Darreres notícies
CCOO alerta sobre l’increment imparable del preu de l’habitatge
Les dades de l’IPC corresponents al mes d’octubre ens mostren un estancament en el nivell de preus de Catalunya i un increment mínim, d’una dècima, en el nivell de preus a nivell de l’Estat. Aquesta desacceleració en el creixement de preus encaixa amb les previsions que pronosticaven un apaivagament en la pujada de preus, produïda fonamentalment per un efecte estadístic, conegut com efecte base, que té com a principal explicació que els preus energètics en l’actualitat estan per sobre dels preus de fa un any. Aquest diferencial en els preus energètics s’hauria d’anar disipant en el transcurs dels propers mesos i això hauria de contribuir a la normalització en el nivell agregat de preus.D’altra banda, és preocupant el diferencial en el nivell de preus respecte del nostre entorn econòmic que durant els darrers mesos s’està eixamplant, cosa que dificulta l’exportació de les empreses catalanes. A Catalunya, la variació interanual de l’IPC se situa en el 2,6 %, es manté invariable respecte de l’índex registrat el mes passat i se situa cinc dècimes per sota de l’índex per al conjunt de l’Estat (3,1 %). Entre el grup de productes que destaquen per registrar un increment de preus més elevat hi trobem l’habitatge, que continua incrementant el seu nivell de preus i se situa en el 5,5 % (tres dècimes més que el mes passat), seguit per l’increment de preus dels hotels, cafès i restaurants, que registren un increment interanual de 3,5 %. Tot i així, l’epígraf que ha tingut major incidència en l’increment de la inflació ha estat l’habitatge. La variació mensual de preus a Catalunya ha estat de 0,4 %, tres dècimes inferior a la variació mensual estatal, que ha estat del 0,7 %. En l’àmbit de l’Estat, la variació interanual de l’IPC se situa en el 3,1 %, una dècima per sobre de la registrada el passat mes de setembre (3,0 %) i cinc dècimes per sobre de la que s’ha registrat en l’àmbit català (2,6 %). En aquest cas, també l’habitatge ha estat el principal factor d’increment de preus, amb una variació interanual del 7,5 %. La variació mensual de preus en el cas estatal ha estat de 0,7 %, tres dècimes per sobre de la catalana (0,4 %). La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments frescos ni el preu dels carburants i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament més volàtil d’aquest tipus de productes, en el cas de Catalunya es redueix una dècima i se situa en el 2,1 %. Al conjunt de l’Estat també s’ha incrementat una dècima, però en aquest cas es partia d’un nivell superior i la inflació subjacent estatal és del 2,5 %. La taxa de variació anual de l’ICPH (índex de preus de consum harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol se situa en el 3,2 %, dues dècimes per sobre a la registrada el mes passat (3,0 %). En aquest cas, preocupa veure com s’eixampla el diferencial en el nivell agregat de preus entre Espanya i el conjunt de l’eurozona i, tot i que la dinàmica és semblant, en el cas espanyol de desacceleració en el creixement i en el cas europeu de disminució, el resultat final és un eixamplament en aquesta bretxa i, per tant, caldrà anar seguint l’evolució al llarg dels propers mesos.
Des de CCOO considera reclamem als poders públics la posada en marxa de mesures efectives per garantir el dret a l’habitatge al conjunt de la ciutadania. Sens dubte, aquest és un dels principals problemes que afronten les persones treballadores al nostre país i és del tot imprescindible un abordatge polític que, partint del consens social i treballant en una lògica de concertació social, doni resposta a aquesta important mancança. Aquest mes d’octubre, l’epígraf de l’habitatge de l’IPC recull un increment de 5,5 % que, tot i ser superior al del mes passat, no acaba de recollir adequadament l’increment real. Per aquest motiu, cal situar com a contrast que les darreres dades estatals en relació amb l’evolució del preu de l’habitatge de compra (índex de preus de l’habitatge), que capturen d’una manera molt més fiable l’evolució de preus de l’habitatge en la seva modalitat de compra, registren un increment interanual de l’11,6 % per al segon trimestre de l’any. Aquest augment contrasta fortament amb l’increment del 6,7 % que, segons aquesta mateixa font, es va produir al segon trimestre de l’any passat i ens mostra la tendència d’increment progressiu del preu de l’habitatge. Aquest increment progressiu del preu de l’habitatge interpel·la al conjunt de la societat, però molt especialment els poders públics que tenen competències en la matèria per actuar de manera decidida, articulant propostes que parteixin d’un necessari consens polític que les doti de continuïtat, més enllà dels cicles polítics, i que siguin útils per fer efectiu el dret a l’habitatge.
