Darreres notícies
CCOO, UGT i CONFAVC exigim mesures als governs per a rebaixar el preu de la llum
Les organitzacions i entitats sotasignades hem manifestat fa temps i reiteradament la necessitat de garantir l’accés a els
subministraments indispensableshttps://www.ccoo.cat/wp-content/uploads/2021/11/ugt-cat_nota_premsa_2021-11-02.pdf
CCOO denuncia que l’incompliment de la llei per part de Glovo està asfixiant als riders
L’11 de maig, va entrar en vigor el Reial decret llei 9/2021, més conegut com a «Llei Rider», que obliga a les empreses de repartiment de plataforma digital a laboralizar la plantilla. Avui dia, passats gairebé tres mesos de la seva entrada en vigor, la gran majoria de les repartidores i els repartidors de l’empresa Glovo segueixen com a falsos autònoms i autònomes, mentre que altres empreses del sector sí han laboralizado al seu personal de repartiment.
L’empresa Glovo, amb el propòsit de fugir de la seva responsabilitat cap a les persones treballadores i del compliment de la llei, ha fet canvis en la seva APP per a intentar eliminar els indicis de laboralidad. Aquests canvis comporten una disminució important dels ingressos de les persones treballadores i les posen en una situació econòmica insostenible i asfixiant.
La reducció dels seus ingressos dificulta que puguin fer front al pagament mensual de la seva quota d’autònom i dels pagaments trimestrals de l’IRPF i l’IVA, que els obliga, en els casos més extrems, a triar entre pagar la quota d’autònom o comprar menjar i pagar el lloguer. No podem oblidar que aquests treballadors i treballadores assumeixen les despeses del vehicle, el mòbil i la gasolina sense rebre cap compensació econòmica per part de l’empresa. Per aquesta causa, moltes les persones treballadores s’estan endeutant amb l’Agència Tributària per aquest impagament, que hauria d’assumir l’empresa Glovo.
A més, el fet de no estar el dia del pagament de la quota d’autònoms, fa que no puguin accedir a formació subvencionada amb la finalitat de millorar la seva inserció laboral.
Davant aquesta situació, CCOO continuarà denunciant davant l’autoritat laboral tots els abusos d’aquesta empresa i no descarta noves mobilitzacions.
CCOO de Lleida demana més personal i mesures legals contundents al CP de Ponent davant una agressió a un funcionari
S’ha tornat a produir una nova agressió a un funcionari en el Centre Penitenciari de Ponent, concretament en el Mr-6. Un intern amb problemes psiquiàtrics, que ja es troba complint condemna per atemptat contra l’autoritat al carrer, i que durant la seva trajectòria penitenciària ha protagonitzat nombrosos incidents violents contra el personal del CP Ponent, ha agredit a traïció i de manera extremadament violenta al cap d’unitat del departament on es trobava. L’intern de complexió molt forta ha donat sobtadament un cop de puny al funcionari, degut al qual ha tingut dificultats per a mantenir-se conscient, al mateix temps que li ha provocat serioses lesions, amb possibles fractures i contusions.
L’incident ha tingut lloc en un mòdul de vida ordinari, on una dotació d’aproximadament de 4 funcionaris, han de mantenir l’ordre i la seguretat amb una població de 80 o 90 interns.
CCOO de Lleida demana, tant a la direcció del centre com a la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima, que per a evitar incidents tan greus com aquest es reforci la dotació de personal del centre, la més envellida de tota Catalunya; que es prenguin les mesures legals pertinents perquè aquesta brutal agressió no quedi impune com han quedat tantes unes altres així com tantes amenaces que sofreix diàriament el col·lectiu de funcionaris de presons, i exigeix celeritat i contundència per part de l’Administració per a solucionar tots aquests problemes.
CCOO de Catalunya condemna l’assassinat d’una dona a Ripoll a causa de la violència masclista i recorda el seu ferm compromís per a la seva erradicació
CCOO de Catalunya condemna l’assassinat d’una dona a Ripoll a les mans del seu fill i novament expressa el seu rebuig a una violència que encara avui s’exerceix cap a les dones només pel fet de ser dones.
