Darreres notícies
El Gabinet Jurídic de CCOO de Catalunya guanya una nova sentència que reconeix el dret d’una família monoparental a gaudir la suma dels permisos de maternitat i paternitat
El Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO de Catalunya ha guanyat una sentència que reconeix el dret d’una mare soltera i la seva filla a gaudir del permís de maternitat i de paternitat, sumats tots dues encara que tan sols hi hagi un progenitor, ja que segons recull la sentència, aquesta nena te el mateix dret a ser cuidada directament per la seva mare durant el mateix període de temps que un altre fill nascut en una família biparental, i això sense comptar amb guarderies, suport familiar o cangurs.
Actualment, els coneguts permís de maternitat i permís de paternitat, s’anomenen Prestació per Naixement i Capellà de Menor i està regulat en l’article 48.4 de l’Estatut dels Treballadors en concordança amb la disposició transitòria tretzena apartat 1, del mateix text legal que va graduant i equiparant els dies de permís per a tots dues progenitors.
En el cas que ens ocupa, la demandant havia donat a llum la seva filla en l’any 2020 pel que, atenent a l’apartat 1 d) de l’esmentada disposició, sol·licitavem en la demanda que la mare gaudís del període dels 12 setmanes addicionals que li hauria correspost a l’altre progenitor que, acumulades als seves 16 setmanes, resultaria un període de 28 setmanes de permís.
Si el naixement s’hagués produït en l’any 2021, en aplicació de l’apartat 1 f), on ja s’equipessin els períodes de suspensió del contracte de treball i a cada progenitor li corresponen 16 setmanes de permís, l’acumulació d’ambdós sumària 32 setmanes.
Resolució valenta
La novetat d’aquesta sentència dictada pel Jutjat del Social número 29 de Barcelona amb data del 5 de juliol de 2021 és que la magistrada ressol de manera valenta i encertada en favor de la demandant que forma part d’una família monoparental, quan la norma no contempla aquest model de família i només ho fa amb l’anomenat model biparental a l’indicar «al progenitor diferent de la mare biològica».
La sentència que ha guanyat el GTJ de CCOO de Catalunya és basa en la que va ser dictada pel Tribunal Superior de Justícia del País Basc amb data del 6 d’octubre de 2020 on els magistrats destacaven els tres vies clares de la reforma introduïda en l’article 48 de l’Estatut dels Treballadors que eren la protecció del menor i en general de la infància, la introducció d’una mesura d’igualtat de la dona i un element de conciliació de la vida familiar. Aquella sentència puntualitzava en el fet que el sistema de família nuclear biparental havia variat en els darrers 50 anys donant pas en moltes ocasions a famílies monoparentals que en la seva immensa majoria estan constituïdes per dons. En conseqüència, el que també atenia aquella sentència i la que llaura ens ocupa és una clara actuació contra la tradicional desigualtat de la dona.
CCOO i el Comitè d’empresa d’HERTZ (lloguer de vehicles), és mobilitzen contra l’ERO fraudulent presentat per l’empresa
La plantilla de d’HERTZ lloguer de vehicles de Barcelona és manifesta avui, 29 de setembre, als 12,00h a la terminal de sortides (T1) de l’aeroport del Prat, en protesta per l’ERO fraudulent que l’empresa pretén aplicar al conjunt de l’estat i que implicaria l’acomiadament de 92 personis (el 23% de la plantilla).
L’immobilisme de l’empresa ha caracteritzat el període falsament negociador, que finalitza dijous 30 de setembre, perquè pretén aprofitar la conjuntura actual de crisi temporal per imposar una mesura permanent com és l’acomiadament col·lectiu, fent neteja i traient-se de sobre una part considerable de la seva massa salarial que, sens dubte, serà substituïda per noves contractacions més barates i precàries, en poc temps.
L’empresa no vol perllongar l’ERTO que actualment està vigent, malgrat que el Govern de l’Estat i els agents socials han arribat a un acord per ampliar la seva vigència, com a eina que ha demostrat ser útil i eficaç per mantenir l’ocupació en moments complicats per als empreses i treballadors/és.
CCOO i el Comitè d’empresa entenen que no hi ha motius reals que justifiquin aquesta mesura tan dràstica que pretén aplicar l’empresa, i no s’aturaran en la lluita contra aquesta mesura, reclamant un acord negociat que passa, ineludiblement, pel manteniment de l’ERTO.
El Banc Sabadell ha de rebaixar de manera considerable la xifra d’afectació perquè la negociació sigui possible
Aquesta mesura, al costat d’unes condicions econòmiques de sortides atractives per a prejubilacions i baixes incentivades farà possible que l’adhesió a aquest ERO sigui voluntària
A la reunió d’avui, CCOO ha comprovat que la negociació no està avançant com hauria pel poc interès que està mostrant la Direcció per poder arribar a un acord. En la mateixa, CCOO li ha exigit una rebaixa considerable de el nombre de persones afectades per desbloquejar aquesta negociació i poder centrar tot el procés sota el paraigua de la voluntarietat.
