Darreres notícies
Piera es queda sense patrulles de la Policia Local per manca de personal
Com ja hem comunicat en diverses ocasions a la representació municipal, l’Ajuntament de Piera es queda sense poder cobrir diversos torns de treball per falta de personal, situació que s’agreujarà els mesos d’estiu.
En l’actualitat l’ajuntament té pressupostats 22 persones al cos policial, de les quals 12 places resten vacants per la manca d’interès del consistori en l’accés de nou personal des de fa més de 8 anys. Aquesta situació del cos de la Policia Local, a més d’un greu perjudici per a la ciutadania de Piera, representa una sobrecàrrega de treball per al personal, que es veu obligat a doblar torns de treball fent hores extres amb el corresponent esgotament mental i físic que fa que la situació afecti la seva salut. En servei hi ha tan sols 10 agents de policia per cobrir un territori de més de 57 km2 i 16.000 habitants amb la consegüent repercussió vers la seguretat dels veïns i veïnes de Piera.
Així mateix la falta de mitjans per efectuar el servei de vigilància i protecció ciutadana és evident, amb l’existència de tan sols un vehicle policial logotipat de més de 8 anys d’antiguitat, sense mampara de protecció amb greu risc per la integritat dels agents. Tota aquesta situació de manca d’efectius, d’abús de les hores extres per cobrir torns i de falta de mitjans per efectuar la funció policial, provoca en els agents el consegüent esgotament i estrès laboral. La falta de més del 50 % de la plantilla de Policia Local i fer intervencions policials amb un o dos agents amb les situacions de risc que hi ha a Piera, atempta greument contra la seguretat i la salut d’aquests empleats municipals i demostra, de retruc, el poc interès del consistori per la seguretat dels pierencs i pierenques.
Els i les pensionistes de CCOO es tornen a mobilitzar a Cornellà de Llobregat contra la bretxa digital de les entitats bancàries
En defensa del respecte i el bon tracte a la gent gran
L’empitjorament del servei que ofereixen les entitats bancàries al conjunt de les comarques de Catalunya és evident, i s’ha anat agreujant durant els darrers anys.
Des de CCOO estem comprovant que els bancs han canviat les normes d’atenció a les persones, on s’ha imposat un sistema que exclou aquelles que no tenen capacitat per fer servir les noves tecnologies.
Primer es van establir horaris, passant a oferir l’ús del caixer automàtic amb l’ajut d’un empleat o empleada. Més tard, les persones usuàries eren adreçades als caixers, sense cap tipus d’ajuda. Un aspecte rellevant és que cada vegada hi ha més municipis que no compten amb cap sucursal bancària, complicant encara més aquestes gestions.
Les persones pensionistes i jubilades de CCOO consideren que aquesta pràctica de les entitats bancàries no contribueix al bon tracte cap a la gent gran i d’altres col·lectius, però també és una rebaixa de la qualitat del seu servei. Així, es posa de manifest la deixadesa dels responsables d’aquestes entitats, així com una evident manca de sensibilitat.
CCOO reivindica el dret d’aquests col·lectius a escollir lliurement el tipus de servei més adient a les seves necessitats i a les seves condicions personals, el que resulta perfectament assumible per part d’empreses amb gran disponibilitat de recursos tècnics, humans i econòmics.
Davant aquesta situació, el Sindicat Intercomarcal de Pensionistes i Jubilats de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, denuncia la deshumanització de l’atenció de les entitats bancàries cap al col·lectiu de gent gran, situant les següents reivindicacions:
- Que es revisin els protocols d’atenció al públic, recuperant el tracte personal i amb una bona qualitat de servei.
- Si les persones han de ser acompanyades per realitzar una gestió, que sigui el personal de l’entitat bancària qui ho faci, garantint l’autonomia individual.
- L’aprovació d’una normativa que asseguri l’atenció a veïns i veïnes de municipis que s’han quedat o es puguin quedar sense sucursal bancària operativa.
