Darreres notícies
CCOO i UGT denuncien la situació de precarietat laboral que viu el sector de la Recerca a Catalunya
UGT i CCOO hem mantingut avui una trobada amb la Consellera de Recerca i Universitats per traslladar la nostra preocupació per la situació del sector de Recerca a Catalunya i reclamar solucions per acabar amb la situació de precarietat laboral que pateixen els treballadors i treballadores d’aquest sector estratègic a Catalunya.
En aquests moments s’està desenvolupant la tramitació de la llei de la ciència de Catalunya, i es presenta com un eix per aconseguir una Recerca de més qualitat, més cooperativa, més transparent i amb major difusió dels seus resultats. Però això, no es podrà aconseguir des de la precarietat i la inestabilitat del personal investigador.
La recerca, un dels sectors cabdals del nostre país, té al voltant del 60% dels seus treballadors i treballadores contractats de manera temporal, amb contractes per obra i serveis (mal definits en la majoria dels casos) i per períodes inferiors a la duració dels projectes i beques. A aquesta inestabilitat laboral, contribueix de una manera clara, el caire temporal de la major part del finançament dels centres de recerca, que trobaria part de la seva solució amb un finançament directe estable que aporti solidesa al sector. A aquesta problemàtica es suma la falta de conveni col·lectiu sectorial que dona lloc a que les condicions de treball a la recerca s’estiguin regulant, amb algunes excepcions de centres amb conveni propi, per convenis com ara el d’Oficines i Despatxos, que en cap cas reflecteix la realitat dels centres d’investigació, o directament per l’Estatut dels Treballadors.
Des de UGT I CCOO venim reclamant des de fa anys la necessitat de que el sector de la recerca tingui un conveni col·lectiu sectorial que reguli les condicions del personal del sector,
Es inacceptable que un sector estratègic com és el sector de la recerca de Catalunya no tingui un conveni sectorial. Desprès de set anys reivindicant la necessitat de negociar un conveni del sector de la recerca de Catalunya finalment es va arribar a un acord de l’àmbit funcional del futur conveni del sector de la recerca de Catalunya entre les organitzacions sindicals, CCOO i UGT, i la patronal del sector de Recerca de Catalunya, ACREC, amb la mediació del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Així s’ establia el punt de partida per la negociació d’un conveni col·lectiu per a les persones treballadores i les empreses del sector de la Recerca de Catalunya. El conveni afectaria a les entitats sense ànim de lucre, que estiguin participades per la Generalitat de Catalunya, i dedicades principalment a l’execució de la recerca. Però iniciades les negociacions al gener de 2021, ens tornem a trobar amb el bloqueig de la negociació per part de les patronals que es neguen a complir amb l’acordat envers a l’àmbit funcional de conveni i es neguen a negociar si aquest no es modifica.
No és possible que es perpetuï la precarietat en el sector i que això estigui passant en centres amb una àmplia participació de la Generalitat, i que desprès de set anys d’intents de negociar un conveni del sector de la recerca de Catalunya, de nou es bloquegi la negociació per la voluntat de deixar fora alguns centres.
La Consellera ha mostrat la seva predisposició per mediar amb la patronal del sector per tal de desbloquejar la situació del conveni. La regulació de les condicions de treball dels investigadors i investigadores de Catalunya no poden esperar mes, per això CCOO i UGT hem sol·licitat a la Consellera solucions urgents.
CCOO de Lleida denuncia la manca de personal i de mitjans en la implementació de programes d’inserció al Centre Penitenciari de Ponent
CCOO de Lleida i els altres sindicats representatius del personal del Centre Penitenciari de Lleida han presentat una denúncia a la direcció de la presó perquè decideixi si vol continuar l’execució del Programa d’inserció laboral als tallers productius (CIRE) i de formació ocupacional al centre obert de Lleida.
Aquest estiu, la implementació de l’esmentat programa ha dut 35 nous ingressos de cop, que en molts casos tenien uns factors de risc disparats, i estaven poc o gens arrelats al territori de Lleida. Aquests factors sumats a la frustració en sentir-se utilitzats per les referències contradictòries del programa, han suposat afegir més factors al risc.
Totes aquestes variables han repercutit en els professionals del centre, tant als equips de tractament, com als de vigilància, tot agreujat per ser un període de vacances, en el qual els professionals han d’assumir les tasques dels companys absents, a més de la manca de mitjans humans estructural que pateix aquest centre.
