Darreres notícies
La Federació d’Educació de CCOO convoca una concentració per denunciar les mancances de l’educació i la necessitat d’arribar al 7% del PIB pel pressupost educatiu

Dimecres 8 de setembre, a les 18 hores, a la plaça de Sant Jaume de Barcelona
Amb motiu del proper inici de curs, CCOO (junt amb altres col·lectius de la comunitat educativa) convoca una concentració per denunciar les mancances de l’educació i reclamar un increment del pressupost fins al 7% del PIB.
Hi haurà un taller de pancartes, animació amb grup de batucada i “plantarem” les reivindicacions de set eixos de lluita perquè “floreixin” amb l’increment pressupostari.
1. Educació inclusiva.
2. Accés universal, dret a l’educació postobligatòria.
3. Democràcia i participació als centres.
4. Dret a negociar condicions de treball dignes.
5. Valor educatiu de l’etapa de 0-3.
6. Posar fi a la temporalitat.
7. Educar per la igualtat, societat feminista.
L’acte comptarà amb parlaments de Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, els portaveus de treballadores i treballadors de l’àmbit educatiu, i d’altres entitats amigues en representació de l’alumnat i les famílies i es clourà amb la intervenció de Teresa Esperabé, secretaria general de la Federació d’Educació de CCOO.
CCOO d’Indústria rebutja el tancament de Luxiona a Canovelles

L’empresa ha presentat un ERO i pretén deslocalitzar l’activitat a Polònia i a empreses externes de la comarca
CCOO d’Indústria de Catalunya rebutja l’ERO que ha presentat la direcció de Luxiona per tancar la planta que té a Canovelles, amb la intenció de traslladar l’activitat productiva a Polònia i a d’altres empreses de la comarca. Les oficines es traslladaran a Barcelona i aquest expedient afectarà 15 persones.
CCOO d’Indústria recorda que aquest és el tercer expedient que presenta Sherpa Capital, la gestora de fons de capital privat que el 2019 va adquirir la majoria de l’accionariat del grup Luxiona. CCOO denuncia que, des de llavors, Sherpa Capital ha anat desmantellant la planta de Canovelles, deslocalitzant la producció a Polònia i a empreses externes de la comarca i reduint progressivament la facturació de la planta vallesana.
Per a CCOO, les causes econòmiques que addueix l’empresa en realitat responen a una decisió estratègica del grup, que ha deixat clar que no aposta per la planta de Canovelles.
CCOO de Catalunya condemna l’assassinat d’una dona a Vilafranca del Penedès a causa de la violència masclista i recorda el seu ferm compromís per a la seva erradicació

CCOO de Catalunya condemna l’assassinat d’una dona a Vilafranca del Penedès a mans del seu fill i novament expressa el seu rebuig a una violència que encara avui s’exerceix vers les dones només pel fet de ser dones.
CCOO mostra la seva indignació i preocupació per fets com aquest, se suma a la demanda perquè els poders públics reconeguin la lluita pels drets de les dones i per erradicar la violència masclista com una qüestió d’Estat i destaca el compromís ferm a cooperar en la construcció d’una societat en la qual les dones puguin viure lliures de qualsevol violència.
Des d’aquestes línies volem expressar el nostre condol a les famílies i l’entorn, i fer una crida a totes les persones, organitzacions i institucions que treballen per erradicar la violència masclista a sumar esforços perquè d’una vegada per totes la violència contra les dones sigui definitivament erradicada.
CCOO de Catalunya recorda que compta amb el Servei d’Informació i Atenció a les Dones, SIAD, en l’àmbit laboral, per a qualsevol tipus de discriminació o violència que pateixi una dona.
Telèfon 900 900 120: atenció 24 h contra la violència masclista.
