Darreres notícies
Pensions públiques, dignes, garantides i per a tothom
La reforma garanteix el futur amb pensions públiques i de qualitat
El passat 15 de març, CCOO, UGT i el Govern de l’Estat van signar l’acord de la segona fase de la reforma de les pensions, que el dia 30 del mateix mes es va validar al Congrés dels Diputats amb una majoria àmplia. Cal destacar que la reforma té el suport i l’aval de la Comissió Europea. La reforma aborda un trencament amb la disciplina i la recepta de retallades de la dreta política i aposta per un canvi de paradigma que posa el focus a garantir les pensions actuals i futures; amb aquestes premisses s’assegura la sostenibilitat del sistema i es fa més equitatiu, més solidari i més just.
Al gener d’enguany les persones pensionistes ja han gaudit d’un augment del 8,5 % a les seves nòmines, gràcies a la derogació del factor de sostenibilitat introduït pel Partit Popular el 2013.
Consulteu tota la informació sobre la reforma de les pensions al web:
pensionsdignes.cat »Guanyem les eleccions sindicals al Grupo Jorge
CCOO ha aconseguit 35 dels 48 delegats i delegades del grup carni, on té la majoria a les diferents empreses d’Osona que en formen part; un resultat que és fruit de la campanya sindical que CCOO va dur a terme per acabar amb la precarietat laboral al grup i que va permetre regularitzar tots els falsos autònoms
CCOO ha guanyat les eleccions sindicals al Grupo Jorge, on ha aconseguit un total de 35 delegats i delegades dels 48 que té el grup, i se situa com a força majoritària a les diferents empreses que el grup carni té a la comarca d’Osona; els altres 13 delegats són d’UGT. El resultat que ha estat possible gràcies a la campanya sindical que CCOO ha dut a terme al Grupo Jorge els últims anys contra la precarietat laboral i les males praxis de l’empresa, i que ha permès laboralitzar tots els treballadors i treballadores i dignificar les seves condicions laborals, i acabar amb la figura dels falsos autònoms i les falses cooperatives de treball.
Les persones que treballen a les empreses del Grup Jorge, amb el seu vot majoritari a les candidatures de CCOO, avalen la lluita i el compromís del sindicat en defensa dels drets i les condicions laborals dels treballadors i treballadores de la indústria càrnia. El seu suport ha permès que CCOO creixi en representació al grup, i passi de 13 a 35 delegats i delegades, repartits així: 6 CCOO a Le Porc Gourmet (UGT 3), 6 CCOO a Marc Joan (UGT 3), 10 CCOO a PPS (UGT 3) i 13 CCOO a Rivasam (UGT 4).
Tot i la reducció de l’índex general, la inflació subjacent i el preu dels aliments continuen ofegant les llars treballadores
Les dades de l’IPC del mes de març mostren importants variacions interanuals que s’expliquen per l’elevadíssim increment de preus que es va produir al mes de març de l’any passat però, tot i aquest efecte estadístic, no es pot obviar l’elevat increment en els preu dels aliments, que és l’element concret més preocupant perquè té una gran afectació sobre les llars treballadores. La inflació subjacent, que precisament aïlla el component energètic, continua molt per sobre de l’índex general i evidencia la necessitat d’impulsar polítiques públiques que donin resposta a aquesta situació. A més, el fet de que la inflació subjacent estatal es situï per sobre de l’europea ens deixa en una situació de desavantatge competitiu respecte el nostre entorn i dificulta el terreny de la recuperació econòmica.
A Catalunya, l’IPC interanual es situa en el 3,1%, dos punts i mig per sobre del mes anterior (5,6 %) i dues dècimes per sota de l’index estatal (3,3 %). Aquesta important variació respon principalment a un efecte estadístic (efecte base), que s’explica per la important pujada que van tenir els preus en el mateix període de l’any passat. Per tant, en aquesta ocasió, l’interanual no és el millor indicador per copsar l’impacte dels preus a la nostra economia. Tot i així, no podem deixar de destacar l’elevat increment dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques (14,6 %).
