Darreres notícies
L’ocupació es situa en nivells de rècord i impulsa l’economia
L’atur continua reduint-se i l’ocupació impulsa el creixement econòmic
Les dades de l’Enquesta de població activa (EPA) corresponents al segon trimestre del 2025 ens mostren un mercat de treball resilient i robust que, malgrat les incerteses en l’àmbit global, continua mostrant signes de fortalesa i impulsant un creixement econòmic molt superior al dels països del nostre entorn. A Catalunya gairebé arribem als 4 milions de persones ocupades i al conjunt de l’Estat se supera per primer cop la xifra de 22 milions de persones ocupades. Aquest creixement de l’ocupació i de reducció de l’atur no ens ha de deixar de fer veure els importants reptes pendents, com ara la persistent discriminació de les dones al mercat de treball, que registren pitjors resultats que els homes pel que fa a ocupació, atur, temporalitat i, sobretot, parcialitat. Tampoc hem d’obviar l’existència d’un atur de llarga i molt llarga durada que afecta una part important de les persones que es troben en situació d’atur i que mereix una resposta ferma en forma de polítiques públiques específiques.
ATUR CATALUNYA/ESPANYA
Els resultats de l’Enquesta de població activa (EPA) del segon trimestre del 2025 ens indiquen que actualment hi ha 348.300 persones en situació d’atur a Catalunya, la qual cosa representa 47.000 persones en situació d’atur menys que fa un any (reducció del 11,9 % en termes relatius). Respecte del trimestre anterior també es registra una reducció de les persones en situació d’atur de 28.100 persones, el que suposa una reducció del 7,5 %.
Al conjunt de l’Estat la xifra de persones en situació d’atur ha estat de 2.755.300, el que suposa una reducció de 202.200 persones, cosa que situa taxa d’atur en un 10,3 %.
OCUPACIÓ
Quant a la població ocupada, hem de destacar que durant aquest segon trimestre de l’any, a Catalunya hi ha 3.944.700 persones ocupades i la taxa d’ocupació se situa en el 57,2 %. En termes interanuals l’ocupació s’incrementa en un 3,6 %. En comparació amb el trimestre anterior també s’observa un increment de l’ocupació del 2,5 %.
Al conjunt de l’Estat hi ha 22.268.700 persones ocupades, se superen els 22 milions de persones ocupades i s’assoleix un nou rècord històric.
ATUR PER PROVÍNCIES
L’anàlisi per províncies ens mostra resultats desiguals per províncies. La taxa d’atur es redueix a Girona, se situa en el 7,71 %, però s’incrementa a la resta de províncies fins al 11,43 % a Tarragona, el 7,93 % a Barcelona i el 5,17 % a Lleida.
CONTRACTACIÓ I TIPUS DE JORNADA A CATALUNYA
El segon trimestre de 2025, hi ha 2.996.800 persones assalariades treballant amb contracte indefinit mentre que aquelles que ho fan amb un contracte temporal es redueixen fins a les 395.400 persones (un 11,66 % del total). La temporalitat es redueix especialment entre les dones (-20.800 dones amb contracte temporal), però encara pateixen una temporalitat del 13 %, superior al 10,4 % de la dels homes.
Quant a la proporció de persones que treballen amb un contracte a temps parcial, veiem com la taxa de parcialitat és de 13,6 %, però hi persisteixen les diferències per raó de gènere, en concret, trobem que la parcialitat masculina és de 8,4 %, mentre que la femenina és del 19,5 %.
PER TOT AIXÒ, DES DE CCOO:
- Reclamem que la modificació de la jornada legal màxima per limitar-la a 37,5 h setmanals, sense reducció salarial, sigui una realitat al més aviat possible. Aquesta és una mesura fonamental per avançar en la millora de la conciliació i que, a més, presenta també elements positius per a la modernització de l’economia en el seu conjunt. Perquè sigui així, és del tot necessari que es desactivin els bloquejos existents per part d’alguns grups parlamentaris, que han apostat per presentar esmenes a la totalitat, negant d’aquesta manera el debat parlamentari de la proposta de norma. Resulta difícil de comprendre que alguns grups parlamentaris centrin la seva estratègia a evitar el debat parlamentari, la votació de la qual s’ha posposat al mes de setembre. Cal recordar que aquesta mesura gaudeix d’un elevadíssim suport popular (83 % de suport segons la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió). Per tant, cal denunciar els bloquejos existents i reclamar que es pugui dur a terme el debat parlamentari d’aquesta important mesura.
