Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgin, i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat.

En aquest número parlem sobre la delegació de CCOO de Catalunya que participarà al 12è Congreso Confederal; la Jornada Mundial pel Treball Digne; la commemoració dels cinquanta anys de la vaga de SEAT; les 4es Jornades jurídiques de Dret Laboral i Sindical, i el desbloqueig dels pressupostos generals de l’Estat, entre d’altres temes.

Valoració de les dades de l’IPC de setembre del 2021

Mentre el preu de la calefacció, l’enllumenat i la distribució d’aigua ha augmentat en un any un 29,2 %, tenim una de cada deu llars catalanes que, ja el 2020, no podia mantenir el seu habitatge a una temperatura adient. A les portes de l’hivern, la seva renda disponible, llastrada en el context de la pandèmia, suposa un risc evident sobre l’accés a subministraments bàsics, que representa un dret fonamental de la ciutadania. En una situació de fortes incerteses en l’economia mundial, amb problemes evidents de cadenes de subministrament, la demanda agregada i el poder adquisitiu de les persones treballadores esdevé una clau d’estabilitat que precisa de millors salaris i de garanties a l’hora de disposar d’una renda mínima.

A Catalunya l’IPC interanual es situa en 3,7 %, sis dècimes per sobre del mes anterior (3,1 %) i tres dècimes per sota de l’indicador estatal, que és 4,0 %.

En termes interanuals, destaquem l’increment de 12,4 % en l’habitatge (que s’explica fonamentalment per l’augment dels preus de l’electricitat, que va ser més gran aquest mes que al setembre de l’any passat). També té una influència, tot i que menor, l’increment dels preus del gasoli per calefacció i del gas. D’altra banda, el segon grup de productes que més s’encareix són aquells relacionats amb el transport, que pugen el 10,0 % en relació amb el mateix període de l’any passat.

A l’Estat, l’IPC interanual es situa en el 4,0 %, set dècimes per sobre de la taxa registrada el mes passat (3,3 %) i tres dècimes per sobre de l’índex per Catalunya (3,7 %).

Els grup de productes que més han contribuït a aquesta variació han estat els mateixos que hem vist per a Catalunya, destacant l’habitatge (amb un increment interanual del 14,5 %) i el transport (9,8 %). Si examinem l’increment dels productes energètics i dels combustibles amb un major nivell de detall, veurem que els productes energètics han incrementat el seu preu en un 28,8 % en un any i els carburants i combustibles també són ara un 21,2 % més cars que en el mateix període de l’any passat.

La inflació subjacent estatal, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni el preu des carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia sense les fluctuacions inherents al preu del petroli, es situa en l’1,0 %, tres dècimes per sobre del mes anterior (0,7 %) i tres punts percentuals per sota de l’índex general (4,0 %), que sí que incorpora el preu dels carburants. Per tant, es constata el gran diferencial existent entre l’índex general i la inflació subjacent que evidencia l’enorme pes que tenen els components energètics i combustibles en aquest increment de preus que estem veient els darrers mesos.

La taxa de variació anual de l’ICPH íÍndex de preus de consum harmonitzat estatal), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països, se situa en 4,0 %, set dècimes per sobre del mes anterior (3,3 %) i sis dècimes per sobre de la taxa (amb valors avançats i encara no definitius) de la zona euro, que és de 3,4 %.

Font: Elaboració pròpia amb dades INE

CCOO considera que:

• Davant l’increment de preus és necessari reforçar els ingressos mitjançant l’increment dels salaris així com de les prestacions i ajuts. La reforma laboral ha de ser derogada per facilitar la negociació col·lectiva i s’han d’incrementar l’IRSC i el nombre de persones que accedeixen a la renda garantida de ciutadania i a l’ingrés mínim vital.

• Els preus elèctrics han posat en alerta a tots els governs a escala europea perquè llastra la demanda i la capacitat d’inversió de les empreses, especialment les PIME, posant en perill la recuperació econòmica. La situació ha de ser entesa com una oportunitat per actualitzar el model energètic, fent-lo més sostenible i posant-lo al servei de la ciutadania i del teixit productiu del país.

• En la situació actual és necessari un ampli consens sobre uns pressupostos expansius que no tan sols gestionin els ajuts europeus, sinó que també facin inversions estructurals que, com en el cas del Pacte Nacional per a la Indústria, millorin les capacitats existents i facin més inclusiva l’economia catalana.

• El context econòmic posa encara més pressió sobre la capacitat d’emancipació i l’autonomia de les persones joves. L’accés a l’habitatge i a una feina que els permeti viure han de ser prioritats de país, que no poden ser ajornades i representen el principal repte de futur.