Per aquestes raons, i amb l’objectiu de revertir aquesta negativa situació, CCOO ha organitzat un acte de protesta a Cornellà de Llobregat el dijous 10 de juny, a les 10.30 hores, davant l’oficina de CAIXABANK, a la Ctra d’Esplugues, 64.
Acord en l’ERO de BBVA que rebaixa en 863 les persones afectades
S’ha aconseguit un acord en l’ERO plantejat al BBVA que rebaixa l’afectació per sota de les 3.000 persones, aconsegueix la major adscripció voluntària i sense clàusula d’equilibri generacional. Un text que es desmarca molt positivament als signats en els últims temps en el sector i que marca el camí dels que seguiran a aquest.
Des de CCOO s’ha enfocat des del primer dia aquest acomiadament col·lectiu, en què BBVA plantejava la baixa forçosa de gairebé 4.000 persones, en tres línies de defensa: Rebaixar el nombre de persones afectades (inicialment 3.798), que l’adscripció voluntària pogués arribar al 100% dels casos i que no hi hagués clàusula d’equilibri generacional. Gràcies a la fermesa del sindicat i a la mobilització de la plantilla, s’ha aconseguit rebaixar 863 afectacions, fixant-se en 2.935. A la xarxa, que concentrava un 80% de l’afectació, han rebaixat la xifra inicial en un 35%. També s’ha aconseguit un ampli catàleg d’opcions de sortida, que ha de permetre que no hi hagi cap sortida forçosa. S’ha eliminat la clàusula d’equilibri generacional que obligava a la sortida del 50% dels afectats i afectades menors de 50 anys.
En aquest acord, es produiria una sortida prevista d’un 72% de majors de 50 anys i un 28% de menors d’aquesta edat. Sobre la base d’aquests objectius, CCOO ha apostat clarament per la signatura d’aquest acord.
Feu clic per veure tot el comunicat de l’acord
L’èxit de l’aturada de la plantilla de CaixaBank aconsegueix una pròrroga en la negociació
Un 86,7% de la plantilla a secundat l'aturada parcial a CaixaBank, que ha donat ja el seu primer resultat: es prorroga el període de negociació, que finalitzava aquest dijous, fins al dia 29 de juny. No obstant això, la Direcció segueix sense avançar en la negociació dels temes més importants. És imprescindible, eliminar els acomiadaments forçosos. Cal recordar que continuen sobre la taula 8.291 acomiadaments, així com les quotes per edat. Tots els sindicats valoren com insuficient la resposta freda de la Direcció vers la proposta presentada la setmana passada per la Representació Laboral. La propera reunió està prevista per demà dimarts 8 de juny a les 11h. Tots els sindicats han decidit desconvocar la vaga anunciada per a aquest dimecres 9 de juny, com a gest de la nostra bona fe negociadora.
7 de juny: Convocada aturada parcial d’una hora a CaixaBank
Després del rebuig frontal de les propostes dels sindicats per part de la Direcció de CaixaBank el passat 2 de juny, s'ha convocat una nova aturada parcial dilluns que ve, 7 de juny, de 11h a 12h. Addicionalment, els representants dels treballadors es concentraran de 10h a 12h davant el lloc de celebració de la taula negociadora (Hotel Riu Plaça Espanya; c / Gran Via, 84, Madrid). La plantilla està totalment implicada en la defensa de l'ocupació, de les condicions de treball i de la seva dignitat professional. Es preveu que secundarà massivament aquesta aturada d'una hora previ a la vaga prevista per al dia 9 de juny, en el cas que la Direcció no accepti prorrogar el període formal de negociació i decideixi aplicar unilateralment mesures draconianes. Fins ara, els avenços han estat mínims i els sindicats han exigit a l'empresa que mostri la seva "voluntat per arribar a un acord" fent moviments significatius.
