Darreres notícies
CCOO convoca noves jornades de vaga a La Charcutería Alemana, del 6 al 10 d’abril
El dia 6 d’abril es farà una acció per denunciar la persecució sindical i laboral que practica l’empresa
L’actitud intransigent de la direcció de La Charcutería Alemana (Schara) ens aboca al conflicte a l’empresa. No només ha intentat coaccionar la plantilla perquè no fes vaga la setmana passada i ha vulnerat el dret de vaga dels seus treballadors i treballadores cobrint-los amb personal d’altres departaments, com ja hem denunciat davant la Inspecció de Treball, sinó que, a més, segueix reprimint els membres del comitè d’empresa per defensar els drets de la plantilla.
Davant d’aquest escenari, CCOO d’Indústria de Catalunya ha convocat noves jornades de vaga a l’empresa del 6 al 10 d’abril, ambdós inclosos, per exigir a l’empresa que aturi aquesta persecució sindical i laboral, i s’assegui a negociar per donar resposta a les necessitats de l’empresa i normalitzar les relacions laborals.
El primer dia de vaga es farà una acció informativa davant d’un establiment de la cadena Mercadona, principal client de Schara, per denunciar la política laboral de La Charcutería Alemana. Concretament, l’acció es farà dimecres, 6 d’abril, a les 10 h, davant les portes del supermercat Mercadona ubicat al carrer del Consell de Cent, 366, de Barcelona.
Aquest dimarts està prevista la reunió de mediació de vaga al Departament de Treball, en la qual CCOO espera que l’empresa faci un gest que permeti desbloquejar l’escenari actual. En cas contrari, el sindicat prendrà les mesures oportunes per forçar l’empresa a seure a negociar.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 4 d’abril de 2022Atur de març: destaquem l’efecte positiu de la reforma laboral sobre l’ocupació indefinida i reclamem mesures urgents per fer front a l’impacte de la inflació sobre rendes i salaris
Quan han passat tres mesos des de l’aprovació de la reforma laboral, el seu efecte sobre la qualitat de l’ocupació sembla evident. Un 37,1 % dels contractes signats al març han estat indefinits, la qual cosa suposa un augment de prop de 20 punts en relació amb l’escenari anterior. Continua també la creació d’ocupació amb un increment del nombre d’afiliats i afiliades a la Seguretat Social de gairebé 26.000 persones que contradiu qui situava la reforma com un element d’inhibició per a la recuperació del mercat de treball. Tanmateix la forta irrupció de la inflació posa en risc aquesta recuperació i afecta molt especialment les rendes més baixes. L’escenari al qual ens enfrontem reclama un pacte de rendes que asseguri el poder adquisitiu de salaris, prestacions i subsidis, i que canviï el sistema de fixació de preus energètics que amenaça l’estabilitat i la resiliència del teixit productiu. La situació d’extrema precarietat a la qual es veuen exposats els col·lectius més vulnerables (ingressos salarials inferiors a l’SMI, pensions mínimes i no contributives, persones registrades a l’atur) reclama ajuts específics i l’increment inajornable de l’indicador de renda de suficiència de Catalunya, congelat des de fa 12 anys.
Reivindicacions CCOO de Catalunya:
1. Els preus elèctrics comporten un important llastre i risc per a les persones i per a les empreses. És peremptori un canvi en el sistema de fixació de preus que posi fi als beneficis caiguts del cel de les elèctriques i les posi al servei de la ciutadania i del teixit productiu.
2. Mentre les empreses traslladen l’increment dels preus energètics als preus (inflació subjacent), es pretén utilitzar els salaris com a únic mecanisme de contenció de la inflació. Són imprescindibles clàusules de revisió salarial en tots els convenis per garantir que no es perdi poder adquisitiu i la contenció dels beneficis empresarials (dividends, bonus…).