CCOO mostra la seva indignació i preocupació per fets com aquest, se suma a la demanda perquè els poders públics reconeguin la lluita pels drets de les dones i per erradicar la violència masclista com una qüestió d’Estat i destaca el compromís ferm a cooperar en la construcció d’una societat en la qual les dones puguin viure lliures de qualsevol de les violències.
Des d’aquestes línies volem expressar el nostre condolença a la família i entorn, i fer una crida a totes les persones, organitzacions i institucions que treballen per a erradicar la violència masclista a sumar esforços perquè d’una vegada per sempre la violència contra les dones sigui definitivament erradicada.
CCOO de Catalunya recorda que compta amb el Servei d’Informació i Atenció a les Dones, SIAD, en l’àmbit laboral, per a qualsevol tipus de discriminació o violència que sofreixi una dona.
En el moment d’iniciar la COP26 a Glasgow és necessari que a Catalunya es reprengui l’agenda per a mitigar i adaptar-nos a l’escalfament global, superant la paràlisi actual.
CCOO de Cataluña exige medidas de Transición Justa para garantizar las políticas formativas, de empleo y protección social a las personas trabajadoras
La COP que comenzará el domingo 30 de octubre en Glasgow es una nueva última oportunidad para acordar compromisos efectivos para luchar contra el cambio climático. El objetivo de limitar el aumento de la temperatura media de la atmósfera a 1,5 grados es compartido. Sin embargo la situación es cada vez más preocupante.
Los acuerdos de la COP21, en el año 2015 en Paris, se establecieron este objetivo global de no superar el incremento de temperatura en más de 1,5 grados. El mecanismo para ello, fueron las llamadas «Contribuciones determinadas a Nivel Nacional», es decir que cada país debía fijar sus objetivos de reducción de emisiones. El resultado ha sido que entre las declaraciones manifestadas y las medidas efectivas hay una diferencia que nos aleja de los objetivos comunes. Incluso, en la reanudación tras la pandemia y en una situación de crisis de suministro de petróleo y gas, muchos países han optado por aumentar el uso del carbón para producir energía, cuando es sabido que -aparte otros impactos contaminantes- esto supone aumentar de manera significativa las emisiones de gases de efecto invernadero.
Aparte de las cuestiones prácticas sobre cómo alcanzarlos, la principal dificultad para establecer una asignación de emisiones verificable para cada país es la asunción de responsabilidades sobre el calentamiento global. Es cierto que una mayor ambición climática puede ser una ventaja comparativa en el futuro por lo que implica de mayor modernización productiva y reducción de la dependencia energética, pero también lo es que en el corto plazo todos los países quieren compromisos lo menos exigentes posible. Además, sin una adecuada financiación de las medidas de mitigación, adaptación y compensación de pérdidas y daños es inconcebible esperar que los países en desarrollo puedan asumir objetivos ambiciosos y que renuncien a crecer según los modelos que hemos seguido los países ricos.
Del mismo modo que se deben encontrar acuerdos entre estados que sean efectivos, verificables y solidarios o no habrá acuerdos. Es necesario que las políticas climáticas sean también socialmente equitativas. El principio de Transición Justa por trabajadoras y trabajadores se ha incorporado a las cumbres sobre el clima hace ya algunos años. Hay que pasar sin embargo, de la declaración de intenciones a medidas efectivas y medibles que garanticen políticas formativas, de empleo y protección social que lo hagan efectivo.-
En cuanto a Cataluña, desde el año 2017 está vigente una ley de Cambio Climático que es , más que una medida efectiva, una agenda de cosas que hacer. La distancia entre el discurso y los hechos es lo suficientemente grande para poder afirmar que nos encontramos en medio la parálisis con respecto a la lucha contra el calentamiento global, a pesar de lo que se manifiesta desde las responsabilidades públicas. Esto supone, aparte de una evidente insolidaridad, incurrir en más riesgos para nuestro futuro y perder oportunidades.