- Reivindiquem que és del tot indispensable adoptar un abordatge específic per reduir l’atur existent, especialment aquell de llarga durada i de molt llarga durada, que afecta principalment les persones treballadores de més edat i també la població amb menor nivell formatiu. Si bé el mercat de treball continua la tendència de millora tant en quantitat com en la qualitat de l’ocupació, no podem obviar les gairebé 350.000 persones que actualment es troben en situació d’atur, moltes d’elles en situació d’atur de llarga i molt llarga durada, cosa que evidencia una cronificació de l’atur per a una part important de la població que es troba registrada a les oficines del SOC.
- Reclamem polítiques específiques per reduir la persistent discriminació de les dones al mercat de treball, que mostren pitjors resultats quant a ocupació, atur, parcialitat i temporalitat, entre d’altres indicadors. Cal continuar treballant perquè aquestes diferències, del tot injustificables, es vagin reduint fins a desaparèixer.
- Aquesta tarda el Banc Central Europeu anunciarà les decisions de política monetària i, tot sembla indicar, que després de vuit rebaixes consecutives en els tipus d’interès, en aquesta ocasió s’anunciarà que, de moment, no hi haurà noves rebaixes dels tipus de referència. Malgrat les discrepàncies internes al si del propi BCE, que generen incertesa sobre quin serà el rumb de les polítiques monetàries després de l’estiu, el cert és que aquesta decisió no deixa d’evidenciar la bona marxa de l’escenari macroeconòmic europeu i un escenari de contenció de preus. Tot i així, les decisions monetàries tenen afectació directa en l’economia i també al mercat de treball, motiu pel qual continuarem analitzant quins efectes pot tenir en l’ocupació al llarg dels propers mesos.
Comunicat de la Plataforma Via Laietana 43 davant la incoació del procediment de declaració de l’edifici com a lloc de memòria democràtica
El passat 18 de juliol del 2025, coincidint amb el dia que marca l’inici del cop d’estat feixista del 1936, el Govern espanyol va anunciar la incoació del procediment per declarar l’edifici de Via Laietana 43 com a lloc de memòria democràtica. Ho va fer unilateralment, sense reconèixer ni respectar el treball de les entitats memorialistes, que, des de fa dècades, lluiten per recuperar la dignitat d’aquest espai i de les vides que hi van ser marcades per la repressió, la tortura i la impunitat policial.
L’anunci és una maniobra política que pretén tancar en fals una reivindicació històrica sense donar cap resposta real a les demandes col·lectives expressades per la societat civil, el món acadèmic i institucions d’arreu del món. Des de la Plataforma Via Laietana 43 denunciem que aquesta resolució no respon, ni de lluny, a l’exigència fonamental perquè tot l’edifici de la Prefectura esdevingui íntegrament un centre d’interpretació sobre la repressió franquista i la tortura policial. L’espai de Via Laietana 43 no pot ser un símbol de rentat de cara; ha de ser un lloc de veritat, justícia i reparació.
El Govern actua d’ofici ara, després d’anys de silenci institucional. Aquest any, quan es compleix el 50è aniversari de la mort del dictador Franco, no tolerarem que es tanqui en fals una reclamació que representa la dignitat de totes aquelles persones que van ser perseguides, humiliades i torturades en aquest edifici.
Reivindiquem que l’edifici de Via Laietana 43, seu històrica de la Brigada Político-Social i de les estructures repressives franquistes, sigui íntegrament destinat a fer justícia i memòria, amb la participació de les entitats de memòria i transferint l’edifici i els arxius policials a les institucions catalanes. No acceptarem un memorialisme decoratiu ni compartit amb usos policials que perpetuïn la desmemòria.
Entitats impulsores: Amical de Mauthausen i altres camps i de totes les víctimes del nazisme, Associació Catalana de Persones Ex Preses Polítiques del Franquisme, Ateneu Memòria Popular, Comissió de la Dignitat, Comissió de la Memòria Històrica –ICAB, European Observatory on Memories – EUROM, Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya, Irídia – Centre de Defensa de Drets Humans, Mesa de Catalunya d’Entitats Memorialistes i Òmnium Cultural.
CCOO denuncia la manca de personal a Correos durant l’estiu
El sindicat denuncia que l’empresa posa en risc la salut de la plantilla i no garanteix la qualitat que el servei presta a la ciutadania.
