Darreres notícies
CCOO adverteix que l’activitat pesquera d’arrossegament es pot aturar totalment la setmana vinent

El sector del mar del sindicat avisa que la flota d’arrossegament de Barcelona es troba al límit per les restriccions imposades per Brussel·les
CCOO de Catalunya, juntament amb la Confraria de Pescadors de Barcelona, adverteix que la situació de la flota d’arrossegament és ja insostenible després de tres anys d’aplicació del Pla de gestió europeu, que ha reduït dràsticament els dies autoritzats de pesca. Actualment mitja flota ja està aturada i es preveu que la setmana vinent cessi tota l’activitat.
Des del 2023, el sector acumula retallades que han fet impossible mantenir l’activitat: dies insuficients, parades biològiques prolongades, canvis tècnics i un esforç continuat per complir totes les exigències. Tot i això, la flota es veu abocada a la parada forçosa.
Aquesta situació obliga els tripulants a anar a l’atur, molts sense prou prestació, i impulsa que els treballadors abandonin el sector de manera definitiva, amb la qual cosa s’agreuja la manca de relleu generacional. Els armadors, sense possibilitat d’acollir-se a prestacions, es queden sense ingressos mentre han d’assumir totes les despeses de les embarcacions.
La Confraria alerta que el model actual no s’adapta a la pesca de proximitat i sostenible que es fa a Barcelona, essencial per garantir peix fresc a la ciutat i preservar el patrimoni històric i cultural de la Barceloneta. “La pesca és part de la identitat de Barcelona, i la seva desaparició seria un cop irreparable”, afirmen.
El sector reclama una revisió urgent del Pla de gestió i compensacions econòmiques adequades que permetin compatibilitzar la preservació del medi marí amb la viabilitat d’un ofici essencial.
CCOO denuncia la precarització de la seguretat del personal de repartiment de Correos a Barcelona i a tot l’Estat

CCOO, sindicat majoritari a Correos, denuncia l’empresa postal pública per voler obligar el personal de repartiment a peu a conduir patins elèctrics amb un carro incorporat. Aquest nou equip de treball és, amb caràcter general legal, un vehicle de mobilitat personal (VMP), que per llei està obligat a circular per la calçada juntament amb la resta del trànsit rodat, amb la qual cosa assumeix un risc important de sofrir accidents greus, i fins i tot mortals. El sindicat denuncia la irresponsabilitat dels directius de l’empresa, que estan precaritzant les condicions laborals i la seguretat, quan, a més, la decisió s’imposa menyspreant els posicionaments en contra de totes les organitzacions sindicals amb representació a Correos.
Cap correu públic europeu utilitza VMP en tasques de repartiment per la seva perillositat i falta d’eficàcia en les tasques de repartiment. Per aquest motiu, el sindicat va aconseguir paralitzar la introducció dels VMP a Correos impulsada per l’anterior president de la companyia, Juan Manuel Serrano. Sorprèn que el seu actual president, Pedro Saura, ignori els arguments preventius i de seguretat per imposar el seu ús, buscant publicitar una falsa imatge de modernitat.
El sindicat denuncia que, amb aquesta decisió, l’empresa postal pública no sols posa en risc la seguretat dels seus treballadors i treballadores, sinó que busca precaritzar les condicions laborals, ja que els patinets es faciliten al personal de repartiment a peu sense pagar-los el complement de perillositat que cobren per conveni milers de persones repartidores que utilitzen motocicletes i vehicles de quatre rodes.
Correos disposa de gairebé 14.000 vehicles de dues i quatre rodes, la majoria ecològics, que garanteixen mesures de seguretat per als seus usuaris i usuàries en estar dissenyats per circular per la calçada. En canvi, el suposat “carro assistit” híbrid que implanta Correos és fins i tot més perillós, en afegir-se de manera forçada un carro sobrecarregat que dificulta la seva conducció. Les dades confirmen la gran irresponsabilitat que suposa la decisió, perquè els accidents de VMP a Espanya amb danys a la persona conductora van augmentar un 23 % l’any passat: 396 sinistres, 240 ferits i 14 morts. Des del 2020 han crescut més d’un 400 %, i han superat els accidents de ciclomotors.
CCOO reclama a la direcció de Correos paralitzar la implantació dels VMP i abandonar definitivament la idea, advertint que, en cas d’arribar a produir-se una desgràcia, denunciarà per la via penal els qui han imposat la mesura.
Tres tallers per millorar la comunicació amb els mitjans

