L’atur s’incrementa respecte del mes passat, però disminueix respecte de l’any anterior i esdevé el mes d’agost amb l’atur més baix des del 2007.

Catalunya tanca el mes d’agost amb 327.000 persones en situació d’atur. Això és un 2,5 % més que el passat mes d’agost però un 2,6 % menys que l’agost de l’any passat. Per tant, es reprodueix el comportament habitual en un mes d’agost, que és el d’increment de l’atur com a conseqüència de la finalització de contractes que tenen a veure amb l’ocupació estacional.

Amb 3,8 milions de persones afiliades a la Seguretat Social continuem en nivells elevats d’ocupació i caldrà veure quina és la tendència de l’ocupació a partir del mes de setembre.

De les dades d’aquest mes ens preocupen especialment les males dades d’atur juvenil, atès que la població més jove registra un comportament molt pitjor que el conjunt de la població, s’incrementa de manera acusada l’atur en termes interanuals quan, en nivells agregats, l’atur s’ha reduït.

ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ ESPANYA

El mes d’agost deixa un total de 327.365 persones registrades a les oficines del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), la qual cosa suposa una reducció interanual de 2,6 % (8.635 persones menys en situació d’atur que fa un any) . En relació amb el mes anterior, Catalunya ha incrementat l’atur en 7.942 persones (2,5 % d’augment en termes relatius). Cal destacar en negatiu que hem estat la comunitat autònoma amb un increment més gran en el nombre de persones en situació d’atur respecte del mes passat, seguida per Madrid i Euskadi, amb increments que se situen a l’entorn de les 4.200 persones.

Al conjunt d’Espanya, hi ha registrades a les oficines dels serveis públics d’ocupació un total de 2.426.511  persones en situació d’atur, la qual cosa suposa un increment de 0,9 respecte del mes anterior, però una reducció del 5,7 % respecte de l’any passat. Per tant, observem una reducció més gran de l’atur al conjunt de l’Estat que no pas a Catalunya, que en part s’explica perquè el nivell d’atur al conjunt de l’Estat és més elevat que el de Catalunya i, per tant, cada cop costa reduir més l’atur quan un territori se situa en nivells baixos.

ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT

Sectorialment i, en termes interanuals, destaquem el descens de l’atur en tots quatre sectors, tot i que amb diferent intensitat. En concret, la construcció disminueix el 10,6 %, seguida per l’agricultura (-9,3 %), la indústria (-5,3 %) i els serveis (-2,1 %).

 ATUR PER PROVÍNCIES

Per provincies, amb dades interanuals, destaquem la reducció, en termes interanuals, de Girona (-4,4 %), seguida per la de Lleida (-3,9 %), Tarragona (-3,5 %) i Barcelona (-2,1 %).

ATUR PER GÈNERE

Els homes representen el 41,5 % de les persones registrades a les oficines del SOC mentre que les dones representen el 58,5 %, constatant un cop més la discriminació de les dones en el mercat de treball. En termes absoluts, això suposa que al mes d’agost consten com a registrats a les oficines del SOC 135.938 homes i 191.427 dones. Cal recordar que els homes són majoritaris a la població activa i, per tant, aquestes dades encara posen més de manifest la discriminació que pateixen les dones que, tot i ser tenir xifres més baixes de població activa, registres nivells més elevats d’atur.

ATUR PERSONES JOVES

Pel que fa a les persones treballadores menors de 25 anys, detectem un increment molt acusat de les persones més joves en situació d’atur respecte de l’any passat. En concret, la variació interanual de l’atur de les persones menors de 25 anys és de 7,0 % mentre que, per al conjunt de la població, la variació interanual no és d’increment, sinó de descens del 2,6 %. Per tant, es constata un comportament clarament diferenciat i discriminatori envers les persones treballadores més joves.

ATUR PER NACIONALITAT

Les persones estrangeres representen el 19,1 % de les persones en situació d’atur. En nombres absoluts són 62.369  les persones amb nacionalitat estrangera registrades a l’atur. Això suposa una reducció interanual del 3,4 %, superior a la del conjunt de la població (-2,6 %).