L’augment de la càrrega de treball que ha significat aquesta situació, el fet d’haver de gestionar-ne els conflictes resultants, sumat al perfil de risc dels interns ha tensat l’equip de tractament.
Entre els successos més rellevants ocorreguts durant la implementació del programa i que els sindicats atribuïm a la manera com s’ha executat són regressions de tercer grau de tractament a segon grau per raons regimentals i involucions toxicològiques; residents que no han reingressat al centre; baralles entre residents, introducció i possessió d’objectes prohibits al centre; augment del consum de tòxics, entre els residents, i recursos de la Fiscalia als graus dels residents.
Els sindicats entenem que tots aquests incidents generen molta inseguretat jurídica i laboral i un malestar extrem entre els professionals del centre, i demanem a la direcció que si té la intenció de seguir implementant programes al centre ho faci amb el personal i els mitjans necessaris per aconseguir un èxit real.
La Secció Sindical de CCOO de la Paeria s’aixeca de la Mesa de Negociació del pacte conveni
Els motius que han dut la Secció Sindical de CCOO de la Paeria a aixecar-se de la Mesa de Negociació del pacte del conveni són, en primer lloc, que no es té en compte cap de les nostres aportacions i propostes.
En segon lloc, ens aixequem de la mesa per les propostes presentades per la corporació l’última reunió, que tractava només de les condicions sindicals, i que plantejaven limitar els drets dels treballadors i treballadores de l’ajuntament.
D’altra banda no entenem com el sindicat que ha denunciat el conveni no té una proposta clara de millora, ja que al nostre parer i veient el caire que estan prenent les reunions, aquesta negociació acabarà amb un pacte de conveni pitjor del que tenim actualment, ja que s’entreveu que perdrem drets i condicions laborals que ja teníem assolits i que tant ens van costar d’aconseguir en el passat.
Els representants sindicals hem aconseguit moltes millores i hem recuperat drets que s’havien suspès: es va aprovar un primer i un segon acord amb la funció pública que va suposar un augment salarial del 6,25 % durant els anys 2018, 2019 i 2020, el retorn a la jornada laboral de 35 hores setmanals, el cobrament del 100 % de les incapacitats laborals temporals (ILT), etc. I gràcies l’acció de CCOO els membres de la Guàrdia Urbana de Lleida poden jubilar-se anticipadament.
CCOO pensàvem que no era el moment de negociar un nou pacte de conveni, sinó de fer un procés que assegurés l’estabilitat laboral de tota la plantilla i una valoració de llocs de treball que mai es porta a terme, a més de solucionar els problemes de les bosses de treball i començar a tirar endavant la carrera professional dins de l’ajuntament, però la corporació ha continuat mantenint la composició de la mesa negociadora, tot i ser conscient que és il·legal, d’haver rebut el nostre advertiment sobre aquesta qüestió i de saber que els acords als quals arribin seran nuls de ple dret, amb la inseguretat que això pot generar. No ho ha fet així la Junta de Personal que, en represàlia per la nostra sol·licitud, ha tret els representants de CCOO de totes les comissions de l’ajuntament.
Totes aquestes irregularitats poden empènyer la Secció Sindical de CCOO a la Paeria a denunciar judicialment no només la composició de la mesa negociadora, sinó els acords que vulnerin, rebaixin o suprimeixin qualsevol dret adquirit o condició laboral que vagi en contra dels interessos dels treballadors i treballadores de l’ajuntament.
Document presentat en roda de premsa per CCOO Educació amb motiu de l’inici del curs 2021-2022
CCOO Educació ha realitzat roda de premsa el 15 de setembre del 2021 amb motiu de l’inici de curs 2021-2022. Trobareu el document lliurat a la premsa en aquest enllaç
CCOO d’Indústria insta el Govern a no cedir davant el xantatge de les elèctriques amb el tancament anticipat de les nuclears
L’amenaça de la patronal té un cost de 28.000 llocs de treball a la cadena de valor del sector
CCOO d’Indústria considera inacceptable l’anunci de les patronals elèctriques que avançaran el tancament de les centrals nuclears a Espanya de forma desordenada si el Govern aprova finalment el projecte de llei sobre retribució del CO2 del mercat elèctric. El sindicat recorda que el tancament del sector ja està pactat i escrit en el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030 (PNIEC) i que l’acord s’ha de respectar.