3. La inflació pesa molt especialment sobre les rendes més vulnerables. Al marge del bo elèctric i de l’increment de l’IMV, cal un ajut d’emergència per a pensionistes amb complements a mínims o pensions no contributives, persones aturades i assalariats i assalariades amb rendes per sota de l’SMI. És inajornable l’increment de l’IRSC, congelat des de fa 12 anys.
4. El Pla nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la crisi (RD 6/2022) és una bona iniciativa, però es queda curta. Calen mesures concretes (crèdit, pla de suport a la liquiditat…) també des del Govern de Catalunya i l’activació i execució urgent i eficient de les inversions en el marc del Pla de recuperació i resiliència.
El 23 de març CCOO vam sortir al carrer per demanar, un cop més, al Govern i a les institucions europees solucions perquè la crisi energètica no la paguem els de sempre. Correm el perill que la factura de la llum s’acabi amortint amb una baixada d’impostos general que hipotecaria encara més el futur de l’educació, la sanitat, els serveis, les pensions i un llarg etcètera, i que comprometria novament l’ocupació.
Vam demanar que es canviés el sistema de fixació dels preus de l’energia, que s’aprofitin els fons europeus per accelerar la transició verda, que s’ajudin els sectors particularment afectats i les llars vulnerables, però també que s’actuï per tal que els lloguers es controlin i els salaris no perdin poder adquisitiu.
Nova estratègia salarial
Article de Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, publicat a La Vanguardia (01-04-2022)
La societat catalana i espanyola ha desaprès a viure amb una economia inflacionària com ho feia la societat de les dues darreres dècades del segle XX, on els IPC oscil·laven entre el 26,39 % del 1977 i el 4,33 % del 1995, amb set anys superant els dos dígits. Anys en què més enllà dels grans consensos i acords, com els Pactes de la Moncloa per aconseguir controlar l’escalada de preus desbocada, la ciutadania tenia incorporat a la seva cultura l’increment de despeses de consum, alhora que es pactaven increments salarials importants als convenis col·lectius.
Des de la crisi del petroli del 1973, les polítiques econòmiques i financeres internacionals es van proposar de controlar l’impacte de la inflació. Des de llavors, els increments de preus han estat molt més moderats, rondant el 2 % de mitjana, fet que ha canviat radicalment la cultura sobre l’evolució de preus i salaris. Situació que, a més, a la segona dècada del segle XXI, s’ha vist agreujada pels interessos de les classes populars, per la gestió de la crisi financera del 2008, on s’ha produït una devaluació salarial sense precedents a la democràcia. Una pèrdua de salaris en paral·lel a una inflació en anys fins i tot negativa.
No acceptarem que l’esclat inflacionari signifiqui una pèrdua de poder adquisitiu
Aquesta situació ha provocat una cultura en què la demanda d’increments als convenis col·lectius s’ha instal·lat en xifres moderades, encara que els preus es descontrolin. Aquesta és la situació el 2021 o els primers mesos del 2022. Una inflació que l’any passat va acabar per sobre del 6 % i que el 2021 està a punt d’arribar als dos dígits. Però els increments salarials no arriben de mitjana al 2 %. Continuen la tendència de dues dècades d’inflació moderada i increments alineats a la moderació de preus.Sembla que la inflació ha vingut per quedar-se amb nosaltres una temporada no curta. Per tant, el sindicalisme confederal ha d’actualitzar urgentment la seva estratègia negociadora en matèria salarial. Ha de tornar a incorporar la cultura reivindicativa dels treballadors i treballadores en increments salarials que en garanteixin el poder adquisitiu. En aquestes dècades de crisi d’inici del segle XXI i d’inflació moderada, les clàusules de revisió salarial han desaparegut gairebé del 80 % dels convenis col·lectius del país. Recuperar aquesta mesura és imprescindible per evitar l’empobriment de la classe treballadora si els preus segueixen sense control.
