulen actualment a la línia Lleida – Cervera -Manresa en qüestió de dies.
— El sindicat exposa que, transitòriament, Renfe pot realitzar, en qüestió de mesos, els 12 serveis anunciats per la Generalitat de Catalunya a la línia Lleida-Manresa per a l’any 2024, ja que actualment és l’únic operador que disposa del personal i el material adequats.
— CCOO de Lleida considera totalment insuficient que en el projecte del Departament de Territori només s’incrementi un únic servei a la línia de Lleida-Montblanc i inconcebible que a la línia de Lleida-Montsó únicament continuïn havent-hi 3 circulacions, i cap no tingui parada a Almacelles i Raimat.
— El sindicat especifica els punts d’actuació prioritaris a les infraestructures ferroviàries de l’àrea d’influència de Lleida: passos a nivell, bloquejos, comunicacions i limitacions temporals de velocitat.
La secretària general de CCOO de Lleida, Cristina Rodríguez, i el secretari general del Sector Ferroviari de CCOO de Lleida, Alberto Puivecino, han mantingut una reunió avui a Barcelona amb el coordinador del Pla de rodalies de Catalunya, Pere Macias, per tractar aspectes tècnics per implantar el nucli de rodalies de Lleida.
Els representants sindicals li han explicat, detalladament, al coordinador, el projecte i l’estudi elaborat per CCOO “Rodalies de Lleida, un tren per a la classe treballadora”, en el qual estan establertes amb fonaments tècnics, propostes concretes en matèria d’horaris, nombre de serveis, tipus de trens i actuacions específiques per a cadascuna de les quatre línies, a més de la coordinació d’horaris amb els trens d’alta velocitat, que compondrien el nucli ferroviari de les rodalies de Lleida.
En primer lloc, li han exposat que es poden reduir immediatament els temps de viatge a la línia de Lleida-Manresa a tots els trens, cosa que suposaria un estalvi de temps
entre 5 i 7 minuts. Amb les actuacions realitzades a les infraestructures del tram Mollerussa-Lleida s’han eliminat les limitacions temporals de velocitat existents, que permetrien, a dia d’avui, la reducció del temps de viatge de tots els trens que hi circulen. Aquesta reducció comportaria que el trajecte Mollerussa-Lleida es realitzés únicament en 15 minuts i significaria un benefici immediat per a tots els usuaris.
Segonament li han exposat que a la línia R12 es poden posar en servei, en qüestió de mesos, al trajecte Lleida-Manresa, les 12 circulacions per sentit anunciades pel conseller per a l’any 2024. Com que la posada en servei està prevista per d’aquí a quatre anys, que es podrien demorar en el temps o no arribar a executar-se, com ha passat amb infinitat de projectes ferroviaris, es pot determinar que sigui Renfe l’operador ferroviari que presti aquest servei, ja que actualment és l’únic que disposa del personal i el material adequats.
A l’actualitat Renfe ja disposa d’unitats de les sèries 463, 464 i 447 reformades, que són accessibles i resultarien adequades per a la prestació de servei a la línia i, a més, compta amb excel•lents professionals amb un alt grau d’experiència, de manera que es podrien posar en servei les 12 circulacions immediatament.
Cal recordar que l’any 2013 la Generalitat de Catalunya i Renfe van acordar la creació dels nuclis de rodalies de Lleida, Girona i Tarragona. A principis del 2014 es van posar en funcionament els nuclis de Girona i Tarragona, i la creació del nucli de Lleida va quedar postergada fins a l’actualitat. Per tot això, el sindicat no entendria que es demorés l’inici de les circulacions com a mínim fins a l’any 2024 i es tornés a condemnar el territori a comptar únicament amb els serveis insuficients que es presten en l’actualitat, i que no s’han incrementat des del segle passat.
En tercer lloc, pel que fa a les línies R13 i R14 li han explicat que el sindicat considera incomprensible que al projecte presentat per la Generalitat de Catalunya, a la línia Lleida – les Borges Blanques – Montblanc només s’hi incrementi un únic servei, actualment només n’hi ha 5 amb horaris inadequats per a les necessitats de mobilitat obligada. Li han explicat detalladament que en el projecte elaborat pel sindicat, tenint en compte aspectes tècnics com les estacions d’encreuament, la banda de manteniment i la xarxa de circulacions, entre altres, s’estableix que hi hauria d’haver, almenys, 8 circulacions per sentit per atendre les necessitats de la població.