CCOO Correos a la província de Barcelona denuncia que, a causa de la manca de substitucions durant el període vacacional, el servei postal es troba a la vora del col·lapse, amb milers de cartes i notificacions que s’acumulen a les oficines de moltes localitats de Barcelona.
Durant els mesos de juliol i agost algunes unitats pateixen una retallada de més del 60 % de la plantilla, ja que gran part del personal es troba gaudint de les seves vacances anuals. En concret es parla de l’UR 35, UR 25, UR 20, UR13, USI 1 Barcelona, Mataró, Granollers, Cardedeu, Castellbisbal, Vic, Castelldefels, Vilanova i la Geltrú, Sant Joan Despí, Igualada, Manresa, Tona, Terrassa, Sabadell, Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Pineda de Mar.
La falta de personal obliga els qui romanen als centres de treball a assolir la totalitat de càrrega de treball. Aquest fet els obliga a ampliar els recorreguts de repartiment, amb el consegüent augment del temps d’exposició a la calor extrema que es viu a la nostra província, augmentant exponencialment el risc de sofrir esgotament, danys a la salut i cops de calor, que són potencialment mortals. CCOO recorda que, en general, però molt especialment a algunes províncies, les alertes per onades de calor extrema són cada vegada més habituals, i que el mateix Govern i el Ministeri de Treball obliguen a reduir els temps d’exposició a la calor per reduir el risc de danys a la salut, especialment amb les altes temperatures als torns de tarda. Això, però, sembla importar poc o gens als gestors de l’empresa.
CCOO ha denunciat aquesta situació i ha exigit solucions a la direcció de l’empresa, que inevitablement impliquen contractar per cobrir les absències per vacances, com s’ha fet en anys anteriors. L’actitud que mostren els gestors és més de preocupació per no gastar que de garantir unes condicions laborals dignes i una bona qualitat del servei a la ciutadania. La representació legal de les persones treballadores no descarta evidenciar davant l’opinió pública la mala gestió de la direcció ni tampoc la convocatòria d’aturades.
CCOO lamenta l’accident laboral a l’empresa Grau, que ha causat un ferit greu
Els fets van tenir lloc el passat dilluns 14 de juliol a les instal·lacions ubicades a Castellar del Vallès.
CCOO d’Indústria de Catalunya lamenta profundament l’accident laboral ocorregut aquest dilluns a l’empresa Grau (Castellar del Vallès), en el qual ha resultat ferit greu un treballador, que ha patit cremades per àcid en un 48 % del cos i es troba en estat crític.
CCOO manifesta el seu suport i es posa a disposició d’aquest treballador en allò que pugui necessitar. Així mateix, el sindicat vetllarà per aclarir les causes d’aquest lamentable accident per tal que es depurin les possibles responsabilitats i demana a la direcció de l’empresa que incrementi les mesures de prevenció i seguretat per evitar nous accidents.
Assolit un preacord al Grup Grifols que millorarà les condicions de la plantilla de totes les empreses del grup
Les treballadores i treballadors de les diferents empreses del Grup Grifols han ratificat per majoria el preacord assolit el passat 8 de juliol per la representació sindical i la direcció del Grup. Un acord transversal que serà d’aplicació a les plantilles de totes les empreses que s’integren a la companyia i que suposa una millora de les condicions en matèria de jubilació i dels beneficis socials, que regula el registre de jornada i l’increment de dies d’obertura de les plantes productives, i que permetrà eliminar el concepte que penalitza l’absentisme en la retribució variable.
CCOO d’Indústria, que ostenta la majoria de la representació social a la companyia, valora molt positivament l’acord assolit, ja que suposa una millora important per a totes les persones que treballen a les diferents empreses del Grup Grifols
Amb aquest acord es milloren les condicions d’accés a la jubilació parcial i la jubilació parcial anticipada mitjançant el contracte de relleu en relació amb els acords anteriors, garantint la voluntarietat de la persona treballadora.
En matèria de beneficis socials, s’amplia l’ajuda escolar per fills fins als 23 anys, amb un import de 532,25 € que s’actualitzarà anualment d’acord amb l’increment acordat en el Conveni general de la indústria química. També s’ha pactat una ajuda mensual per a les persones que tinguin càrrec un familiar de primer grau de consanguinitat o afinitat que tingui reconegut un grau de dependència. L’import d’aquesta ajuda està establert en 491,85 € bruts al mes i també s’actualitzarà anualment amb l’increment acordat en el Conveni general de la indústria química.
