Carmen Juares, secretària de Noves Realitats del Treball i Economia Social i Solidària de CCOO de Catalunya, ha escrit un article sobre l’economia digital que han publicat a «El diari del treball» (23/11/2021). Porta per títol «Condicions laborals més pròpies del segle XIX disfressades «d’adrenalina positiva”»

A l’economia digital el valor del negoci no radica en l’activitat productiva mateixa, sinó en l’enorme quantitat de dades que generen els clients i clientes que fan servir la plataforma.

Fa poc va generar força controvèrsia a les xarxes socials un reportatge en el Telenotícies de TV3 del periodista Iván Gutiérrez sobre el funcionament d’un “supermercat fantasma” d’una coneguda empresa de plataforma de repartiment a domicili. En el vídeo es podia observar com les persones treballadores corrien dins la botiga per poder preparar les comandes en temps rècord. S’explicava que des que el client o clienta feia la comanda a través de l’app passen només deu minuts, amb dos minuts per preparar la comanda i vuit per fer-ne l’entrega. Entre altres coses, cridava l’atenció la descripció de la situació que feia la directora general de la companyia, en el sentit que no es tractava d’estrès, sinó d’”adrenalina positiva”.

Si ens aturem a contemplar quines són les condicions laborals que solen oferir aquests tipus d’empreses, ens trobarem, per exemple, amb treballadors i treballadores que han d’esperar les comandes al carrer o a les parades dels autobusos o bancs perquè no habiliten als seus repartidors i repartidores espais adients per esperar a rebre les comandes. Amb salaris per sota del mínim interprofessional i una manca d’accés a lavabos, espais per descansar i poder menjar, fonts d’aigua, espais per guardar els objectes personals, etc. Sovint, els vehicles a disposició de les persones treballadores pateixen importants desperfectes com, per exemple, problemes de frens. A més, experimenten una gran exposició a l’estrès constant per la pressió d’entregar les comandes en el menor temps possible, ja que corren el risc de patir penalitzacions o de ser acomiadats per no arribar els objectius, a vegades inassumibles, que els imposa l’empresa.

En definitiva, podem afirmar que aquestes empreses ofereixen condicions laborals que són pròpies del segle XIX, però amb tecnologia del segle XXI. Darrere el missatge que presenten que són innovadores, modernes i d’economia col·laborativa, en realitat s’amaguen condicions laborals de greu explotació. Així i tot, es tracta d’empreses que estan creixent molt i que estan aconseguint exportar el seu model a altres sectors laborals, com són les empreses de plataforma de cura, neteja, educació, advocacia, psicologia, nutrició i un llarg i creixent, etcètera.

Precisament ara que fa poc que s’ha aprovat augmentar les cotitzacions de les pensions, per tal de garantir la seva viabilitat, sovint les empreses de plataforma, que, com diem, estan creixent molt ràpidament i en un gran nombre de sectors laborals, es neguen a reconèixer aspectes bàsics com la laboralitat de la seva plantilla, l’aplicació de convenis del sector o, fins i tot, de la llei de prevenció de riscos laboral i el protocol contra l’assetjament sexual. En poques paraules, aspiren a aconseguir el màxim de benefici amb una nul·la assumpció de responsabilitat cap a les persones treballadores.

A més a més, cal tenir molt en compte que, en realitat, a l’economia digital el valor del negoci no radica en l’activitat productiva mateixa, sinó en l’enorme quantitat de dades que generen els clients i clientes que fan servir la plataforma. Tota aquesta informació obtinguda és transformada en actius processats per mitjà d’algoritmes amb l’objectiu d’aconseguir grans beneficis econòmics i expandir el seu model de negoci. Per exemple, les plataformes són capaces d’esbrinar a quina zona es demana un tipus de producte determinat i obrir-ne una cuina o un supermercat “fantasma”, i desplaçant els restaurants i supermercats locals.

Considero que, tot i que la societat és cada cop més conscient de les dures condicions laborals que ofereixen aquestes empreses de plataforma i de la negativa a complir la llei per part d’algunes d’elles, no sé fins a quin punt som en general conscients de la gravetat de la situació, o si pensem que aquesta només és una problemàtica que afecta els i les riders.

És urgent posar tots els mitjans necessaris per obligar aquestes empreses a complir la llei, la qual cosa exigeix dotar a la Inspecció de Treball dels recursos humans i materials, uns mitjans de comunicació que informin de manera rigorosa sobre aquests models de negoci i d’una societat crítica i responsable que posi per endavant un model de consum sostenible i respectuós amb els drets laborals. Necessitem governar la tecnologia per posar-la a disposició de les persones, però si pel contrari deixem que aquesta s’insereixi en les lògiques del sistema capitalista, acabarem sent els pròxims esclaus del segle XIX.

Feu clic per llegir l’article «Condicions laborals més pròpies del segle XIX disfressades “d’adrenalina positiva”» a El diari del treball