Valoració de les dades de l’IPC d’agost del 2025

Les dades de l’IPC corresponents al mes d’agost ens mostren un nivell d’inflació molt similar al registrat el passat mes de juliol i, per tant, veiem con la inflació augmenta per segon mes consecutiu. Aquest increment s’explica principalment per un efecte estadístic, conegut com efecte base, que té a veure amb el diferencial en l’increment dels preus de l’electricitat atès que a l’agost del 2024 van baixar més de l’habitual, com a conseqüència de la reducció dels preus del gas i de la reducció de la demanda, i ara, en canvi, s’ha vist encarit i, aquest diferencial, juntament amb el comportament del preu dels combustibles, ha pressionat a l’alça el volum global dels preus. Per tant, cal interpretar aquestes dades des d’aquesta lògica conjuntural, especialment si tenim en compte que la inflació subjacent registra un increment mínim, i esdevé un símptoma d’estabilitat en l’evolució dels preus.

De tots els preus destaca l’evolució del preu de l’habitatge, que aquest mes s’incrementa el 4,5 %, molt per sobre de l’IPC general del 2,4 %. Tot i saber que l’epígraf de l’IPC que calcula l’evolució del preus de l’habitatge infraestima el preu d’aquest bé, encara es fa més palesa la necessitat d’abordar polítiques públiques que garanteixin l’accés a l’habitatge per al conjunt de la ciutadania.

A Catalunya la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,4 %, 1 dècima per sobre del mateix indicador per al mes passat (2,3 %) i 3 dècimes per sota de l’indicador per al conjunt de l’Estat (2,7 %).

Entre el grup de productes que destaquen per registrar un increment de preus més elevat hi trobem l’habitatge, amb un increment del 4,5 % així com també els hotels, cafès i restaurants que, com acostuma a passar durant la temporada vacacional, incrementen preus amb una variació del 4,2 %.

La variació mensual de preus per Catalunya ha estat del 0,2 %.

A escala de l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,7 %, i es manté al mateix nivell que el mes passat i se situa 3 dècimes per sobre que el mateix indicador per a Catalunya (2,4 %).

També destaquem com els preus del transport han pressionat a l’alça els preus, com a conseqüència d’aquest efecte base que hem comentat al principi de la nota i que ha afectat la variació de preus dels combustibles, que, tot i que han baixat, ho han fet en menor mesura que l’any passat.

La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat nul·la, del 0,0 %.

La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya se situa en el 2,1 %, 1 dècima per sobre de la registrada el mes passat (2 %) i 3 dècimes per sota de la inflació subjacent per al conjunt de l’Estat, que puja 1 dècima i se situa en el 2,4 %.

La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol es manté en el 2,7 %, per tant segueix al mateix nivell que el mes anterior i també coincideix amb la variació de l’índex general que, com hem vist, també és de 2,7 %. En canvi, l’ICPH per als països de l’eurozona registra un increment mínim d’1 dècima i se situa en el 2,1 %. Per tant, es redueix lleugerament el diferencial d’inflació que teníem amb el nostre entorn econòmic i que podria tenir conseqüències negatives per al nostre país, amb la qual cosa es dificulta l’exportació dels nostres béns i serveis.

CCOO considera que:

• El bloqueig al tràmit parlamentari per part de Junts, PP i Vox, consumat aquest dimecres i que no ha permès tramitar el projecte de llei de la modificació de la jornada legal màxima per limitar-la a 37,5 h setmanals sense reducció salarial, ha estat un greu error polític d’aquests tres grups parlamentaris, que donen, així, l’esquena a la voluntat popular, que ha expressat de manera nítida el seu desig que s’implementi aquesta mesura (la mesura gaudeix de més d’un 80 % de suport segons les enquestes del Centre d’Estudis d’Opinió). Per tant, aquest contrast entre la voluntat popular i les decisions preses per aquests representants polítics, a qui cal assenyalar, sens dubte, contribuirà a augmentar la desafecció política de la ciutadania, en un context polític global en què les derives autoritàries guanyen força i precisament allò que cal és reforçar els projectes democràtics. Aquest entrebanc no s’ha de considerar de cap manera una derrota, sinó que continuarem treballant perquè es torni a presentar un altre projecte de llei que permeti, ara sí, la seva discussió democràtica. Val a dir que sí que tirarà endavant, en un altre format, la mesura relativa al control horari, que també era una peça important del projecte de llei i que permetrà acotar la mala praxi patronal amb les milers d’hores extraordinàries treballades i no remunerades al nostre país.

• Des de CCOO reclamem mesures contundents a curt, mitjà i llarg termini per garantir el dret a l’habitatge. Històricament, hem estat alertant que l’epígraf de l’IPC que recull l’evolució del preu de l’habitatge no captura adequadament la realitat, atès que, entre d’altres motius, no preveu l’evolució del preu de l’habitatge de compra. Aquest mes d’agost, l’epígraf de l’habitatge recull un increment de 4,5 %, que, sent menor que el registrat l’any passat, de fet pressionaria a la baixa l’índex general. Per aquest motiu, cal situar com a contrast que les darreres dades estatals en relació amb l’evolució del preu de l’habitatge (índex de preus de l’habitatge), publicades la setmana passada i que capturen d’una manera molt més fiable l’evolució de preus de l’habitatge, registren un increment interanual del preu de l’habitatge a Catalunya de l’11,6 % per al segon trimestre de l’any. Aquest augment contrasta fortament amb l’increment del 6,7 %, que, segons aquesta mateixa font, es va produir al segon trimestre de l’any passat i ens mostra la tendència d’increment insuportable del preu de l’habitatge. Aquest increment interpel·la el conjunt de la societat, però, molt especialment, els poders públics que tenen competències en la matèria per actuar de manera decidida, articulant propostes en la lògica de la concertació social i que gaudeixin d’un ampli consens social.

• Continuem alertant sobre les tensions en la política comercial global, com a conseqüència de l’estratègia profundament agressiva per part del Govern dels Estats Units, que, durant aquest estiu, s’havia concretat en uns aranzels del 15 % per als productes europeus, suposadament per contrarestar el dèficit comercial que tenen els Estats Units respecte de la Unió Europea, obviant el superàvit que en realitat tenen en l’àmbit dels serveis. Ara volem recordar que, fa tot just una setmana, hem sofert una nova amenaça per part del Govern estatunidenc com a represàlia per la sanció de prop de 3.000 milions d’euros que la Comissió Europea ha establert a Google, per haver-se constatat les seves pràctiques abusives. Tornem a denunciar aquesta actitud xantatgista pel part del Govern dels Estats Units i, tot i que Catalunya, té un risc baix d’exposició pel poc pes exportador a aquest país, serà necessari analitzar l’impacte d’aquest nou escenari comercial en l’ocupació i en el nivell de preus que suposen aquests canvis en les polítiques comercials entre ambdós blocs comercials.