En els mateixos termes li han explicat que resulta inconcebible que a la línia Lleida – Almacelles – Montsó no es prevegi cap servei nou, tot i que en l’actualitat només hi ha 3 circulacions i cap no té parada a Almacelles ni Raimat. El projecte de CCOO considera que s’haurien d’incloure les esmentades parades i estableix un mínim de 7 circulacions per sentit.
Cal recordar que l’estudi del sindicat estima una població beneficiària directa de més de 275.000 persones en el conjunt de les 4 línies proposades.
Lleida 138.144 habitants
Sense comptabilitzar la població de la ciutat de Lleida:
La línia Lleida-Balaguer 24.353 habitants
La línia Lleida-Cervera 51.339 habitants
La línia Lleida-Montblanc 24.917 habitants
La línia Lleida-Montsó 38.901 habitantsEn quart lloc, en referència als punts d’actuació prioritaris a les infraestructures de l’àrea d’influència de Lleida, els representants sindicals li han assenyalat:
— L’eliminació dels passos a nivell situats dins del nucli de les poblacions de més de 5.000 habitants.
— L’eliminació de les limitacions temporals de velocitat que hi ha en el tram Lleida-Montsó.
— La substitució dels bloquejos telefònics que hi ha entre Lleida-Balaguer i Lleida-Bell-lloc per bloquejos d’alliberament automàtic en via única amb CTC (BLAU).
— La instal•lació de comunicació tren-terra en els trajectes de la línia Lleida-Manresa que actualment es troben sense cobertura.Finalment, el sindicat li ha dit que tot l’anteriorment exposat està reflectit al projecte elaborat per CCOO “Rodalies de Lleida, un tren per a la classe treballadora”. Un projecte elaborat amb fonaments tècnics, propostes concretes en matèria d’horaris, nombre de serveis, tipus trens i actuacions específiques per a cadascuna de les quatre línies i coordinació d’horaris amb els trens d’alta velocitat, i que compondrien el nucli ferroviari de les rodalies de Lleida.
Així mateix li han manifestat que aquest projecte s’ha elaborat perquè cap població que compti amb infraestructura ferroviària a l’àrea d’influència de Lleida es quedi enrere pel que fa a la mobilitat per ferrocarril com a mitjà de transport vertebrador del territori, sostenible i segur, i del qual Lleida continua estant notablement discriminada respecte de la resta de capitals de Catalunya.
La reunió ha resultat altament positiva, i s’ha valorat la possibilitat de mantenir reunions periòdiques, amb l’objectiu que el projecte de CCOO sigui inclòs íntegrament en el Projecte de rodalies de Catalunya, i s’hi recullin tots els termes i condicions establertes en aquest projecte.
CCOO de Lleida vol manifestar que continuarà treballant perquè l’àrea d’influència de Lleida tingui uns serveis ferroviaris dignes, en unes infraestructures que ja tenim i que actualment estan infrautilitzades, i que atenguin les necessitats de mobilitat obligada de la població.
Mig milió de llocs de treball menys a l’hostaleria
Catalunya encapçala les conseqüències econòmiques i laborals per l’aturada de l’activitat turística causada per la COVID-19
Durant els deu primers mesos de l’any, hem tingut 56 milions menys de visitants i 196 milions menys de pernoctacions arreu de l’Estat. El nombre de places hoteleres s’ha reduït en un 51,77 % i l’ocupació ha retrocedit un 60 %, i les perspectives turístiques per als propers mesos són molt incertes. En aquesta conjuntura, des de CCOO entenem que les comunitats autonònomes han de convocar les taules de diàleg social per mantenir actives les empreses per conservar la feina, així com fer un seguiment de l’acompliment de les guies i els protocols de seguretat davant la COVID-19.
La indústria turística espanyola s’ha vist molt més afectada per la pandèmia de la COVID-19 que altres sectors de la producció. Després del període 2011-2019, que va suposar vuit anys de rècord continuats de totes les principals variables turístiques, pernoctacions, visitants, ocupacions, rendibilitat i l’ocupació, l’any 2020 va començar amb una tendència alcista dels dos primers mesos però es va parar en sec quan, al mes de març, va arribar el coronavirus, el qual va fer aturar l’activitat turística i l’ocupació a escala mundial i en major mesura a Espanya per la importància i pel pes que té la indústria turística a casa nostra.