CCOO de Catalunya defensa la convivència i la cohesió social a Piera
La matinada del passat dissabte 12 de juliol es va produir un incendi intencionat a la mesquita de la carretera del Bedorc de Piera, edifici en construcció que va veure afectada tota la seva estructura.
Des de CCOO de Catalunya condemnem aquest atac i expressem el nostre suport i la nostra solidaritat amb la comunitat musulmana, formada per gent treballadora. Alhora també rebutgem qualsevol acte de violència o intolerància religiosa que posi en perill la cohesió social.
CCOO treballa a favor de la convivència a les nostres ciutats i se situa davant dels qui utilitzen els discursos d’odi i la xenofòbia per culpabilitzar certs col·lectius amb l’únic propòsit de dividir la classe treballadora.
Per aquest motiu, mostrarem el nostre suport participant a la manifestació convocada divendres 18 de juliol a Piera, organitzada per Unitat contra el Feixisme i el Racisme Piera i la Comunitat Islàmica de Piera.
La manifestació s’iniciarà a la carpa del Gall Mullat de Piera, a les 7 de la tarda.
Augmenta el nombre de persones treballadores que no es poden permetre unes vacances a la UE
El nombre de persones que no es poden permetre una setmana de vacances tot i estar treballant ha augmentat en més d’un milió en només un any, i ha arribat als 41,5 milions el 2023, segons una anàlisi de la Confederació Sindical Europea (CES) basada en dades d’Eurostat. Això suposa el tercer any consecutiu d’augment de la pobresa vacacional i afecta ara el 15 % de les persones treballadores a Europa.
Aquest fenomen posa de manifest una emergència de qualitat laboral a la UE, amb una economia cada cop més desigual: els treballadors es veuen obligats a renunciar a les vacances pels alts costos d’allotjament, transport i alimentació, així com per la pèrdua de poder adquisitiu i l’especulació, mentre els alts executius gaudeixen d’estades luxoses.
La CES insta els governs nacionals a aplicar completament la Directiva sobre el salari mínim i demana que la Comissió Europea aquest any proposi mesures legislatives per reequilibrar l’economia, com ara fer que el respecte a la negociació col·lectiva sigui una condició per accedir a la contractació pública.
També s’han identificat els deu estats membres de la UE amb el percentatge més alt de pobresa vacacional, encapçalat per Romania i amb Lituània a la cua.
Des de CCOO de Catalunya ens reafirmem en la nostra demanda d’uns sous dignes i una fiscalitat justa que millori les condicions de la classe treballadora. Perquè fer vacances no és un privilegi només dels més rics.
Valoració de les dades de l’IPC de juny de 2025
CCOO destaca que es manté l’estabilitat en els preus
Les dades de l’IPC corresponents al mes de juny ens mostren una inflació que, en el cas de Catalunya, es manté dins dels objectius que determinen les autoritats monetàries (2 %) i en el cas del conjunt de l’Estat se situa lleugerament per sobre (2,3 %). En un context d’incertesa global com és l’actual, aquestes són unes bones dades d’inflació, especialment si parem atenció a l’evolució de la inflació subjacent, aïllada dels preus dels carburants, que se situa en nivells històricament baixos.
Per tant, ens trobem davant d’un escenari de solidesa i estabilitat en els preus, especialment adient per encabir reformes com ara la reducció de la jornada laboral màxima a 37, 5 h.
A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,0 %, 2 dècimes per sobre del mateix indicador per al mes passat (1,8 %) i 3 dècimes per sota de l’indicador per al conjunt de l’Estat (2,3 %).
Entre el grup de productes que destaquen per registrar un increment de preus més elevat hi trobem aquells serveis més vinculats a l’estiu, com ara els hotels, els cafès i els restaurants, que registren un increment de 4,0 %. També l’habitatge, malgrat estar infravalorat en la conceptualització que fa l’IPC, registra un increment interanual de 3,0 %. Per posar en context aquesta infraestimació a la qual fem referència, cal assenyalar que les darreres dades de l’índex dels preus de l’habitatge que elabora l’INE donaven un increment d’11,7 % per al primer trimestre de l’any.
La variació mensual de preus per Catalunya ha estat de 0,7 %.
A escala de l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,3 %, 3 dècimes per sobre del mes anterior (2,0 %) i 3 dècimes també per sobre del mateix indicador per a Catalunya (2,0 %).