La Ley 16 /2017 de Cambio Climático prevé una Mesa Social que aún no se ha constituido. También prevé una nueva ley para pasar de la gestión de residuos a la economía circular y el aprovechamiento de los recursos que aún está por hacer. El Gobierno nos la ha presentado como una medida del Pacto Nacional por la Industria que ahora empezamos a negociar, pero sin ningún grado de concreción ahora. La política fiscal prevista en la ley – poco ambiciosa ya en origen – solo se ha aplicado a los vehículos. La obligación, por parte de las empresas productoras, de informar a las personas consumidoras de la huella de carbono de los productos y servicios aún está por desarrollar. Por último, la distancia entre los objetivos energéticos de la Ley – generación renovable del 50% de la electricidad consumida para 2030, por ejemplo – y la realidad de la implantación de energías limpias en nuestro país nos sitúa muy por debajo de este objetivo y nos aboca a la dependencia de otros territorios y a la prolongación de las centrales nucleares más allá de lo previsto.
CCOO de Cataluña, que esperamos que la COP de Glasgow suponga de verdad un salto adelante con compromisos vinculantes y verificables de reducción de emisiones, me placemos al Gobierno de Cataluña, en el marco del diálogo social, a retomar la agenda climática con el fin de superar la actual parálisis. Y así, preparar al país para cumplir con nuestras responsabilidades y aprovechar las oportunidades de la transición hacia una economía descarbonizada.
Compareixença de CCOO al Parlament, a la Ponència de la Proposició de llei d’estabilització de les treballadores i els treballadors del sector públic
Representants de CCOO de Catalunya han comparegut avui al Parlament de Catalunya per participar a la Ponència de la Proposició de llei d’estabilització de les treballadores i els treballadors del sector públic.
Text de la compareixença
Benvolgudes diputades, benvolguts diputats,
És un honor per a CCOO ser avui a la seu de la sobirania del poble de Catalunya, per explicar les nostres opinions en el tràmit parlamentari d’aquesta llei.
Venim aquí com l’organització sindical més gran del país i, com a tal, no representem interessos corporatius, sinó del conjunt de la classe treballadora. No som un canal de Telegram ni un perfil de Twitter. Representem la totalitat de la classe treballadora: la que requereix els serveis públics per a la seva vida, la que en algun moment voldria treballar per a alguna Administració, i la que ara mateix hi està treballant, tant de manera indefinida com temporal.
És important saber amb qui es parla, ja que no és el mateix intentar solucionar un problema des de la seva globalitat, mirant des de tots els punts de vista i des de totes les parts implicades, que mirar-lo des del punt de vista d’una de les parts afectades per la problemàtica, encara que pugui ser la que més l’estigui patint.
També és important saber que CCOO som el sindicat majoritari dins de les administracions públiques catalanes i, juntament amb la UGT, som els únics sindicats presents a totes: universitats públiques, ajuntaments, diputacions, educació, sanitat, justícia, cossos de seguretat i prevenció, serveis socials i altres serveis generals de la Generalitat i el seu sector públic. Així mateix som el sindicat majoritari al conjunt de les administracions públiques d’Espanya, que té unes competències en matèria de funció pública que no podem obviar .
Abans d’entrar en la proposició de llei per a la qual se’ns cita avui, volem remarcar l’extrema gravetat del problema de la temporalitat a les administracions públiques. Un problema que han ocasionat els governs de totes les administracions amb les seves decisions polítiques des de fa molts anys i que estem pagant doblement.
Les primeres víctimes d’aquesta situació són els treballadors i treballadores que han estat sotmesos a un abús de temporalitat i que pateixen una situació d’angoixa perquè no tenen un horitzó clar d’estabilitat laboral.
