Darreres notícies
Denunciem que FCC Medio Ambiente, SA, obliga la plantilla a treballar a temperatures de gairebé 50 ºC
Des de CCOO de l’Hàbitat de Tarragona denunciem que l’empresa adjudicatària del servei de recollida d’escombraries, neteja viària i gestió de deixalleries del Consell Comarcal del Tarragonès, FCC MEDIO AMBIENTE, SA, incompleix la normativa de prevenció de riscos laborals en relació amb l’estrès tèrmic, i obliga els seus treballadors a utilitzar vehicles de recollida i neteja sense que els aires condicionats funcionin, exposant-los a temperatures, dins de les cabines de gairebé 50 ºC.
A causa d’això s’han donat diversos casos de marejos i desmais i, tot i així, la direcció de FCC MEDIO AMBIENTE, SA, amenaça o sanciona amb falta greu o molt greu, amb suspensió de feina i sou i inclús acomiadament, la persona treballadora que es nega a treballar en aquestes condicions de risc greu per la seva salut i la d’altres. Les pressions i l’assetjament per part dels comandaments són constants i provoquen a les persones treballadores un estat d’ansietat i malestar insuportables.
La situació és absolutament preocupant, i totalment inadmissible, des del punt de vista de la salut laboral, i encara més quan l’empresa es nega a reunir-se amb la representació legal de les persones treballadores per tal de trobar-hi solucions adequades.
Des de CCOO celebrem l’aprovació de la Llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual
La Llei orgànica de garantia integral de la llibertat sexual, coneguda popularment com llei del només sí és sí, que es va aprovar ahir al Congrés, aplega moltes de les demandes socials de les organitzacions i del moviment feminista reivindicades durant les últimes dècades, i amplia la protecció de les dones víctimes d’una violència masclista tan arrelada en la nostra societat.
Des de CCOO fem una valoració positiva de la norma, que, tot i que arriba tard per fer justícia amb multitud d’agressions jutjades des d’una perspectiva patriarcal, intenta donar resposta normativa als lemes del “sí és sí”, “germana, jo sí que et crec”, “no es abús, és violació” o el lamentablement històric “#metoo”.
La llei recull el posicionament de situar el consentiment de la dona al centre de les relacions sexuals: tota relació sexual sense consentiment serà considerada com a violació i, com a conseqüència, elimina el terme “abús sexual” i la necessària intimidació per a la qualificació de la pena. Aquesta mesura, de facto, ja suposa un agreujament punitiu per als agressors, la qual es complementa amb la intensificació de les penes o amb les novetats sobre l’agreujament dels delictes que la llei introdueix al Codi penal.
La legislació aprovada també incorpora mesures de reparació de les víctimes i de reducció de la violència institucional que les dones pateixen als processos judicials, així com la creació d’itineraris d’atenció 24 hores per a dones i per a nens i nenes, la qualificació com a delicte de l’assetjament al carrer, així com la inclusió de noves formes de violències a les estadístiques oficials.
La legislació aprovada també incorpora mesures de reparació pels danys causats a les víctimes i reducció de la violència institucional que les dones pateixen als processos judicials, així com la creació d’itineraris d’atenció durant 24 hores per a dones i per a nens i nenes, la qualificació com a delicte de l’assetjament al carrer i la inclusió de noves formes de violència a les estadístiques oficials.
La norma no avança en la persecució de la prostitució amb el reconeixement d’aquesta com una de les formes més extenses de violència masclista al nostre país, i no possibilita, amb la tipificació de la terceria locativa, la persecució dels proxenetes que, a més, encara continuaran sense ser perseguits a fora dels locals.
La llei incorpora la inclusió de continguts de caire afectivosexuals a tots els nivells del sistema educatiu. També cal remarcar que inclou com a supòsits de violència sexual la mutilació genital femenina o el matrimoni forçat i el tràfic amb fins d’explotació sexual. Des de CCOO de Catalunya estarem especialment atents en el desenvolupament dels temaris al sistema educatiu a Catalunya, de manera que la implantació d’una mesura tan necessària per a la prevenció i la sensibilització de les persones joves sigui realment efectiva.
Finalment, cal recordar que la llei ha estat aprovada tot i els filibusterismes d’algunes forces polítiques (84 vots en contra del PP, 52 de VOX, 1 del PNV i 4 del Grup Mixt). Aquests partits encara segueixen negant les evidències de les dades de la violència masclista i titllant “d’ideològica” una llei que garanteix drets de llibertat sexual a més de la meitat de la població, qüestió que deixa fora de lloc qualsevol tacticisme polític sobre aquest tema.