CONTRACTACIÓ REGISTRADA

A Catalunya s’han registrat 160.044 nous contractes durant el mes d’agost. D’aquesta nova contractació, 62.756 correspon a contractació indefinida (39,2 %) i 97.288 a contractació temporal (60,8 %).

PRESTACIONS PER ATUR

El mes de juliol de 2025 (darreres dades disponibles) hi ha 208.884 persones que gaudeixen d’algun tipus de prestació de tipus laboral. Les persones beneficiàries de prestacions de caràcter laboral representen el 71,3  % de les persones registrades al SOC.

Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:

• És del tot inajornable la tramitació parlamentària de la proposta de norma que haurà de permetre la modificació de la jornada legal màxima per tal de limitar-la a 37,5 h setmanals, sense reducció salarial. Per fer-ho efectiu, cal desbloquejar la situació política actual que va suscitar en el Govern central la decisió d’ajornar la mesura fins passat l’estiu. Cal recordar que aquesta és una norma fonamental per a avançar en la millora de la conciliació i que, a més, presenta també altres elements positius, com ara un millor control horari, que haurien de portar a una modernització del nostre sistema de relacions laborals i una millora de l’economia en el seu conjunt. A més, aquesta situació de paràlisi està afectant també a la negociació col·lectiva, amb una part dels convenis en estat de bloqueig per part de la patronal, que al·lega precisament aquesta situació d’incertesa com a justificació per al seu bloqueig. Cal posar de manifest que perquè la mesura pugui reeixir és del tot necessari que es desactivin els bloquejos existents per part dels grups parlamentaris de Junts, PP i VOX, que han adoptat com a estratègia partidista la presentació d’esmenes a la totalitat, negant d’aquesta manera el debat parlamentari de la proposta de norma. Resulta difícilment comprensible aquest tacticisme polític, que ha portat a un ajornament de la votació fins al mes de setembre, especialment si tenim en compte que aquesta mesura gaudeix d’un elevadíssim suport popular (83 % de suport a Catalunya segons la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió). Per tant, cal denunciar els bloquejos existents, que no fan més actuar  en contra del sentit majoritari de la ciutadania, aprofundint en la desafecció política ja existent. Per tant, tirar endavant el tràmit parlamentari suposa una millora social i laboral però alhora una millora en la qualitat democràtica del conjunt de l’estat. És per tot això que, des de CCOO de Catalunya, reclamem que es pugui dur a terme el debat parlamentari d’aquesta important mesura.

• Les dades de l’atur registrat ens interpel·len a esmerçar tots els esforços per assolir el repte de la plena ocupació, repte del qual cada cop ens trobem més a prop. Cal recordar que, tot i que cada país té les seves especificitats, una taxa d’atur propera al 4 o 5 % es considera tècnicament com a plena ocupació (actualment, la taxa d’atur a Catalunya és del 8,1). Per arribar a aquest escenari de plena ocupació, entre d’altres mesures, cal exprimir la potencialitat de tots els sectors productius amb capacitat de creixement i de futur, com és per exemple el de les energies renovables i, en general, de tots els sectors relacionats amb la triple transició mediambiental, demogràfica i digital. Per a fer-ho, serà necessari no només un impuls de les polítiques econòmiques, industrials i d’ocupació, sinó que alhora també serà indispensable un impuls de les polítiques socials i, molt especialment d’aquelles polítiques públiques que garanteixin l’accés a l’habitatge i el reforç d’una estratègia pública per garantir les cures, com a elements fonamentals que, no només milloren les condicions de vida de les persones treballadores, sinó que són elements substancials per disposar de les condicions necessàries per a la plena incorporació laboral (per exemple en allò relatiu a la parcialitat involuntària, avui en dia majoritàriament femenina) i, per tant, per reduir els nivells d’atur actualment existents.
• Malgrat les bones dades d’atur, cal continuar alertant sobre els riscos elevats de cronificació de l’atur per a una part important de les persones que actualment consten com a registrades a les oficines del SOC. Cal recordar que aproximadament la meitat de persones que estan registrades al SOC són persones en situació d’atur de llarga o de molt llarga durada. A més, aproximadament el 60 % d’aquestes persones tenen 45 anys o més i, per tant, sabem que es troben amb més dificultats que les persones més joves per accedir a una feina. Per tant, cal insistir a assolir un elevat grau de compliment del Pla d’acció que disposa el SOC per a persones més grans de 45 anys, en atur de llarga durada i que es va aprovar fa dos anys, en el marc del Consell de Direcció del SOC, en el qual participem, i fer l’avaluació corresponent per determinar si és necessari adoptar accions complementàries a les ja acordades o bé reforçar les existents, dotant-les de més recursos. En tot cas, posar el focus en aquests col·lectius no ens ha de fer obviar l’increment de l’atur juvenil registrat aquest mes d’agost i haurem de continuar analitzant les dades durant els propers mesos per veure si es consolida aquesta tendència o bé respon a una lògica estrictament estacional.