També ho paga, però, la ciutadania, que no pot rebre el millor servei. Això no és per la manca de professionalitat del treballador o treballadora temporal, sinó pel fet que, en algunes ocasions, podria no actuar amb la mateixa llibertat que si fos indefinit. Recordem que la funció pública està pensada per garantir els drets de ciutadania independentment del poder polític, i això només es pot aconseguir amb treballadores i treballadors amb seguretat laboral.
Entrant ja en la proposició de llei, compartim la gran majoria de la redacció de l’exposició de motius, sobretot perquè, com ja hem dit, compartim la problemàtica de l’elevada temporalitat a les administracions públiques i la necessitat de donar-hi una solució. La nostra experiència sindical, però, ens porta però a fugir de solucions simples davant de problemes complexos, com és l’actual. Les situacions que tenim a les diverses administracions són molt diferents, tant pel que fa a la durada com l’origen.
Per això fa anys que treballem, juntament amb altres organitzacions sindicals i les diferents administracions públiques, per trobar solucions que consolidin els llocs de treball coberts de manera irregular amb personal temporal, que estabilitzin les persones que els ocupen i que han patit un abús de temporalitat, com defineix el mateix TJUE, i que tot es faci amb la màxima seguretat jurídica. Nosaltres no podem avalar que les presses i les solucions “imaginatives” acabin generant problemes greus en un futur proper.
Creiem necessari, doncs, fer algunes puntualitzacions a la redacció a propòsit de la qual se’ns demana opinió:
- La magnitud del problema és superior a la que exposa el document. Així, es quantifica en 212.000 les persones que formen part del sector públic català, mentre que per a CCOO el nombre és superior. Tal com recull l’informe que vam presentar el juny del 2021 i que vam enviar a les adreces electròniques dels membres d’aquesta comissió, a la Generalitat de Catalunya treballen més de 173.000 persones, més de 79.000 al seu sector públic, més de 85.000 al sector local i més de 31.000 a les universitats públiques. En total, més de 370.000 persones. En aquell mateix document, les CCOO vam realitzar un càlcul propi i, per arribar al 8% de temporalitat, necessitem convocar un mínim de 100.000 places en els propers anys.
- Quan es parla que la temporalitat ha crescut en els darrers dos anys, s’obvia la pandèmia. Per ser rigorosos, aquests anys hem incrementat alguna part de les plantilles, com l’educativa, bàsicament, per poder fer-hi front. Segurament, si no haguéssim patit la pandèmia, la temporalitat s’hauria reduït amb els processos selectius previstos pels acords sindicals del 2017 i del 2018.
- Es fa una lectura, sembla que crítica, dels acords subscrits per l’Administració i els sindicats CCOO i UGT, per reduir la temporalitat. Sembla que aquests no hagin tingut cap efecte substancial, quan el problema no han estat els acords, sinó l’incompliment d’aquests per part de moltes administracions. Amb diferències fins i tot dins de la Generalitat. Alguns departaments, com el d’Educació, han realitzat una bona feina, bastant treballada amb la part sindical. En canvi, d’altres han estat lents i no han pactat les convocatòries, tal com hem denunciat en les diverses meses sectorials i també en les meses generals. Tot i que no només allà. En la compareixença del 25 de setembre de 2018, davant d’aquesta mateixa comissió, vam cridar l’atenció sobre la problemàtica de la temporalitat. Desconeixem si el Parlament ha insistit al Govern de la Generalitat per trobar una solució a aquesta problemàtica.