Un any més, des del Servei Lingüístic hem organitzat uns tallers amb la finalitat que les persones del sindicat que realitzen tasques comunicatives tinguin les eines i els recursos més adequats per relacionar-se amb els diversos mitjans de comunicació. Així s’aconsegueix que les informacions es publiquin, es genera una visibilitat de la nostra organització i es garanteix que les accions, els valors i els missatges que es volen difondre arriben al públic de la manera desitjada.
Amb la participació de dues expertes en comunicació corporativa del Col·legi de Periodistes, Anna Becerra i Sílvia Ramón-Cortés, hem dut a terme, doncs, el taller Com millorar la comunicació amb els mitjans. El primer s’ha fet a Barcelona; el segon, a Tarragona, i el tercer i últim a Girona.
Durant quatre hores s’ha explicat quin és el funcionament d’un mitjà i quines rutines el defineixen, les característiques de la nota de premsa i els altres formats que funcionen, les relacions amb els periodistes, la importància de la premsa local, les estratègies a l’hora d’informar d’activitats com ara manifestacions, concentracions o aturades, etc.
Les impressions de les persones que han format part d’aquestes activitats formatives han estat molt positives i esperem que tot el que s’hi ha tractat els sigui d’ajuda en les seves tasques sindicals diàries.


CCOO valora el preacord assolit amb la direcció de Marelli España, que obre la porta a la reindustrialització de la planta de Santpedor

CCOO d’Indústria de Catalunya valora positivament el principi d’acord assolit aquesta nit amb la direcció de Marelli España, gràcies a la mobilització de la plantilla, ja que obre la porta a la reindustrialització de la planta de Santpedor i s’han aconseguit unes bones condicions de sortida per a les 49 persones afectades. Hi ha tres persones que, pel seu lloc de treball, s’integraran en els equips de treball centrals d’àmbit europeu del Grup Marelli.
Els treballadors i treballadores de la factoria bagenca han ratificat el preacord per majoria en l’assemblea celebrada avui al migdia.
L’acord estableix el compromís de crear una mesa de reindustrialització amb la participació de l’empresa, CCOO i l’Administració per buscar una alternativa industrial per a la planta de Santpedor. En cas que aquesta es faci efectiva, es garanteix que l’actual plantilla de Marelli tindrà prioritat en la contractació.
En matèria econòmica, les parts han acordat una indemnització de 40 dies per any, amb un màxim de 36 mensualitats. També s’estableix una quantitat lineal de 4.000 € bruts per a les indemnitzacions iguals o superiors a 50.000 € i de 8.000 € bruts per a les que siguin inferiors a aquest import.
Les persones que tinguin a partir de 57 anys en el moment de l’extinció del seu contracte podran optar per aquesta indemnització o acollir-se al pla de rendes, mitjançant un conveni especial amb la Seguretat Social, que garanteix el 75 % del salari net fins als 63 anys. L’empresa es compromet a ampliar aquest conveni especial fins als 65 anys en el cas d’aquelles persones que no arribin a la cotització necessària per accedir a la jubilació. Aquest pla preveu una revaloració anual del 2 %.
CCOO alerta que l’habitatge és ja el principal factor de desigualtat a Catalunya i presenta un pla de mesures per revertir-ho

