CCOO destaca que el nivell de preus se situa dins de l’objectiu d’inflació i permet acomodar la reducció de la jornada laboral màxima i millores salarials

Les dades de l’IPC corresponents al mes de maig ens mostren una inflació que se situa dins dels objectius d’inflació del Banc Central Europeu (BCE), això és proper al 2 % a mig termini. Malgrat que l’enfocament de les polítiques monetàries que es va aplicar, a l’inici de la crisi de preus, amb la irrupció de la pandèmia, no va ser el més adient a les característiques de la crisi, ja que no ens trobàvem davant d’un episodi d’inflació convencional, des de ja fa un any, les autoritats monetàries van decidir iniciar una retallada progressiva i suau dels tipus d’interès. En els darrers mesos el BCE ha continuat la senda de polítiques monetàries expansives i, fa tot just una setmana, ha rebaixat els tipus d’interès de referència (la taxa de facilitat de dipòsit) en un quart de punt, situant el tipus de referència al 2,00 %. Aquest nou enfocament en les polítiques monetàries, juntament amb la responsabilitat sindical, que ha evitat espirals inflacionistes de segona volta, ha servit per reduir la inflació i ara ens porta a una situació d’estabilitat de preus al nostre país. Aquesta estabilitat de preus, malgrat situar-se en un escenari d’incertesa global i malgrat lleugeres modificacions a la baixa per part dels organismes internacionals quant a les previsions macroeconòmiques, ens situen un marc econòmic de fortalesa, que ens permet acomodar millores salarials i reivindicacions com la de la reducció de la jornada laboral màxima.

A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa en l’1,8 %, tres dècimes menys que el mes anterior (2,1 %) i dues dècimes per sota de l’indicador per al conjunt de l’Estat (2,0 %).

Entre el grup de productes que registren un increment de preus més elevat destaquem els hotels, cafès i restaurants (increment interanual de 4,3 %), l’habitatge (2,6 %) i els aliments i begudes no alcohòliques (2,5 %).

La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de 0,1 %, variació idèntica que la registrada a l’Estat.

A l’àmbit de l’Estat, la variació interanual de l’IPC es situa en el 2,0 %, dues dècimes menys que el mes anterior (2,2 %) i dues dècimes per sobre del mateix indicador per Catalunya (1,8 %).

Pel que fa als productes, destaquem el comportament de preus dels paquets turístics, que han pujat menys que l’any passat i que han tirat cap a la baixa l’índex, així com l’habitatge que, tot i incrementar el seu nivell de preus, s’ha incrementat en menor mesura que l’any passat. Cal aclarir que l’epígraf que l’IPC dedica a l’habitatge no recull adequadament l’evolució dels preus de l’habitatge (entre altres motius perquè deixa fora l’habitatge en modalitat de propietat) i, a més, dins d’aquest epígraf inclou les despeses energètiques associades a l’habitatge que és el que en aquesta ocasió ha fet desaccelerar el creixement de preus. Per aquest motiu, és molt limitat analitzar l’evolució de preus de l’habitatge només amb l’IPC.

La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de 0,1 %, al mateix nivell que Catalunya.

La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya se situa en el 2,1 %, tres dècimes menys que el mes anterior (2,4 %). En canvi, la inflació subjacent a l’Estat, és del 2,2 %, dues dècimes per sota del mes anterior (2,4 %) i una dècima per sobre del mateix indicador per a Catalunya (2,1 %). Per tant, trobem també solidesa en el nivell de preus que ens mostra la inflació subjacent, un cop hem aïllat aquells béns i serveis que acostumen a registrar una major volatilitat.

La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 2,0 %, dues dècimes per sota del mes passat (2,2 %) i una dècima per sobre del mateix indicador pels països que integren el conjunt de l’eurozona (1,9 %). Per tant, veiem com l’entorn econòmic en el qual s’integra el nostre país es troba ara mateix dins dels objectius d’inflació.

CCOO considera que:

• És inajornable que l’aprovació de la la reducció de la jornada laboral màxima, limitant-la a 37,5 h setmanals i sense reducció salarial, sigui una realitat al més aviat possible. Cal generalitzar la reducció del temps de treball i fer extensiva aquesta reducció de jornada màxima al conjunt de sectors productius, i no només a aquells que ja ho tenen garantit a través de la negociació col·lectiva. A més, cal millorar el control horari per garantir-ne el compliment. Aquesta reducció de la jornada laboral màxima esdevé un element fonamental per millorar la conciliació de les persones treballadores però, a més, contribuirà a augmentar el consum i a enfortir l’economia, sense risc de generar tensions inflacionàries.

• El creixent suport electoral, amb caràcter global, a forces d’extrema dreta, exigeix una reflexió sobre les seves causes, atenent també a la base material d’aquest malestar. Aquest malestar d’àmplies capes socials és àmpliament explotat per les forces polítiques d’extrema dreta, de manera partidista i interessada. Com a conseqüència d’aquestes actituds s’han d’interpretar els resultats de les darreres eleccions a Polònia, així com la situació d’inestabilitat del Govern neerlandès, durant aquest mes de juny. Aquests esdeveniments polítics són el darrer toc d’atenció que ens interpel·la com a societat a valorar el paper de les polítiques econòmiques i socials i com n’és de necessari reforçar els nostres sistemes de benestar per obtenir una major justícia social, però també per evitar la desafecció política d’una part de la ciutadania que, davant d’escenaris amb poques expectatives de futur, busca opcions polítiques aparentment més transgressores. En aquest sentit, cal vigilar l’evolució dels preus perquè en un futur aquest no sigui un problema que agreugi aquest malestar social. Per aquest motiu, encara que el nivell de preus al conjunt de la zona euro es troba en un bon moment, cal tenir molt en compte l’evolució de preus d’alguns béns bàsics, com ara l’habitatge, que pateix increments importants del seu preu al conjunt de l’eurozona, no només per motius socials, sinó també per apaivagar aquesta desafecció política que es pot traduir en un major suport de forces polítiques d’extrema dreta.
• La setmana passada es van publicar les dades de l’índex de preus de l’habitatge, que elabora l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i un cop més veiem com s’encareixen els preus de l’habitatge. En concret, la variació interanual del preu de l’habitatge en modalitat de compra a Catalunya va ser de l’11,7 % per al primer trimestre de l’any. Aquest indicador, molt més fiable que l’epígraf que l’IPC dedica a l’habitatge, complementa l’anterior, aquest que l’IPC no recull l’impacte del preu dels habitatges en modalitat de compra. Sigui com sigui,resulta evident que el preu de l’habitatge continua en una tendència alcista i suposa una barrera que dificulta l’accés a un bé essencial per a una part important de les persones treballadores. Des de CCOO de Catalunya creiem que aquesta evolució interpel·la als poders públics i, molt especialment a aquells que tenen competències directes en la matèria, a entomar el repte d’articular polítiques públiques que garanteixin de manera efectiva el dret d’accés a l’habitatge.