En aquest cas, destaquem el pes que ha tingut el transport, com a conseqüència de l’increment de preus dels carburants en relació amb la baixada registrada al mateix període de l’any passat.
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat també de 0,7 %, com en el cas de Catalunya.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya se situa en el 2,0 %, 1 dècima menys que el mes passat. Cal valorar com, des del mes de gener del 2022 no es registrava un valor tan baix de la inflació subjacent, evidenciant el moment en el qual ens trobem quant a l’estabilitat de preus. Per al conjunt de l’Estat, la inflació subjacent és lleugerament més alta i es manté en el 2,2 %, que és el mateix nivell assolit el mes anterior.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 2,3 %, 3 dècimes per sobre del mes passat (2,0 %) i també 3 dècimes per sobre del nivell assolit per al conjunt de països que integren l’eurozona (2,0 %).
CCOO considera que:
- És del tot inajornable que l’aprovació de la reducció de la jornada laboral màxima, limitant-la a 37,5 h setmanals i sense reducció salarial, sigui una realitat el més aviat possible Denunciem públicament aquells bloquejos parlamentaris que pretenen que no es tiri endavant una mesura que gaudeix d’un ampli consens social. És del tot necessari generalitzar la reducció del temps de treball i fer extensiva aquesta reducció de jornada màxima al conjunt de sectors productius, i no només en aquells que ja ho tenen garantit a través de la negociació col·lectiva. A més, cal millorar el control horari per garantir el seu compliment. Les persones treballadores necessitem guanyar temps de vida i aquesta és una mesura que ens permet anar avançant en aquesta direcció i el context actual, d’estabilitat de preus, és especialment adient per implementar aquesta mesura.
- Els darrers esdeveniment que hem presenciat aquest cap de setmana a la localitat murciana de Torre Pacheco són el fruit de la creixent presència als mitjans, però també a l’esfera política, dels discursos d’extrema dreta, els quals practiquen una intoxicació constant basada en informació falsa, tot vinculant immigració amb inseguretat. Cal que els poders públics actuïn amb contundència davant d’aquests fets delictius, però també cal contrarestar aquests discursos falsos, ben presents també a Catalunya, així com també cal donar resposta des de les polítiques públiques a les mancances del nostre sistema de benestar i dimensionar-lo adequadament a les necessitats actuals. En aquest sentit, l’elevat preu de l’habitatge, que l’IPC no recull adequadament, esdevé un dels principals focus d’insatisfacció per part de la ciutadania, que és aprofitat per part d’aquestes forces d’extrema dreta per orientar aquest malestar social envers les seves posicions xenòfobes.
- El context de millora en la quantitat i en la qualitat de l’ocupació que ha suposat la reforma laboral de finals del 2021 i que s’ha anat consolidant progressivament, acompanyat d’un escenari d’estabilitat de preus al nostre país i al nostre entorn europeu, malgrat trobar-nos en un context d’incertesa global, fa que es donin les condicions materials per a una major ambició en les polítiques de progrés al nostre país. És per aquest motiu que ara és el moment d’entomar alguns dels principals reptes pendents, com ara el model de finançament per a Catalunya, del qual ahir vam conèixer per la premsa que ja s’ha acordat una proposta de bases en el si de la Comissió Bilateral entre l’Estat i la Generalitat. Tot i que encara queden esculls per superar, fem una valoració positiva d’aquesta notícia, i és que, des de CCOO de Catalunya, defensem que un nou model de finançament és del tot necessari per tenir la capacitat de projectar les polítiques públiques necessàries per a la Catalunya actual.
CCOO de Catalunya valora positivament el pas endavant que ha fet la Comissió Bilateral entre l’Estat i la Generalitat en relació amb el nou acord de finançament
CCOO de Catalunya celebra el pas endavant fet avui pels dos governs, el de l’Estat i el de Catalunya, per desenvolupar un nou sistema de finançament autonòmic que fa molts anys que reclamem. Un pas endavant sobre el que encara cal seguir avançant perquè sigui efectiu, però que, en qualsevol cas, aborda una qüestió fonamental per reforçar els nostres serveis públics i avançar cap a un model fiscalment més federal i just a escala de l’Estat. Aquest acord, segons s’ha anunciat, és ampliable a altres autonomies.