CCOO ja va advertir que no va a les reunions a perdre el temps. És inadmissible que l’empresa hagi lliurat un informe tècnic tan barroer, en què l’afectació plantejada per Banc Sabadell no es sustenta en dades objectives, sinó en situacions futuribles. Per això, el sindicat no pot acceptar aquesta xifra sota cap concepte.
Un cop rebaixada la xifra inicial de 1936 persones que CCOO ha exigit, analitzarà de quina manera es pot desenvolupar una proposta perquè qualsevol sortida, sigui quina sigui la seva funció i edat, es faci de forma voluntària.
CCOO ha fet arribar alguns dels punts bàsics que facilitarien la voluntarietat en tot el procés:
• Prejubilacions, jubilacions anticipades i baixes incentivades, ben remunerades, perquè hi hagi un bon nombre d’adhesions voluntàries.
• Establir un pla d’excedències voluntàries remunerades amb garantia de retorn.
• Paralitzar el tancament d’alguns centres per minimitzar l’afectació entre la plantilla en algunes poblacions i perquè puguem continuar oferint servei a la clientela.
• Incloure en aquest procés a qualsevol persona que voluntàriament vulgui desvincular-se de l’Entitat (p.e. personal en excedència amb dret a retorn al seu lloc de treball, etc.)
• No limitar a col·lectius per raons d’edat o funció. A les mesures voluntàries s’han de poder acollir totes les persones que així ho vulguin sense importar edat i / o funció ..
• En SSCC pot existir major demanda d’adhesió de persones majors de 56 anys que l’ofert pel banc, per la qual cosa demanem que es permeti la sortida de totes les persones que ho sol·licitin i es creuin ofertes internes per cobrir les vacants.
• Habilitar la gestió remota per al personal el centre es tancat i que permeti seguir donant servei a les places que vam abandonar.
• Altres mesures encaminades a reduir també l’impacte d’aquest ERO són limitar el nombre d’ETT al Banc perquè el personal intern pugui absorbir aquest treball, creant un equip de substitucions, així com la prohibició d’hores extraordinàries.
Les condicions econòmiques que el Banc va oferir la setmana passada són una vergonya i estan molt lluny del que ells mateixos van signar fa uns mesos. La reducció de les persones afectades és fonamental per començar a concretar unes condicions econòmiques que facilitin que la plantilla pugui adherir de forma voluntària sense problemes. El que no pot pretendre la Direcció és que aquest expedient sigui un «ERO low cost».
Les condicions han de tenir en compte, no només el signat amb anterioritat a Banc Sabadell, sinó també el que s’ha signat en el sector, per facilitar l’adhesió voluntària a l’ERO. La Direcció es cita a la reunió de dijous per traslladar a la RLT algunes de les propostes que pretenen aplicar, així com ajustar el nombre de plantilla afectada segons el Banc a les seves necessitats reals.
La única novetat que aporta el Banc és la no aplicació de modificació substancial de les condicions laborals per a la plantilla. No així qualsevol altre plantejament (p.e. mobilitat geogràfica i / o mobilitat funcional)
Esperem que en la propera reunió, aquest dijous, 30 de setembre, la Direcció tingui les idees més clares.
La Federació d’Educació de CCOO denuncia que milers d’alumnes d’FP és quedin sense plaça pública presencial en el cicle desitjat
- La mala gestió del departament en el procediment, deriva a la major part de l’alumnat preinscrit a l’FP a itineraris desconeguts.
- Els registres de seguiment de l’alumnat i la informació de les oficines de treball haurien de proporcionar informació fidedigna sobre els itineraris dels joves.
- D’una banda les famílies assumeixen el cost de la manca estructural d’oferta pública optant per altres estudis o pagant per ells. Només el 58% de l’alumnat de GS i el 68% de GM està matriculat en centres públics.
- D’altra banda els centres educatius assumeixen l’increment d’alumnat sense increment de recursos humans ni materials, amb sobreràtios.
- La manca de provisió universal i de gratuïtat dels estudis de Grau Mitjà incrementa la segregació al no garantir les mateixes oportunitats de continuïtat educativa per tothom.
- Alumnat que ha superat un cicle formatiu de grau mitjà veu truncat el seu itinerari formatiu al no poder cursar un cicle formatiu de grau superior.
Els jocs de mans del conseller amb les dades de l’alumnat sense plaça d’FP finalitzen amb un exercici d’autocomplaença en la Comissió d’Educació del Parlament mentre la major part d’alumnat i famílies sense plaça d’FP han optat per altres itineraris i els centres s’han desbordat per atendre les preinscripcions presencials i l’increment d’alumnat sense els recursos humans extraordinaris de docents i administratius ni la dotació econòmica per la compra de materials i equips. El cost de ‘l’èxit de país de la legislatura de l’FP’ l’assumeixen les famílies i les persones treballadores dels centres d’FP, administratives, direccions i professorat, que fan front a la manca de planificació, previsió i recursos amb excés de treball a l’inici de curs.