CCOO commemora els 50 anys de l’Assemblea de Catalunya amb un acte públic, el 9 de setembre, a l’Església de Sant Agustí de Barcelona

El Seminari Salvador Seguí i la Fundació Cipriano Garcia de CCOO de Catalunya organitzen, el dijous 9 de setembre, a les 17 hores, en el context previ de la Diada Nacional de Catalunya, un acte públic de commemoració dels 50 anys de la fundació de l’Assemblea de Catalunya a l’Església de Sant Agustí del barri del Raval de Barcelona (plaça de Sant Agustí, 2).
L’acte, que se celebrarà en el mateix recinte religiós on, clandestinament, el 7 de novembre del 1971 es va constituir l’organisme unitari més important de l’antifranquisme, estarà conduït pel periodista Antoni Batista i comptarà amb intervencions dels membres fundadors de l’Assemblea de Catalunya Pere Portabella, Miquel Sellarès, Josep Maria Rodríguez Rovira i Magda Oranich. L’acte comptarà també amb la intervenció del secretari general de CCOO de Catalunya, Javier Pacheco.
La Fundació Cipriano Garcia i CCOO de Catalunya conviden tots els ciutadans, partits i entitats de tradició democràtica i catalanista a participar de la commemoració del mig segle d’història de l’Assemblea de Catalunya i a valorar el paper del que va ser l’organisme unitari clau de l’antifranquisme i dels inicis de la Transició. L’acte pretén projectar al present la memòria reivindicativa, integradora i transversal de respecte a les llibertats democràtiques i els drets socials i nacionals de Catalunya i valorar el paper que, al costat dels partits polítics, van tenir el món obrer i la societat civil organitzada (sindicats, associacions veïnals, entitats culturals, col·lectius cristians de base…) en la creació i funcionament de l’Assemblea de Catalunya.
L’acte serà presencial, amb inscripció prèvia per regular l’aforament de l’església de Sant Agustí segons mesures covid, i també es retransmetrà en directe pel canal de YouTube de CCOO de Catalunya.
Fitxa dels participants
Antoni Batista (Barcelona, 1952). Periodista i musicòleg. Ha estat professor de la UAB, UB i URV, i redactor dels diaris Avui i La Vanguardia i actualment col·labora a l’Ara i el Diari de Tarragona. Va participar de l’Assemblea de Catalunya com a jove redactor de la clandestina Agència Popular Informativa (API) i de la revista Treball. És autor, amb Josep Playà, del llibre La gran conspiració. Crònica de l’Assemblea de Catalunya (Edicions 62, 1991).
Pere Portabella (Figueres, 1927). Director i productor de cinema. Senador i diputat al Parlament entre 1977 i 1984 per l’Entesa dels Catalans i el PSUC. Va ser fundador i portaveu de l’Assemblea de Catalunya entre 1971 i 1976.
Miquel Sellarès (Barcelona, 1946). Polític i periodista. Membre fundador de CDC, ha estat alt càrrec de la Generalitat en governs de Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Vinculat a Òmnium Cultural, a la Plataforma per la Llengua i al Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya. Va ser fundador i portaveu de l’Assemblea de Catalunya.
Josep Maria Rodríguez Rovira (Lleida, 1943). Enginyer tècnic i sindicalista. Va participar en la fundació del Sindicat Democràtic d’Estudiants de la Universitat de Barcelona a la Caputxinada del 1966. Va ser un dels representats de CCOO en l’Assemblea de Catalunya.
Magda Oranich (Barcelona, 1945). Advocada. Defensora de presos antifranquistes i feminista, va ser fundadora de Nacionalistes d’Esquerra, diputada d’ICV al Parlament entre 1992 i 1995 i regidora de CiU a l’Ajuntament de Barcelona entre 1999 i 2007. Va ser fundadora de l’Assemblea de Catalunya.
Javier Pacheco (Barcelona, 1970). Té 51 anys. Sindicalista. Treballador de Nissan, és secretari general de la Confederació Obrera Nacional de Catalunya des del 2017.