Balaguer es queda sense patrulles de Guàrdia Urbana per manca de personal
Com ja hem denunciat en diferents ocasions, el que havia de passar, finalment, ha passat: l’Ajuntament de Balaguer no té prou agents a la Guàrdia Urbana per cobrir els serveis ordinaris. Aquest fet és degut a la manca de previsió i a la mala gestió que s’està portant a terme tant des de l’ajuntament com des de la prefectura del cos.
D’aquesta manera, a dia d’avui, a la nit només hi ha un agent de servei que no pot sortir sol a fer els serveis que li demana la ciutadania i que ha de derivar les trucades que rep al 112. Derivar els serveis al 112 suposa, no només un retard important en la prestació del servei, sinó una càrrega de feina a d’altres cossos policials com els Mossos d’Esquadra, que moltes vegades o no hi arriben a temps o, simplement, no hi arriben pel volum de feina que tenen.
La ciutadania de Balaguer no es mereix aquest tracte i no podem continuar així.
Reposar personal a la Guàrdia Urbana no és fàcil i requereix unes oposicions que comporten l’assistència obligatòria al curs bàsic de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya, la qual cosa allarga el procés selectiu nou mesos més del que és habitual en qualsevol altra oposició.
És per aquest motiu que fa molt temps que lluitem i denunciem aquesta situació, però encara no hem aconseguit que l’ajuntament vegi el problema que se li està creant.
De fet les “excuses” més usuals que sempre donen des de la corporació són que tenen algun agent a l’escola de policies o que els agents marxen a d’altres policies locals de la província… i haurien de fer reflexionar la corporació i determinar quines són les circumstàncies reals per les quals passen aquests fets: potser la prefectura no fa el que hauria de fer? Potser les condicions, tant laborals com econòmiques, no són les adients, o simplement són insuficients? Potser la corporació no fa cas de les advertències que li portem fent des de fa molt de temps?
Sigui com sigui la realitat és la que és i nosaltres pensem que la ciutadania de Balaguer no es mereix aquest tracte.
Els i les pensionistes de CCOO es mobilitzen al Prat de Llobregat contra la bretxa digital de les entitats bancàries
En defensa del respecte i el bon tracte a la gent gran
L’empitjorament del servei que ofereixen les entitats bancàries al conjunt de les comarques de Catalunya és evident, i s’ha anat agreujant durant els darrers anys.
Des de CCOO estem comprovant que els bancs han canviat les normes d’atenció a les persones, on s’ha imposat un sistema que exclou aquelles que no tenen capacitat per fer servir les noves tecnologies.
Primer es van establir horaris, passant a oferir l’ús del caixer automàtic amb l’ajut d’un empleat o empleada. Més tard, les persones usuàries eren adreçades als caixers, sense cap tipus d’ajuda. Un aspecte rellevant és que cada vegada hi ha més municipis que no compten amb cap sucursal bancària, complicant encara més aquestes gestions.
Les persones pensionistes i jubilades de CCOO consideren que aquesta pràctica de les entitats bancàries no contribueix al bon tracte cap a la gent gran i d’altres col·lectius, però també és una rebaixa de la qualitat del seu servei. Així, es posa de manifest la deixadesa dels responsables d’aquestes entitats, així com una evident manca de sensibilitat.
CCOO reivindica el dret d’aquests col·lectius a escollir lliurement el tipus de servei més adient a les seves necessitats i a les seves condicions personals, el que resulta perfectament assumible per part d’empreses amb gran disponibilitat de recursos tècnics, humans i econòmics.
Davant aquesta situació, el Sindicat Intercomarcal de Pensionistes i Jubilats de CCOO del Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf, denuncia la deshumanització de l’atenció de les entitats bancàries cap al col·lectiu de gent gran, situant les següents reivindicacions:
- Que es revisin els protocols d’atenció al públic, recuperant el tracte personal i amb una bona qualitat de servei.
- Si les persones han de ser acompanyades per realitzar una gestió, que sigui el personal de l’entitat bancària qui ho faci, garantint l’autonomia individual.