CCOO de Catalunya ha presentat avui un estudi que identifica l’habitatge com el principal motor de desigualtat social del país i reclama un gir de 180° en les polítiques públiques. El sindicat defensa que la crisi d’habitatge té solució si s’afronta amb reformes legislatives, fiscals i una ampliació real del io parc d’habitatge assequible, i si l’habitatge entra també en el terreny de la negociació col·lectiva.
Segons l’estudi “L’accés a l’habitatge a Catalunya. Un problema de classe”, la situació actual no és causada per manca d’oferta, sinó per l’especulació, el desviament del parc cap a usos no residencials i dècades de polítiques públiques insuficients. El document, elaborat per la Fundació Cipriano García, destaca perquè no es limita al diagnòstic, sinó que aporta un paquet complet i aplicable de solucions.
Un diagnòstic clar: l’habitatge, convertit en frontera de classe
Catalunya disposa d’uns 4 milions d’habitatges, però una part important no està destinada a ser habitatge habitual: una de cada quatre llars és segona residència, hi ha 106.000 pisos turístics i prop d’un 11 % del parc és buit. Paral·lelament, l’habitatge protegit s’ha reduït fins als 100.000 pisos i en deu anys només s’ha aixecat un pis protegit per cada 564 habitants.
Això es tradueix en una pressió enorme sobre les llars: els preus de compra han pujat un 40 % en deu anys i els lloguers arriben a consumir fins al 50 % dels ingressos. Les llars llogateres són, de llarg, les que presenten més vulnerabilitat i més risc de pobresa.
Les solucions: un full de ruta per canviar el rumb
L’estudi subratlla que la crisi no és inevitable i que hi ha marge real per transformar-la si s’actua en quatre grans fronts:
- Tancar les escletxes legals
Cal posar fi a totes les vies que permeten esquivar la regulació del lloguer. Això vol dir regular els lloguers de temporada i d’habitacions, blindar la durada dels contractes i impedir que l’habitatge es compri amb finalitats especulatives en zones tensionades. L’objectiu és evitar que les normes quedin en paper mullat i garantir que els preus regulats es compleixen de debò. En aquest sentit, el sindicat celebra que s’hagi anunciat un acord entre un gran nombre de forces polítiques al Congrés i demana que aquesta regulació tiri endavant sense dilacions.
- Una reforma fiscal que deixi d’afavorir l’especulació
El sistema fiscal ha de deixar de premiar qui especula amb habitatge. Això implica acabar amb els privilegis fiscals que permeten a les SOCIMI comprar i gestionar habitatges gairebé sense pagar impostos i aplicar l’IVA del 21 % als lloguers turístics de curta durada perquè tributin com qualsevol altre negoci d’allotjament. També cal que tenir pisos buits surti car, i que els beneficis fiscals només arribin a qui posa habitatge realment assequible al mercat.
- Ampliar de manera urgent el parc d’habitatge assequible
La manca d’habitatge assequible només es pot resoldre si s’incrementa de debò l’oferta de lloguer accessible i estable. Això implica mobilitzar els 420.000 habitatges buits, blindar que l’habitatge protegit no perdi la qualificació amb el temps i apostar per models de titularitat pública a llarg termini, com el dret de superfície o la cessió d’ús.
Una peça clau és estendre arreu la regla que com a mínim el 50 % de les noves promocions privades siguin habitatge protegit, una mesura que encara no és obligatòria, però que permetria multiplicar el parc assequible i reduir la segregació residencial.
- Incorporar l’habitatge a la negociació col·lectiva
L’habitatge també s’ha de defensar des dels centres de treball. Per això, l’estudi planteja incloure clàusules d’habitatge als convenis col·lectius, una via poc utilitzada fins ara i amb un impacte directe en la vida de les persones treballadores.
Això inclou complements d’habitatge, préstecs sense interès per afrontar despeses inicials, ajudes al trasllat i a la mudança, i fins i tot projectes d’habitatge cooperatiu vinculat als centres de treball. També s’hi sumen mesures de temps i conciliació, com la flexibilitat horària o permisos per facilitar la recerca d’un habitatge digne.
Un estudi pensat per canviar l’agenda política. Aquest treball combina una mirada rigorosa amb propostes operatives i immediates, i vol ser una eina per orientar l’acció de governs, institucions i agents socials. La conclusió és clara: si es prioritza l’interès general i no els rendiments especulatius, l’accés a l’habitatge pot deixar de ser una línia divisòria de classe.
Concentració de la plantilla de Marelli davant la seu del Departament d’Empresa i Treball

La plantilla de Marelli España a Santpedor tornarà a concentrar-se aquest dijous, 20 de novembre, a les 10 hores, a Barcelona, davant la seu del Departament d’Empresa i Treball (c. de Sepúlveda, 148), contra el tancament de la planta bagenca i en defensa dels llocs de treball.
CCOO acompanyarà els treballadors i treballadores de Marelli en aquesta concentració, que es fa coincidint amb la pròxima reunió del període de consultes de l’ERO. La plantilla està en vaga indefinida des de dilluns per reclamar la continuïtat de la planta de Santpedor i dels llocs de treball.
S’arriba a un acord per desconvocar la vaga indefinida a Hi-Lex Auto Parts Spain