CCOO hem constatat, visitant els centres, que a molts no se’ls ha comunicat l’augment de grups i de ràtios i en alguns casos ni disposen d’aules per acollir a grups amb la ràtio usual de 30 alumnes. Aquesta previsió no contempla l’alumnat repetidor de mòduls o unitats formatives no superades en cursos anteriors que encara incrementa més el nombre d’alumnes del grup classe.
És necessari i urgent que es doti els centres amb la plantilla que correspon a l’alumnat matriculat quan finalitzi tot el procediment, per garantir els desdoblaments normatius. Les plantilles actuals es van tancar el passat mes de juliol amb una estimació d’alumnat molt allunyada a l’actual i sense previsió de plantilla covid.
L’ampliació de places a l’IOC és testimonial als cicles de GS que són els que s’ajusten més al perfil de l’alumnat que té necessitat de cursar els estudis a distància. En el cas dels cicles de GM l’ampliació de places és parcial, s’ha obert matrícula d’alguns mòduls formatius i a dia d’avui no s’ha fet una assignació ni adaptació dels cicles per reduir les ràtios de 90 alumnes per grup i evitar l’abandonament de l’alumnat jove que opti per aquests estudis.
El conseller ha descobert la realitat del Grau Mitjà, ‘aproximadament la meitat del seu alumnat no prové de 4rt d’ESO’, i del provinent de l’ESO un baix percentatge de l’alumnat accedeix a l’edat que li correspon. Ens trobem en una etapa educativa amb una composició de l’alumnat molt heterogènia per la que no s’hi destinen recursos per la inclusió i l’orientació; tot i tenir aprovat el Decret 150/2017 no es contempla cap suport específic per l’aula, per l’acompanyament i l’orientació, recordem que la UNESCO recomana una orientadora per cada 250 alumnes. Al contrari, l’augment de ràtios previst va en detriment de les mesures recomanades per organismes internacionals en plena pandèmia, per garantir la qualitat educativa i reduir el risc de contagi.
El tractament diferenciat de l’FP en la dotació de recursos respecte d’altres etapes educatives representa una manca d’equitat i de vulneració dels drets de les persones segons els estudis als que han optat, majoritàriament alumnat de famílies de classe treballadora. L’ofegament dels recursos a l’FP incideix en els indicadors d’abandonament escolar, a Catalunya dels més elevats de la UE amb 17,3%, de precarietat i d’atur juvenil (38% dels menors de 24 anys) i afecta la qualitat educativa i les condicions de treball amb increment de ràtios i tasques sense dotacions horàries ni de personal.
Cal que s’activin tots els mecanismes de lluita contra la segregació i es posin llums i taquígrafs sobre els recursos que entraran d’Europa i el Ministerio per l’FP per garantir la igualtat d’oportunitats i l’assignació del pressupost corresponent per incrementar l’oferta de places públiques i la dotació de recursos pels centres d’FP.
Alhora és imprescindible i inajornable la planificació i programació de l’oferta pública d’FP i d’un mapa d’FP equilibrat territorialment.
CCOO de Construcció i Serveis de Catalunya inicia mobilitzacions per fer complir el conveni de la construcció i obris públiques
Davant la negativa dels patronals catalans del sector de la construcció en signar els taules salarials corresponents a l’any 2021, donis de la Federació de Construcció i Serveis de CCOO de Catalunya iniciem mobilitzacions en els obris de construcció amb l’objectiu de per fer complir el conveni.
La construcció és un sector clau en la recuperació econòmica, en lluita contra el canvi climàtic i els canvis en la mobilitat. Per tant considerem que serà un sector estratègic i on és produirà un increment important d’activitat d’ocupació derivat dels inversions provinents dels fons EU “Next Generation” que vagin adreçades a la rehabilitació d’edificis, l’eficiència energètica, els infraestructures i nous models urbans.
El passat dijous dia 22 de Juliol, a petició dels sindicats, va tenir lloc una mediació amb els patronals de construcció de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona amb presència del director general de Relacions Laborals, Òscar Riu. A la va reunir, és va traslladar el conflicte a la Generalitat de Catalunya i vam instar els patronals a respectar els acords adquirits en els convenis provincials, els que és derivin del conveni general i a mantenir la unitat de negociació a Catalunya.
A hores d’llaura, els patronals segueixen sense donar resposta. És per això que donis de CCOO de Construcció i Serveis de Catalunya iniciem demà dimecres 29 de setembre un seguit de mobilitzacions amb un repartiment d’octavetes als principals obris de construcció de Catalunya, per exigir el compliment dels convenis col•lectius, garantir l’aplicació de l’increment del 2,5% salarial que determina el conveni general del sector i fer efectius els endarreriments que és derivin dels increments.