Valorem positivament la convalidació de les importants mesures de política energètica per a la sobirania energètica europea, però reclamem més ambició per pal·liar els efectes de la inflació a les llars
CCOO de Catalunya valora positivament la convalidació al Congrés de les mesures de política energètica aprovades prèviament pel Consell de Ministres. Considerem que van en la bona línia per aconseguir una menor dependència del subministrament energètic i contribuir a la sobirania energètica d’Europa, una necessitat evident pel conflicte bèl·lic a Ucraïna. Però creiem que haurien de tenir un caràcter més estructural, en concordança amb els informes del Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic (IPCC) per aconseguir la neutralitat climàtica.
La mesura més explicada ha estat la regulació de les temperatures als edificis públics i als centres comercials, la qual no podrà ser inferior als 27 graus a l’estiu ni superar els 19 graus a l’hivern, a més de no mantenir les portes obertes per evitar el malbaratament energètic. Amb ella, continuen també vigents les mesures als centres de treball del Reial decret 486/1997, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball i que ha de comptar amb la participació de les delegades i delegats de prevenció. Però també hi ha altres mesures d’estalvi i eficiència energètica, com l’impuls d’instal·lacions fotovoltaiques per a autoconsum en edificis, l’aposta per a la rehabilitació energètica d’habitatges i instal·lacions, i una major aposta per les energies renovables, que han de servir per complir amb la retallada voluntària del 7 % del consum del gas en els pròxims mesos, d’acord amb la reducció de la demanda aprovava per la Comissió Europea.
El paquet de mesures per a l’eficiència i l’estalvi energètic i de reducció de la dependència energètica del gas natural també s’acompanya de mesures de sostenibilitat econòmica en l’àmbit del transport, com la gratuïtat de rodalies Renfe i també mesures en matèria de beques i ajudes a l’estudi. Per a CCOO, aquestes mesures han de venir, a més, acompanyades de polítiques de conscienciació per tal que la ciutadania incorpori com a valor positiu i com a millor opció el fet de triar establiments responsables energèticament. Les mesures no haurien de ser subjecte de controvèrsies fictícies per marcar posicionaments polítics i sí que haurien de tenir en canvi un caràcter estructural i de permanència, davant de la situació de crisi climàtica.
CCOO de Catalunya considera que el Govern de la Generalitat hauria de complementar les mesures de gratuïtat en el transport públic urbà i interurbà fins a la gratuïtat total, per garantir la igualtat de tracte a tota la xarxa catalana, ferroviària, de metro i de busos, així com implementar altres mesures de protecció social per fer front als efectes que pateixen cada dia més llars amb la pujada de la inflació.
Finalment, des de CCOO de Catalunya reclamem l’impuls urgent per part del Govern de la Generalitat de la transformació del sector energètic amb energies renovables, i que s’esmeni el retard en la generació renovable, que podria limitar oportunitats industrials a Catalunya. Caldrà fer-ne seguiment de tot plegat des del Pacte nacional per a la indústria. I també cal accelerar la implantació de les renovables d’autoconsum, les comunitats energètiques i la rehabilitació d’edificis mitjançant projectes “clau en mà” finançats per una empresa pública de la Generalitat que canalitzi els fons europeus Next Generation.
Valorem positivament l’aprovació de la Llei de la ciència i la reforma del RETA
Des de CCOO valorem positivament l’aprovació al Congrés de la Llei de la ciència i que s’hagi rebutjat l’esmena 76, aprovada al Senat, que perpetuava la temporalitat del personal de recerca. També considerem positiva l’aprovació, amb una àmplia majoria parlamentària del decret llei per posar en marxa el nou sistema de cotització i protecció de la Seguretat Social basat en els ingressos reals per als treballadors i treballadores enquadrats en el règim especial de treballadors autònoms. Valorem positivament els acords en el marc del diàleg social, que milloren el sistema de cotitzacions i compleixen amb les recomanacions del Pacte de Toledo, amb un acord que permetrà abordar la segona part, tot incrementant la recaptació del sistema de la Seguretat Social i millorant les condicions a l’accés a pensions de milions d’autònoms. Aquest decret llei neix comptant amb el suport de la totalitat dels interlocutors socials i organitzacions d’autònoms, i valora, una vegada més, la responsabilitat de les organitzacions socials i la utilitat del diàleg social. A més, redueix de manera rellevant l’enorme regressió que avui té el règim especial d’autònoms, on una part rellevant de les persones amb ingressos més elevats cotitzen per una base mínima i, al mateix temps, persones amb baixos ingressos han de cotitzar per quanties superiors a aquests.