D’altra banda, cal continuar insistint en les mancances metodològiques de l’IPC per copsar l’evolució real del preu de l’habitatge i com és de necessari reajustar la manera com l’INE calcula aquest epígraf perquè l’IPC reculli adequadament l’evolució de preus de la seva cistella de béns i serveis. El diferencial en el nivell agregat de preus, en relació amb el nostre entorn econòmic, sumat a la incertesa global amb el nou escenari de la política comercial, que ha provocat la deriva autoritària i de trencament de la multipolaritat que ha encetat el Govern dels Estats Units, fa que augmentin els riscos per a les exportacions catalanes. De fet, en el que portem d’any (dades disponibles fins a l’agost), el creixement de les exportacions a Catalunya ha estat d’un minso 1,0 % en termes corrents. Aquest fet contrasta amb l’augment de les importacions, impulsades per l’apreciació de l’euro respecte del dòlar.Tall de veu de valoració d’Albert Ferrer, responsable de Mercat de Treball i Economia.
La plantilla de Hi-Lex Auto Parts Spain inicia una vaga indefinida contra el tancament de la planta de Granollers
La plantilla de Hi-Lex Auto Parts Spain ha iniciat aquest dijous una vaga indefinida contra la decisió de la multinacional de tancar la planta que té a Granollers. CCOO i UGT donen suport a la vaga i exigeixen a la direcció de la companyia que reconsideri aquesta decisió i assumeixi la seva responsabilitat social davant els acomiadaments anunciats.
CCOO i UGT denuncien que l’expedient que ha presentat la multinacional per tancar la planta vallesana i acomiadar les 67 persones que hi treballen no respon a causes objectives, sinó que es tracta d’una deslocalització. Els sindicats i el comitè d’empresa també denuncien que la direcció de la companyia ha actuat de mala fe en aquest procés de negociació. D’una banda, ha mantingut un posicionament immobilista, i de l’altra, ha quedat demostrat, durant el període de consultes, que la decisió de tancament ja estava presa feia molt de temps abans del seu anunci, ja que la multinacional fa temps que estava desviant a altres plantes del grup projectes desenvolupats per la factoria de Granollers.
La plantilla se sent enganyada, ja que no fa ni un any des que la direcció de Japó els va donar garanties de continuïtat, malgrat les dificultats que la planta pogués estar travessant en aquell moment.
Hi-Lex Auto Parts Spain és una empresa de components per a l’automoció que és proveïdora de les constructores Ford i Volvo.
CCOO i UGT convoquen dues noves jornades de vaga al metall de Barcelona els dies 3 i 10 de desembre
La patronal UPM segueix enrocada en la seva postura i bloqueja un possible avenç en la negociació del conveni
CCOO d’Indústria de Catalunya i UGT-FICA de Catalunya han registrat avui al Departament d’Empresa i Treball de la Generalitat una nova convocatòria de vaga al sector del metall de la província de Barcelona per als dies 3 i 10 de desembre, davant la impossibilitat d’avançar en la negociació del conveni provincial.
Aquest matí s’ha realitzat una reunió de la Comissió Negociadora del Conveni del metall de la província de Barcelona, en la qual la patronal UPM ha tornat a demostrar la seva manca de voluntat per arribar a un acord. Segueix enrocada en la compensació i absorció dels increments salarials, i pretenia condicionar tota la negociació a l’acceptació d’aquesta proposta. CCOO i UGT ja li han deixat clar que aquesta proposta és inassumible i que la seva intransigència aboca el sector al conflicte.