El tancament anticipat de les centrals nuclears, a més de no poder-se realitzar, abandonaria les 28.000 famílies que treballen en tota la cadena de valor del sector i les zones on estan implantades les centrals nuclears. Posaria en risc l’economia i el desenvolupament d’Extremadura, Catalunya, País Valencià, Castella i Lleó i Castella la Manxa.
CCOO d’Indústria recorda que la recerca d’alternatives al preu de la llum i la retribució necessària a la generació nuclear no és un debat exclusiu d’Espanya. Alguns països d’Europa ja han pres mesures que no afecten l’ocupació, com és el cas d’Anglaterra, Suècia, França i Alemanya.
El desorbitat preu de l’energia en aquests moments impacta majoritàriament en les classes més desfavorides. Posa al límit de la pobresa energètica centenars de milers de persones i arrisca la viabilitat del desenvolupament de l’activitat industrial de país. Aquest sindicat entén que cal un esforç de les parts per reduir la factura amb caràcter immediat.
CCOO d’Indústria insta el Govern a posar en marxa totes les mesures de què disposa perquè la solució no sigui la del tancament anticipat de les nuclears a Espanya i perquè l’eix de les decisions compti amb la ciutadania, amb les persones treballadores i amb els interessos dels territoris que poden estar en risc.
CCOO aconsegueix una compensació per a la plantilla afectada per la subrogació d’una unitat de diagnòstic Grifols a una empresa del sector
La Secció Sindical de CCOO de Grifols ha aconseguit una compensació econòmica per a la plantilla afectada per la subrogació de la Unitat d’Hemostasia de Diagnòstic Grifols a una empresa multinacional líder al sector. CCOO d’Indústria valora positivament aquest acord ja que suposa una millora per a les persones afectades, respecte els plantejaments inicials de l’empresa.
Gràcies a l’acció sindical de CCOO de Grifols s’ha aconseguit millorar les condicions d’aquest procés de subrogació més enllà de l’aplicació estricta de l’article 44 de l’Estatut dels Treballadors, com pretenia inicialment l’empresa. D’aquesta manera, les 22 persones que treballen en aquesta unitat percebran 7.000 € en concepte de bonus per cobrir les despeses que els suposi aquesta subrogació. Així mateix, se’ls mantindran l’antiguitat i els beneficis socials, perquè no perdin res.
Un procés que deixa palès el fort compromís de la Secció Sindical de CCOO amb el diàleg social, buscant sempre les millors condicions per a les persones que treballen a Grifols.
Lluita digital 379
Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgin, i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat.
En aquest número parlem sobre les mesures urgents i valentes per donar solucions a la factura elèctrica i garantir l’accés al subministrament bàsic a les persones vulnerables; la inauguració de l’Espai Assemblea; el projecte d’ampliació de l’aeroport i la xerrada “Colòmbia: veritat, justícia, reparació i no repetició”;
CCOO de Catalunya inaugura l’Espai Assemblea a la seva seu de Barcelona amb un acte i una tarda de portes obertes
Amb la participació de l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i el secretari general del sindicat, Javier Pacheco
Demà dijous, 16 de setembre, CCOO de Catalunya realitzarà la inauguració del nou Espai Assemblea de la seva seu central, a la Via laietana, 16, de Barcelona, amb un acte que tindrà lloc en el marc d’una tarda de portes obertes.
L’acte començarà a les 17 hores i comptarà amb les intervencions de Dolors Llobet, secretària d’Estudis, Cultura i Memòria de CCOO de Catalunya; d’Ada Colau, alcaldessa de Barcelona, i de Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya.
També hi haurà una actuació musical i es podrà visitar l’exposició “Història de dues ciutats: la Barcelona obrera i la Via Laietana”.
Signat el Conveni del Metall de la província de Girona per als anys 2021-2022
CCOO valora positivament el text signat, ja que recull les principals reivindicacions plantejades per la part social
Aquest matí CCOO d’Indústria, UGT-FICA i la patronal FEGMETALL han signat el Conveni per a la indústria siderometal·lúrgica de la província de Girona per als anys 2021-2022, en els termes del principi d’acord assolit el passat 20 de juliol. CCOO d’Indústria fa una valoració positiva del text signat, ja que incorpora les principals reivindicacions plantejades per la part social i garanteix el poder adquisitiu de les persones que treballen al sector.