En relació al mes anterior, la variació de preus a Catalunya ha estat del 0,5 %, una dècima per sobre del mateix indicador a nivell de l’estat (0,4 %). Aquest indicador intermensual elimina l’efecte base anteriorment esmentat tot i que no evita l’estacionalitat, que sí que evita l’indicador interanual. Malgrat aquestes dificultats tècniques, també ens serveix per complementar l’anterior indicador i copsar l’efecte del nivell de preus a la nostra economia.
A nivell de l’Estat, l’IPC interanual es situa en el 3,3 %, dos punts i set dècimes per sobre del mes anterior (6 %) i dues dècimes per sobre de l’indicador per Catalunya (3,1 %). Els motius d’aquesta important variació negativa són els mateixos que hem descrit en l’apartat anterior.
També en aquest cas el grup de productes que més s’ha encarit respecte fa un any és el d’aliments i begudes no alcohòliques, que s’ha incrementat en el 16.5 %.
La inflació subjacent, que és aquella que no té en compte ni els aliments no elaborats ni els preus de l’energia i que, per tant, captura amb major fiabilitat l’estat real de l’economia, aïllant el comportament d’aquells productes més volàtils, disminueix una dècima i es situa en el 7,5 %, 4,2 punts per sobre de l’index general estatal (3,3 %). Es tracta d’un tímid descens que no evita les conseqüències negatives per a les llars catalanes, especialment aquelles amb més vulnerables, que han dedicar major proporció dels seus ingressos a l’adquisició de béns i serveis de caràcter bàsic.
La taxa de variació anual de l’IPCH (Índex de Preus de Consum Harmonitzat), que mesura l’evolució dels preus de l’estat, seguint la mateixa metodologia per a tots els països de la zona euro, per tal de facilitar la comparació entre països que comparteixen una mateixa política monetària, en el cas espanyol es situa en el 3,1 %, disminuint gairebé 3 punts (-2,9 %) respecte el mes anterior (6,0 %). Cal destacar com l’IPCH per al conjunt de països que integren l’eurozona és de 6,9 % (1,6 punts per sota del mes anterior, que va ser de 8,5%). Aquest diferencial de 3,8 punts percentuals entre l’IPCH de l’estat espanyol i el del conjunt de països de la zona euro, respon en bona mesura a les polítiques de contenció de preus focalitzades en el sector energètic que s’han aplicat al nostre país (coneguts com «excepció ibèrica») i ens guien en relació a quines mesures poden resultar efectives per contenir els preus, a diferència de les polítiques monetàries tradicionals aplicades per part del BCE, que clarament no responen a les característiques de la situació actual.
CCOO considera que:
- És del tot necessari impulsar polítiques d’enfortiment del teixit productiu, aprofitant la finestra d’oportunitat que ens ofereixen els fons europeus (Next Generation, PERTEs, etc), sempre actuant en el marc de la concertació territorial. També cal situar aquest procés de reactivació econòmica en el marc del Pacte Nacional per a la Indústria, impulsant un canvi de model productiu de major valor afegit, apostant per l’ocupació de qualitat.
- Cal insistir en les polítiques de contenció de preus com a mesura central per frenar la inflació, davant les polítiques monetàries convencionals del Banc Central Europeu, que no s’ajusten a les causes reals d’aquest context inflacionari. La garantia de l’accés als productes de primera necessitat s’ha de fer efectiva mitjançant la millora de salaris i prestacions, però també per via de la contenció dels preus. Finalment, per evitar que les mesures públiques acabin llastrant dèficit i deute públic, és clau que aquestes mesures redistribueixin alhora els esforços entre sector públic i privat, gravant via impost de societats els beneficis empresarials.