Després d’un recés en la reunió, la patronal ha dit que necessita més temps per valorar la situació, però la part social considera que, a l’alçada de l’any que estem i després de mesos de negociacions, ja ha tingut prou temps per fer-ho.
Davant la manca d’avenços en la negociació per aconseguir un conveni que garanteixi i millori el poder adquisitiu, les condicions laborals i els drets de les 200.000 persones que treballen al sector, el sector seguirà mobilitzant-se per reclamar a la patronal UPM que rectifiqui.
La plantilla de Marelli España a Santpedor farà vaga indefinida contra el tancament a partir del 17 de novembre
La plantilla de Marelli España a Santpedor ha decidit de manera unànime, en assemblea, convocar una vaga indefinida a partir del dia 17 de novembre contra el tancament de la planta bagenca. Aquell mateix dia, les treballadores i treballadors es concentraran davant la seu del Departament d’Empresa i Treball, coincidint amb una nova reunió de negociació del període de consultes de l’ERO que ha presentat la companyia per cessar l’activitat de la planta i acomiadar el conjunt de la plantilla.
CCOO insisteix que la decisió del Grup Marelli no respon a causes objectives, sinó a polítiques estratègiques de la multinacional, per la qual cosa exigeix a la direcció de Marelli España la retirada de l’expedient i la negociació de mesures que permetin trobar una alternativa industrial per a la continuïtat de l’activitat a la planta, així com la màxima ocupació possible. D’aquesta manera, es podria minimitzar l’impacte d’aquesta decisió empresarial, amb un acompanyament digne per a les 52 persones que treballen a la planta de Santpedor.
CCOO es posa a disposició dels treballadors i treballadores del Grup Marelli i els donarà suport en totes les accions i mobilitzacions que es duguin a terme en defensa dels llocs de treball i de la continuïtat de l’activitat de la planta de Santpedor.
El Dia de la Fundació: eleccions sindicals 1975. Un pas decisiu per guanyar la democràcia
En el marc del Dia de la Fundació, organitzem l’acte Eleccions sindicals 1975. Un pas decisiu per guanyar la democràcia, per commemorar el 50è aniversari de les darreres eleccions sindicals del franquisme.
Serà el proper 19 de novembre, a les 18 h, a l’Espai Assemblea de CCOO de Catalunya, Via Laietana, 16, de Barcelona.
Encara en plena dictadura, la democràcia va donar unes primeres passes a les empreses i als centres de treball per part de les eleccions sindicals del 1975. Un fet que va desbordar totes les previsions del règim i que va contribuir a la seva caiguda.
Les eleccions sindicals de la Central Nacional Sindicalista (CNS), el sindicat vertical franquista, van significar un progrés substancial en les formes d’organització independent i unitària de la classe treballadora que protagonitzaven les comissions obreres en les seves múltiples formes de desenvolupament arreu del país.
Aquestes van ser les últimes eleccions del sindicat vertical en provocar la seva implosió i donar lloc a la seva substitució l’any següent per l’AISS (Administració Institucional de Serveis Socioprofessionals), una estructura que es va mostra incapaç d’intervenir amb eficàcia en les relacions laborals abans de desaparèixer definitivament. Fou la ruptura del sindicalisme vertical abans de la transició política que culminaria amb la Constitució del 1978.
PROGRAMA DEL DIA DE LA FUNDACIÓ
Presentació de l’acte
Dolors Llobet i Maria, presidenta de la Fundació Cipriano GarcíaContext històric de les eleccions sindicals del 1975
Isidor Boix Lluch, participant en les eleccions sindicals del 1975Vídeo amb els testimonis de les eleccions sindicals del 1975
Eleccions sindicals des del 1975 fins a l’actualitat
Alfons Labrador i Tames, Fundació Cipriano GarcíaCloenda de l’acte
Belén López Sánchez, secretària general de CCOO de CatalunyaAmb la col·laboració de
CCOO denuncia la persecució sindical d’IQOXE, que ha tornat a acomiadar el president del comitè d’empresa
La història es repeteix. La direcció d’IQOXE ha acomiadat aquesta setmana el president del comitè d’empresa, que a més és delegat del sindicat.