El sindicat entén que hi ha marges polítics per intervenir en el control de preus. Regular i limitar el preu de les energies, gravant els beneficis caiguts del cel de les empreses energètiques, un pacte de rendes amb mesures fiscals que desincentivin el repartiment de dividends i la repercussió en els preus per part de les empreses per mantenir marges de beneficis. I garantint el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores.
Però també hem de deixar clar que a finals del segle XX els períodes d’inflació no van impedir el creixement econòmic del país i de progrés social, probablement va ser el període on es va desenvolupar més l’estat del benestar social. També hem de dir que en aquells anys, amb aquella evolució econòmica, el deute públic no es va disparar, tot al contrari.
Per tant, no acceptarem que l’esclat inflacionari de la nostra economia signifiqui una pèrdua de poder adquisitiu de les classes treballadores per haver d’assumir escassos increments salarials amb l’excusa de no provocar una escalada imparable de la inflació. Hi ha raons més que suficients per actuar en aquest context, sense empobrir la ciutadania.
El sindicat ha d’aprofitar la millora de poder sindical que ofereix la nova reforma laboral a la negociació col·lectiva i enfortir els seus espais negociadors perquè els treballadors lluitin per no perdre el poder adquisitiu. Un repte que té experiències d’un passat que hem de tornar a aprendre.
Feu clic per llegir l’article «Nova estratègia salarial» en format PDF
CCOO acull la presentació del llibre de Gemma Lienas ‘La vida privada de Carmina Massot’
L’Espai Assemblea de CCOO de Catalunya (Via Laietana, 16, Barcelona) acollirà demà dimarts, 5 d’abril, la presentació del darrer llibre de l’escriptora Gemma Lienas La vida privada de Carmina Massot, de l’editorial Univers.
L’acte començarà a les 18.30 hores i hi haurà una conversa de Gemma Lienas amb l’escriptora i guionista Maite Carranza.
COMUNICAT SINDICAL UNITARI SECTOR EDUCATIU: hem fet una vaga històrica i continuarem fins que calgui!
Valoració unitària de tots els sindicats d’educació convocants dels cinc dies de vaga en el sector durant el mes de març del 2022.
https://www.ccoo.cat/wp-content/uploads/2022/04/valoracio-5-dies-de-vaga-educacio.pdf
Com tramitar les ajudes de la Generalitat 2022 si estàs afectat o afectada per un ERTO?
3a convocatòria d’ajuts per a persones treballadores afectades per un ERTO o amb contracte fix discontinu beneficiàries de la prestació extraordinària
T’informem sobre com tramitar els ajuts als quals tens dret!
- La INSCRIPCIÓ al registre és un tràmit únic i estarà oberta del 5 al 14 d’abril del 2022.
- L’ordre d’inscripció NO EN DETERMINA l’atorgament.
- Per fer la inscripció, CAL TENIR signatura electrònica: idcatmobil.seu.cat.
- La prestació és en forma de pagament únic.
- entre 1-90 dies ERTO: 600 €
- +90 DIES ERTO: 700 €
Els requisits són:
- RESIDIR a Catalunya.
- Estar afectat per un ERTO COVID-19, ser titular de la prestació extraordinària en el cas de fixos discontinus (entre l’1 i el 31 de gener de 2022, com a mínim un dia), o estar pendent de reconeixement de la prestació per part de SEPE en aquest període.
- Trobar-se AL CORRENT en el compliment de les obligacions tributàries o de la Seguretat Social.
Si necessites més informació
serveiocupacio.gencat.cat
012 (de dilluns a divendres, de 8 h a 22 h)
900 800 046 (de dilluns a divendres, de 8 h a 14 h)
Fes clic per descarregar la infografia sobre la 3a convocatòria d’ajuts per a persones treballadores afectades per un ERTO o amb contracte fix discontinu beneficiàries de la prestació extraordinària.
