CCOO de Catalunya està impulsant la utilització dels nous mitjans de comunicació, e-mail, intranet i pàgina web a internet, (www.ccoo.cat), com a nous elements per impulsar l’activitat sindical, la informació i la participació.

Des de el 19 de gener del 2001 que es va posar en marxa la nova pàgina web, ha tingut més de 166.000, amb una mitjana de mes de 1.000 visites diàries ( incloent-hi dissabtes i diumenges).

La nova pàgina disposa de nombrosos apartats que s’actualitzen diàriament, on hi figura des de l’activitat sindical quotidiana a la revista «Lluita Obrera Digital», com informes, estudis, salut laboral, serveis i pagines de les diverses organitzacions federatives i territorials, així com pàgines especials per a la dona, joves i immigració, així com pàgines de debats etc…, la qual cosa permet està al corrent de l’actualitat del sindicat.

Dins de la web coexisteix junt a la part pública una sèrie de seccions i serveis d’accés restringit per als afiliats i afiliades. Altrament hi ha un complert apartant de «links» d’altres entitats d’interès o relacionades amb la vida laboral i sindical, començant per la pròpia web de la Confederació de CCOO d’Espanya i del seu diari digital, així com la de la Confederació Europea de Sindicats (CES).

Volem destacar que mes de 3000 persones i 500 seccions sindicals han registrat el seu
e-mail per rebre la informació que periòdicament, per correu electrònic, envia el sindicat.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 9 d’agost de 2001

ACCIÓ JOVE, les joventuts del sindicat CCOO, consideren molt positives les reaccions a les activitats realitzades fins ara a la seva campanya TRENCA AMB LA PRECARIETAT.

Segons Josep Maria Romero, coordinador d’ACCIÓ JOVE: “ Estem molt satisfets i satisfetes ja que hem aconseguit arribar a un gran nombre de joves treballadors i fer-lis prendre consciència sobre la anormalitat que suposa treballar de manera precària i creiem que la joventut treballadora ha pogut veure en el sindicalisme de classe una eina de denúncia i d’articular propostes a la seva situació, de vegades absolutament asfixiant.”

Per ACCIÓ JOVE la taxa de temporalitat juvenil, situada al primer trimestre del 2001 a Catalunya, en un 61,7 ( 112.600 joves), es inacceptable i la dificultat més important que impedeix l’emancipació de la llar habitual dels joves catalans. També s’ha contrastat algunes diferències de condicions laborals per raó d’edat a empreses.

Dintre dels diferents àmbits d’intervenció que consta la campanya, s’han fet durant els darrers 3 mesos del darrer curs:

– Més 60 xerrades a Instituts de Secundària

– Al voltant de 15 xerrades a Universitats, amb la col·laboració d’associacions d’estudiants.

– Visites i assembles i actes al carrer amb joves treballadors a més de 50 empreses, especialment en aquelles de sectors paradigmàtics on la precarietat es pràcticament total i que afecta als joves com son: empreses de fast-food (Pizza Hut); el sector de l’ensenyament privat (on treballen els perfils de monitors i monitores de menjador, monitors d’esplai, educadors socials, etc.) o el sector del telemarketing (empresa ATENTO, antiga ESTRATEL).

ACCIÓ JOVE- Joves de CCOO considerem que la precarietat de la joventut s’ha consolidat especialment, després de l’aprovació de la Reforma Laboral, imposada de forma unilateralment pel govern del PP, que considera a la joventut treballadora com a treballadors i treballadores de segona categoria.

CCOO de Catalunya i ACCIÓ JOVE mantenim el compromís prioritari d’eradicar la precarietat laboral juvenil a Catalunya tot continuant durant el proper curs, a partir del setembre, amb les activitats de la campanya TRENCA AMB LA PRECARIETAT, que contempla especialment activitats de conscienciació dels joves i denuncia de empreses o sectors amb alts nivells precarietat juvenil.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 9 d’agost de 2001

1. La situació creada pel desallotjament és responsabilitat de l’Ajuntament de Barcelona que ha pres una mesura sense oferir cap alternativa a les persones desallotjades.

2. L’origen de la qüestió, la situació d’irregularitat d‘aquests immigrants està en l’anomenada Llei d’Estrangeria que demostra altra vegada la seva ineficàcia, mantenint situacions absurdes com les de les persones que tenen ordre d’expulsió, però que no poden ser retornades als seus països, empenyent-les a la marginalitat, sense oferir cap sortida satisfactòria ni per elles ni per la societat.