- L’aprovació d’una normativa que asseguri l’atenció a veïns i veïnes de municipis que s’han quedat o es puguin quedar sense sucursal bancària operativa.
Per aquestes raons, i amb l’objectiu de revertir aquesta negativa situació, CCOO ha organitzat un acte de protesta al Prat de Llobregat el dilluns 7 de juny, a les 10.30 hores, davant l’oficina de CAIXABANK, a la Plaça de la Vila, 8.
5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient: CCOO defensa desplegar ja les renovables com a mesura d’equilibri territorial
En el dia mundial del medi ambient CCOO crida a recuperar el retard en el desenvolupament de les energies renovables a Catalunya
Catalunya porta un retard en el desplegament de la generació d’energia mitjançant fonts renovables que frena el desenvolupament industrial del sector energètic, la transformació del mix elèctric, el desplegament de xarxes elèctriques intel·ligents i l’electromobilitat, entre altres. Aquest retard amb relació a altres comunitats autònomes i regions d’Europa està dificultant la transició cap a un model econòmic i productiu descarbonitzat sense emissions, amb major eficiència i estalvi energètic, en el qual la disponibilitat dels vectors energètics renovables seran clau per abordar en millors condicions la sostenibilitat del sector turístic, el transport i la logística, la construcció i altres. Sense un complet desplegament de renovables Catalunya no tindrà sobirania energètica.
L’emergència climàtica, la revolució digital i la crisi econòmica ens obliguen a accelerar el desplegament de les renovables per aprofitar les oportunitats que brinda pel reequilibri del territori, intentant introduir nous actors que comencin a disputar l’hegemonia del model oligopolístic del sector energètic, crear ocupació industrial de qualitat (en disseny i fabricació, instal·lació i posterior manteniment) i preservar els ecosistemes de contaminants i patògens que amenacen la salut i l’estabilitat climàtica. Les renovables són part de la solució.
El desenvolupament de la generació renovable ha de trencar la posició de poder de les empreses que han dominat el sector energètic. Cal incentivar l’autoconsum amb ajudes a noves instal·lacions, i la generació distribuïda. Introduint el sector públic, la sostenibilitat i l’economia social com actors a intervenir en la generació, transport, distribució i comercialització energètiques.
El desplegament de les renovables ha de ser un factor de reequilibri territorial i de millora de les condicions de vida de les zones rurals ja que, per més que es prioritzi l’estalvi i l’eficiència, i la generació en sostres residencials i industrials, per satisfer la demanda d’energia final de Catalunya caldrà del concurs de les zones rurals, assumint aquestes un rol de proveïdores que no hauria de crear conflicte entre el món rural i el món urbà. Al contrari, ha de ser una oportunitat per a les zones rurals amb molta superfície i poca demanda energètica i per a les urbanes amb poc sòl i elevada intensitat de demanda, com passa també amb l’alimentació, l’aigua i tants altres recursos, que permeti un transvasament de rendes i fixi ocupació en els territoris que s’havien anat despoblant.
Les barreres socials que interposen persones i determinades comunitats a la implantació de renovables responen sovint a una desconfiança en el model d’infraestructures, els usos del territori i la gestió dels recursos que han deixat de banda la participació i la compensació a les persones i comunitats que viuen en l’àmbit rural. La instal·lació de la eòlica i fotovoltaica ha de deixar clars retorns econòmics i d’ocupació en els territoris que les acullin. Cal generar consensos, car la no implantació de renovables suposa perdre clares oportunitats pel món rural i no estalviarà impactes no volguts com poden ser -a falta de generació- noves línies de transport d’energia elèctrica, instal·lacions d’emmagatzematge i altres que seran necessaris pel sistema.