CCOO denunciem que es tracta d’un nou cas flagrant de persecució sindical contra la representació de CCOO a l’empresa per la seva contínua tasca de denúncia dels incompliments en matèria de seguretat i de defensa de les condicions laborals del conjunt de la plantilla. CCOO exigeix a la direcció d’IQOXE la seva readmissió immediata.
Davant d’aquest nou atac contra l’activitat del sindicat, que suposa una greu vulneració dels drets fonamentals de representació i de la plantilla, CCOO exigeix a l’Administració que prengui mesures contundents. Així mateix, prendrà les mesures oportunes per reclamar la readmissió d’aquest company.
Lamentablement, no és el primer cop que la direcció d’IQOXE acomiada injustificadament el president del comitè d’empresa. Ja ho va fer el març del 2023, quan va aplicar un acomiadament disciplinari al company Fran Pizarro, que llavors n’era el president i va tenir un paper destacat, després del greu accident d’IQOXE, en la reivindicació per la seguretat no només a les instal·lacions de l’empresa, sinó també al polígon petroquímic de Tarragona.
Desconvocada la vaga del TRAMBAIX i del TRAMBESÒS
Les organitzacions sindicals CCOO, UGT i CGT de TRAMBAIX UTE i TRAMBESÒS UTE informen que han desconvocat la vaga i la manifestació prevista per al pròxim 10 de novembre, després d’haver-se assolit un preacord en el marc de l’acte de mediació celebrat al Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.
Aquest preacord, que suposa un avenç en la negociació del conveni col·lectiu, serà sotmès a ratificació per part de les assemblees de treballadors i treballadores en els pròxims dies per decidir si es desconvoquen també els dies 17, 21 i 28 de novembre.
Les organitzacions sindicals valoren positivament el pas endavant aconseguit en la mediació i confien que la ratificació del preacord permeti posar fi al conflicte i garantir unes condicions laborals justes i dignes per al conjunt de la plantilla.
CCOO de Catalunya reclama canvis urgents en la nova Llei de la renda garantida de ciutadania
CCOO de Catalunya manifesta la seva profunda preocupació davant les demolidores conclusions dels dos informes d’avaluació de la renda garantida de ciutadania (RGC)
El divendres 31 d’octubre, a la reunió de la Comissió de Govern de l’RGC, els representants del sindicat vam rebre les conclusions dels dos nous informes elaborats per Ivàlua que avaluen aquesta prestació amb perspectiva d’infància i adolescència i de gènere. Aquests informes mostren que, després de 8 anys de vida, l’RGC, que hauria de ser una eina bàsica per lluitar contra la pobresa, encara està molt lluny d’assolir el seu objectiu, especialment en els casos de famílies amb menors i de dones en situació de vulnerabilitat.
Les dades presentades indiquen que més de la meitat de les persones que pateixen pobresa a Catalunya són dones i que un de cada quatre infants i joves viuen en risc de pobresa, molt per damunt de la mitjana europea.
A més, el 66 % de les llars amb infants que perceben l’RGC continuen en situació de pobresa severa. Això passa perquè la quantia de la prestació no augmenta adequadament en funció del nombre de membres de la família, ni té en compte les necessitats especials dels menors.
Els informes també revelen que les dones que reben l’RGC es troben en una situació de vulnerabilitat major que els homes i moltes d’elles han estat víctimes de violència de gènere o pateixen problemes de salut importants. La greu situació de les dones i infants en situació de pobresa a Catalunya requereix mesures urgents i efectives.
Per tot això, CCOO Catalunya fa una crida als grups parlamentaris perquè prenguin com a prioritat les conclusions d’aquests informes, també les que s’han concertat en el si de la Comissió de Govern de l’RGC i treballin per millorar la futura Llei de la renda garantida de ciutadania.