ERO del Banc Sabadell: 1.900 persones afectades és un insult a tota la plantilla

Avui, 2 de setembre, ha tingut lloc la primera reunió del període previ de la negociació de l’ERO anunciat pel Banc Sabadell, que la direcció pretén que afecti 1.900 persones del Banc (no filials). CCOO hem advertit que la xifra és desproporcionada, irreal i un insult a tota plantilla.
Plantejar un ERO sense buscar prèviament alternatives i sense que amb prou feines hagin acabat les vacances, és una mostra del poc respecte que sembla tenir el banc no només cap als seus representants legals, sinó cap a la seva plantilla que porta anys treballant i sacrificant-se per tirar endavant el Banc Sabadell.
El Banc addueix causes estructurals i que necessita reduir costos per generar més beneficis. Quan CCOO els hem preguntat per les mesures que pensen aplicar, ens han respost que els fem una proposta. Doncs, aquí va la nostra proposta: AQUÍ NO HI SOBRA NINGÚ.
CCOO hem reclamat al banc l’informe complet que hauria de justificar aquest ERO, ja que no
veiem quins són els motius que esgrimeix el banc per justificar-lo. Quan tinguem aquest informe, el nostre Gabinet Econòmic farà un estudi exhaustiu per demostrar, si fos el cas, que els arguments del banc no tenen cap fonament.
Seguim pensant que no hi ha motius per emprendre un procés d’aquestes característiques, sobretot quan, fruit d’un acord, s’ha reduït la plantilla en 1.800 persones amb prejubilacions i jubilacions anticipades, i s’han realitzat contractacions durant el 2021. Que apareguin ara amb un nou procés de reestructuració és, per a CCOO, símptoma de la mala gestió d’aquesta direcció.CCOO creiem fermament que NO hi ha raons per plantejar un ERO al Banc Sabadell, ja que no concorren causes econòmiques, tècniques, productives ni organitzatives. És més, hi ha alternatives ja que la composició de la plantilla permet emprendre una reestructuració basada en prejubilacions i jubilacions anticipades, tal com mostrem en el quadre d’edats de la plantilla:

És una nova negociació, però en qualsevol cas, CCOO negociarem i lluitarem fins on calgui:
– Per la DEFENSA DE L’OCUPACIÓ de tota la plantilla de Banc Sabadell.
– Per l’absoluta VOLUNTARIETAT d’adscripció a l’ERO.
– Perquè les CONDICIONS DE SORTIDA siguin les més BENEFICIOSES.
– I perquè les MESURES, per damunt de tot, NO siguin TRAUMÀTIQUESLa propera reunió serà el dimarts 7 de setembre.
CCOO ajorna la vaga dels supermercats de GLOVO dels dies 3, 4 i 5 per donar oportunitat a l’espai de negociació que s’ha obert amb l’empresa després de l’èxit de la vaga del cap de setmana passat

La vaga del cap de setmana passat va ser un èxit sense precedents en una empresa de repartiment de plataforma digital i ha obligat l’empresa a negociar les condicions laborals dels treballadors i treballadores
La vaga convocada per CCOO de Catalunya als supermercats de Glovo el cap de setmana passat va ser un èxit sense precedents que ha portat l’empresa a començar a moure fitxa i ja està proposant contractes indefinits a alguns treballadors i s’ha posat en contacte amb CCOO per obrir negociacions, fet que obre un escenari nou al que cal donar una oportunitat i que cal explorar.
Davant d’aquesta nova situació, CCOO ha proposat ajornar la vaga dels dies, 3, 4 i 5 de setembre als supermercats de Glovo, i manté la que està convocada per als dies 10, 11 i 12 de setembre.
L’empresa no s’esperava que els treballadors i treballadores dels seus supermercats, acompanyats per CCOO, fossin capaços d’aconseguir que Glovo tanqués l’app i no sortissin comandes durant tot el cap de setmana. Aquesta ha estat la primera vaga convocada legalment i que ha tingut lloc en una empresa de repartiment de plataforma digital a Europa, amb un èxit indiscutible. La valentia i el compromís del col·lectiu de treballadors i treballadores de supermercats, conjuntament amb la implicació de CCOO, han aconseguit traslladar a l’opinió pública la informació de les condicions laborals inadmissibles amb les quals treballa aquest col·lectiu.