Les parts continuaran negociant per aconseguir les millors condicions possibles per a la plantilla
El Comitè d’Empresa i la direcció de Hi-Lex Auto Parts Spain van arribar ahir a la tarda a un acord per desconvocar la vaga indefinida que s’havia iniciat dijous passat i seguir negociant de bona fe per aconseguir les millores possibles per a la plantilla, davant la decisió de l’empresa de tancar la planta vallesana.
CCOO lamenta que la multinacional no faci marxa enrere en la deslocalització de la producció que es feia a Granollers a altres plantes del grup, per això seguirà lluitant a la mesa de negociació per aconseguir que la sortida de les treballadores i treballadors es faci en unes condicions dignes.
De moment, s’ha acordat una indemnització per sobre del que estableix la legislació vigent, que es calcularà en dos trams: el primer seria equivalent a 27 dies per any treballat, sense màxims, i el segon tram anirà en funció de l’antiguitat i el salari de cada persona. L’abonament es farà en el moment del cessament de l’activitat, que està previst el març del 2026.
Ara toca seguir negociant altres aspectes com l’establiment d’un pla de recol·locació, per ajudar les persones afectades a trobar una altra feina, i d’un conveni especial per als treballadors i treballadores de més de 55 anys.
Mobilització del personal del 112 el proper 20 de novembre

La plantilla convoca una concentració per exigir un servei d’emergències 100 % públic i eficaç
Les treballadores i treballadors del 112 de Catalunya portem dos anys en vaga per reclamar un servei d’emergències digne, eficaç i 100 % públic. El pròxim 20 de novembre, a les 12 h, ens concentrarem davant del Departament d’Interior (carrer Diputació, 355, de Barcelona) per denunciar la situació crònica de precarietat i exigir solucions reals.
27 anys d’externalització, 27 anys de precarietat
El 112 fa gairebé tres dècades que està externalitzat a empreses de telemàrqueting, un model que ha demostrat ser ineficaç i perjudicial tant per als treballadors com per al servei que rep la ciutadania. Aquesta gestió privada ha provocat manca de responsabilitat pública, precarietat laboral, rotació constant de personal i contractes a temps parcial.
A més, gran part dels recursos públics acaben en beneficis empresarials o en l’IVA de la licitació, en comptes d’invertir-se en tecnologia i plantilla. Tot i que el Govern es va comprometre a internalitzar el servei, ara anuncia una nova licitació per a quatre anys més, amb la qual cosa perpetua els mateixos problemes.
Un servei d’emergències desorganitzat i sense eines adequades
Des del sindicat CCOO de Catalunya denunciem que el sistema informàtic és obsolet i no permet una gestió àgil de les trucades. No podem informar el ciutadà si una patrulla o un equip d’emergència està de camí perquè el sistema no ens ho permet. La cartografia i les bases de dades estan desactualitzades i la sobrecàrrega de tasques dificulta una atenció ràpida i precisa.
El servei tampoc no disposa de protocols clars ni d’un sistema de guàrdies eficaç per respondre a grans emergències. Aquesta manca d’organització genera inseguretat, decisions improvisades i retards en la resposta. La infradotació de personal fa que sovint hi hagi cues i contestadors automàtics, amb una atenció que no s’ajusta al volum real de trucades, que ha crescut prop d’un 93 % en dotze anys.
Una vaga per defensar el servei públic i la seguretat ciutadana
La nostra lluita no és només laboral. Reclamem una transformació estructural que permeti oferir un 112 realment públic, amb tecnologia moderna, protocols clars i condicions dignes. L’actual model privatitzat posa en risc la qualitat del servei i, en conseqüència, la seguretat de la ciutadania.
Volem un 112 capaç de donar resposta immediata i eficaç, que funcioni amb criteris públics i que situï les persones al centre, no pas els beneficis empresarials.
CCOO denuncia la bretxa salarial de gènere encara existent i reclama un pacte de cures per eliminar-la