3. No és cert que la Delegació del Govern a Catalunya no tingui la possibilitat de resoldre la situació d’aquestes persones. Amb el nou reglament segueix en les seves mans fer una interpretació menys restrictiva del concepte “causes humanitàries” en raó de les variades situacions de les persones que venen al nostre país empesos per la misèria o la guerra.

4. Cal assumir com a societat, que per la nostra situació geogràfica, per molts esforços que es facin per promoure la immigració ordenada enlloc de la irregular, que el govern de l’estat no fa, sempre hi haurà un nombre d’immigrants en aquesta situació. Cal preveure mecanismes –condicionats, per exemple, a ofertes d’ocupació- per tal de que aquestes persones tinguin la possibilitat d’accedir a permisos de treball i residència en un termini raonable.

Aquesta via avui no existeix, i és responsabilitat dels partits polítics i del govern de l’estat que van donar suport a la Llei d’Estrangeria .

5. També cal preveure el acolliment dels immigrants d’una manera ordenada i acordada entre les administracions i entitats de suport, fins avui això no s’ha fet. Aquest acolliment és responsabilitat hi ha de ser suportat per totes les administracions que be tenen la competència d’atenció a les persones o bé la tenen sobre la seva situació legal que els pot posar en situació de necessitar aquest ajut. A la ciutat de Barcelona i al seu entorn es troben prop de 10.000 immigrants en situació irregular, cal que d’una vegada per totes es trobin solucions per totes aquestes persones i no sols per les que aconsegueixen que els mitjans de comunicació es facin ressò de la seva situació.

Tot i això, en el cas del desallotjats de la Plaça de Catalunya, l’Ajuntament té, per la seva manera maldestra d’actuar, el deure moral de facilitar alberg als immigrants desallotjats fins que, com a mínim, acabi la tramitació davant la Subdelegació del Govern dels expedients de regularització que des del SAIER es presentin.

6. Avui a les 18 hores es reuniràn les entitats de la “Plataforma Cívica per la Ciutadania” que agrupa, entre d’altres, a Caritas, SOS Racisme, CCOO de Catalunya, i d’altres entitats i associacions que agrupen a col·lectius d’immigrants per a tractar l’actual situació.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 8 d’agost 2001

CITE – CCOO de Catalunya i AMIC- UGT manifestem el següent:

– Que, malgrat que la situació legal d’aquestes persones és responsabilitat del govern de l’estat, no compartim l’actuació de l’Ajuntament de Barcelona de desallotjar a aquestes persones de la Plaça de Catalunya sense oferir-lis cap possibilitat de solució a la seva situació engoxant i entenem que s’hauria d’haver tingut en compte les opinions de les entitats a les quals ara s’ens demana que la nostra intervenció.

– La situació legal d’aquests immigrants en situació irregular és responsabilitat del govern de l’estat, per mantenir una legislació i reglamentació que dificulta enormement l’accés al permís de treball i residència a aquestes persones.

– La llei actual permet, però, que l’administració perifèrica de l’estat -Subdelegació de Govern- faciliti documentació a aquestes persones per motius humanitaris

– Que algunes d’aquestes persones, ja van ser ateses al SAIER i s’els va explicar la impossibilitat d’aconseguir permís de treball i residència si no estaven en situació de poder acreditar la seva estada a Espanya abans del 23 de gener i presentar una oferta de treball, condicions fixades pel govern de l’estat per reconèixer l’arrelament.

– Que per part de les entitats del SAIER, alguns dels immigrants ja han estat atesos amb anterioritat i s’els ha informat d’aquestes circumstàncies així com de la impossibilitat de que les nostres entitats facilitin cap tipus d’alberg o servei semblant, doncs ni tenim els recursos ni és la nostra funció.

– Que situacions com aquesta posen de manifest la manca total de coordinació entre les tres administracions (Estat, Govern de la Generaltitat i Administracions Locals) que tenen competències en la matèria. Cal recordar que en processos similars, es van produir acords que van facilitar la sortida a d’altres conflictes semblants.

– Que la situació creada dificulta l’atenció normal dels/les immigrants que tenen concertada cita o expedients tramitats per les entitats del SAIER.

