Reclamem també l’adopció de mesures urgents per pal·liar la crisi dels preus dels subministraments

Avui s’han fet efectius els pagaments de la tercera partida d’ajuts  destinats a pal·liar els efectes de la COVID en empreses i particulars que es van decidir en el marc del Consell del Diàleg Social, i desplegant un dels acords del juliol del 2020 en l’Acord nacional de bases per a la recuperació econòmica amb protecció social, malgrat els entrebancs i els retards en la implementació de la mesura, que el Goven xifra en 169 milions d’euros i que estima que ha ajudat 247.856  persones, als quals s’haurien de sumar 25 milions més per a formació de persones en ERTO, més tots els ajuts concedits a empreses i autònoms.

Des de CCOO pensem que, tot i ser una bona mesura, encara es queda curta. L’incipent sortida a la crisi es veu ara frenada per l’alça del preu dels carburants, les derivades de la guerra a Ucraïna i la inflació, que afecten amb particular duresa les rendes més baixes. La pròrroga de tres mesos pel pla de resposta a la guerra d’Ucraïna és una bona notícia, però no és suficient. Calen també mesures a Catalunya que s’han de concertar en el marc del Consell de Diàleg Social i que disposin de recursos extraordinaris. La recent reunió de la comissió de seguiment del Consell de Diàleg Social de Catalunya només es pot titllar de decebedora al plantejar, el Govern, un acord sense cap partida econòmica. Malgrat això, tenim esperança que en futures reunions aquesta posició s’esmeni i s’actuï amb rapidesa, decisió i ambició.

Volem recordar també que l’increment de preus afecta especialment les persones que viuen en risc de pobresa o d’exclusió social, això és, el 26,3 % de la població catalana. És imprescindible l’increment immediat de l’IRSC, ampliar la cobertura de l’RGC, un bo social de subministraments amb un pagament únic de 350 euros i altres mesures de suport al teixit productiu per garantir el manteniment de l’ocupació.

Enguany, el 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, se celebra amb l’eslògan “UNA SOLA TERRA”, proposat per Suècia “Estocolm+50” com a país amfitrió dins del Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) i commemorant que ja fa 50 anys, en aquesta mateixa ciutat i amb aquest mateix eslògan, es va realitzar la primera conferència que va servir per posar per primera vegada el medi ambient en l’agenda global.

S’intenta conscienciar enfront de la denominada triple emergència planetària:

– El clima s’escalfa a un ritme massa ràpid perquè les persones i la naturalesa s’hi adaptin.

– La pèrdua d’hàbitat i altres pressions sobre la naturalesa han comportat el fet que aproximadament 1 milió d’espècies estiguin en perill d’extinció.

– La contaminació continua enverinant l’aire, la terra i l’aigua.

Una emergència climàtica que deteriora de manera important la salut de la població en general, de manera molt més tangible entre la població vulnerable, especialment gent gran i nens. Catalunya i Espanya són territoris exposats, i amb major risc que d’altres, a sofrir les conseqüències del canvi climàtic. El Govern va declarar al gener de 2020 l’estat d’emergència climàtica, comprometent-se a desenvolupar un important programa governamental basat en 30 línies de treball, entre les quals destaca com a pilar fonamental fixar la senda de la descarbonització fins a aconseguir l’objectiu de zero emissions netes el 2050. La manifestació dels efectes climàtics en haver-se reduït l’activitat degut al confinament decretat per la pandèmia mostra inequívocament la relació entre el nostre actual model de creixement i els seus impactes en el medi ambient.

Des de CCOO considerem que per aconseguir aquests objectius hem d’accelerar els canvis i ser més ambiciosos quant a les polítiques i plans d’acció sobre els grans problemes existents causants d’aquesta situació.

Cal ser més ambiciós, per exemple, a l’hora d’aconseguir una eficaç llei de mobilitat sostenible, actualment en tramitació, que contribueixi a reduir les emissions difuses i, en concret, a avançar en la descarbonizació del sector del transport, per aconseguir la neutralitat climàtica abans del 2050 i  per poder complir amb  el calendari establert d’una  reducció mínima de 27 Mt CO₂-eq el 2030, que és l’objectiu especificat en l’actual el Pla nacional integrat d’energia i clima (PNIEC).

Aquest sindicat té especial obstinació pel que fa a la mobilitat. En una societat altament vehiculitzada, considerem que sensibilitzar la societat en l’ús de transports sostenibles i, en concret, facilitar i potenciar el ferrocarril de viatgers i per al transport de mercaderies és una alternativa que no podem desaprofitar. Cal també potenciar línies vertebradores del territori, com especifica el projecte CATAV2023, un tren per a la classe treballadora,  presentat per CCOO de Catalunya.

Cal impulsar un nou model energètic i de transició justa, que és una gran oportunitat per a la millora mediambiental i la creació d’ocupació. També és necessari accelerar l’aposta per les fonts d’energia renovable, que, a més d’evitar la forta dependència energètica en situacions de crisis conjunturals present i futures, contribueixi de manera protagonista a anar eliminant l’ús d’energies fòssils (gas, petroli, carbó) i a millorar la qualitat de l’aire perquè totes les ciutats espanyoles compleixin els valors guia de l’Organització Mundial de la Salut.

Catalunya porta un retard en el desplegament de la generació d’energia de fonts renovables que frena el desenvolupament industrial. Aquest retard en relació amb altres comunitats autònomes i regions d’Europa està dificultant la transició cap a un model econòmic i productiu descarbonitzat sense emissions, en el qual la disponibilitat dels vectors energètics renovables seran clau per abordar en millors condicions la sostenibilitat del sector turístic, el transport i la logística, la construcció i d’altres. El desplegament de les renovables ha de ser un factor de reequilibri territorial i de millora de les condicions de vida de les zones rurals, que permeti uns transvasament de rendes i fixi l’ocupació en els territoris que s’havien anat despoblant.

Paral·lelament, cal impulsar la sensibilització social en aquesta matèria, promoure plans d’ús eficaç i estalvi energètic, fomentar la reutilització i el reciclatge, i intervenir en els edificis i habitatges per reduir la petjada de carboni.

Igualment cal facilitar la transició ecològica, la mitigació i l’adaptació en els sectors de la producció i les administracions públiques, garantint que la transició sigui justa, sense deixar ningú enrere, arribant a tota la població i abordant i donant solucions als casos de pobresa energètica.