La diferència entre el que cobren les dones de menys respecte als homes equival a treballar sense cobrar des del 18 de novembre fins a finals d’any
CCOO de Catalunya assenyalem el 18 de novembre com el dia simbòlic a partir del qual les dones treballadores, en comparació amb els homes, comencen a treballar de franc fins a Cap d’Any a causa de la bretxa salarial de gènere.
Tot i que la bretxa, en termes percentuals, ha disminuït, des de CCOO advertim que la diferència absoluta en euros es manté estancada. Segons l’estudi de bretxa presentat el mes de febrer, l’any 2022 els homes van percebre de mitjana 6.219,39 € més que les dones.
Aquesta diferència és una injustícia que perpetua la precarietat i la desigualtat envers les dones. Aquesta discriminació salarial no és fruit de l’atzar, sinó de la suma de la infravaloració del nostre treball i de l’impacte de les cures en la nostra carrera professional.
La segregació del mercat de treball respon a una societat patriarcal que dona valor a les feines masculinitzades i no reconeix els treballs feminitzats. Hem de lluitar per dignificar les feines on són més presents les dones, especialment les que posen la vida al centre realitzant feines d’atenció a les persones i les cures.
És imprescindible un pacte de cures integral a Catalunya que dignifiqui la feina de les persones que cuiden, molt majoritàriament dones. Així mateix, reclamem que es dignifiqui el dret a ser cuidada i cuidat dins d’una societat on tothom, incloses les administracions, es faci corresponsable d’una activitat que fins ara s’ha desenvolupat a costa de l’esforç i la salut de les dones.
18 DE NOVEMBRE: EL DIA QUE COMENCEM A TREBALLAR DE FRANC. NI UN MINUT MÉS!
CCOO de Catalunya valora positivament l’avaluació de riscos laborals en el sector de la llar, tot i ser insuficient

La protecció de la seguretat i la salut de les empleades de la llar sempre ha estat un important dèficit que, a partir de demà, comença a esmenar-se. Així, a partir del dissabte 15 de novembre, serà exigible per a les persones ocupadores de la llar, independentment del tipus de jornada o allotjament (internes), tenir realitzada una avaluació de riscos laborals, segons el Reial decret 893/2024.
Un dret ja consolidat des del 1995 per a la resta de les persones treballadores comença a ser exigible per a un sector discriminat històricament, clarament feminitzat i invisibilitzat i caracteritzat per la seva alta precarietat.
Aquest divendres es compleixen 6 mesos des que el Ministeri de Treball va publicar l’eina gratuïta perquè les persones ocupadores compleixin amb la seva obligació legal de realitzar una avaluació de riscos, sense oblidar que una vegada realitzada s’han d’implementar les mesures preventives necessàries per eliminar o reduir els riscos detectats. Les alteracions musculoesquelètiques, l’exposició a substàncies químiques o els problemes psicosocials són riscos característics d’aquest sector, que és imprescindible i de justícia abordar.
L’eina digital elaborada per l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball permet facilitar la prevenció de riscos laborals en l’àmbit de la llar, i genera un document amb l’avaluació de riscos en el domicili, les mesures preventives per aplicar i els materials informatius que han de lliurar-se a la persona treballadora. Atès que aquest és un sector especialment complicat al qual arribar, seria necessari que des del Ministeri de Treball i Economia Social es fes un esforç de comunicació que permeti als ocupadors i a les persones treballadores conèixer les seves obligacions i els seus drets.
Per a CCOO de Catalunya, aquest decret va suposar un avanç en el procés de millora de la salut i de les condicions de treball de les persones que treballen en l’àmbit de la llar familiar, i en el reconeixement com a país del valor del treball domèstic. Però és important recordar que encara queden pendents aspectes molt importants com l’elaboració i la posada en marxa del protocol d’actuació contra la violència i l’assetjament, la regulació específica de la realització dels reconeixements mèdics en el Sistema Nacional de Salut i les activitats de formació en matèria preventiva, aspectes tots molt rellevants en un col·lectiu tan desprotegit com les persones ocupades de la llar.
Així mateix, estem reivindicant la necessitat d’un conveni propi per a aquest sector, caracteritzat pels abusos en les jornades, amb horaris no registrats i extenuants. De la mateixa manera, apostem per la revisió de la figura de les treballadores internes.
Des de CCOO, juntament amb les treballadores del sector, seguirem amb especial interès l’aplicació efectiva de tots els drets que la norma reconeix a aquestes persones treballadores. Així mateix, des del sindicat, continuarem impulsant actuacions per garantir el compliment efectiu de totes les mesures que el reial decret preveu treballant per abordar una realitat cada vegada més estesa en aquest sector, que és la utilització de plataformes digitals i les conseqüències que aquestes suposen en termes de precarització de les condicions, que ha quedat fora d’aquesta regulació i que continuarem exigint al Govern.