Quant a la Llei de la ciència aprovada ahir, els canvis introduïts permeten un important avanç contra la precarietat en el sistema públic de recerca. El sindicat agraeix a tots els diputats i diputades que han optat per protegir els plens drets laborals del personal de la recerca. Entre ells, els diputats i diputades catalans del PSC, ERC, En Comú Podem, Ciutadans i CUP. Junts per Catalunya, en canvi, es torna a posicionar amb la dreta espanyola encapçalada pel PP, votant en contra de l’estabilitat laboral del personal investigador. Junts per Catalunya té clares les seves prioritats i prefereix assumir les tesis apocalíptiques del lobby que formen la conferència de rectors de les universitats espanyoles i algunes direccions dels centres d’excel·lència, a millorar els drets de les persones treballadores.
Des de CCOO valorem positivament la rectificació d’ERC i l’acord aconseguit finalment entre el Govern de l’Estat i ERC per millorar el finançament de les despeses estructurals dels centres de recerca, que permetrà augmentar el finançament dels costos de funcionament i elaborar una proposta de millora del sistema de finançament basal per als grups de recerca i d’excel·lència, mesures que han de tenir com a resultat la millora de la qualitat de la recerca, i que ha permès treure endavant la llei sense l’esmena del PP.
La ciència al nostre país necessita una estabilitat laboral més gran per a les persones que desenvolupen l’activitat investigadora, però també requereix un millor sistema de finançament públic que permeti mantenir estructures estables i sòlides. El Govern de la Generalitat té una oportunitat única de consolidar el model del sistema català de la investigació, augmentant la despesa dedicada a finançar la investigació científica a les universitats i centres de recerca catalans.
CCOO insta els grups polítics perquè aprovin la Llei de la ciència amb el redactat amb què va sortir del Congrés
Demà està previst que s’aprovi la Llei de la ciència estatal, bé amb el redactat que va sortir del Congrés, bé amb la incorporació de l’esmena incorporada des del Senat el passat 23 de juny.
Fa menys de dos mesos, des de CCOO celebràvem l’aprovació al Congrés amb una àmplia majoria de la modificació de la Llei 14/2011, de la ciència, la tecnologia i la innovació. Aquesta reforma, plasmada en la disposició addicional 10a, comportava la plena aplicació de la reforma laboral de desembre del 2021, i limitava la contractació temporal exclusivament als projectes finançats amb fons del mecanisme de recuperació, transformació i resiliència. La reforma, lligada al seu torn a la reforma laboral, planteja un canvi de model centrat en l’estabilitat a l’ocupació. En particular, en el sector de la investigació, que pateix una alta temporalitat. Amb la llei, la contractació quedarà vinculada a línies de recerca finançades al llarg del temps amb diferents projectes (nacionals, europeus, contractes, etc.), i donarà estabilitat al personal de totes les escales (investigadora, tècnica i de gestió), fent més atractiva la carrera del personal de la investigació i millorant-ne les condicions laborals. Des de CCOO creiem que aquest augment de l’estabilitat i la millora de les condicions de treball dels investigadors redundaran en una millora de la recerca en aquest país i permetran consolidar grups de recerca estables.
Tot i això, en el seu pas pel Senat el 19 de juliol passat, el PP, a petició de la CRUE (conferència de rectors d’universitats espanyoles) i amb suport d’algunes direccions dels anomenats centres d’excel·lència, va presentar una esmena (la 76), que deroga la disposició addicional 10a esmentada, i per tant retorna els investigadors a la situació anterior, és a dir a la precarietat permanent, a la reducció de les indemnitzacions per a aquests treballadors i treballadores, i a la impossibilitat de desenvolupar un projecte de vida basat en l’estabilitat laboral. Ens sorprèn el suport a aquesta esmena per part de determinats grups parlamentaris (PNB, Junts i ERC), que havien donat suport al Congrés al text de la llei. El cas d’ERC és especialment cridaner, ja que no va donar suport a la reforma laboral, entre altres motius, perquè considerava baixes les indemnitzacions per acomiadament.