- Tot i els esforços i la iniciativa del govern central per millorar la renda disponible mitjançant mesures com l’increment del Salari Mínim Interprofessional, l’ampliació de l’escut social o la millora dels salaris dels treballadors/es públics, esdevé peremptori una millora dels salaris en el marc de l’Acord Estatal de Negociació Col·lectiva. La proposta actual de CCOO que lliga la revisió salarial a l’evolució econòmica dels sectors i dels beneficis empresarials és la millor manera de garantir que es redistribueixen els esforços i s’assoleixi una certa estabilitat de preus. Aquesta proposta l’ha recollida recentment el govern de l’estat amb l’anunci de la creació de l’Observatori de beneficis empresarials, mesura que ha rebut una forta contestació de la patronal però que ha de servir precisament per evitar que les empreses aprofitin el context d’inflació per incrementar el peu dels seus productes de manera injustificada.
Escolta aquí la valoració de Ricard Bellera, Secretari de Treball i Economia de CCOO.
Els Mossos d’Esquadra es concentren davant el Palau de la Generalitat per reclamar una equiparació laboral a altres cossos especials i policials
Centenars de mossos d’esquadra es van concentrar ahir davant les portes del Palau de la Generalitat per reclamar al Govern de Catalunya, que millori les retribucions i redueixi la jornada laboral, equiparant-los així a altres cossos especials i a altres cossos policials.
Des de CCOO considerem que reduir la jornada laboral anual, incrementar les retribucions i compensar econòmicament la disponibilitat i el treball en dies festius han de ser prioritats en la Taula de Negociació, que el Govern de Catalunya té oberta amb les diferents organitzacions sindicals representatives.
Alhora, el cos no està disposat a concedir que per més temps les necessitats del servei prevalguin per sobre de les necessitats individuals o familiars. Per tant, cal reconèixer la disponibilitat tal com es fa en d’altres col·lectius policials i retribuir-la de manera extraordinària quan es trenca la conciliació familiar.
La Policia de la Generalitat reivindica des de fa molts anys millores retributives que, sigui per les retallades històriques de fa més d’una dècada o per la situació política del país, mai s’han produït.
Mentrestant hem pogut veure que altres col·lectius professionals de la Generalitat han anat millorant, les seves condicions retributives i de jornada laboral, encara que sigui poc a poc. Tot plegat ha incrementat el greuge comparatiu que el cos de mossos ha patit històricament.
A més, i des que s’iniciés la negociació el febrer del 202) el cos de mossos d’esquadra no té constància de quines són les mesures que el Govern de Catalunya té disposició per negociar. Malgrat que en la reunió del passat 23 març es va demanar tenir accés al document que s’enviarà a la Comissió de Retribucions i Despeses de Personal, a hores d’ara el col·lectiu professional no té coneixement de quin és el seu contingut. Per tot plegat exigim que el procés de negociació sigui transparent.
També exigim que el ritme de la negociació s’incrementi i es prioritzin aquelles qüestions que per al col·lectiu són prioritàries. De res no servirà negociar mesures relatives a permisos, o vacances si prèviament no s’ha arribat a cap acord relatiu a la reducció de la jornada laboral anual, a l’increment de les retribucions o a la compensació econòmica de la disponibilitat o pel treball en dies festius.
És evident que avui, el cos de mossos d’esquadra (representat per sindicats de totes les escales) està immers en un conflicte col·lectiu, en defensa dels interessos de les seves persones membres i així seguirà mentre no es millorin considerablement les condicions econòmiques i horàries que el regulen.El sindicalisme és essencial per humanitzar la intel·ligència artificial
Article de Daniel Cruz, responsable d’Anàlisi i Transformació Digital de CCOO de Catalunya, publicat a la revista Perspectiva
Les respostes no només depenen de la pregunta, sinó d’aquí va dirigida. La qüestió “que aixequi la mà a qui no li faci por el futur laboral” pot provocar, sens dubte, dues respostes diametralment diferents. D’una banda, és probable que les persones que tinguin una posició, a priori, social i econòmica còmoda i estable l’elevin sense cap problema. D’altra banda, però, si el mateix plantejament es fa a la plantilla d’una gran fàbrica de vehicles de combustió, la proporció segurament és més baixa. El que en realitat els espanta no és el futur en si, sinó que el que els aterreix és el seu futur laboral o, més concretament, el pagament dels crèdits que fins ara depenien del salari associat al rendiment de la feina. El futur de la feina és, com tot, un debat de classe. Les diferents experiències a través de la història ens assenyalen clarament el camí: només hi pot haver un futur just si hi ha democràcia, i aquesta només s’aconsegueix mitjançant l’equilibri de les forces.