L’acord que signen el Govern de Catalunya i el Govern d’Espanya ha de suposar una millora per al finançament català, però, alhora, ha d’obrir un camí per a la millora de tot el finançament autonòmic. L’establiment d’acords bilaterals com el que s’ha presentat no ha d’excloure el debat multilateral sobre els models de finançament de totes les comunitats autònomes de l’Estat, ja que, al nostre parer, cal avançar cap a un model federal, construït també en diàleg constant amb totes les comunitats autònomes. Cal abordar la qüestió de la suficiència fiscal tant des d’una perspectiva estatal com des de la perspectiva de les comunitats autònomes. És a dir, la suficiència fiscal, la capacitat de finançar tots els serveis públics, s’ha de garantir a tots els nivells administratius.
Alhora cal que les administracions posin a disposició del nou model els recursos logístics i humans suficients perquè es pugui desenvolupar amb normalitat, sense dificultar els tràmits de pagament d’impostos a la ciutadania, i disposant del personal adequat per poder fer front a l’alt volum de feina previst a l’Agència Tributària de Catalunya.
En aquest sentit, també reclamem que aquest pas endavant esperoni les forces d’esquerres catalanes a treballar des d’ara mateix per uns nous pressupostos catalans per a l’any 2026 que donin resposta a les necessitats de finançament que tenen els nostres serveis públics, especialment pensant en reptes com l’habitatge, assolir el 6 % del PIB en educació, reforçar la sanitat amb un especial esforç per l’atenció primària, dotar de més recursos la Inspecció de Treball i caminar cap a un pacte nacional de cures, que situï el sistema nacional les cures al nivell d’altres polítiques, com sanitat o educació.
Des de CCOO Catalunya portem anys denunciant que el sistema de finançament actual té una sèrie de dèficits que provoquen infrafinançament dels nostres serveis públics. Aquests dèficits es poden resumir en els punts següents:
- És un sistema excessivament complicat i poc transparent; a això, hi ha contribuït la superposició de fons d’ajustament que s’han incorporat al sistema per garantir l’statu quo.
- El sistema actual és clarament insuficient. L’evolució dels ingressos ha anat per sota de les necessitats de les comunitats autònomes per al compliment de les seves competències, en especial les de sanitat, educació i serveis socials, que aglutinen la major part de la despesa.
- Hi ha un dèficit d’autonomia financera i de responsabilitat fiscal. L’expressió més clara d’aquest dèficit és que les comunitats autònomes disposen d’un percentatge d’ingressos molt inferior a les responsabilitats de despesa que han de gestionar d’acord amb les seves competències i depenen, en gran manera, de les transferències de l’Estat.
- Hi ha problemes d’equitat. L’actual sistema genera una distribució de finançament per habitant ajustat que és desigual i que no respon a criteris objectius. Les comunitats autònomes que aporten més al sistema acaben disposant de menys recursos per capita que d’altres que aporten menys per satisfer les mateixes necessitats.
Davant d’aquests dèficits, la proposta de CCOO de Catalunya que hem traslladat a tots els grups polítics i administracions es basa en quatre qüestions:
- Incrementar els recursos del sistema. Cal actualitzar el volum global de recursos. L’actual és insuficient i cal una dotació addicional. Aquest procés s’hauria d’acompanyar d’una reforma fiscal de caràcter progressiu, que aporti més recursos i equipari la pressió fiscal espanyola a l’europea, i eliminar la competència basada en rebaixes fiscals i fixar una tributació bàsica en els impostos en els àmbits estatal i europeu per evitar el dúmping fiscal.
- Preveure una condonació progressiva del deute, un deute que ha estat provocat per la recessió i agreujat per un deficient sistema de finançament i la seva no revisió en els terminis previstos.
- Millorar els criteris de distribució: a igual esforç fiscal ha de correspondre una similar prestació de serveis públics per a tots els ciutadans i ciutadanes amb independència del lloc on resideixen. Es tracta d’assegurar que tots els governs autonòmics puguin prestar en igualtat de condicions les competències vinculades a l’estat del benestar.
S’ha de complir el principi d’ordinalitat per regular la relació financera entre comunitats autònomes, en virtut del qual una comunitat autònoma no ha de perdre llocs en el nivell de renda per capita a conseqüència de l’aplicació del mecanisme d’anivellament. En aquest sentit, Catalunya és la tercera comunitat que aporta més recursos al sistema i la desena en ingressos per capita. I, si es té en compte el cost de la vida, cau a la catorzena posició.