Aquesta dada, dins de la valoració de l’IPC de juliol, no altera l’estabilitat en el nivell dels preus.

Les dades de l’IPC corresponents al mes de juliol ens mostren un repunt de la inflació, de tres
dècimes en el cas de Catalunya i de quatre per al conjunt de l’Estat, que hauria de tenir
naturalesa conjuntural i no afectar substancialment la tendència dels darrers mesos,
caracteritzada per una contenció en el nivell general de preus. Aquest repunt s’explica
fonamentalment per dos factors: un de caràcter estacional, que és l’habitual pujada de preus en els
serveis turístics en aquesta època de l’any; una altra explicació té a veure amb un efecte estadístic,
anomenat efecte base, que, en aquest cas, s’ha produït en comparar el preu dels productes
energètics i els carburants d’aquest mes amb els del mateix mes de l’any passat. El juliol del 2024
els preus del gas van baixar de manera molt acusada i, ara, en calcular la variació
respecte d’aquest mes de juliol, l’increment entre els dos períodes empeny cap amunt la variació en
els preus energètics i també en el conjunt de preus.

Aquest raonament explica el motiu de la inflació subjacent, que no té en compte aquests components energètics -precisament per la seva volatilitat- es manté invariable en un 2 %, alineada perfectament amb els objectius d’inflació que determinen les autoritats monetàries europees. Per tant, ens trobem davant d’un episodi
conjuntural d’increment en els preus que no ens allunya massa de la tendència registrada en els
darrers mesos, caracteritzada per l’estabilitat en el nivell general de preus. Òbviament sense que
això exclogui que aquesta estabilitat general de preus convisqui amb l’elevat preu d’alguns béns i
serveis, com ara l’habitatge, que continua en nivells insosteniblement elevats i que, com
denunciem de manera repetida, l’IPC no captura adequadament.

A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,3 %, tres dècimes per sobre del mateix
indicador per al mes passat (2 %) i quatre dècimes per sota de l’indicador per al conjunt de l’Estat
(2,7 %).

Entre el grup de productes que destaquen per registrar un increment de preus més elevat hi
trobem l’habitatge (amb un increment interanual del 5,1 %, que té més a veure amb els
components energètics associats a aquest epígraf, tal com el determina l’INE per al càlcul de
l’IPC ,que no pas amb la pujada real de preus de l’habitatge, molt superior). També aquells serveis
turístics, com són els relacionats amb els hotels, els cafès i els restaurants, molt vinculats a la
temporada estival, incrementen el 3,9 % els seus preus.