Avui en dia orbitem al voltant de diverses transicions que són, principalment, l’ecològica, l’energètica i la digital. Totes tres, a més, tenen alguna cosa en comú, i és que són imparables, revolucionàries i que l’impacte es produirà en tots i cadascun dels àmbits de la nostra vida. Ni consumirem, ni produirem, ni viurem de la mateixa manera que els nostres pares i mares, ni que cap generació anterior. Estem, amb tota claredat, davant d’un punt d’inflexió de la història que suposa un canvi de paradigma del que en tenim pocs o cap de precedent.
Concretament, i entrant en matèria, l’impacte de la Intel·ligència Artificial ja és qualificat per diversos estudis com el més gran des de la introducció de l’electricitat. Tot i que tot canvi implica riscos i oportunitats, del que no hi ha dubte és que el sindicalisme de classe ha de garantir que les persones més vulnerables no siguin perjudicades ni excloses dels guanys i, sobretot, promoure que aquesta transició sigui justa i garanteixi que aquesta adaptació es faci en benefici de les treballadores i treballadors.
Dir a hores d’ara que internet ha canviat la nostra manera de comunicar-nos, informar-nos, treballar o consumir és una cosa evident i redundant (tant com seguir anomenant noves tecnologies al propi internet). El que en aquests moments estem vivint és la fase d’aquest impacte següent: com la implementació d’internet sacseja els fonaments sobre els quals havíem construït la nostra societat, i que havia forjat al sacrosant contracte social.
Llegiu l’article «El sindicalisme és essencial per humanitzar la intel·ligència artificial» complet »La concentració d’Avanza Baix i Monbús Julià que va culminar ahir a l’Ajuntament de Barcelona va més enllà d’unes reivindicacions laborals
Ahir, 11 d’abril de 2023, els treballadors i treballadores de les empreses de transport públic de viatgers Avanza Baix i Monbús Julià van ajuntar forces amb una aturada de 24 hores i van fer una marxa des de Plaça Cerdà fins a l’Ajuntament de Barcelona, a la Plaça Sant Jaume. Allí van ser rebuts pel regidor Jordi Martí i la regidora Laia Bonet, que es van comprometre a donar sortida a les reivindicacions legítimes que les persones treballadores i els sindicats estem exposant els darrers mesos a les concentracions.
El conflicte laboral va més enllà d’un problema a Avanza Baix i Monbús Julià. Va de la desprofessionalització i la precarització del sector del transport públic de viatgers que s’estén cada vegada més amb el sistema de contractació a la baixa que propicia l’AMB, molt lluny d’estar a l’alçada d’un servei bàsic i indispensable per la ciutadania.
Des de CCOO creiem que una empresa, i menys una que estigui emparada per un concurs públic, no pot aplicar una doble escala salarial. Les diferents contractacions que es fan a una mateixa empresa no poden suposar diferents condicions de treball per una mateixa feina. A més, a Monbús Julià s’estan fent cessions il·legals de treballadors i s’ha donat el cas que un mateix treballador ha fet doble torn a diferents empreses amb diferents convenis d’aplicació.
La pèrdua de drets laborals bàsics ha estat una constant en aquestes empreses. A més, la manca de qualitat del servei a la ciutadania s’ha fet molt evident ja que no es compleixen el total d’expedicions i els vehicles estan en males condicions i amb falta de manteniment i tenen una mitjana d’antiguitat de catorze anys.