– Que cal un canvi en la legislació sobre estrangeria que eviti aquestes situacions i reconegui que cal fitxar vies d’accés a la documentació per persones en situació irregular de manera continuada i amb condicions que evitin la seva marginació.

– Que el fet de que molts dels immigrants concentrats tinguin ordres d’expulsió no executades, demostra l’absurd de l’actual normativa que permet mantenir, en territori de l’estat, a persones comdemnades a la marginació.

– Que a Barcelona, i a la resta de Catalunya i l’Estat hi ha encara molts i moltes immigrants en aquesta situació o semblant, i tota proposta hauria d’anar encaminada a resoldre la situació de totes les persones.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 7 d’agost de 2001

AURGI,S,L, empresa dedicada a la rama del Comercio y la Automoción de servicios rápidos, ubicada en Cataluña, con sedes en MATARO, CORNELLA, BARVERA DEL VALLES, BARCELONA Y GERONA.

Una sociedad, con una gerencia empresarial, que no entiende que sus trabajadores se organicen para defender sus derechos acomodados a los tiempos, y aunque su carasterictica principal es la venta de recambios y mantenimiento, como un medio de servicios rápido al cliente, lo cierto es que la actitud de la Gerencia y de los responsables de la empresa tienen mucho que desear.

En los últimos tiempos, la actitud de la empresa, ha sido la de perseguir aquellos trabajadores que intentaban organizarse y sindicalizase, y la prueba es tan clara como que el pasado día 1 de Agosto, y en periodo vacacional cuando las empresas de servicio rápido mas necesitan la mano de obra especializada. Esta DESPIDE A CUATRO TRABAJADORES, porque habían tomado la responsabilidad de presentarse como Delegados para representes de los trabajadores del centro de trabajo de MATARO.

Desde la Federación Minerometalurgica de CC.OO, de Cataluña, consideramos como muy grave la decisión tomada por la empresa hacia los trabajadores, por ello queremos manifestar a la opinión publica que una empresa que despide a sus profesionales por el único delito de estar organizados y sindicalizados, que garantía nos puede ofrecer en los servicios que presta al publico.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 7 d’agost 2001

CCOO de Catalunya considera positiu que la Inspecció de Treball i la Fiscalia hagin estat els primers organismes de l’administració en donar passos per aconseguir un compliment efectiu de la normativa de salut laboral. Cal assenyalar que ja fa 6 anys de la entrada en vigor de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals.

Destaquem les dues instruccions internes, una de la Inspecció i una altra de la Fiscalia, on es marquen criteris d’actuació en els seus àmbit, tot destacant la necessitat de coordinació entre els diversos ens administratius i judicials. CCOO les valorem positivament ja que coincideixen amb la necessitat de coordinació i de determinació de criteris clars d’actuació que des de el sindicat sempre hem mantingut en els diversos encontres que hem tingut, entre ells en la jornada que es va realitzar entre la Fiscalia, la Inspecció de treball i els agents socials.

De les instruccions destaquem pel que fa a l’actuació de la Fiscalia i la Inspecció de Treball:

– Ambdós organismes estableixen un enfocament prevencionista i no sols retributiu ( es sol·licitaran penes o s’aixecaran actes d’infracció quan hagin existit danys greus a la salut dels treballadors). Es potencia la figura del delicte de risc ( arts. 316 a 318 del Codi Penal), la qual estava fins ara infrautilitzada.

– S’estableixen mecanismes de col·laboració i cooperació entre la Inspecció de Treball i la Fiscalia, tot establint actuacions clau:

1. Els casos que entrin a la Inspecció en que s’observin indicis de delicte ( especialment tenint en compte la figura de risc greu) es remetran de forma automàtica a la Fiscalia.

2. Altrament, en els casos de risc greu, la Inspecció te un clar criteri d’aixecar acta d’infracció.

3. La Inspecció estableix criteris concrets per determinar el que es considera accident de treball greu, als efectes de controlar que es comuniquin els mateixos a la Inspecció en el termini màxim legal de 24 hores, en cas contrari també aixecarà acte d’infracció.

4. Un element fonamental es la celebració de reunions bimensuals, entre la Fiscalia i la Inspecció de Treball, per tal de coordinar les actuacions quan impliquin a els dos organismes.