La variació mensual de preus per a Catalunya ha estat lleugerament decreixent, en concret ha estat
de 0,1 % menys.
En l’àmbit de l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,7 %, quatre dècimes per sobre
del mes anterior (2,3 %) i quatre dècimes també per sobre de l’indicador per a Catalunya (2,3 %).
Per tant, constatem un major impacte en l’encariment de preus al conjunt de l’Estat en relació amb
Catalunya.
Al conjunt de l’Estat també destaquem l’habitatge i el transport (com a conseqüència de
l’increment de preu dels carburants) com els grups de productes que han pressionat a l’alça els
preus.
La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat també de -0,1 %.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels
carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, perquè aïlla el
comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya es manté invariable
respecte del mes anterior i es continua situant en el 2 %, coincidint exactament amb l’objectiu que
determina el Banc Central Europeu (BCE) a mig termini. Al conjunt de l’Estat aquesta és
lleugerament superior, s’incrementa una dècima respecte del mes passat i se situa al 2,3 %.
La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura
l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per
de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas
espanyol se situa en el 2,7 %, quatre dècimes més que el mes anterior i a un nivell que coincideix amb
l’índex general, que hem vist abans que era del 2,7 %. El conjunt de països que integren la
zona euro roman invariable respecte del mes passat i torna a registrar un ICPH de 2 %. Caldrà
continuar fent el seguiment d’aquest diferencial al llarg del temps per veure que no ens perjudiqui, sobretot, en
l’àmbit de l’exportació.

CCOO considera que:
● Cal reclamar que la modificació de la jornada legal màxima per limitar-la a 37,5 h setmanals,
sense reducció salarial, sigui una realitat al més aviat possible i no s’endarrereixi més.
Aquesta és una mesura fonamental per avançar en la millora de la conciliació i que, a
més, presenta també elements positius per a la modernització de l’economia en el seu
conjunt. Perquè la mesura pugui reeixir, és del tot necessari que es desactivin els bloquejos
existents per part dels grups parlamentaris de Junts, PP i VOX, que han adoptat com a
estratègia política la presentació d’esmenes a la totalitat, negant d’aquesta manera el debat
parlamentari de la proposta de norma. Resulta difícilment comprensible aquest tacticisme
polític, que ha portat un ajornament de la votació fins al mes de setembre, especialment
si tenim en compte que aquesta mesura gaudeix d’un elevadíssim suport popular (més
d’un 80 % de suport segons les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió). Per tant,
denunciem els bloquejos existents, que no fan més que actuar en contra del sentit majoritari de
la ciutadania, i aprofundeixen la desafecció política ja existent. Reclamem que es pugui dur
a terme el debat parlamentari d’aquesta important mesura.

La darrera setmana de juliol, el Banc Central Europeu va anunciar les decisions de política
monetària en les quals va confirmar que, després de vuit rebaixes consecutives en el preu
del diner, en aquesta ocasió no hi haurien noves rebaixes dels tipus d’interès, es mantenia
el tipus de referència al 2 %. Malgrat les discrepàncies internes al si del mateix BCE que
generen incertesa quant a quin serà el rumb de les polítiques monetàries després de
l’estiu, el cert és que aquesta decisió no deixa d’evidenciar la bona marxa de l’escenari
macroeconòmic europeu i un escenari de contenció de preus. Tot i així, les decisions
monetàries tenen afectació directa en l’economia i també en el mercat de treball, motiu pel
qual continuarem analitzant, al llarg dels propers mesos, quins efectes en l’ocupació pot
tenir aquesta nou rumb en l’estratègia de l’autoritat monetària europea.

● El resultat de les tensions en la política comercial global, com a conseqüència de
l’estratègia profundament agressiva per part del Govern dels Estats Units, s’han concretat
en uns aranzels del 15 % per als productes europeus. Aquesta situació millora respecte de
la situació que hi havia a l’inici de la negociació (30 %), però ens situa en un escenari
clarament més desfavorable del que hi havia abans de la negociació (els aranzels existents
eren, calculats de manera agregada, del 4,8 %). Denunciem per tant aquesta actitud
xantatgista pel part del Govern dels Estats Units i, tot i que Catalunya, té un risc baix
d’exposició pel poc pes exportador a aquest país, caldrà anar analitzant l’impacte en
l’ocupació i en el nivell de preus que suposen aquests canvis en les polítiques comercials.