Inspecció de Treball de la Província de Barcelona determina que es va vulnerar el dret fonamental a la vaga de les persones treballadores d’UTE Sant Boi
Amb motiu d’una denúncia de CCOO, Inspecció de Treball de la Província de Barcelona ha determinat que es va vulnerar el dret fonamental a la vaga de les persones treballadores. El motiu és que l’empresa va assignar serveis mínims a persones treballadores que prèviament havien comunicat fermament la seva voluntat d’adherir-se a la vaga.
Inspecció de Treball resol que UTE Sant Boi en cap cas va esgotar totes les possibilitats d’assignació de serveis mínims a persones no vaguistes i que, l’actuació empresarial, formava part d’una estratègia per minimitzar els efectes de la convocatòria. Aquesta resolució deixa la porta oberta a demandes judicials tant per part de les persones directament afectades, com per part del sindicat.Des de CCOO considerem aquests fets d’una gravetat extrema i reafirmem que continuarem defensant, en totes les instàncies, el dret fonamental a la vaga com a una eina indispensable en la defensa dels drets sociolaborals de la classe treballadora.
La plantilla de la UTE Sant Boi, dedicada a l’explotació del servei de transport de viatgers, es troba immersa en un procés de conflicte i mobilització sindical que l’ha portat a secundar diverses convocatòries de vaga durant els passats mesos de febrer i març i també a l’actual mes d’abril.
Un dels motius principals del conflicte té a veure amb la reivindicació de què UTE Sant Boi assumeixi com a pròpia a la totalitat de la plantilla que presta el servei de transport de viatgers i que, el juliol de 2022, va ser subrogada provinent de l’empresa OLIVERAS (anterior adjudicatària del servei).
Actualment, i com a conseqüència de la irresponsable actuació d’UTE Sant Boi, la plantilla està dividida entre les empreses ALCALABUS (que irregularment va subrogar a la plantilla provinent de l’empresa OLIVERAS) i CASTROMIL.
La Inspecció de Treball obre una acta d’infracció molt greu a Dow Chemical per infringir la Llei orgànica de llibertat sindical
La Inspecció de Treball ha obert una acta d’infracció molt greu a la direcció de Dow Chemical per infringir la Llei orgànica de llibertat sindical, arran de la denúncia presentada per CCOO el mes de gener, quan la direcció de la companyia va denegar l’accés dels assessors de CCOO i UGT a una reunió entre la direcció i el comitè d’empresa, i també a la reunió prèvia amb els membres del comitè, malgrat que ambdós sindicats hi tenen representació.
CCOO d’Indústria valora positivament l’informe de la Inspecció, ja que dona la raó al sindicat davant l’actitud antisindical de l’empresa, que ha vulnerat el dret sindical a la negociació col·lectiva, amb la qual cosa perjudica, així, el conjunt de la plantilla.
Des de CCOO instem la direcció de Dow Chemical a rectificar en aquesta actitud i aquestes pràctiques, ja que suposen una vulneració dels drets fonamentals tant dels treballadors i treballadores com dels seus representants sindicals.
‘Protegim els serveis públics’, programa 297 de CCOO a Televisió de Catalunya
El programa número 297 de CCOO a Televisió de Catalunya porta per títol Protegim els serveis públics i s’ha emès el 10 d’abril del 2023 al Canal 33.
La lluita de CCOO per a la protecció i la millora dels nostres serveis públics ve de lluny per l’amenaça constant que pateixen, sempre amb finançament insuficient, amb contundents retallades i davant la voracitat d’un mercat que els vol substituir per fer negoci, fent impossible l’accés a la majoria de la ciutadania.
El sindicat ha engegat una campanya anomenada “L’educació, la sanitat, els serveis públics som tots i totes”, on es vol recordar a la ciutadania que tots i totes som persones usuàries d’aquests serveis i que són fonamentals per gaudir d’una vida digna. En aquest programa us expliquem com les lluites col·lectives donen fruits, però també tot el que queda per fer en defensa dels nostres serveis públics.