Al mateix temps, CCOO ha ampliat la denuncia a la Inspecció de Treball contra Glovo per cessió il·legal de treballadors, amb altres denúncies per l’incompliment del salari mínim interprofessional, de la Llei de prevenció de riscos laborals i la vulneració del dret fonamental de vaga.
Caldrà esperar al resultat de les negociacions amb l’empresa i les propostes que aquesta posi sobre la taula per valorar el manteniment o no de la convocatòria de vaga.
CCOO alerta del comportament estacional del mercat de treball i de l’abús de la contractació temporal

Les dones són gairebé el 58 % del total de persones aturades i es recuperen de la crisi a un ritme molt més lent que els homes
Les dades de l’atur registrat del mes d’agost evidencien una lleugera millora de l’ocupació i la dinàmica econòmica, tot i que hi ha més de 390.000 persones desocupades. Si tenim en compte l’agost del 2019, hi ha 20.000 persones més sense feina, per tant, el marge de millora és important. La reducció notable de l’atur en el sector serveis té un component marcadament estacional que mostra una recuperació purament de temporada. També, la temporalitat de la nova contractació registrada se situa en un elevadíssim 88 %, cosa que és un clar indicador d’inestabilitat laboral per gran part de les persones que s’ocupen. Per tot això, la recuperació ha de perseguir l’ocupació de qualitat, estable i amb salaris dignes, potenciant sectors que s’han revelat essencials com l’educació, la sanitat, la dependència, així com els mateixos serveis d’ocupació. Aquests darrers són els que han de contribuir a millorar l’ocupabilitat de les persones treballadores, sobretot les que es troben sense feina i queden excloses del mercat de treball.
ATUR REGISTRAT CATALUNYA/ESPANYA
El mes d’agost del 2021 deixa una xifra de 391.128 persones registrades com a aturades a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), el que significa una reducció interanual del 18,6 % (89.514 aturats i aturades registrats menys que ara fa un any).
Respecte del mes anterior, l’atur registrat presenta una reducció de 17.186 persones (4,2 % menys). La població menor de 25 anys registra una caiguda de 16.955 joves sense feina (-45,8 %) respecte de l’any anterior, i fa que a Catalunya hi hagi un total de 20.039 joves que cerquen feina sense èxit.
ATUR PER SECTORS D’ACTIVITAT
Respecte de l’agost del 2020, ha caigut l’atur en la tots els sectors. Els serveis han reduït l’atur en un 19,1 % i 67.600 persones, la indústria ho ha fet en un 16 % i 8.002 persones menys i la construcció ho ha fet en un 15,1 % i 5.563 persones aturades menys. Finalment, l’agricultura ha reduït l’atur en un 16,8% i 1.542 persones.
Respecte del mes anterior, tots els sectors econòmics han reduït les xifres d’atur. L’agricultura ho ha fet en un 9,6 %, els serveis en un 3,7 %, la construcció en un 2,6 % i la indústria en un 2,2 % menys.
ATUR PER SEXES
Les dones representen el 57,7 % del total de persones sense feina. Respecte d’ara fa un any, els homes han reduït l’atur en un 21,8 % mentre que les dones ho han fet en un 16,2 %. Respecte del juliol de 2021, hi ha un 5,6 % menys d’homes en situació d’atur, davant d’un 3,2 % menys de dones.

CONTRACTACIÓ REGISTRADA
El total de nous contractes registrats a Catalunya el mes d’agost és de 201.580, dels quals el 88,1 % són de caràcter temporal. Respecte de l’agost del 2020, la contractació indefinida ha augmentat en 6.312 contractes i la temporal en 45.998 contractes. Respecte del mes de juliol, s’han signat 13.042 contractes indefinits i 74.676 contractes temporals menys, caiguda que suposa un 30,3 % menys.