No acceptarem que el creixement del sector no vagi unit a una millora dels condicions laborals dels treballadors i treballadores, en tèrmit de salari, estabilitat i salut laboral.
No podem continuar amb un sector que fixa la seva competitivitat en els baixos salaris, la subcontractació massiva, la precarietat i la sinistralitat laboral. Volem treball, salari i condicions dignis!
CCOO de Catalunya reclama a la Subdelegació del Govern que doni resposta immediata a la situació de col·lapse de l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona
Davant la situació d’acumulació de milers d’expedients d’estrangeria sense resoldre
No tenir autorització per residir i treballar a l’Estat espanyol comporta moltes dificultats per a les persones estrangeres en tots els àmbits de la seva vida. Però la més important és que les condemna a la pràctica inexistència, ja que durant el nostre dia a dia ens hem d’identificar amb el DNI o el NIE moltes vegades per poder realitzar diverses gestions necessàries en la nostra vida quotidiana. És a dir, no disposar de NIE comporta moltes dificultats per a les persones estrangeres en tràmits com ara signar un contracte de treball, llogar un habitatge, obrir un compte corrent, matricular-se, anar la CAP, cursar alguns estudis…, però també augmenten les possibilitats que siguin internades en un CIE o directament expulsades del país.
La legislació d’estrangeria preveu mecanismes d’accés a la regularitat per a les persones que compleixin uns determinats requisits, com ara tres anys d’empadronament i disposar d’un contracte de treball d’un any a jornada completa, pel que fa a l’arrelament social, o dos anys i demostrar una relació laborals de sis mesos, si parlem de l’arrelament laboral. Tanmateix, aquelles persones que aconsegueixen complir-los es veuen abocades ha patir les ineficàcies de l’Administració pel que fa a la gestió dels tràmits d’estrangeria.
En definitiva, les dificultats per les quals passen les persones immigrades davant de l’administració les aboquen a una situació d’arbitrarietat i inseguretat legal, que afecta el seu dia a dia i comporta un estat d’angoixa i patiment absolutament innecessari.
Acumulació d’expedients
En aquest moments, desenes de milers d’expedients s’acumulen sense resoldre a les dependències de l’Oficina d’Estrangeria. Malauradament, ja no és cap novetat denunciar la situació de col·lapse que de manera periòdica pateix l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona.
Els treballadors i treballadores de l’Oficina d’Estrangeria han denunciat reiteradament la manca de personal i de recursos materials per garantir una resolució àgil i eficaç dels diferents tràmits presentats i han reclamat a l’administració central la dotació dels recursos necessari per poder realitzar de manera adequada la seva feina.
Cal tenir en compte que els endarreriments en la resolució dels expedients presentats a les oficines d’estrangeria comporten una greu vulneració dels drets d’igualtat entre les persones recollit en l’article 9.2 de la Constitució espanyola, que estableix l’obligació dels poders públics de garantir que la igualtat i la llibertat dels individus i els grups en què s’integren sigui real i efectiva i els insta a remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva participació plena en tots els àmbits de la vida política, econòmica, cultural i social.
Però també posa en qüestió el dret a la bona administració, que consagra la Carta de Drets Fundamentals de la Unió Europea, en el seu article 41, i que comporta que els assumptes públics han de ser tractats equitativament, objectivament i en els terminis raonables. Aquest principi es relaciona amb 9.2 de la Constitució anteriorment citat, però també amb el 24.1 que estableix l’obligació de l’Administració pública d’evitar la indefensió com a conseqüència del funcionament de l’Administració, entre altres.
Per aquesta raó, des de CCOO de Catalunya reclamem a la Subdelegació del Govern que es prengui les mesures necessàries de manera urgent per garantir la resolució dels expedients acumulats a l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona al més aviat possible. També demanem la dotació dels recursos humans i materials necessaris per evitar que aquesta situació es torni a repetir i garantir un funcionament ràpid, àgil i eficient en la tramitació dels diferents expedients d’estrangeria que garanteix la igualtat de tracte per a tota la ciutadania.
Cal no oblidar que la manera com una societat entén l’encaix de les poblacions immigrades en el seu cos social és una bona mesura de la seva salut democràtica.
CCOO, UGT i USOC convoquen una nova concentració del lleure educatiu, demà 29 de setembre, a les 17h. davant el Parlament, com a repulsa a la proposta patronal de congelació salarial sumada als anys 2018, 2020, 2021 i 2022
Els tres sindicats representatius al sector, reivindiquem un conveni digne que garanteixi l’actualització salarial i la millora de les condicions de treball de prop de 26.000 persones treballadores arreu de Catalunya
Des dels inicis de la negociació del IV conveni a principis de l’any 2018, la voluntat de les patronals ACELLEC, La Confederació i ACCAC ha estat clarament orientada a impedir un acord que permeti avançar en la millora de les condicions de treball del sector del lleure educatiu.