A finals del mes d’octubre el descens en l’afiliació a la Seguretat Social ha arribat al 15,89 % (270.946 treballadors) sumant un total de 1.434.496 afiliats i afilades. El règim general superava el 19 % de descens i afectava un total de 265.732 afiliats; a això hem de sumar-li uns altres 220.090 persones que encara estan incloses en els ERTO, de manera que la xifra total s’acosta al mig milió de persones (491.036). Les Balears, amb el 52,50 % de descens d’afiliació (63.874 persones), encapçala aquest rànquing negatiu, seguida de Catalunya amb un descens del 15,82 % i 43.775 persones. El tercer territori en baixada en termes relatius és Andalusia, amb 15,31 %, tot i que supera en termes absoluts a Catalunya, amb un descens d’afiliació de 43.832 persones. La segueixen Madrid, amb 30.658 persones menys, i les Canàries, amb una baixada d’afiliació de 20.908 cotitzants.
Pel que fa a la conjuntura turística, com no podia ser d’una altra manera, les dades són desoladores, i a finals del mes d’octubre teníem un descens del 65,83 % en visitants i del 70,96 % en pernoctacions respecte del mateix període de l’any anterior. Tenim 56 milions menys de visitants i 196 milions menys de pernoctacions; el nombre de places hoteleres s’ha reduït en un 51,77 % i l’ocupació ha retrocedit un 60 %. Les perspectives turístiques per als propers mesos són de moltes incerteses i poques certeses, ja que tot dependrà de l’evolució del coronavirus en els principals països emissors que aporten més turisme internacional com el Regne Unit, Alemanya, França o Itàlia. El decret d’alarma aprovat pel Govern fins al 9 de maig del 2021 per l’evolució de la segona onada i dels rebrots a Espanya, cosa que ha suposat una reducció d’horaris públics d’obertura en la restauració, com és el cas d’Andalusia, on set de les seves províncies ho faran a partir de les 18 hores, exceptuant la província de Granada, on el tancament es va a dur a terme en totes les franges horàries en principi per a dues setmanes. A ells hem de sumar-hi el tancament durant un mes com a mínim de tota la restauració en comunitats com Catalunya, Astúries, la Rioja, Castella-Lleó, Múrcia, el País Basc, Cantàbria, Navarra i Melilla, de moment, però no descartem que es vagi ampliant a altres comunitats.
Per tot això, des de CCOO proposem que a les comunitats autònomes es convoquin taules de diàleg social amb la participació dels empresaris i sindicats, amb l’objectiu d’analitzar la situació dels sectors afectats i acordar ajudes a les empreses i als treballadors i treballadores així com propiciar que s’utilitzin els instruments dels ERTO amb l’objectiu de mantenir actives les empreses per conservar la feina, així com fer un seguiment de l’acompliment de les guies i els protocols de seguretat davant la COVID-19.
>> Datos de la COYUNTURA TURÍSTICA y de afiliación a la seguridad social a octubre 2020
Els agents socials demanen als grups parlamentaris que reconsiderin la tramitació per lectura única de la llei de Cambres
Comunicat de Foment, Pimec, CCOO i UGT sobre la proposició de llei de les cambres de comerç de Catalunya
El regiment jurídic bàsic de les cambres les inhabilita per assumir la representació i el lideratge del món empresarial, i al legislador català per atribuir-les
Barcelona, 6 de novembre de 2020. Els agents socials econòmics més representatius de Catalunya (FOMENT, PIMEC, CCOO, UGT), han demanat als diferents grups parlamentaris que reconsiderin la tramitació i validació per lectura única de la proposició de llei de representació en l’àmbit institucional i del finançament de les cambres de comerç, indústria, serveis i navegació de Catalunya i el seu Consell General, presentada el dia 30 d’octubre. Sindicats i patronals volen evitar les accions legals que se’n puguin derivar, així com els conflictes institucionals que es podrien produir si aquesta llei fos validada, tal com està plantejada.
Els agents socials justifiquen aquesta petició per les següents raons:
1. La realitat estructural de les cambres de comerç i la representació que tenen atribuïda, ja que l’adscripció de les persones físiques i jurídiques que realitzen activitats empresarials és merament administrativa i en cap cas representativa.
2. El regiment jurídic bàsic de les cambres (i els pronunciaments, tant del Tribunal Constitucional com del Consell Consultiu), les inhabilita per assumir la representació del món empresarial.
Constitueix, per tant, una clara vulneració del rol que la Constitució atribueix a les organitzacions empresarials i sindicals al seu article 7, i del diferent paper que l’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a unes i altres a l’article 45.