Preocupen també els impactes en el paisatge i la fauna, no obstant, els paisatges sempre han sigut canviants d’acord al model energètic, les infraestructures industrials i el model urbanístic que aquest ha requerit en cada moment. Els nostres paisatges estan ja molt humanitzats, la qual cosa és un valor també turístic i cultural de primer ordre. Caldrà assegurar que no hi hagi afectacions a la biodiversitat i a les funcions ecològiques del medi natural mitjançant un disseny que permeti evitar els accidents per a la fauna, en especial per les aus, tot i assumint canvis en els paratges de Catalunya. El balanç entre els impactes d’un model energètic més eficient i renovable i l’actual bassat fonamentalment en combustibles fòssils és clarament favorable al canvi, també en atenció al paisatge i la biodiversitat.
El canvi de model energètic implica un seguit de noves activitats interrelacionades que van des del disseny de nous materials, eines de gestió, béns d’equip, serveis de manteniment, etc. que en bona part es poden instal·lar arreu del territori. És un error pensar que podem captar la nova ocupació industrial que es generarà sense fer la nostra part, pel que fa a la generació renovable. Les renovables són un motor per a la reindustrialització del país.
No és possible assolir els objectius de generació renovable fixats pel Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima sense parcs eòlics terrestres i marins, plantes fotovoltaiques, termosolars etc, amb les infraestructures d’evacuació, transport i acumulació necessàries instal·lades fora d’àrees urbanes, per molt que s’impulsi alhora la reducció del consum amb inversions en rehabilitació dels habitatges i es millori l’eficiència dels sistemes. Tampoc s’assoliran aquests objectius sense la participació d’empreses mercantils que tenen part important del capital financer, la tecnologia i el coneixement que cal per fer la transició energètica. Per tal de fixar condicions, les que ja hem dit, caldrà descartar projectes on els impactes negatius pesin més que els positius, per això existeix la Ponència d’Energies renovables, però no podem acceptar perllongar la paràlisi. Cal triar les millors opcions entre les opcions que ens fan avançar.
Ens cal ja una proposta de país, duradora, previsible i harmònica amb el territori. L’actual dependència energètica no és assumible, tant se val que es prioritzi el punt de vista ambiental, social o nacional. El recent Acord de govern preveu aprovar la Llei de transició energètica i un Pla Territorial d’Energies Renovables. També però estableix criteris d’actuació de la Ponència d’Energies Renovables indeterminats i anuncia una modificació del Decret/llei 16/2019 sense dir en quin sentit es farà. Tot això s’ha d’abordar de manera coordinada i articulada des de la concertació social. L’Acord tampoc aborda la instal·lació de la indústria necessària per abastir la construcció d’aquests parcs; si no és amb la totalitat dels elements necessaris, si amb algun component , bateries, etc… elements fonamentals per impulsar la industrialització del territori escometent la transició justa en l’ocupació, i el desenvolupament territorial.
Tot això s’ha d’abordar de manera coordinada i articulada des de la concertació social. Reclamem del Govern la convocatòria immediata del Consell del Diàleg Social de Catalunya per abordar aquestes matèries. I exigim lideratge al Govern perquè aprovi amb urgència els instruments jurídics i de planificació per no demorar més el desplegament de les renovables.
Els fons europeus
La mateixa urgència cal reclamar-la per canviar la manera d’abordar la promoció de projectes i gestió dels fons Next Generation EU. L’anterior govern va menystenir el diàleg en aquest àmbit i cal coordinar aquesta feina amb tot el seguit de Pactes i Plans Nacional que es recullen en l’Acord de Govern. CCOO volem que Catalunya recuperi el temps perdut. Volem ser motor del canvi, i ho som des d’una acreditada trajectòria ambientalista. Hem explicat quines són les raons que aportarem al necessari consens. Ara cal que el Govern posi en marxa els mecanismes per construir-lo.