- Respecte dels fonaments jurídics, ens preocupa el que llegim. Com a desconeixedor de la pràctica parlamentària, no sé si aquesta proposició de llei passa prèviament pels lletrats del Parlament. El que sí que podem dir, avalats pel Gabinet Tècnic i Jurídic de CCOO, és que es fa una utilització esbiaixada d’aquests. Se centra en la resolució del TJUE del 19 de març del 2020. Una resolució molt bona que hem utilitzat abastament en la nostra negociació col·lectiva, però que en aquesta exposició de motius considerem, amb tots els respectes, que s’està utilitzant de manera esbiaixada. Ens preocupa que en aquesta cambra, seu de la sobirania popular, no s’analitzi amb el rigor que requereix. Per exemple, s’utilitza en la redacció de la llei l’expressió “frau de llei”, que no surt enlloc en cap resolució del TJUE. A més, però, se salta una part molt important de les declaracions d’aquesta resolució: bàsicament, la tercera:
“…incumbe al órgano jurisdiccional nacional apreciar, con arreglo al conjunto de normas de su Derecho nacional aplicables, si la organización de procesos selectivos destinados a proveer definitivamente las plazas ocupadas con carácter provisional por empleados públicos nombrados en el marco de relaciones de servicio de duración determinada, la transformación de dichos empleados públicos en «indefinidos no fijos» y la concesión a estos empleados públicos de una indemnización equivalente a la abonada en caso de despido improcedente constituyen medidas adecuadas para prevenir y, en su caso, sancionar los abusos derivados de la utilización de sucesivos contratos o relaciones laborales de duración determinada o medidas legales equivalentes.”
És a dir, que creiem que la solució per la qual aposta aquesta proposició de llei no queda emmarcada en la resolució a què es fa esment.
- Hem de fer algun comentari també respecte de l’afirmació que “les treballadores temporals, majoritàriament ja han superat un procés selectiu i que, quan no ha estat així, és responsabilitat de l’Administració”. Això és així en moltes ocasions, tot i que no en totes, i no sempre per responsabilitat de l’Administració.
Per exemple, el personal docent i el personal laboral de la Generalitat hi accedeix mitjançant una borsa de treball, presentant únicament la titulació i després s’ordena en funció dels mèrits. En el cas del personal docent, això és així gràcies a un acord signat en solitari per CCOO l’any 1995, i així volem continuar. Demanem al poder legislatiu que en tot cas, insti les administracions a negociar amb la representació sindical com ha de ser aquest accés per cobrir vacants, però no que pugui donar eines per posar fi a la negociació col·lectiva quan aquesta ha donat fruits.
- Pel que fa a la proposta concreta de l’article 3 de la proposició, voldríem saber si la interpretació que en fem és correcta. Ens sembla llegir que es proposa la creació d’una nova figura d’empleat o empleada públic, quan aquest faci 3 anys que treballa a l’Administració, sense tenir en compte com hi ha accedit, i que romandrà en aquell lloc de treball de manera indefinida fins a la seva jubilació. És una proposta que ens genera alguns interrogants:
- Tindria aquesta figura la necessària seguretat jurídica? És a dir, les impugnacions que qualsevol persona que se sentís perjudicada, serien aturades pels tribunals, des dels de primera instància fins al Tribunal Constitucional?
- Es considera positiu que una persona hagi de passar tota la seva carrera professional al mateix lloc de treball?
- Seria positiu per al mateix servei públic que un percentatge tan important de la seva plantilla hagi d’estar de manera indefinida al mateix lloc de treball?
- Es considera adequat restringir les possibilitats de trasllat del personal funcionari?
- Podria ser que aquest sistema eliminés la necessitat de realitzar més oferta pública d’ocupació i d’aquí a pocs anys ens trobem amb una administració formada per treballadors i treballadores assignats per a tota la seva vida laboral a una mateixa plaça?
Això no vol dir que no pugui ser una proposta útil en determinats casos específics, com, per exemple, en persones properes a la jubilació, però tenim molts dubtes de la manera en què es planteja aquí.
Com que crec que ha quedat clar, per a CCOO aquesta proposició de llei genera moltes incerteses, tant pel contingut com pel fet que obvia la legislació espanyola, que delimita clarament els principis d’accés a la funció pública i fixa aquelles matèries que han de tenir caràcter bàsic, entre les quals, aquella a què es refereix aquesta proposició de llei.