Davant aquest escenari, CCOO de Catalunya considera:
- Que és urgent la pujada de l’SMI i que s’equipari com a mínim a l’IPC previst (3 %). Aquesta mesura reduirà desigualtats, afavorirà les persones amb ingressos més baixos i contribuirà a la reactivació de la demanda interna tan castigada en aquests últims dos anys.
- – Que calen polítiques que afavoreixin la reactivació econòmica i la recuperació i creació d’ocupació, ja que els efectes d’aquesta crisi són de major vulnerabilitat de les persones treballadores i un clar augment de les desigualtats socials.
- – Que són més necessàries que mai les polítiques actives d’ocupació per a aquelles persones que necessiten millorar la seva ocupabilitat i reorientar la seva professió perquè provenen de sectors castigats i que potser no generaran els llocs de treball esperats.
Increment significatiu de les persones ateses per la xarxa d’oficines del CITE de CCOO de Catalunya durant el primer semestre del 2021

El perfil preponderant segueix sent una treballadora de la llar, llatinoamericana i sense autorització administrativa.
Assessorament jurídic
Durant el primer semestre del 2021, des de les 33 oficines del Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) de CCOO de Catalunya, distribuïdes arreu de Catalunya, es van atendre 7.874 persones, que van realitzar 11.540 visites i plantejar 19.228 consultes (un significatiu increment del 32 %, del 28 % i del 29,5 %, respectivament, en relació amb el primer semestre del 2020).
Cal destacar que l’atenció d’aquest període encara s’ha vist marcada per la crisis sanitària generada per la COVID-19, que ha condicionat que en molts casos la relació amb la persona atesa s’hagi fet de manera telemàtica. Això ha comportat, tal com va passar durant l’any 2020, un increment important de les tasques de gestió que han hagut d’assumir els nostres assessors i assessores.
Per nacionalitats, en primer lloc, hi trobem Colòmbia (13,5 %) seguit del Marroc (13,3 %), Hondures (9,1 %), Perú (7,7 %), Veneçuela (5,7 %) i Bolívia (4,8 %). Prop del 65 % de les persones ateses són llatinoamericanes.
Pel que fa al sexe, la memòria semestral del CITE del 2021 constata que, igual com passava al 2020, el 58 % de les persones ateses són dones. Això és conseqüència de la important presència de persones d’origen llatinoamericà i pel major pes de les dones entre les persones provinents d’aquests països: un 79 % en el cas d’Hondures, el 73 % pel que fa a Veneçuela o el 69 %, de Perú i el 65 % de Colòmbia.
La memòria també mostra una estabilització respecte de l’any anterior de les persones sense autorització administrativa per residir i treballar a l’Estat espanyol, que es manté prop del 68,5 % del total.
Aquesta situació, que es repeteix any rere any, és conseqüència de l’existència d’una bossa de persones que no han pogut regularitzar la seva situació per les dificultats que genera un mercat de treball de baixa qualitat, atès que es requereix un contracte d’un any a jornada completa. Això s’ha vist agreujat per la crisi social i econòmica generada per la COVID-19, que dificulta encara més l’accés o el manteniment de la regularitat administrativa.
En aquest sentit, gairebé el 36,2 % de les consultes ateses tenen a veure amb temes relacionats amb les vies per regularitzar la seva situació administrativa: 25,7 % arrelament social, 10 % altres formes de regularització vinculades i 0,5 % arrelament laboral.
D’altra banda, s’observa que el 55,2 % de les persones ateses no treballa, un increment d’un punt i mig respecte el 2020, i també s’incrementen lleument les que ho fan de manera irregular, que se situen en el 70,4 % del total.
El principal sector d’ocupació és el treball de la llar, que ocupa el 38,9 % de les persones que treballen, el 92,7 % dones, seguit dels altres serveis, amb un 18.9 % i l’hostaleria, amb el 9,2 %.