Des de CCOO, considerem que els motius donats pels partits que van canviar la seva intenció de vots no són consistents, i que les dades aportades per la CRUE per sostenir-los no són reals ni contrastables.
Creiem que no es tracta d’un problema econòmic, sinó que l’objectiu final és mantenir un model laboral precari basat en la concatenació de contractes de manera subjectiva i acontentar certes “elits” de la investigació, que se senten amenaçades quan les plantilles guanyen drets, oportunitats i autonomia.
Per això cridem els grups parlamentaris, i especialment ERC i la resta de grups catalans al Congrés, que votin en contra d’aquesta esmena al ple del Congrés d’avui.
Perquè NO HI HA CIÈNCIA SENSE DRETS I SENSE CIÈNCIA NO HI HA FUTUR.
La patronal està enrocada. Si no s’apugen els sous, ens mobilitzarem
Entrevista a Javier Pacheco, secretari general de CCOO de Catalunya, i a Camil Ros, secretari general de la UGT, a Catalunya Ràdio
Els secretaris generals de Comissions Obreres de Catalunya i de la UGT han denunciat l’immobilisme de la patronal i han reclamat, un cop més, que augmenti el salari mínim inteprofessional per no impactar més en el consum. La proposta dels sindicats és un augment salarial d’un 3,5 % per a tothom i a partir d’aquí anar-lo adaptant a cadascun dels sectors tenint en compte les diferents especificitats.
Podeu escoltar l’entrevista a Javier Pacheco i Camil Ros a Catalunya Ràdio (28/08/2022)
La sinistralitat laboral continua en una tendència creixent preocupant: 52 persones treballadores mortes fins al juny del 2022, 12 més que l’any passat
Els accidents de treball durant la jornada laboral creixen un 27,40 % durant el primer semestre de l’any, respecte al mateix període de l’any anterior, però en el cas dels mortals l’augment arriba al 38,71 %
Les dades publicades per l’Observatori del Treball i Model Productiu de la Generalitat referides a la sinistralitat laboral ocorreguda a Catalunya el primer semestre del 2022 tornen a mostrar la tendència d’increment de la sinistralitat laboral que s’està apreciant els últims mesos a Catalunya. Com ja hem estat denunciant, la reactivació econòmica s’està fent posant en perill la vida i la salut de moltes persones treballadores.
Fins al mes de juny s’han produït a Catalunya un total de 106.359 accidents de treball, cosa que suposa un augment del 15,28 % respecte al mateix període del 2021.
Entre els accidents amb baixa, 52.616 han ocorregut dins de la jornada de treball (increment del 27,40 %) i 8.800 de camí d’anada o tornada de la feina (augment del 23,11 %). Per gravetat i respecte als accidents in itinere s’aprecien increments del 23,11 % en el cas dels lleus, del 18,84 % pels greus, i del 80 % en el cas dels mortals, amb 9 persones mortes, 4 més que el 2021.
També en els accidents produïts durant la jornada laboral, trobem importants creixements, tant en el cas dels lleus (27,43 %), com dels greus (21,37 %) i els mortals (38,71 %), amb un total de 43 persones treballadores que han perdut la vida a la feina durant el primer semestre del 2022, 12 més que al mateix període del 2021.
Aquesta mortalitat laboral s’ha concentrat especialment en els homes, amb 40 treballadors morts i un increment del 42,86 %, i en el sector serveis amb 23 persones mortes i un augment del 35,29 %, tot i que és la construcció el sector que presenta un increment més pronunciat dels accidents de treball mortals durant la jornada (175 %), amb un total d’11 persones mortes. La mortalitat laboral s’ha concentrat també en les persones treballadores amb contracte temporal, amb 12 morts, que suposen un increment del 300 %. En canvi, en el cas de la contractació indefinida l’augment ha estat del 21,74 % (28 accidents mortals).
Segons la tipologia, és preocupant que s’ha doblat la mortalitat relacionada amb patologies no traumàtiques. Considerant conjuntament els accidents mortals in itinere i els produïts dins de la jornada laboral, veiem com la mortalitat laboral mostra un increment del 44 % respecte al 2021.