Les propostes de les patronals sempre han anat encaminades a congelar els salaris, endurir les sancions, retallar la cobertura de les malalties, allargar els períodes de prova, i tot un seguit de mesures enfocades a empitjorar el conveni vigent.
Els menjadors escolars, les vetlladores, els casals, les activitats de lleure educatiu, les colònies, els albergs de joventut, les activitats dels centres cívics, els serveis d’atenció al públic en museus, entre d’altres, son activitats regulades al conveni col·lectiu del sector del Lleure educatiu i sociocultural de Catalunya, un sector al què les patronals volen condemnar perpètuament a la precarietat laboral.
Els sindicats vam instar a una mediació al Tribunal Laboral de Catalunya que va tenir lloc el passat 22 de juny on preteníem desbloquejar la negociació i el resultat de la qual va ser la concertació d’una reunió de la mesa negociadora per al 8 de juliol. En aquesta reunió de la mesa les patronals es van comprometre a presentar una nova proposta escrita en el termini màxim de 15 dies.
Passat aquest termini, la patronal va enviar una nova proposta incompleta de classificació professional, que manté la congelació salarial fins al setembre del 2022, oferint des d’aquesta data un increment salarial del 2% en dos anys, absolutament inacceptable, perpetuant la precarietat del sector. L’argumentari de la patronal, continua sent el mateix de sempre: la regulació del preu màxim del menjador per les administracions públiques. Però el curs 2020-2021 sí que va incrementar aquest preu anant a parar directament a les butxaques de les empreses, sense repercutir al salari dels treballadors i treballadores del sector. Igualment hem de tenir present que els menjadors escolars no és l’únic l’àmbit que abarca el conveni col·lectiu, i per tant exigim a les patronals que tinguin una visió més amplia del conveni.
Volem remarcar que a la condemna perenne de precarietat laboral a la que les patronals pretenen abocar al sector, s’ha d’afegir el tracte de menyspreu al conjunt dels sindicats i per extensió a les persones treballadores.
Per a CCOO, la UGT i la USOC, després de més de tres anys, considerem que aquesta actitud de les patronals és provocadora i inadmissible, que lluny de ser útils per l’activitat del sector, només busquen la confrontació amb les persones treballadores en un moment en què els serveis i les activitats estan funcionant gairebé al mateix nivell que l’any 2019.
Els Pensionistes i Jubilats de CCOO de Catalunya convoquen concentració en el marc del Dia Internacional de la Gent Gran
Conjuntament amb UGT i la Plataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya
La Federació de Pensionistes i Jubilats de CCOO ha convocat una concentració el proper dimecres, 29 de setembre, a les 10 hores, a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona, en el marc del Dia Internacional de la Gent Gran que es commemora l’1 d’octubre. La convocatòria és conjunta amb UGT i la Plataforma Unitària de la Gent Gran de Catalunya i consistirà en la lectura del manifest unitari que adjuntem amb aquest comunicat.
A Girona la concentració tindrà lloc el dijous, 30 de setembre, a les 11 hores a la Plaça Pompeu Fabra, davant la seu de la Generalitat.
Manifest Unitari del Dia Internacional de la Gent Gran
Fa 30 anys, l’Assemblea General de l’ONU, en la seva resolució 45/106, va designar el 1r d’Octubre com el dia Internacional de les Persones Grans, data que hem celebrat i reivindicat tots dos sindicats, CCOO i UGT, per obtenir la visibilitat necessària i destacar les importants aportacions que les persones grans realitzem per a l’avanç de la nostra societat, i per crear consciència intergeneracional sobre les diferents oportunitats i els desafiaments de l’envelliment actiu en el nostre món.
El nostre record inicial en aquest 1r d’Octubre és per als milers de persones mortes per l’acció assassina del virus que ha assolat la nostra societat, i la nostra abraçada solidària a les seves famílies. La pandèmia ha estat especialment cruel amb el nostre col·lectiu, sens dubte el més castigat per la virulència de la pandèmia: només en les residències de gent gran s’ha produït un desastrós impacte que ha segat més de
30.000 vides, i avui continuem mantenint la nostra creença que moltes d’aquestes vides es podien haver salvat, realitzant polítiques de prevenció i desenvolupant plans d’acció per a salvaguardar-les. Continuem plantejant la necessitat d’investigar judicialment tot el que ha ocorregut en el nostre col·lectiu durant la pandèmia, i l’exigència de responsabilitats dels qui havien d’haver pres les decisions necessàries per a evitar el brutal resultat provocat per la inacció o l’acció errònia política i sanitària durant la pandèmia en aquest àmbit.
Malgrat la dificultat evident de gestió d’una pandèmia d’aquestes característiques, fins a la posada en marxa d’un procés de vacunació, que sembla haver permès controlar-la, la gestió i la capacitat preventiva en les residències de gent gran han resultat clarament insuficients per a abordar una crisi d’aquesta dimensió i naturalesa.