“En el projecte de l’aeroport, no es poden considerar només els interessos empresarials”
CCOO de Catalunya davant la proposta d’ampliació de l’Aeroport de Barcelona – El Prat
El secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco, adverteix que “no es poden considerar només els interessos empresarials. CCOO no dona per tancat el projecte i exigeix que les decisions sobre el futur de l’aeroport formin part del diàleg social.”
Si es tenen en compte els interessos generals i les perspectives de futur es poden construir propostes alternatives més realistes, avantatjoses i sostenibles.
CCOO de Catalunya vol formar part de la construcció de les propostes. “Vetllarem pels interessos i necessitats de la població, tenint en compte la creació i manteniment de llocs de treball de qualitat, l’impacte econòmic sobre el conjunt del territori català, l’impacte medioambiental a mig i llarg termini i la necessària evolució del model productiu vers una economia responsable socialment i ecològicament”, es compromet Javier Pacheco.
En concret, CCOO de Catalunya assenyala les qüestions següents:
Cal dibuixar el futur del sector aeri amb millor tecnologia i més realisme
CCOO és conscient del canvi de model de transport, que ja s’ha iniciat, per causa de la crisi de les energies fòssils i la necessitat de minimitzar el canvi climàtic. La proposta d’AENA és un projecte continuista, que es fonamenta les evolucions del sector en el passat. L’any 2019 va tenir 53 milions de passatgers, mentre que la seva capacitat màxima és de 55. El projecte considera que aquest volum es recuperarà i que serà necessari incrementar-lo per captar vols intercontinentals i de connexió, que reforcin l’atracció d’empreses a la regió metropolitana de Barcelona .
Aquesta visió no és prou realista perquè no valora les previsibles limitacions normatives per part de les directives europees, l’increment de cost dels combustibles i la internalització d’impactes ambientals (emissions contaminants, soroll, CO2).
Ara mateix, és molt gran la pressió per reduir les emissions del transport aeri tot reduint el nombre de vols, ja que la tecnologia per evitar les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle causades per l’aviació encara és molt incipient i no sembla viable a mig termini.
En canvi, caldria considerar que els avanços tecnològics (en aeronaus i de gestió) també podrien permetre operar més vols amb la infraestructura actual, usant les inversions en el canvi de model.
Cal crear de llocs de treball de qualitat
El projecte del Prat preveu la creació d’un important nombre de llocs de treball directes i indirectes. CCOO vol negociar cada detall del projecte que pugui generar llocs de treball perquè efectivament els generi i que siguin treballs de qualitat. En aquest sentit, CCOO assenyala la necessitat de finançar la investigació, la formació i innovació en el sector aeri. Així mateix cal resoldre els problemes de la centralització i la monopolització de competències en aquest sector.
Per altra banda, des de CCOO de Catalunya manifestem la necessitat de la participació sindical en el futur de l’aeroport per la defensa dels interessos dels treballadors i treballadores del sector. És imprescindible activar la comissió consultiva de relacions laborals, massa temps paralitzada, que ens ha de permetre anticipar els conflictes i un òptim desenvolupament de les relacions laborals a la infraestructura aeroportuària. S’ha produït una dinàmica en els últims anys per part de les empreses del sector aeri del trasllat de la reducció dels seus costos a les condicions laborals que en molts casos ha estat aturada per l’alta sindicalització i una negociació col.lectiva forta al sector aeri. També s’ha estès la precarització de condicions de treball en empreses ubicades a l’aeroport dels processos de licitacions i d’externalització productiva de serveis complementaris com restauració, vigilància, manteniment i neteja entre d’altres, que van en perjudici també dels usuaris i usuàries. En tot cas, el creixement de les activitats econòmiques no es pot fer sense el repartiment de la riquesa generada entre els treballadors i treballadores de l’aeroport.