Els treballs d’aquesta comissió estan sent contemporanis del debat al Congreso de los Diputados y Diputadas, d’un projecte de llei sobre temporalitat. Un projecte de llei que ha de discutir 182 esmenes en aquests moments, moltes de les quals presentades pels seus grups al Congrés espanyol. Unes esmenes sobre un text fruit de la negociació col·lectiva amb el Govern d’Espanya, que ha actuat com a patronal del conjunt de les administracions públiques, coordinades en la respectiva Conferència Sectorial. Una negociació col·lectiva que es va tancar amb un acord amb les tres principals forces sindicals del conjunt de les administracions públiques. Un acord que hem valorat molt positivament des de CCOO, ja que ens permet avançar en el nostre doble objectiu:
- Posar fi a l’elevadíssima temporalitat de les nostres administracions, que afecta molt negativament totes les treballadores i treballadors temporals, que no disposen de la seguretat d’una feina fixa.
- Aconseguir que els processos selectius disposin de totes les garanties jurídiques i que valorin al màxim l’experiència d’aquestes persones durant els anys en què han estat garantint un servei públic.
Els grups parlamentaris, després de molts anys sense legislar sobre aquesta qüestió i deixant que la problemàtica de la temporalitat anés creixent, ara tenen la possibilitat de millorar l’acord. Els hi demanem, però, que es faci amb rigor i consens, també amb les organitzacions sindicals que assumim la responsabilitat de la negociació col·lectiva. No pot ser que es defensin unes coses quan s’és al govern i unes altres, completament diferents, quan no s’hi és. Davant una situació excepcional, CCOO estem absolutament d’acord a trobar solucions extraordinàries, però tothom, sobretot els i les que tenim responsabilitats, hem de tenir clar que cal garantir la seguretat jurídica i, per tant, que els processos no quedin invalidats més endavant per algun tribunal.
No actuïn com a empitjoradors. Busquin solucions. No facin com la ultradreta espanyola, que intenta boicotejar-ho mitjançant un recurs d’inconstitucionalitat, que és un instrument que perverteixen amb molta facilitat. Ara, la responsabilitat és seva. Aquí i a Madrid. El que els demanem és que no juguin amb la gent. Que no parlin de solucions miraculoses. Que les seves propostes estiguin avalades pels seus gabinets jurídics i pels lletrats de les cambres legislatives. Que instin la Funció Pública catalana a complir els acords d’estabilització en vigor, a negociar de veritat les bases de les convocatòries, i a fer que aquestes valorin, de manera especial, la llarga experiència de tantes empleades i empleats públics. Són la representació del poble de Catalunya i han de ser dignes d’aquest paper.
També podeu descarregar-vos la intervenció de CCOO a la Ponència de la Proposició de llei d’estabilització de les treballadores i els treballadors del sector públic en format PDF o veure-la al web del Canal Parlament
Lluita digital 382: «CCOO convoca assemblees arreu de Catalunya per preparar mobilitzacions al novembre amb el lema ‘Disputem els salaris. Defensem els serveis públics’»
Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgin, i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat.
En aquest número parlem sobre les assemblees arreu de Catalunya per preparar mobilitzacions al novembre, la reelecció d’Unai Sordo com a secretari general, la vacunació obligatòria, el retorn de la paga extra del 2014 als empleats i empleades públics, i l’informe CATAV 2023 per una xarxa catalana de trens d’alta velocitat, entre d’altres temes.
Les treballadores del Servei d’Atenció Domiciliària del Consell Comarcal del Vallès Occidental mantenen les vagues parcials del servei en defensa de les seves condicions de treball
El Comitè d’Empresa de People Plus Innovation manté les dos jornades d’aturades parcials en defensa de les seves condicions de treball. Aquestes aturades seran el 2 i 3 de novembre de 9 a 13 h .
Les negociacions mantingudes durant aquesta setmana no han donat cap resultat. La inflexibilitat de l’empresa fa impossible posar vies de solució als diferents conflictes laborals existents. CCOO va accedir a la desconvocatòria de les dues primeres jornades (25 i 26 d’octubre) un cop l’empresa es va avenir a seure i abordar les reivindicacions plantejades. Desgraciadament durant les reunions l’empresa va seguir exhibint la seva manca de capacitat negociadora i finalment ahir es van donar per trencades les converses.