Inauguració de l’exposició “Victòria Pujolar Amat (1921-2017)”, la veu catalana i femenina de Ràdio Espanya Independent, ‘la Pirenaica’
Dins del marc dels actes relacionats amb el centenari de Victòria Pujolar Amat, la Fundació Cipriano García – CCOO de Catalunya, juntament amb l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, l’Ateneu Memòria Popular i la Fundació Nous Horitzons, amb la col·laboració de l’Institut Català de les Dones, organitzen l’exposició “Victòria Pujolar Amat (1921-2017)”, de l’1 al 25 d’abril del 2022.
L’1 d’abril, a les 18 hores, es farà la inauguració de l’exposició, amb les intervencions d’Andreu Mayayo, historiador i membre del patronat de la Fundació Nous Horitzons; Antònia Jover, membre de l’Ateneu Memòria Popular i de l’Associació Catalana d’Expresos Polítics del Franquisme, i Elvira Altés, periodista i comissària de l’exposició. També es farà la representació teatral de Teresa Pàmies i Victòria Pujolar a la ràdio, a càrrec de les actrius Araceli Bruch i Pepa Arenós.
Victòria Pujolar Amat (Barcelona, 1921 – Madrid, 2017), republicana, antifeixista, comunista i lluitadora per un món més just, va viure la guerra, la resistència, l’exili i la clandestinitat. Va ser la veu catalana i femenina a Ràdio Espanya Independent, La Pirenaica.
L’exposició es podrà visitar a l’Espai Assemblea de CCOO de Catalunya, Via Laietana 16, Barcelona, de dilluns a dijous, de 10.30 a 13.30 i de 16.30 a 18.00, i els divendres de 10.30 a 13.30.
CCOO denuncia que la Charcutería Alemana (Schara) vulnera el dret de vaga de la plantilla
Gran seguiment de la vaga, malgrat els intents de coacció de l’empresa perquè els treballadors i treballadores entressin a la fàbrica
CCOO d’Indústria de Catalunya ha presentat una denúncia a la Inspecció de Treball contra l’empresa La Charcutería Alemana (Schara) per vulneració del dret de vaga dels treballadors i treballadores. Els delegats de CCOO han pogut constatar que hi havia persones d’altres departaments treballant en el lloc dels treballadors que estan en vaga des d’aquesta matinada.
CCOO també denuncia els intents de coacció de l’empresa perquè els treballadors i treballadores que estaven a fora exercint el seu dret de vaga entressin a treballar i, a més, ha intentat impedir l’accés dels delegats a les instal·lacions de l’empresa.
En aquest escenari advers, CCOO valora molt positivament l’ampli seguiment de la vaga per part dels treballadors i treballadores, un seguiment que reflecteix el suport de la plantilla al comitè d’empresa, tot de CCOO.
CCOO lamenta que l’empresa insisteixi en aquesta actitud antisindical i de persecució laboral que ens aboca al conflicte, i li exigeix que s’assegui a negociar amb la representació de la plantilla per donar resposta a les necessitats de l’empresa i recuperar la normalitat en les relacions laborals.
Demà hi ha una nova jornada de vaga a l’empresa, en la qual CCOO vetllarà perquè es respecti el dret de vaga de la plantilla. A més, s’han convocat més dies de vaga, del 6 al 10 d’abril, en els quals es farà alguna acció informativa en algun establiment de Mercadona, que és principal client de Schara, per denunciar la política laboral de La Charcutería Alemana.
CCOO presenta l’informe «Precaritzar allò precari. Treballadores de cures i neteja a domicili en plataformes digitals. Els casos de Clintu, MyPoppins i Cuideo»
CCOO de Catalunya ha presentat aquest matí l’informe elaborat pel Centre d’Estudis i Recerca Sindicals de CCOO de Catalunya “Precaritzar allò precari. Treballadores de cures i neteja a domicili en plataformes digitals. Els casos de Clintu, MyPoppins i Cuideo«.