Aquesta preocupant tendència creixent s’observa també en termes d’incidència. Així, aquest índex que representa la sinistralitat relativa expressada en nombre d’accidents per cada 100.000 persones ocupades mostra, respecte al primer semestre del 2021, un augment del 21,94 % pel conjunt d’accidents de treball produïts durant la jornada, i el major increment es concentra en el cas dels mortals (32,76 %). Si comparem amb el primer semestre del 2019, abans de la pandèmia, això suposa un 38,7 % més d’accidents mortals.
El repunt de la sinistralitat durant la jornada laboral es concentra especialment en les dones, que, tot i patir menys accidents, mostren un increment del 45,42 %, mentre que en el cas dels homes l’increment és del 19,23 %. Una dada que ens parla de nou de la segregació del mercat laboral i que es correspon també amb l’augment més significatiu que mostra el sector serveis (37,89 %), mentre que els increments en la resta de sectors han estat del 2, 39 % en l’agricultura, del 10,49 % en la indústria i del 10,88 % en la construcció.
També en funció de la gravetat dels accidents s’observen augments sensiblement més significatius en els contractes temporals, i destaquen especialment els mortals, on l’increment se situa en el 11,31 % per la contractació indefinida i en el 329,46 % per la temporal.
Per tant, veiem com la sinistralitat laboral també té a veure amb les característiques de l’ocupació que es crea. Tenir contracte temporal continua sent un incrementador del nivell de risc al qual s’exposen les persones treballadores i que afecta els nivells de protecció de la seva vida i salut.
Es continuen produint accidents per causes fàcilment detectables i prevenibles que mostren el deteriorament de la seguretat i la prevenció a les empreses. Aquestes xifres són, per tant, l’indicador d’un sistema preventiu esgotat que no està protegint bé el dret fonamental a la salut. El sistema es caracteritza per un alt ús dels serveis de prevenció externs, fet que es vincula amb una menor prevenció interna a l’empresa, i que permet els incompliments empresarials. És necessari que el Govern espanyol i de Catalunya ampliïn les competències i els recursos humans i materials de la Inspecció de Treball i que aquesta i la Fiscalia actuïn de manera contundent i vigilant. També cal millorar el control de qualitat sobre els serveis de prevenció, i invertir més en els òrgans tècnics de les administracions, com l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball i l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral. Per últim, exigim a les empreses catalanes compromís absolut amb la vida i la salut de les persones treballadores.
Des de CCOO denunciem que Kostal Eléctrica aprofita el començament de la negociació de l’ERO per intentar empitjorar les condicions laborals de la plantilla
L’empresa Kostal Eléctrica, de Setmenat, que va anunciar a mitjan juliol que presentaria un ERO d’extinció, ha intentat incloure en aquest expedient mesures lesives per als treballadors i treballadores que no hi estan inclosos. L’empresa té previst acomiadar 109 persones de la seva plantilla, que ara mateix compta amb 750 treballadors, dels quals un 80 % són dones, i va anunciar l’ERO just quan començava el període vacacional, dificultant així inicialment la correcta avaluació i negociació de les seves condicions per part de sindicats i plantilla.
Finament va ser ahir quan va començar aquest període d’avaluació, i en la documentació de l’ERO presentat es van llistar una sèrie de mesures d’acompanyament que pretenen oficialitzar mesures tan lesives com no aplicar preventivament el futur conveni del metall de la província de Barcelona –en negociació ara mateix–, de manera que, en un escenari d’inflació desbocada, no s’aplicarien les clàusules de revisió salarial que es pactin. L’empresa diu, a més, que tampoc no aplicarà eventuals reduccions de jornada que puguin pactar-se. I Kostal Eléctrica pretén retocar també altres aspectes, com les clàusules de flexibilitat ja pactades al conveni anterior, o retallar una paga d’absentisme o altres acords de millora del conveni que s’havien anat negociant en el temps.
Davant l’expedient d’ERO, des de CCOO exigim que aquest es vehiculi amb la màxima transparència i garanties i a la plantilla afectada; i que es retirin totes les mesures d’acompanyament proposades, que no tenen cap relació amb l’ERO i només serveixen per enterbolir no ja l’avanç de l’expedient sinó el futur de negociacions ulteriors.