El treball de la llar també és el primer sector pel que fa a treball irregular, amb el 60,7 % del total de les persones que treballen de manera irregular. El segon sector és altres serveis -que inclou la feina en residències de gent gran-, amb un 20,3 %, seguit de l’Hostaleria, amb un 11,7 %.
Se segueix consolidant, com hem vist els darrers anys, la tipologia de la persona atesa al CITE com una dona llatinoamericana, sense autorització administrativa, que treballa de manera irregular al sector del treball de la llar, amb el que això significa de situació precària. Aquesta precarietat s’ha vist agreujada encara més per la crisi sanitària generada per la pandèmia.
És important destacar aquestes dades ja que enguany s’ha celebrat el desè aniversari de l’aprovació part de l’OIT del Conveni 189 de treball digne per a treballadors i treballadores domèstics. Des del CITE fem una crida a totes les forces polítiques, especialment a aquelles que en aquest moment formen part de la coalició de Govern a l’Estat, perquè ratifiquin de manera immediata el Conveni 189. En aquest sentit també volem recordar que aquest conveni ja ha estat ratificat per 32 països, entre els quals Finlàndia, Alemanya, Itàlia, Portugal i Irlanda, en el marc de la Unió Europea, i que aquesta ratificació és un dels compromisos recollits en els respectius programes electorals de les forces de govern a l’Estat espanyol
Formació de primera acollida
Durant el primer semestre del 2021 des del CITE s’han impartit 19 mòduls B de coneixements laborals i 4 mòduls C de coneixements de la societat catalana i el seu entorn jurídic, de 15 hores cadascun. En concret, s’han realitzat mòduls B a Badalona, Rubí (3), el Prat de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Barcelona (3), Girona (2), Olot, Banyoles, Salt,Tarragona, Manresa, Granollers (2) i Manresa, i mòduls C a Badalona, Sta. Coloma de Gramenet i Barcelona (2).
Gran part d’aquesta formació s’ha realitzat de manera presencial, amb les mesures necessàries per evitar els contagis de COVID-19, però també s’han impartit alguns mòduls de manera telemàtica.
En total, han realitzat la formació més de 600 persones, de les quals prop de 500 n’han obtingut el certificat d’aprofitament.
Una part d’aquets mòduls ha comptat amb el suport de la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu, i altres dels ajuntaments de Cornellà de Llobregat, Sta. Coloma de Gramenet i Rubí. Cal destacar també el manteniment de l’oferta formativa adreçada a treballadores de la llar i les cures que s’ha realitzat de manera telemàtica els diumenges a la tarda per poder donar resposta a les disponibilitats del col·lectiu, que compta amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquests mòduls formen part de la formació prevista a la Llei de primera acollida de persones immigrades i retornades a Catalunya, els certificats d’aprofitament dels quals permeten obtenir els certificats d’estrangeria necessaris per tramitar diferents procediments administratius per garantir la regularització o el manteniment de la regularitat de les persones estrangeres.
Des del CITE valorem molt positivament la realització d’aquestes sessions formatives, ja que són un molt bon instrument per afavorir una adequada inserció social i laboral de les persones estrangeres, i per fomentar el seu apoderament i autonomia personal, especialment pel que fa al coneixement dels drets laborals i la manera com exercir-los, perquè el fet de no tenir papers no vol dir que no tinguis drets laborals.
Barcelona, 2 de setembre de 2021

https://www.ccoo.cat/wp-content/uploads/2021/09/mem_catalunya_semestral_2021-1.pdf
Solidaritat de CCOO de Catalunya amb les dones afganeses i tot el poble afganès

Compromís i solidaritat
El dilluns 16 d’agost ens vam aixecar amb la notícia de la presa de Kabul per part dels talibans després dels 10 dies de l’ofensiva llampec que finalitza amb la sortida del Govern nord-americà.