- Augment de l’autonomia financera i la corresponsabilitat fiscal. Disposar d’una major autonomia financera és la millor manera d’augmentar la corresponsabilitat fiscal pròpia i, a la vegada, reduir la dependència de l’Administració central.
Alhora, cal recordar que un problema llargament ajornat en la seva solució és el finançament del món local i s’hauria d’aprofitar l’oportunitat.
L’Administració local és la més propera a la ciutadania. És la que nota més els problemes del dia a dia de la gent i, per tant, la que rep de manera més directa l’impacte de les demandes socials. Els ajuntaments fan una tasca de substitució i presten serveis per als quals no tenen prou finançament.
Finalment, sempre hem defensat que l’acord específic per a Catalunya s’havia de sustentar en la negociació bilateral amb l’Estat, com així ha estat, sense excloure que també es produeixin negociacions multilaterals. Aquestes especificitats es poden concretar en la cistella tributària, en un increment de la capacitat normativa sobre els impostos que la integren, així com en la manera d’administrar-los i gestionar-los.
Abans que res, cal dir que Catalunya ha de participar, com sempre ha fet, en la reforma del sistema de finançament i ser un referent dels canvis. A més d’aquesta participació multilateral, entenem que res no impedeix que es pugui arribar a un acord específic per a Catalunya.
La Constitució no descarta que dins del sistema comú puguin establir-se previsions singulars. Un model de major responsabilitat fiscal és plenament constitucional si s’ofereix a totes les comunitats autònomes que ho desitgin.
Ha de ser en tot cas una proposta que garanteixi la suficiència financera de la Generalitat, amb un increment dels recursos, que respecti la lleialtat institucional i se suporti en la solidaritat interterritorial i la corresponsabilitat fiscal.
L’acord específic per a Catalunya s’ha de sustentar en la negociació bilateral amb l’Estat. Aquestes especificitats es poden concretar en la cistella tributària, en un increment de la capacitat normativa sobre els impostos que la integren, així com en la manera d’administrar-los i gestionar-los. En aquest sentit, cal aplicar l’Estatut que preveu la creació d’un consorci entre totes dues agències i la seva transformació en l’Administració tributària de Catalunya.
L’Agència Tributària de Catalunya seria la responsable de la gestió, la recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els impostos a Catalunya, i es coordinaria amb l’agència estatal per garantir el correcte funcionament del model, la transparència i l’efectivitat de la lluita contra el frau i l’evasió fiscal.
Un altre capítol que no podem deixar de banda són les inversions públiques. Les dades d’inversions de l’Estat a Catalunya han estat per sota de la seva participació en el PIB i també són inferiors al seu pes poblacional. A més, tenen, de manera recurrent, un nivell baix d’execució.
Cal corregir aquesta anomalia que té un impacte molt negatiu en matèria d’infraestructures. Creiem que la Generalitat hauria de participar de manera conjunta amb l’Estat en la definició i l’execució de totes les inversions que aquest dugui a terme en el territori de Catalunya i, de manera periòdica, s’hauria de verificar el nivell d’execució real.
CCOO denuncia el biaix ideològic, antisindical i misogin de la sentència i el jutge del cas Glovo-Just Eat
CCOO de Catalunya denuncia el marcat caràcter ideològic, antisindical i misogin de la sentència dictada pel Jutjat Mercantil núm. 2 de Barcelona, que resol la demanda per competència deslleial presentada per Just Eat Spain contra Glovo. És per això que CCOO presentarà una queixa formal davant del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) pels formularis establerts, alhora que reclama mesures disciplinàries davant dels fets exposats. En aquest sentit, CCOO emplaça la Generalitat de Catalunya, en l’exercici de les seves competències, a elevar una queixa formal davant el CGPJ en defensa de la funció de les inspectores de Treball, tal com ja ha fet el Ministeri de Treball i Economia Social mitjançant una carta pública, en què sol·licitava l’adopció de mesures disciplinàries contra el magistrat Álvaro Lobato.
Tot i desestimar la multimilionària reclamació de Just Eat Spain contra Glovo, la sentència del Jutjat Mercantil núm. 2 de Barcelona destaca no pel resultat, sinó per assumir sense qüestionament les tesis de l’empresa demandada, substituint l’anàlisi legal per un discurs ideològic allunyat dels principis del dret. La resolució signada pel magistrat Álvaro Lobato presenta greus carències jurídiques i evidencia un preocupant biaix ideològic i misogin. A més, en lloc de suportar-se en el marc normatiu vigent i en la doctrina consolidada, substitueix els fonaments legals per una exposició ideològica que el mateix magistrat ja ha manifestat a través de tribunes publicades els darrers mesos.