Des de que l’any 2020 aquesta empresa va iniciar la prestació del servei s’han succeït els conflictes i els incompliments: la manca de planificació dels serveis, dels usuaris a atendre i de les treballadores que els realitzen. Quan els usuaris són afectats per aquesta mala organització del treball, l’empresa culpabilitza les treballadores. Que lluny de ser la causa, són també les víctimes d’aquest desgavell funcional.
Elevada contractació temporal i elevada contractació parcial, de més de 175 treballadores tan sols 8 ho fan a jornada completa, i l’empresa vulnera el conveni vigent formalitzant contractes per jornades inferiors a la que aquest regula.
Mala gestió dels calendaris laborals i de la bossa d’hores, manca de prevenció de riscos laborals i d’activació dels protocols, incompliments de la formació… Tota aquesta problemàtica ha comportat la feina de control i denúncia del comitè i són ja diverses les actes d’infracció aixecades per la Inspecció de Treball.
Afegim al conflicte l’incompliment per part de People Plus Innovation del compromís d’increment salarial adquirit en la licitació del servei. L’empresa va obtenir una millor valoració pel fet d’haver ofert un increment salarial per damunt dels establerts en el conveni. Aquest increment no s’ha aplicat i per aquest motiu des de CCOO hem iniciat la demanda judicial.
El consell comarcal, com a titular d’aquest servei que es presta a diferents municipis de la comarca, creiem que hauria d’haver estat més diligent en les seves actuacions respecte de l’empresa. Li hem fet arribar sempre les situacions viscudes, especialment en pandèmia, les vulneracions laborals i l’incompliment del plec de condicions per part l’empresa. Però no sempre hem tingut el seu suport a l’hora de fer front a aquests greuges, especialment per part dels responsables polítics.
Tota aquesta situació ha portat al fet que el comitè, recollint la voluntat majoritària de la plantilla, convoqui aquestes aturades.
En el marc de les aturades convocades, les treballadores es concentraran el proper dimarts, 2 de novembre, a les 9.30 hores davant la seu del Consell Comarcal del Vallès Occidental (carretera N-150, km. 15, de Terrassa)
Atendrem els mitjans en aquesta concentració a partir de les 10.30 h.
CCOO de Catalunya considera inacceptable l’avantprojecte de Llei estatal de l’habitatge perquè no garanteix ni el dret ni l’accés real a un habitatge digne i adequat
Després de conèixer el text de l’avantprojecte del Govern de l’Estat, CCOO de Catalunya considera que aquest només es queda en un pas en la bona direcció, però que és insuficient, de difícil aplicació i que no té contingut eficaç per garantir de manera efectiva el dret i l’accés a un habitatge digne, adequat i assequible per a la classe treballadora.
Des de CCOO considerem que aquest avantprojecte de Llei, encara que planteja alguns avenços parcials, les mesures plantejades no representen un canvi estructural ni més protecció a la major part de la població i, es queden molt lluny d’aquelles incloses en el projecte de llei per garantir el dret a l’habitatge, registrat el 30 de setembre passat al Congrés dels Diputats, per la iniciativa impulsada en conjunt amb la PAH i altres organitzacions socials que defensen el dret a l’habitatge.
Considerem inacceptable que no s’hi incloguin aspectes clau com la prohibició dels desnonaments de llars vulnerables sense alternativa habitacional, l’obligació als grans propietaris a oferir lloguers socials o la mobilització dels habitatges buits en lloc de desgravacions amb caràcter regressiu, entre altres.
Destaca també en el text, la manca d’una voluntat política veritable i valenta per crear un gran parc públic d’habitatge i una intervenció directa a través del control de preus, sota un índex de preus que consideri el sobreesforç que fan les famílies per les despeses destinades a l’habitatge i que consideri els salaris de la població, no només les referències del mercat. Cal establir màxims a les zones tensades. I, les zones tensades han de ser declarades de manera obligatòria.