El mes de juliol ens deixa un rècord històric en el nombre de persones afiliades així com la segona xifra més baixa de persones en situació d’atur des del 2008

Aquest mes de juliol registra un rècord històric en el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social, i s’assoleix la xifra més alta des dels inicis de la sèrie històrica (que va començar el 2004), arribant als 3,91 milions de persones afiliades. Per tant, ens trobem davant d’un símptoma inequívoc de creació d’ocupació. A més, també constatem que aquest mes de juliol es registra la segona xifra més baixa de persones en situació d’atur des de fa 17 anys, només superada per la xifra que vam registrar l’anterior mes de juny.  Per tant, la combinació de creació d’ocupació en nivells històricament excepcionals així com la reducció progressiva de l’atur registrat ens han de fer tenir una major ambició i transitar de manera decidida cap al camí de la plena ocupació, que encara se’ns resisteix, dificultada per un atur estructural al qual cal donar resposta.

ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ESPANYA

El mes de juliol deixa un total de 319.423 persones registrades a les oficines del Servei Públic d’Ocupació de Catalunya (SOC), la qual cosa suposa una reducció interanual del 2,4 % (7.860 persones menys en situació d’atur que fa un any). En relació amb el mes anterior, Catalunya ha incrementat en  4.339 persones en situació d’atur. 

Al conjunt d’Espanya, hi ha registrades a les oficines dels serveis públics d’ocupació un total de 2.404.606 persones en situació d’atur, la qual cosa suposa un 5,7 % menys que fa un any. Per tant, observem una major reducció al conjunt de l’Estat que a Catalunya, però en part s’explica perquè el nivell d’atur a Espanya partia d’uns nivells més elevats i a mesura que es redueix el nivell d’atur cada cop costa més reduir l’atur existent.

ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT

En l’àmbit sectorial, i en termes interanuals, destaquem la reducció en el sector de la construcció (9,9 % de reducció d’atur en termes interanuals), seguida per l’agricultura (8,4 %) i, a més, distància per la indústria (5,4 %) i els serveis (-1,9 %). 

ATUR PER PROVÍNCIES

A escala provincial, amb dades interanuals, destaquem com Girona és la demarcació que redueix l’atur en major mesura (reducció relativa del 4,0 % en termes interanuals), seguida per Tarragona i Lleida, que redueixen l’atur pràcticament en la mateixa proporció (-3,1 % i -2,8 %, respectivament). En darrer terme trobem la província de Barcelona, que presenta una reducció interanual més baixa (-2,1 %).

ATUR PER GÈNERE

Els homes representen el 41,6 % de les persones registrades a les oficines del SOC mentre que les dones representen el 58,4 %, constatant un cop més la discriminació de les dones en el mercat de treball. En termes absoluts, això suposa que al mes de juliol consten com a registrades a les oficines del SOC 132.838 homes i 186.585 dones. Cal recordar que els homes són majoritaris a la població activa i, per tant, aquestes dades encara posen més de manifest la discriminació que pateixen les dones que, tot i ser tenir xifres més baixes de població activa, registres nivells més elevats d’atur.

ATUR PERSONES JOVES

Pel que fa als menors de 25 anys, observem un increment significatiu de les persones en situació d’atur respecte al mes anterior (8,3 % i 1.521 joves). Tot i que les dades mostren un impacte específic als joves que no es detecta entre la resta de la població, aquestes són especialment dures amb les dones, on l’increment respecte del mes anterior és del 10,2 %, molt superior al dels homes joves, que es queden al 6,8 % d’increment intermensual.  En comparació amb l’any anterior també observem un increment en el total de joves en situació d’atur tot i que més moderat (4,4 % i 837 persones).

ATUR PER NACIONALITAT

Les persones estrangeres representen el 19,7 % de les persones registrades a l’atur. En nombres absoluts són 62.915 les persones amb nacionalitat estrangera registrades a l’atur. Això suposa una reducció interanual del 2,5 %, equivalent a la reducció observada a la resta de la població. En comparació amb el mes anterior observem una lleu reducció del 1,2 %.