El jutge menysprea obertament els mecanismes de representació col·lectiva i la seva legitimitat constitucional. Ignora deliberadament els marcs normatius laborals i atenta contra els principis d’igualtat, especialment en emetre judicis despectius i discriminatoris cap a inspectores de Treball per raó de gènere.
Deficiències jurídiques i ideològiques
Des de la perspectiva de defensa dels drets laborals, la sentència presenta greus carències tècniques i està plena de tòpics ideològics. La decisió reitera postures que el magistrat ja ha expressat en altres fòrums:
- Critica el model de laboralitat dels anomenats riders, a la legislació i a la jurisprudència del TS, i a la pròpia funció tuïtiva i garantista de la normativa laboral, ignorant el mandat constitucional de protecció dels treballadors i la finalitat social del dret laboral, especialment en contextos de precarització i innovació tecnològica
La sentència se suporta de manera excessiva en la formalitat contractual i en la suposada autonomia dels repartidors, no analitza a fons les condicions materials de dependència i alienitat que caracteritzen la relació laboral a la plataforma, ignorant la presumpció de laboralitat establerta per la Disposició addicional 23a de l’Estatut dels treballadors, que precisament busca protegir els treballadors davant la ficció del treball autònom en el sector i es rebel·la contra la jurisprudència consolidada del Tribunal Suprem sobre la matèria defensant el model empresarial de l’empresa Glovo des de les seves conviccions.
- Deslegitimació de la Inspecció de Treball
La decisió desacredita els informes i testimonis de les inspectores de Treball, malgrat la seva solvència tècnica -els qualifica de bel·ligerants i hostils- sense una anàlisi imparcial de la prova aplicant les regles establertes en dret, amb apreciacions subjectives que resten legitimitat a la funció inspectora i afavoreixen la posició empresarial [“(…)en todas las declaraciones parecía resonar, con atronadora unanimidad, el eco nostálgico de la España sindicalizada, “el mundo de ayer” administrado y burocrático(…)”] . S’omet així el valor probatori reforçat que la llei atorga a les actes de la Inspecció de Treball en matèria de qualificació de relacions laborals.
Perspectiva de gènere: violent atac a les inspectores de Treball
Sense contraargumentar jurídicament la concreta actuació de les inspectores de Treball, totes elles dones, la sentència posa en qüestió l’autoritat i l’objectivitat de les funcionàries públiques per raons alienes al fons de l’assumpte amb expressions que podrien tenir un efecte estigmatitzador i deslegitimador de la seva funció professional [“Sus testimonios deben relativizarse porque adolecen de un indiscutible sesgo de grupo (…)]; [“(…)la intervención de las inspectoras de Trabajo ha sido un ejemplo paradigmático, (…)Los procesos de toma de decisiones están inevitablemente contaminados por tendencias psicológicas que tienen profundos anclajes biológicos(…)”].
La manca de respecte institucional cap a les inspectores podria constituir una vulneració dels principis d’igualtat i no discriminació, aquests atacs personals són desqualificacions injustificades i tracte discriminatori objecte d’empara davant del Consell General del Poder Judicial, que té l’obligació de vetllar pel respecte a la dignitat professional de tots els operadors jurídics instant, com a mínim, a la rectificació d’expressions ofensives o discriminatòries en resolucions judicials.
Des de CCOO reclamem una interpretació jurídica d’acord amb la realitat material del treball en plataformes i els principis constitucionals de protecció laboral i igualtat efectiva. És urgent identificar i corregir qualsevol manifestació de biaix ideològic o discriminació de gènere a l’àmbit judicial, i garantir el respecte i la dignitat professional de totes les persones que defensen els drets laborals.
Per això, el sindicat emplaça la Generalitat de Catalunya, en l’exercici de les seves competències, a elevar una queixa formal davant del CGPJ en defensa de la funció de les inspectores de Treball, tal com ja ha fet el Ministeri de Treball i Economia Social mitjançant una carta pública, en què sol·licita l’adopció de mesures disciplinàries contra el magistrat Álvaro Lobato. Així mateix, CCOO presentarà una queixa formal davant del CGPJ pels formularis establerts, alhora que reclamarà mesures disciplinàries davant dels fets exposats.