En el capítol econòmic, el conveni estableix un increment salarial d’un 1 % per a l’any 2021, amb efectes retroactius a 1 de gener de 2021, i d’un 2 % per a l’any 2022, amb efectes a 1 de gener. També s’incorpora una clàusula tècnica de revisió salarial, al final de la vigència, en cas que la suma de l’IPC dels 2 anys superi el 3 %, aplicant la diferència a les taules a partir de l’1 de gener, amb un màxim del 0,75 %.
El conveni preveu que durant l’any 2022 no es podran absorbir ni compensar els increments salarials acordats.
Per últim, s’han incorporat en la redacció del conveni les matèries de treball a distància, desconnexió digital, registre de jornada, igualtat retributiva i plans d’igualtat, entre d’altres, actualitzades amb la normativa vigent.
CCOO de Catalunya denuncia que l’increment de preus de l’electricitat posa en risc la necessària recuperació econòmica
Valoració de les dades de l’IPC d’agost de 2021
Un cop més constatem l’increment de la inflació, provocada principalment per l’encariment dels preus energètics i els carburants. Això explica l’elevat diferencial, de més de 2 punts i mig, entre l’índex d’inflació general i l’índex de la inflació subjacent, que no incorpora aquests elements volàtils. Ens trobem davant un fenomen global que supera el caràcter nacional tot i que al nostre país trobem elements propis que agreugen el problema, com ara una deficient regulació del mercat energètic i un baix pes de les energies renovables. Malgrat aquests elements poden semblar de caràcter conjuntural, cal vigilar perquè no es produeixi un contagi al conjunt de l’economia i entrem en una espiral inflacionista real. Per altra banda, cal apostar per una recuperació econòmica decidida, aprofitant l’arribada dels fons europeus per concretar un canvi de model productiu, de major valor afegit, apostant per la digitalització i els sectors de futur (aquells relacionats amb el canvi climàtic i els serveis a les persones) més estable i amb i millors condicions laborals. I tot això ho hem de fer amb una voluntat de cohesió social, no deixant ningú enrere i protegint aquells col·lectius més vulnerables. Per això és tan important impulsar polítiques d’habitatge, que garanteixin l’accés a aquest bé bàsic, i de millora de la protecció social.
A Catalunya l’IPC interanual es situa en el 3,1%, tres dècimes més que el mes anterior (2,8%) i dues dècimes per sota de l’indicador estatal (3,3%).
En termes interanuals, els productes que han contribuït més a l’increment de preus han estat l’habitatge (amb un augment del 10% respecte el mateix període de l’any passat) i el transport (amb un augment de 8,9%). L’increment del preu de l’habitatge té a veure amb l’important augment del preu de l’electricitat, que repercuteix en el preu de l’habitatge. Per altra banda, l’augment del preu del transport, té a veure amb l’augment del preu dels carburants. Per tant, es constata com els dos productes que més s’encareixen ho fan a conseqüència de l’augment desmesurat dels productes energètics.
A nivell de l’Estat, l’IPC interanual es situa en el 3,3%, quatre dècimes per sobre del mes passat (2,9%) i es situa dues dècimes per sobre de l’indicador per Catalunya (3,1%).
El comportament de la cistella de preus és molt similar al que hem vist pel cas de Catalunya i també destaca l’increment en habitatge (11,5%), transport (8,8%) i, a més distància, els aliments i begudes no alcohòliques (1,9%).
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte els productes no elaborats ni els carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, sense aquells elements més volàtils que poden desvirtuar l’anàlisi, es situa en 0,7%, una dècima més que el mes anterior. És molt important destacar que el diferencial entre l’índex general de la inflació (3,3%) i el de la subjacent (0,7%) és de 2,6 punts percentuals, sent aquest el diferencial més elevat registrat des de que es tenen dades (agost de 1986). Per tant, es constata un clar component volàtil en l’augment de preus, degut a l’encariment de preus energètics que és necessari abordar per evitar que s’estengui al conjunt de l’economia.