La presentació ha comptat amb les intervencions de la seva autora, Irene Galí Magallón, tècnica del CERES de CCOO; de Liliana Reyes, responsable de Noves Realitats del Treball, i de Fany Galeas, coordinadora de l’Àmbit de Treballadores de la Llar del sindicat.
En la regulació del món del treball i les relacions laborals conviuen dues forces de naturalesa oposada. D’una banda, el dret del treball que es caracteritza per una tendència expansionista que té per objectiu incloure el major nombre possible de treballadors i treballadores sota la seva cobertura. Per altra banda, trobem el fenomen de fugida del dret del treball, que no és altra cosa que la cerca, per part dels ocupadors, d’estratègies dirigides a excloure els treballadors i treballadores de la protecció del dret laboral o bé a minvar el seu nivell de protecció. Si bé aquestes dues tendències han conviscut històricament, la irrupció de l’anomenada gig economy o economia de plataforma ha comportat, en els darrers anys, un auge sense precedents de modalitats de treball atípiques, allunyades del contracte de treball estàndard, que situen fora de la cobertura del dret laboral un nombre creixent de treballadors i treballadores. La fugida del dret del treball és ara a velocitat d’algoritme.
La tendència a la individualització de les condicions laborals i les formes atípiques de treball ens han portat a problematitzar la relació laboral. Aquesta problematització es reflecteix en el gran augment de sentències dictades als tribunals de justícia de les comunitats autònomes i també als jutjats socials en relació al concepte d’alienitat que, com veurem, és cabdal per determinar la laboralitat d’una relació. Si a la dècada dels anys noranta del segle XX es dictaven entre cap i quatre sentències anuals a aquest respecte, a finals de la primera dècada del segle XXI ja arribàvem a les 200 i, en l’actualitat, estem vora les 500. Ens trobem, per tant, en un període convuls on nombrosos actors pugnen per redefinir l’àmbit de les relacions laborals.
En aquest escenari, mesures com la presumpció de laboralitat en la relació entre les plataformes digitals de repartiment i els seus repartidors, com preveu la coneguda com a llei rider, actuen com un escut davant de la lògica empresarial individualitzadora. D’acord amb la jurisprudència del Tribunal Suprem, “la naturalesa dels contractes no es determina per la denominació que li atorguen les parts, sinó per la realitat de les funcions que en la seva virtut tinguin lloc.”
Per tant, és necessari avançar en la caracterització de les relacions entre plataformes de diversos sectors i les persones que treballen a través d’aquestes plataformes, determinant la laboralitat allà on de fet es produeix i independentment de la denominació formal que li adjudiquin les parts. L’objectiu final és estendre l’escut protector de la presumpció de laboralitat. És necessari també tenir present que les plataformes no són ens aïllats de la realitat on s’inserten. La casuística pròpia de cada sector s’entrellaça amb les dinàmiques pròpies del treball en plataforma, condicionant diferents vivències per a les seves treballadores. Les conseqüències de les dinàmiques característiques del treball en plataforma, com ara la inseguretat en els ingressos, una deficient protecció social i un elevat grau de control de la persona treballadora, poden ser especialment nocives en el cas de sectors que ja presenten un alt grau de precarietat de base. Aquest és el cas del treball de neteja i cures a domicili, en el qual se centra aquest estudi i que es caracteritza per una marcada i històrica feminització, una elevada presència de dones migrants, un escàs reconeixement social i econòmic del treball i una deficient protecció social.
Lluita digital 393. 23-M: frenem els preus, evitem la pobresa
Aquesta publicació digital arriba per correu electrònic, amb una periodicitat quinzenal, a tots els afiliats i afiliades que ho desitgin, i afegeix un plus d’actualitat a la informació del sindicat.
En aquest número parlem de la manifestació del 23-M, la vaga a l’educació, la manifestació per la millora de la sanitat pública i la campanya de la renda 2021, entre altres temes.