Les persones grans contribuïm des de diferents àmbits al desenvolupament econòmic i social del país, però, malgrat això, continuem sent discriminades i excloses de la societat, com aquesta pandèmia ha tornat a demostrar. Hem de superar definitivament l’edadisme, superar prejudicis, per obtenir una població més activa socialment i econòmicament, una societat que se senti protegida i que se li permeti envellir de la forma més saludable possible.
En el context de crisi sanitària actual, la vida de les persones grans i la qualitat amb la qual la viuen estan condicionades, d’una banda, pel fet que s’assegurin i enforteixin serveis públics de qualitat, capacos de mantenir les mesures d’higiene, atenció i prevenció necessàries. D’una altra, pel fet que generem espais de convivència capaços
de fer prevaler les necessitats socials en condicions de seguretat, com ciutats més per als vianants i ciclables o xarxes de suport a les persones vulnerables.
Les persones grans preferim envellir a casa nostra, però un dels principals problemes és l’accessibilitat a les nostres pròpies llars, perquè a Espanya hi ha al voltant de 5 milions d’edificis que no compten amb ascensor, a més d’altres barreres arquitectòniques, per la qual cosa uns 1,8 milions de persones tenen serioses dificultats o, directament, no tenen la possibilitat de sortir de casa seva.
Pel que fa a l’atenció a domicili, cal identificar les persones amb majors necessitats d’atenció, i prioritzar les atencions considerades imprescindibles en cada cas, per a així poder reorganitzar els recursos. S’emplaça al fet que siguin els i les assistents socials pertanyents a les respectives conselleries de serveis socials o administracions locals els qui, en el marc d’una adequada coordinació sociosanitària, sota la direcció dels serveis públics de salut, valorin les situacions personals i socials de les persones usuàries, i no les empreses que actualment presten aquests serveis.
El fet que les persones grans siguin vulnerables no implica, ni molt menys, que amb això hagin perdut salut o capacitats. Els homes i les dones que superen els 65 anys continuen sent persones que encara tenen expectatives de viure dècades. Per això devem públicament i col·lectivament assumir el desafiament que les seves vides siguin saludables i actives.
Per a això, els sistemes públics de salut, dependència i serveis socials són elements essencials per a aconseguir envellir en condicions saludables i amb autonomia. A més, són instruments per a lluitar contra la desigualtat en totes les etapes de la vida, abordant les diferències territorials existents, així com la cobertura de serveis i recursos destinats per a les persones grans.
Cal continuar garantint el Sistema Públic de Pensions, per a això l’últim acord és molt important, perquè s’elimina l’Índex de revaloració de les pensions, que limitava les pujades anuals al 0,25%, s’elimina el Factor de sostenibilitat, millorant les pensions de futures generacions de pensionistes i reforçant el pacte intergeneracional, l’Estat assumeix les mal anomenades despeses impròpies de la Seguretat Social, donant així un pas nou i decisiu en la separació de fonts de finançament que es va construint des de 1995 (donant compliment de la forma més adequada al sistema de finançament previst en l’article 109 de la Llei General de Seguretat Social, principalment a través d’ingressos per cotitzacions i transferències pressupostàries, que no préstecs), i es compromet a garantir el Sistema públic de pensions, en incloure’s en la Llei General de la Seguretat Social una clàusula mitjançant la qual es realitzarà anualment una transferència a través dels PGE per al voltant d’un 2% del PIB, que suposa 22.000 milions d’euros en xifres de 2021, la qual cosa representa una gran millora en els ingressos del sistema i per tant de la sostenibilitat de les pensions.
Durant anys, successius governs han finançat amb càrrec a cotitzacions altres polítiques de despesa, llevant durant la crisi anterior, de forma accelerada i per
quanties superiors a les previstes inicialment en la Llei que regula el Fons de Reserva de la Seguretat Social, els fons acumulats en aquest.
El mateix Tribunal de Comptes ha quantificat en 103.690 milions d’euros, el que ha estimat finançament, amb càrrec a les cotitzacions, d’altres polítiques que degueren haver estat finançades pressupostàriament.
L’acord de pensions recentment aconseguit reforça aquesta línia de necessària transparència i rigor en el compliment del principi de separació de fonts, que encara tenia moltes excepcions en la seva aplicació.
En aquest aspecte, resulta convenient conèixer i tenir en compte a l’hora d’abordar el futur de la Seguretat Social, en el marc de la solidaritat intergeneracional, les aportacions realitzades històricament per les cotitzacions durant les últimes dècades i la seva destinació real, completar i mantenir actualitzat el procés de separació de fonts i clarificació de la seva utilització mitjançant el seu estudi i anàlisi per part de la Seguretat Social. Amb això es reforça també la transparència en la gestió de la Seguretat Social, facilitant als treballadors i treballadores, d’un costat, i al conjunt de la societat, d’un altre, el millor coneixement de la destinació de les seves cotitzacions i impostos, respectivament, en el finançament de la Seguretat Social. Cotitzacions que són i seran la principal font de finançament del sistema, i finançament pressupostari, que, amb importància creixent durant els pròxims anys, han de permetre finançar adequadament el sistema de pensions durant les dècades en què haurà d’afrontar necessitats més elevades.