Per altra banda, la taxa de variació de l’ICPH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat), que mesura l’evolució de preus estatals seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la Unió Europea, per tal de facilitar la comparativa entre països, es situa en el 3,3%, quatre dècimes per sobre del mes passat (2,9%), és a dir, registra una evolució idèntica a la de l’indicador general. És destacable ressenyar l’evolució que fa d’aquest indicador la zona euro ja que aquest mes es situa en el 3,0% (tres dècimes menys que el nostre indicador estatal) però en canvi ha incrementat 8 dècimes en relació al mes passat (mentre que l’indicador estatal incrementava 4). Sembla dons que es produeix una tendència de convergència en que els preus de l’eurozona s’aproximen als preus de l’estat, posant en evidència que, en realitat, el problema d’increment de preus no és estrictament de caràcter estatal sinó europeu i global atès que el component principal de l’increment és l’encariment dels productes energètics, que ve motivat per causes de caràcter global (augment del preu del mercat de drets d’emissió del CO2, augment preu del gas, etc) així com també té components específicament nacionals (manca de regulació adequada del pull energètic, poc pes de les energies renovables i major pes de les energies més cares, etc).
Per tot això CCOO reclama:
- Mesures que facin front a una factura elèctrica desbordada, per part de les administracions públiques responsables. En un context en que, a causa de l’esgotament del model basat en combustibles fòssils, es preveu un increment dels preus energètics, calen mesures per optimitzar el funcionament del mercat energètic així com també cal garantir l’accés al subministrament bàsic a les persones amb major vulnerabilitat social.
- Polítiques efectives per garantir el dret a l’habitatge, especialment per aquelles llars amb rendes més baixes. És necessari abordar una estratègia a llarg termini, amb gran consens polític i social (Pacte Nacional per a l’Habitatge) en la que es combinin diversos tipus de polítiques per fer front a aquesta situació. Cal garantir una partida suficient als pressupostos perquè les despeses associades a l’habitatge no suposin més del 30% de la renda de les llars, tal i com recomanen els principals organismes internacionals.
- Increment de l’SMI per contribuir a reactivar la demanda interna i impulsar l’economia. Cal millorar els salaris i per això l’àmbit de la negociació col·lectiva és fonamental per consolidar millores salarials que permetin la recuperació econòmica i el trànsit cap a un model productiu de major valor afegit. Per aquest motiu, no són acceptables determinades actituds patronals i empresarials que es situen en una opció de bloqueig constant a l’augment de l’SMI i salarial en el seu conjunt. El temps ha demostrat que les veus que alarmaven dels efectes de l’anterior increment de l’SMI no tenien fonament i per això apostem per la negociació col·lectiva i per l’augment de l’SMI com a instruments per a la recuperació econòmica i també per a la redistribució econòmica i la reducció de la desigualtat, que ha anat creixent en les darreres dècades.
- Articular la necessària coordinació entre la Renda Garantida de Ciutadania i l’Ingrés Mínim Vital, com a principals instruments de protecció social per aquells col·lectius que queden fora de la protecció de les prestacions contributives. És necessari no deixar ningú enrere al llarg de tot el procés de recuperació econòmica i aquests instruments de garantia de rendes, tot i que insuficients, poden ser de gran utilitat per evitar situacions de pobresa i exclusió social així com també funcionen com estabilitzadors automàtics. En la mateixa línia, cal actualitzar, l’IRSC (Índicador de Renda de Suficiència de Catalunya). Aquest indicador, que serveix per valorar qui té dret a les prestacions, continua esperant l’aprovació dels pressupostos del 2021 per actualitzar la seva quantia, que continua estancada en 569,12€ mensuals.
- Uns pressupostos que garanteixin les inversions necessàries per a la reactivació econòmica i social del país, assegurant-se que aquestes millores es traslladen als salaris així com a una major estabilitat econòmica i millora de l’ocupació. L’arribada de fons europeus ens obre una finestra d’oportunitat per a transitar cap a una millora del model productiu i per fer-ho, cal concertar el seu disseny amb els agents socials i econòmics així com finançar inversions que tinguin capacitat de capil·laritat i arribin al conjunt del teixit productiu. Per tant, cal vigilar per tal que aquestes inversions extraordinàries no siguin capturades en exclusiva per aquells actors amb més capacitat d’influència i no arribin al conjunt de la ciutadania.