Algunes de les principals mesures que reclamem des de CCOO de Catalunya són:
- Garantir el dret d’accés a la prestació perquè cap persona en situació de pobresa quedi desatesa.
- Incrementar urgentment la quantia de l’RGC, especialment per a famílies amb tres o més membres i per a les monoparentals. També incorporar un complement específic per a la infància que garanteixi que totes les famílies amb infants i adolescents puguin sortir de la pobresa.
- Establir polítiques actives d’acompanyament adequat tenint en compte la situació sociolaboral de cada persona, per tal de facilitar la inserció laboral i enfortir l’autonomia personal.
- Establir mecanismes de coordinació efectius i automàtics amb l’ingrés mínim vital (IMV) per evitar burocràcia i garantir que les famílies rebin sempre la prestació més beneficiosa.
CCOO Catalunya recorda que tenim una situació de pobresa estructural greu i que és inacceptable que una prestació creada per garantir una vida digna falli tant a l’hora de protegir els nostres infants i famílies més vulnerables. Per això exigim que es prenguin les mesures necessàries per redissenyar l’RGC i assegurar que cap infant ni adolescent a Catalunya es quedi enrere.
La plantilla del TRAMBAIX i del TRAMBESÒS es manifesta el proper 10 de novembre
CCOO de TRAMBAIX UTE i TRAMBESÒS UTE, juntament amb les organitzacions UGT i CGT, convoquen una manifestació el proper 10 de novembre, de 10 a 13 h, amb inici a la plaça de Francesc Macià, de Barcelona, que recorrerà l’avinguda Diagonal fins a la plaça de les Glòries.
Aquesta convocatòria s’emmarca en la vaga prevista per als dies 10, 17, 21 i 28 de novembre, davant la manca d’avenços en la negociació del conveni col·lectiu i després d’un any de converses sense resultats.
Agraïm la comprensió i la solidaritat de la ciutadania i esperem que l’empresa reconsideri la seva actitud i s’assegui a negociar de manera efectiva per evitar l’allargament del conflicte.
CCOO de Catalunya valora positivament el pas pel Consell de Ministres de l’Estatut del becari
El sindicat parlarà amb els grups parlamentaris al Congrés perquè l’Estatut del becari avanci, com a mesura per posar fre a la precarietat que viu el jovent
Després de més de dos anys a la nevera, l’Avantprojecte de llei de l’estatut de les persones en formació pràctica no laboral en l’àmbit de l’empresa ha arribat per fi al Consell de Ministres. Comença ara una nova fase en la seva tramitació al Congrés dels Diputats. Un camí que no serà fàcil a causa d’una situació política complicada i dels detractors d’una llei que canvia substancialment la cultura de les pràctiques en formació de les persones joves al nostre país.
L’avantprojecte de llei aprovat pel Consell de Ministres, i acordat en el marc del diàleg social amb els sindicats, avança en punts clau per a CCOO, com habilitar una tutorització adequada, perseguir i detectar el frau, la participació de la representació legal dels treballadors i treballadores, la inclusió en els mecanismes de prevenció de riscos laborals, la retribució de les despeses derivades o el control i els percentatges màxims en les pràctiques extracurriculars.
CCOO traslladarà als diferents grups parlamentaris la necessitat que aquesta llei vegi la llum, i per això crida l’afiliació a mobilitzar-se per l’aprovació d’aquesta norma. Necessitem acabar d’una vegada amb el problema de la precarietat juvenil. Necessitem una legislació a l’altura de la joventut treballadora, i el text negociat té un alt valor per a la gent jove treballadora.
L’organització porta anys denunciant el focus de precarietat que suposen les pràctiques per a una gran part de la joventut de l’Estat. És preocupant, a més, la qualitat d’aquestes pràctiques. Per això, hem exigit que s’augmenti el control mitjançant la tutorització i la Inspecció, però sobretot som conscients que per millorar aquesta qualitat és necessària una major inversió en el nostre sistema educatiu i la millora de les condicions de treball de les persones professionals de l’educació.