CCOO de Catalunya considerem que aquests tipus d’actuacions van en el camí correcte per reduir l’alt índex de sinistralitat laboral, que no es fruit de la casualitat, i responen a l’interès i la necessitat de la nostra societat de reduir, i a ser possible eliminar en el futur, aquesta xacra social que cada any pren la vida, o la salut, de milers de treballadors i treballadores.

CCOO de Catalunya manifestem la voluntat de continuar els contactes i la coordinació ja establerts amb la Inspecció de Treball i amb la Fiscalia per tal de continuar actuant de forma seriosa i responsable contra la sinistralitat laboral i els seus responsables.

Des de CCOO de Catalunya esperem que també el Departament de Treball entri en la òptica de coordinació i treball rigorós i faci publica la seva actuació pel que fa a la resolució dels expedients, fins ara no sabem si es fan efectives i s’apliquen les sancions plantejades en les actes que per infracció aixeca la Inspecció.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 7 d’agost de 2.001

Per primer cop, una dona al cim del poder de la CGIL regional. Ha declarat: «si el bombardeig als drets és el que s’ha anunciat, la CGIL no podrà quedar-se mirant». Susanna Camusso, de 46 anys, és la nova Secretària General de la CGIL Llombardia. Ha estat escollida el darrer 24 de juliol per la directiva del sindicat, en presència de Sergio Cofferati. És el primer cop que una dona arriba al cim del poder de la que és, de bon tros, la realitat sindical italiana més important: la més gran unió territorial del sindicat més gran. Fins a l’elecció, Camusso era la responsable de la FLAI llombarda (Agro-indústria), però la seva història s’ha desenvolupat sobretot a la FIOM, la potent federació dels treballadors del metall: primer com a secretària milanesa el 1980 i després com a Secretària Nacional entre el 1993 i el 1997. La tasca de Susanna Camusso no serà gens senzilla perquè, si bé és veritat que la CGIL a Llombardia és molt forta, també ho és que precisament aquesta regió ha esdevingut el laboratori de les polítiques socials i de treball de la Casa de la Llibertat, és a dir, del model Formigoni per a sanitat, escola i assistència. Però no sols això. Encara s’ha de fer front a una terciarització i una fragmentació del mercat del treball que no tenen parangó a Itàlia.
«És veritat, comenta ella, però no crec que sigui impossible demostrar, sobretot amb aquest govern, que allò proposat no és el desenvolupament veritable sinó l’enriquiment de pocs, ja que es prefereix la via del baix cost i de la cultura, entre cometes, del contracte temporal a la via de la qualitat». Segons Camusso, el disseny és evident: «No obstant les declaracions, sovint contradictòries, dels membres del govern de Berlusconi, es pot veure ja quin és: tot per a les empreses, i prou». D’entre temes com el pacte per al desenvolupament, la bona escola, o la proposta de devolution també per als contractes de treball, Camusso indica allò que creu que és l’argument més delicat: el nou «bonus ancià» per als majors de 75 anys no autosuficients.
«L’Administració es retira dels seus àmbits de competència, oferint en canvi a una petita minoria, d’entre aquells que en tenen necessitat, una presumpta llibertat d’elecció». Però no només hi ha el front exterior. Com «importantísima» defineix ella mateixa la partida que s’està jugant amb les dues altres confederacions. La pilota està a mans del seu vell sindicat, la FIOM, que vol portar els treballadors a un referèndum sobre el contracte dels obrers del metall que ha estat signat tan sols per la CISL i la UIL. «Espero precisament que s’arribi a votar -diu Camusso- perquè la representabilitat no pot prescindir d’un principi de responsabilitat.
És una batalla que va ben bé més enllà dels límits de la categoria». Però també hi ha un front intern dins mateix de la CGIL ja que el predecessor de Camusso (Mario Agostinelli, pertanyent a l’esquerra interna del sindicat) ha rebut, després d’un any de debat també lacerant, tot un altre encàrrec. El nou secretari és cofferatià, però el beneplàcit del número u nacional no ha estat gaire suficient: Susanna Camusso ha estat escollida per un sol vot útil. «Que la CGIL hagi estat travessada per una discussió agre no és cap novetat -diu-. Però ara, crec que tots intenten treballar per tal de fer front als desafiaments de demà. La història no es repeteix, i parlar de tardor calenta potser no té sentit. Però l’agressió contra els drets i els rèdits dels treballadors haurà de fer-nos esforçar al màxim a tots plegats».