CCOO de Catalunya alerta que la inflació a Catalunya, que supera ja el 10 %, exerceix una pressió insuportable sobre les rendes de les llars catalanes
Valoració de les dades de l’IPC de juliol del 2022
Les dades de l’IPC a Catalunya superen ja els dos dígits per assolir un llindar desconegut en prop de 40 anys. Els increments en els preus dels aliments (11,7 %), en l’habitatge (21,4 %) o en el transport (16 %) afecten especialment les llars catalanes amb menys recursos, que dediquen el gruix de la seva renda disponible a béns i serveis bàsics. L’increment de la inflació subjacent, és a dir, la que no incorpora els elements més volàtils com l’energia o els aliments no elaborats, mostra com les empreses estan traslladant l’increment dels preus energètics als preus de consum, per tal de garantir els seus marges de benefici. A l’hora d’atendre les demandes legítimes de manteniment del poder adquisitiu dels salaris per part de les persones treballadores, la patronal avisa d’uns efectes de segona volta que ells mateixos estan aplicant. Quan la demanda interna ja ha caigut del 4 al 3,6 % del primer al segon trimestre del 2022, i la despesa en consum de les llars ho ha fet del 4,9 al 3,2 %, no podem sinó denunciar com una irresponsabilitat el que no es prevegi el paper que té el consum i per tant el poder adquisitiu de les persones en l’estabilitat econòmica. En el context actual, i amb l’increment del preu dels diners que encara encotillarà més les rendes domèstiques catalanes, la lluita pels salaris esdevé la clau no tan sols per garantir la justícia i la cohesió social, sinó la sostenibilitat de l’economia.
A Catalunya, l’IPC interanual se situa en 10,3 %, 6 dècimes més que el mes anterior (9,7 %) i 5 dècimes per sota de l’indicador estatal (10,8 %). Els productes que més contribueixen a aquest increment són l’habitatge (a causa principalment de la despesa energètica associada a aquest producte, que el fa pujar fins al 21,4 %) i els aliments i begudes no alcohòliques (que s’incrementen en un 11,7 %). Finalment, també destaquem com els productes relacionats amb el transport, malgrat incrementar-se en menor mesura que el mes passat, continuen augmentant els seus preus en un nivell molt elevat, en concret han pujat el 16,0 % més que el juliol de l’any passat.
A escala de l’Estat, l’IPC interanual se situa en el 10,8 %, 6 dècimes més que el mes passat (10,2 %) i 5 dècimes per sobre de l’indicador per Catalunya (10,3 %). Els productes que més han contribuït a aquest augment són els mateixos que hem esmentat per Catalunya. En concret, l’habitatge s’incrementa un 23,0 % i els aliments i begudes no alcohòliques ho fan a raó d’un 13,5 %. A tall d’exemple, el pa s’ha encarit un 14,7 %, la carn d’aviram ho ha fet el 16,3 % i els ous costen un 22,5 % mes que el juliol de l’any passat.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni els preu dels carburants, atès que són els components que tradicionalment presenten una major fluctuació de preus i, per tant, és capaç de capturar amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, se situa en el 6,1%, 6 dècimes per sobre del mes passat (5,5 %). Des de CCOO seguim amb preocupació l’evolució ascendent d’aquest indicador, que ens mostra com l’escalada de preus, inicialment molt acotada als productes energètics, s’està traslladant al conjunt de l’economia.
La taxa de variació anual de l’IPCH (índex de preus de consum harmonitzat) per l’Estat se situa en el 10,7 %, 7 dècimes per sobre de l’indicador del mes anterior. Recordem que aquest indicador mesura l’evolució de preus seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre aquells països que comparteixen una mateixa política monetària. L’indicador per als països que conformen l’eurozona és del 8,9 % i se situa 3 dècimes per sobre de l’indicador del mes anterior. Continua, doncs, la dinàmica que es va iniciar el mes passat, en què semblaria que es va consolidant una divergència entre l’indicador estatal harmonitzat i el de l’eurozona, en la qual l’IPCH estatal es va situant progressivament per sobre de l’IPCH de la zona euro, evidenciant, d’aquesta manera, la major afectació que està tenint l’escalada de preus al nostre país.
CCOO considera que:
- Davant la situació d’injustícia que estan patint les persones treballadores i els efectes que té la inflació sobre la demanda i l’estabilitat econòmiques, és fonamental que els convenis col·lectius garanteixin el poder adquisitiu dels treballadors i treballadores mitjançant clàusules de revisió. En la renovació de l’AIC exigim incorporar un salari mínim de conveni a l’altura del salari mínim de referència presentat pel Govern al Consell de Relacions Laborals, això és del 60 % del salari mitjà (1.250 € en 14 pagues).