Podeu veure el programa Protegim els serveis públics en aquest enllaç.
Altres programes a https://www.ccoo.cat/programa-de-ccoo-a-tvc/
CCOO convoquem vaga indefinida a l’Administració de justícia al costat del CSIF, STAJ i UGT
Els sindicats convocants de la vaga a l’Administració de justícia basem les nostres reivindicacions en el reconeixement de les funcions que realment realitza cadascun dels cossos funcionarials.Exigeixim la paralització de la tramitació parlamentària de la Llei orgànica d’eficiència organitzativa i un increment retributiu en la línia acordada per l’Administració general de l’Estat amb les associacions de lletrats i lletrades de l’Administració de justícia (LAJ).
CCOO, al costat del CSIF, STAJ i UGT, sindicats convocants de les mobilitzacions, trobem més que justificada la convocatòria de vaga perquè el Govern ha tractat com a funcionaris i funcionàries de segona el 93 % del personal de l’Administració de justícia, que carrega amb el pes fonamental del treball, mentre augmentava les retribucions de només el 7 % restant (el cos de LAJ).
Per a les organitzacions convocants no està reconeguda en l’actualitat la responsabilitat, professionalitat i especialització de la totalitat del personal de l’Administració de justícia (cossos generals, especials i mèdics forenses) ni les funcions reals dels cossos generals. Així mateix, es menysprea la implicació, la participació i el paper determinant de la immensa majoria del personal de l’Administració de justícia en els nous models organitzatius i tecnològics.
Els sindicats denunciem que el Ministeri de Justícia vol imposar, sense negociar, la Llei d’eficiència organitzativa que posa en risc els llocs de treball, els destins, la mobilitat voluntària, les retribucions especials i les funcions concretes del personal de l’Administració de justícia.
Amb les mobilitzacions i la vaga convocades, els sindicats exigim la paralització de la tramitació parlamentària de la Llei orgànica d’eficiència organitzativa fins que no s’aconsegueixi un acord per a la seva modificació a la Taula Sectorial de l’Administració de Justícia.
CCOO, CSIF, STAJ i UGT també exigim el reconeixement professional i retributiu de les funcions que realment realitzen tots els cossos funcionarials, i que s’elimini l’acumulació, en el cos de LAJ, de funcions que finalment realitzen i són delegades als cossos generals, sense compensació.
Reivindiquem l’increment del complement general del lloc, que és l’únic concepte retributiu d’aplicació per a tots els cossos generals i especials i per a tots els àmbits territorials (transferits i no transferits).
D’aquesta manera els sindicats reclamem increments retributius de 430 euros mensuals per a mèdics forenses i facultatius de l’Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses (personal funcionari del grup A1, igual que els LAJ), 400 euros per a gestió i tècnics especialistes de laboratori (grup A2), 375 euros per a tramitació i ajudants de laboratori (grup C1) i 350 euros mensuals per a auxili judicial (grup C2).
Els sindicats reclamem, finalment, l’eliminació de les diferències retributives derivades dels grups de població, elevant-les a les que es perceben en el grup 1 (Madrid i Barcelona) i la publicació abans que finalitzi aquesta legislatura i prèvia negociació col·lectiva del reial decret que estableixi els criteris i quanties mínimes del complement de carrera professional.
Les mobilitzacions en l’Administració de justícia tindran el seu inici amb una concentració de delegats i delegades sindicals de les quatre organitzacions sindicals el pròxim 12 d’abril a les portes del Ministeri de Justícia.
A partir del 17 d’abril s’han convocat aturades de 10.00 a 13.00 h en els centres de treball de l’Administració de justícia de tot Espanya, que es desenvoluparan de manera indefinida fins que el Ministeri de Justícia accedeixi a les reivindicacions plantejades.
El 19 d’abril la convocatòria de vaga serà de la jornada de treball completa, juntament amb una gran manifestació a Madrid a la qual assistirem treballadors i treballadores de l’Administració de justícia de tot Espanya.