No es tracta només d’una exigència democràtica i de transparència elemental, sinó també de combatre les campanyes interessades a donar la fal·laç imatge d’una Seguretat Social en fallida, endeutada i sense recursos suficients, i al mateix temps per defensar que el sistema de repartiment en el qual es basa el nostre sistema de pensions és perfectament sostenible, i més quan no se li endossen –com en el passat— despeses indegudes, i és , a més, l’únic que pot garantir i blindar el futur d’aquestes pensions.
Ressaltem que la desigualtat laboral es plasma clarament en la bretxa existent en les pensions. Tant el tipus de pensió com les seves quanties col·loquen les dones en una posició visiblement pitjor que la dels homes. Abans de la crisi, ja es podia observar que les condicions laborals i els diferents nivells de corresponsabilitat social afecten la quantia de les futures pensions i mantenen la desigualtat en l’accés i determinació d’aquestes. Les polítiques per a evitar i abordar les conseqüències que la crisi econòmica i de cures tenen en les condicions de treball, renda i vida de les dones, han de tenir un paper protagonista per a evitar la bretxa existent.
Per tot això avui, dia 1 d’octubre, les Federacions de Pensionistes i Jubilats d’UGT i de CCOO reclamem al Govern i al conjunt de les Administracions i Poders públics, el següent:
- El desenvolupament i la implantació de polítiques públiques en matèria de promoció de la salut són imprescindibles per a garantir l’envelliment actiu, ja que afecten de manera directa la deterioració de la salut i les capacitats autònomes de les persones grans. Es fa cada dia més imprescindible situar la despesa sanitària pública en, almenys, el 7,2% del PIB, cosa que anem reivindicant des de fa anys. Aquest increment en el finançament ha d’aparellar l’increment de la despesa en Atenció Primària fins al 25% del total de la despesa sanitària, per aconseguir acostar a la població els serveis sanitaris, i donar més capacitat resolutiva a l’Atenció Primària.
- Que es continuï protegint les persones grans del COVID-19, i per a això cal considerar tres situacions: Persones grans autònomes, persones que requereixen ajuda a domicili, i persones residents en centres de gent gran. El primer dels casos requereix aïllament i prevenció primària, però els altres dos casos necessiten una aposta per l’establiment de criteris comuns estatals emparant els drets d’atenció a la dependència i a la salut pública, amb una cooperació interadministrativa, amb criteris clars d’actuació, que hauran d’aplicar les administracions competents.
- Es necessita més capacitat de resposta del Sistema d’Atenció a la Dependència davant la crisi sanitària, perquè ha resultat manifestament feble. Cal recuperar el finançament estatal, insistint en la línia del recent acord en el marc del Diàleg Social per posar en marxa un Pla de Xoc per a culminar la implantació del Sistema d’Atenció a les persones Dependents. Des de 2012, el desenvolupament del sistema s’ha anat assentant sobre una fragilitat que s’ha fet palesa en els últims anys. Potenciar el sistema sobre l’eix crucial de la qualitat és clau per a afrontar els reptes demogràfics que estan per venir. Cal posar més l’accent en la rellevància de reorganitzar els centres d’atenció a les persones dependents, adequant els seus recursos i espais en funció del grau de dependència.
- Els partits polítics han de tenir en compte que el col·lectiu de persones grans és molt vulnerable a polítiques de retallades, i més quan estem passant, en massa ocasions, a convertir-nos en sustentadores principals de les següents generacions, perquè les pensions suposen la principal font d’ingressos de més del 25% de les llars.
- És necessari abordar les desigualtats al llarg de totes les etapes de la vida. Les polítiques públiques han de garantir l’exercici efectiu dels drets alhora que promoure la redistribució de la riquesa, perquè existeix marge per a millorar la contribució fiscal, així com per a aconseguir un sistema fiscal més just, amb un repartiment més equilibrat dels esforços, ja que, sense això, les desigualtats econòmiques i socials experimentades al llarg de la vida es traslladen a la vellesa, com succeeix amb les bretxes de gènere, en el treball, en la cura i en les pensions.
En el nostre col·lectiu de persones grans, de manera compatible amb la valoració positiva del nostre Sistema de pensions contributives, el marge de millora de les pensions en col·lectius significatius és molt evident.
Un 25,64% de les pensions contributives se situen per sota del nivell de pobresa relativa (60% de la mitjana d’ingressos), més d’un 28% si li sumem les pensions no contributives.
Fins i tot un 8,19% de les pensions estan per sota del nivell de pobresa severa (30% de la mitjana d’ingressos).
Per tot això, la nostra reivindicació d’increment de les pensions més baixes és una qüestió essencial.