- L’increment dels preus de béns i serveis bàsics apel·la el conjunt d’administracions a adaptar les seves polítiques a les necessitats immediates de la població. En aquest sentit, els romanents pressupostaris s’han d’aplicar a partides de despesa que millorin l’escut social i complementin les mesures preses a escala de l’Estat. Són peremptoris:
- L’increment immediat de l’IRSC.
- Ampliar la cobertura de la renda garantida de ciutadania.
- Complementar amb 150 € el bo social de l’Estat de 200 €.
- El complement a les bonificacions al transport públic i interurbà.
- La crisi de preus actual posa en evidència la manca de recursos públics per un control de preus que la Constitució preveu i que ja s’ha aplicat recentment. Els beneficis empresarials en un entorn de davallada social són un greuge insuportable que reclama mesures fiscals que redistribueixin l’esforç i garanteixin els drets i els serveis de les persones. Aquestes mesures fiscals s’han d’aplicar a tots els nivells de l’Administració i han de trobar també el seu lloc en el debat en la definició dels pressupostos per a l’any 2023.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 d’agost de 2022
CCOO valora positivament el primer any de l’entrada en vigor de la ‘llei rider’ malgrat el boicot d’algunes grans empreses del sector, però considera que és urgent que s’ampliï a tots els treballs de plataforma
El 12 d’agost es compleix un any de l’entrada en vigor del Reial decret llei 9/2021, coneguda com a llei rider. Transcorregut aquest temps, des de CCOO de Catalunya considerem que està tenint un impacte positiu. Aquesta llei, pionera en la regulació del treball en plataformes digitals a escala europea, ha estat el resultat d’una llarga lluita sindical, de les denúncies col·lectives dels repartidors a domicili i del diàleg social. Sens dubte, la normativa ha suposat un punt d’inflexió en positiu, en termes de reconeixement i exercici dels drets laborals especialment a les empreses de plataforma de repartiment.
La presumpció de la laboralitat dels repartidors que treballaven com a falsos autònoms està sent fonamental per a la seva contractació efectiva, que s’està duent a terme de manera progressiva. Això significa la seva incorporació al règim general de la Seguretat Social com a treballadors per compte aliè, dins del marc legal que els correspon, la qual cosa es tradueix en drets, salaris i condicions pactats en convenis col·lectius, en protecció social, així com també en incorporació a la Llei de prevenció de riscos laborals i als plans d’igualtat.
La laboralització dels riders està generant altres conquestes pioneres en el sector de les plataformes digitals, que fins fa poc es pensaven gairebé impossibles: organitzar-se sindicalment i triar els seus representants legals. El cas paradigmàtic el trobem a Glovo Groceries, on els treballadors dels seus set supermercats a Barcelona, després d’una vaga exitosa i la contractació de la plantilla, i mitjançant l’acompanyament i l’assessorament de CCOO de Catalunya, van celebrar el passat mes de juny les primeres eleccions sindicals. Com a RLPT ja poden negociar amb l’empresa la millora de les seves condicions laborals i la fi de les injustícies i l’explotació que estaven patint, així com exigir ser informats per l’empresa sobre els algoritmes, gràcies a la modificació de l’article 64 de l’Estatut dels treballadors previst en la llei.
No obstant això, la velocitat i l’abast de l’aplicació no s’estan donant d’acord amb l’esperat i amb el que es necessita. Per això, des de CCOO exigim que, de manera urgent, es reforci la Inspecció de Treball i es doti de recursos suficients per combatre les pràctiques fraudulentes d’empreses que continuen sense complir la llei. Aquestes empreses no sols continuen treballant únicament amb falsos autònoms, sinó que, a més, s’inventen fórmules empresarials perverses, com per exemple que els repartidors emetin dues factures, una al restaurant i una altra al client final. Altres empreses estan externalitzant els repartidors a través de l’ETT i d’empreses multiserveis.
Finalment, considerem que davant la proliferació d’un gran nombre de plataformes digitals que ofereixen una multitud de serveis, és necessària l’ampliació de la llei rider a tots els sectors. La presumpció de laboralitat en altres plataformes digitals, on la relació entre prestador de serveis i l’app està controlada i planificada per l’empresa, és de caràcter fonamental i urgent per evitar, sobretot, la tendència de continuar precaritzant allò que ja era precari davant la desprotecció, la desregulació i la total externalització de costos i riscos laborals.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 10 d’agost de 2022