Cal equilibrar l’impacte econòmic territorial
La gran majoria dels 53 milions de passatgers que van arribar a Barcelona l’any 2019 tenien com a destí final Barcelona i Catalunya -primera regió turística d’Europa-. Per aconseguir una millora en el model turístic de Catalunya, cal prendre decisions prenent com responsabilitat el futur del conjunt del territori i no només de la seva àrea metropolitana. Cal plantejar la conveniència de derivar part del trànsit aeri als aeroports de Girona, Reus i Lleida per no agreujar les desigualtats territorials. Aquesta línia de treball permetria estades turístiques de més durada en diferents llocs del territori. Per això, el projecte hauria d’incloure inversions en la millora de les connexions ferroviàries, i en general del transport públic, entre els punts d’aquest front aeroportuari català i el conjunt del territori. Cal l’articulació amb l’eix ferroviari mediterrani, i cal estudiar com aprofitar aquesta xarxa per operacions de càrrega aèria i logística.
També cal utilitzar una inversió tan important per afavorir la reindustrialització i l’activitat de serveis avançats. Perquè això passi, es necessiten altres polítiques i inversions que han de formar part del marc de debat. CCOO de Catalunya vol que una inversió d’aquesta importància en l’aeroport serveixi per canviar el model productiu, no per persistir amb un model que ja sabem ha arribat al límit del que és viable.
L’ampliació de l’aeroport hauria de contribuir a fomentar un model turístic més equilibrat i sostenible a Barcelona i Catalunya. Cal afavorir un model de turisme que eviti l’estacionament i fomenti el desenvolupament local, amb una visió ample del territori. L’aeroport de Barcelona – El Prat és la principal porta d’entrada a Catalunya, però no pot ser la única. CCOO proposem la negociació d’Un Pacte Nacional pel turisme. Les decisions que afectin a l’aeroport de Barcelona – El Prat no es poden fer al marge de la concertació sobre el model turístic.
Cal minimitzar i compensar l’impacte medioambiental
L’ampliació de l’aeroport suposa un augment dels impactes de l’activitat aeroportuària a la regió metropolitana de Barcelona, especialment en relació a la contaminació atmosfèrica.
La construcció de grans infraestructures i un increment de les operacions a les terminals també implicarien un increment de les emissions de CO2, dificultant assolir els objectius de lluita contra el canvi climàtic que s’han situat a nivell de Catalunya, de l’Estat i de la UE.
L’ampliació que es proposa implica l’afectació de l’estany de La Ricarda, inclosa en la Xarxa Natura 2000 i declarada zona d’especial protecció per a les aus per part de la UE. Per CCOO de Catalunya, és molt important preservar La Ricarda i el conjunt de la zona protegida del Delta del Llobregat en una zona inclosa en la regió metropolitana de Barcelona. Creiem que cal revisar l’avaluació que ha portat a escollir aquesta alternativa. En tot cas, sense menystenir el factor ambiental, volem analitzar la qüestió no sols des de un punt de vista conservacionista, considerant també els impactes d’altres opcions sobre les poblacions properes. Per això seria millor ubicar les obres dins dels límits actuals de l’aeroport, que van ser definits fa relativament poc temps a partir d’un acord entre les diferents institucions.
El projecte inicial preveu compensacions de 10 hectàrees per cada hectàrea afectada per la destrucció d’aquest bé ambiental. Aquesta actuació hauria de ser immediata i prèvia a qualsevol obra que es vulgui fer en l’aeroport, i el preu de l’actuació ha d’estar contingut en el projecte.
L’aportació fiscal de l’activitat aeroportuària hauria de finançar la compensació de les externalitats negatives.
Javier Pacheco: «els contractes no es poden reduir a tres models»
Entrevista publicada a la revista ‘Consell Obert’, número 361 (maig-juny de 2021)
La revista del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Consell Obert, ha publicat en el seu número 361 (maig-juny de 2021) una entrevista amb Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, en la qual destaca que «els contractes no es poden reduir a tres models, sinó que hi ha altres tipologies de contractació que s’imposaran per la via dels fets».
Feu clic per llegir l’entrevista a Javier Pacheco o per descarregar-vos el número 361 de Consell Obert