Precisament, emmarcat en termes de pobresa, l’Acord recentment signat per totes dues organitzacions ha suposat posar fre a una sagnia contínua de pèrdua de poder adquisitiu dels pensionistes, aconseguint frenar aquesta caiguda en picat en restablir l’IPC com a Índex revalorador de les pensions i assegurant el nul efecte d’una inflació negativa. Així com la desaparició del Factor de sostenibilitat, que actuava com una autèntica espasa de Dàmocles, que pretenia rebaixar les pensions de manera creixent, en un 9% per a les persones que actualment tenen 50 anys, fins a un 25% per a les més joves, avui entorn dels 20-25 anys, per a continuar augmentant la retallada fins i tot després, deixant els futurs pensionistes en una situació límit, en el moment més vulnerable de les seves vides.
- És molt important iniciar un debat per a després plasmar-lo en una futura llei integral de drets de les persones grans. Aquesta ha de garantir una protecció específica a les persones grans, i contemplar els àmbits de la salut, l’habitatge, la protecció social i econòmica, la protecció jurídica, la cultura o l’oci.
- Considerar el fet de l’envelliment com un assoliment obtingut pels avanços cientifico-tècnics del coneixement humà i, alhora, com un repte per a aconseguir que durant el temps en què es prolongui la pervivència es garanteixi la millor qualitat de vida.
- Ens continuarem mobilitzant contra la pobresa energètica, perquè el preu de la llum és desorbitat. Per això haurien d’implantar-se mesures específiques per a la població més vulnerable, com ara:
- Desenvolupar programes per a la població que, per trobar-se en situació de pobresa energètica, no pot adoptar cap mesura d’eficiència energètica i necessita que les administracions públiques (Govern central, governs autonòmics i municipals) financin aquestes actuacions.
- Ampliar i reforçar el bo social per a les persones vulnerables.
- Allargar el termini de moratòria per als talls de llum per a la població vulnerable.
- Aplicar una tarifa més baixa per a un consum mínim vital en els primers KWh consumits.
Davant els problemes que tenim el nostre col·lectiu, i si no es tenen en compte les nostres propostes en el desenvolupament de polítiques públiques i amb una major dotació de recursos per a la millora del sistema de salut i dependència, el finançament de les pensions, l’aplicació transversal de la perspectiva de gènere i el replantejament del sistema productiu i fiscal, els pensionistes i jubilats de CCOO i d’UGT ens continuarem mobilitzant fins a aconseguir-ho, cridant el conjunt de la societat a participar en aquestes mobilitzacions.
Consulta el manifest del Dia Internacional de la Gent Gran 2021 en format PDF
CCOO, conjuntament amb les altres sis organitzacions sindicals presents a l’entitat a Catalunya, es concentraran davant el Banc Sabadell demà, 28 de setembre, a Barcelona en defensa dels llocs de treball i per rebutjar l’ERO salvatge
Per a CCOO aquest ERO no està justificat i considera que, a Banc Sabadell, no hi sobra ningú, per la qual cosa ha presentat alternatives per abordar la situació de l’entitat.
La direcció de l’entitat està demostrant, en les reunions de negociació, una actitud tancada. Això fa que sigui molt difícil cercar un acord davant l’ERO que va presentar el passat 6 de setembre. El seu plantejament inacceptable és l’acomiadament de 1.936 persones treballadores sota la imposició d’uns criteris insultants cap al conjunt de la plantilla. Aquesta situació porta inevitablement a la mobilització i a la denúncia pública per mostrar el rebuig, el malestar i la indignació a la manera com l’empresa i els seus assessors tracten la plantilla del banc.
Dimarts, 28 de setembre, de 10 a 12 hores davant la seu de Banc Sabadell de Diagonal, 407 (cantonada Balmes) de Barcelona
CCOO es mobilitza de nou pel desbloqueig del Conveni estatal de la dependència
Concentració demà, 28 de setembre, a les 11 h davant d’Afers Socials
L’actual crisi provocada per la COVID-19 ha posat de manifest la importància de tenir cura de les persones en situació de dependència, així com la necessitat de la professionalització d’aquesta activitat a la nostra societat actual.
A la vegada, s’ha posat de manifest la precarietat amb què s’ha estat desenvolupant aquesta activitat laboral. Recordem, un cop més, que es tracta d’un sector altament feminitzat i sense reconeixement.
És urgent dissenyar un pla de xoc que retorni la qualitat i la suficiència de les prestacions del sistema de dependència. A més, tenim una paralització en la negociació del conveni col·lectiu d’àmbit estatal, cosa que fa empitjorar encara més la qualitat de la feina, i, associat a un infrafinançament, suposarà un veritable problema a l’hora de trobar professionals en un futur immediat (com ja ha començat a passar amb determinades categories professionals).
Per tot plegat, arreu dels territoris, CCOO hem dit prou i ens tornarem a concentrar demà dimarts, 28 de setembre.
La propera concentració a Catalunya serà demà, 28 de setembre, a les 11 hores davant d’Afers Socials (passatge Taulat, 266, de Barcelona).