Des de CCOO, considerem que no es donarà solució al greu problema d’habitatge que vivim cada dia les treballadores i els treballadors d’aquest país, si no es planteja modificar les condicions estructurals del mercat actual, i si no es dona prioritat a la funció social de l’habitatge i al benestar de les persones, abans que no pas a la seguretat jurídica dels rendistes.
Reclamem el suport a la proposta de Llei presentada per la iniciativa pel dret a l’habitatge. Demanem destinar un pressupost suficient per crear un parc d’habitatge públic de lloguer que no es pugui desqualificar. Insistim que es mantingui la vigència de la llei catalana de regulació de preus 11/2020. Exigim una llei amb garanties i protecció per a un dret que és fonamental per al sosteniment, el desenvolupament i la reproducció de la vida de la gent que sosté el sistema, és el just.
CCOO encarrila la negociació de la jubilació anticipada per feines penoses
- Es troben a l’espera més de trenta col·lectius com els Mossos d’Esquadra, la Policia Foral Navarra, la Policia General Canària, els bombers d’empreses privades, els bombers forestals, la indústria siderúrgica i els bussos professionals, entre d’altres.
- CCOO ha mantingut un llarg procés negociador amb el Ministeri de Seguretat Social, els grups polítics i el Departament d’Interior. Tots els interlocutors han assegurat que la jubilació anticipada es resoldrà en la Llei de pressupostos de l’Estat.
El dret a jubilació anticipada va ser creat a la reforma de les pensions del 2011, acordada per CCOO, però només s’ha aplicat a la Policia Local.
CCOO reclama de manera insistent a la taula de diàleg social de pensions que el Ministeri de Seguretat Social doni compliment com més aviat millor al compromís incorporat a l’acord de pensions del juliol passat en què s’incloïa l’aplicació del procediment per, en el seu cas, determinar la jubilació anticipada en aquelles activitats que desenvolupen la seva feina en condicions de penositat, toxicitat, insalubritat o perillositat especials, i que des de l’any 2011 han sol·licitat formalment l’accés a aquest nou dret.
Des de CCOO recordem que el nou dret a aquest tipus de jubilació anticipada recollit a la Llei 27/2011 i posteriorment regulat al RD 1698/2011 és fruit d’un acord de diàleg social entre sindicats, empresaris i el Govern, que va comptar alhora amb un ampli suport parlamentari.
L’establiment concret d’aquest procediment formal, objectiu, participat i comú per a tots els sectors d’activitat, persegueix una doble funció. D’una banda, garantir l’accés al dret a jubilació anticipada en termes d’igualtat a tots els treballadors i treballadores amb feines penoses, tòxiques, insalubres o perilloses.
Alhora, amb ell es pretén resoldre definitivament el problema d’inequitat i inseguretat jurídica que implicava el sistema anterior basat, en gran mesura, en decisions polítiques arbitràries (que expliquen, entre d’altres, que l’Ertzaintza tingui reconegut el dret a aquest tipus de jubilació, però no el tinguin reconegut els Mossos d’Esquadra o, en el mateix sentit, que els cossos de bombers tinguin o no reconegut aquest dret en funció de si el seu ocupador és públic o privat).
CCOO hem instat formalment el secretari d’Estat de Seguretat Social a corregir immediatament el bloqueig institucional que el ministeri està imposant en la resolució de les més de trenta sol·licituds que s’acumulen des de l’any 2011.
Al mateix temps CCOO s’ha reunit amb els grups parlamentaris que han assegurat que presentaran una esmena a la llei de pressupostos per incloure aquesta mesura.
El Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya també ha comunicat el seu suport en una reunió mantinguda ahir a la tarda amb el secretari general del Departament d’Interior, Oriol Amorós i March; el director general del CME, Pere Farré Sastre, i la subdirectora general de Recursos Humans, Esperança Cartiel Armida.