CONTRACTACIÓ REGISTRADA

A Catalunya s’han registrat 268.521 nous contractes durant el mes de juliol. D’aquesta nova contractació, 112.388 correspon a contractació indefinida (58,1 %) i 156.133, a contractació temporal (41,9 %).

PRESTACIONS PER ATUR

El mes de juny del 2025 (darreres dades disponibles) hi ha 193.439 persones que gaudeixen d’algun tipus de prestació de tipus laboral. Les persones beneficiàries de prestacions de caràcter laboral representen el 66,8 % de les persones registrades al SOC. 

Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera que:

• Reclamem que la modificació de la jornada legal màxima per limitar-la a 37,5 h setmanals, sense reducció salarial, sigui una realitat el més aviat possible i no s’endarrereixi més. Aquesta és una mesura fonamental per avançar en la millora de la conciliació i que, a més, presenta també elements positius per a la modernització de l’economia en el seu conjunt. Perquè la mesura pugui reeixir és del tot necessari que es desactivin els bloquejos existents per part dels grups parlamentaris de Junts, PP i VOX, que han adoptat com a estratègia la presentació d’esmenes a la totalitat, negant d’aquesta manera el debat parlamentari de la proposta de norma. Resulta difícilment comprensible aquest tacticisme polític, que ha portat a un ajornament de la votació fins al mes de setembre, especialment si tenim en compte que aquesta mesura gaudeix d’un elevadíssim suport popular (83 % de suport segons la darrera enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió). Per tant, cal denunciar els bloquejos existents, que no fan més actuar en contra del sentit majoritari de la ciutadania, aprofundint en la desafecció política ja existent, i reclamar que es pugui dur a terme el debat parlamentari d’aquesta important mesura.
• Malgrat les bones dades d’atur, cal continuar alertant sobre els riscos de cronificació de l’atur actualment existent. Cal recordar que aproximadament la meitat de persones que estan registrades al SOC són persones en situació d’atur de llarga durada (entre 1 i 2 anys en situació d’atur)  o de molt llarga durada (més de 2 anys). A més, tres quartes parts d’aquestes persones tenen 45 anys o més i, per tant, sabem que es troben amb majors dificultats per accedir a una feina. Per tant, cal insistir en el compliment del Pla d’acció que per aquest col·lectiu té el SOC i que es va aprovar fa tot just dos anys enrere i fer l’avaluació corresponent per determinar si és necessari adoptar accions complementàries a les ja acordades o bé reforçar les existents, dotant-les de més recursos.
• Les dades de l’atur registrat ens interpel·len a esmerçar tots els esforços per assolir la plena ocupació, que cada cop trobem més a prop. Cal recordar que, tot i que cada país té les seves especificitats, una taxa d’atur propera al 4 o 5 % es considera tècnicament plena ocupació perquè sempre existirà un atur friccional que no és negatiu perquè té relació amb el temps que les persones que busquen feina necessiten per explorar el mercat de treball, comparar vacants i triar aquelles que millor s’ajustin al seu perfil, en comptes d’agafar la primera oferta que se’ls presenti, la qual cosa comportaria  majors ineficiències i un major desajust entre oferta i demanda. Per a arribar a un escenari de plena ocupació cal exprimir la potencialitat de tots els sectors productius amb capacitat de creixement i de futur, com és per exemple el de les energies renovables i, en general, de tots els sectors relacionats amb la triple transició mediambiental, demogràfica i digital. Per fer-ho, serà necessari no només un impuls de les polítiques econòmiques, industrials i d’ocupació, sinó que alhora també serà indispensable un impuls de les polítiques socials i, molt especialment d’aquelles polítiques públiques que garanteixin l’accés a l’habitatge i el reforç d’una estratègia pública per garantir les cures com a elements fonamentals que, no només milloren les condicions de vida de les persones treballadores, sinó que són elements substancials per disposar de les condicions necessàries per a la plena incorporació laboral i, per tant, per reduir la taxa d’atur actualment existent.