La notícia ha provocat una allau de protestes en molts països per sol·licitar la intervenció de la comunitat internacional, a través de Nacions Unides i les organtizacions multilaretarals, de les administracions nacionals i locals, per vetllar pel poble afganès. La por al retrocés en el respecte dels drets humans en general i l’amenaça de la condemna al silenci, l’estigmatització o la mort de persones que suposa un nou Govern talibà és ja una realitat: arriben notícies de detencions i repressió de la gent opositora al règim, sobretot de dones i nenes, de persones del col·lectiu LGTBI+ i col·laboradors i col·laboradores i cooperants amb estrangers o per haver realitzat activitats considerades reprovables o prohibides pel règim talibà. Multitud de persones i famílies senceres han fugit del país o ho han intentat, però els atemptats als punts neuràlgics de la capital han fet abandonar l’evacuació als països estrangers, i la població restant ha quedat sense possibilitats de marxar.
Anys d’opressió des de la primera invasió talibana i anys d’ingerència del Govern nord-americà imposat han permès dotar d’armes els talibans i la recuperació del país en les seves mans. La “Llibertat duradora”, defensada al 2001 per milers de periodistes, analistes i polítics, no ha garantit la pau ni l’alliberament de les dones afganeses. La marxa dels EUA ha estat aprofitada per recuperar el control i imposar les polítiques fonamentalistes integristes.
Periodistes i activistes denuncien que els vint anys de Govern nord-americà, en nom de la pau, amb el beneplàcit d’Europa per poder retornar els drets a les dones, no ha garantit la recuperació dels drets per part de la població afgana ni de les dones, només ha impulsat una millora minsa que s’ha notat només a les ciutats grans i la capital. Dos terços de les joves afganes no estan escolaritzades, el 80 % de les dones continuen sent analfabetes, més de la meitat han sofert violència masclista en el si de la seva família i el 75 % són obligades a contraure matrimonis forçats, en molts casos abans de complir els 16 anys.
La pau només arriba amb la garantia de l’accés a un sistema educatiu universal, igualitari, lliure i gratuït; al dret a la salut, a través d’un sistema sanitari públic; amb l’exercici efectiu i real de la llibertat, amb democràcia, i amb polítiques d’igualtat. No amb ingerències militars al servei d’interessos aliens als de la població, ni amb inversions corruptes, ni amb bombes, ni amb el subministrament d’armament. Això només perpetua la violència.
Des de CCOO Catalunya demanem a la comunitat internacional un compromís real i ferm per assegurar a les persones que han fugit del país el dret a refugi i el dret a la vida. Per poder refer la seva vida en el país de destinació, amb una mirada i una atenció especial vers a les dones i les nenes afganeses.
Malgrat que les evacuacions han finalitzat, els governs europeus, inclòs l’espanyol, han de garantir l’acollida a les persones que han buscat seguretat a Europa, a més de proporcionar places de reubicació i reassentament i donar suport als països veïns i de la regió perquè puguin acollir a totes les persones refugiades que han sortit del país.
Hem de recuperar les evacuacions: és imprescindible que es garanteixi la lliure circulació de persones, en condicions de seguretat, benestar, dignitat i tolerància mitjançant la creació de corredors humanitaris.
Des de CCOO Catalunya demanem a la comunitat internacional, especialment a les Nacions Unides i les organitzacions internacionals corresponents un compromís real i efectiu per exigir el compliment i la vigència dels drets humans a l’Afganistan. I ens comprometem a seguir treballant pel dret a la democràcia, a la justícia social, a la pau i a la vida com els pilars claus per a la creació de societats realment democràtiques i igualitàries.
Rebutgem qualsevol forma d’opressió, repressió i violència contra les dones i les nenes.
Mai cap guerra acaba amb una altra guerra i per tant també hem de continuar exigint la fi dels recursos econòmics destinats a una finalitat armamentista i el retorn de la democràcia a mans del poble afganès.
