BLA BLA BLABLA BLA BLABLA BLA BLA

CCOO de Catalunya valora molt positivament el resultat de l’aplicació del II Conveni de Catalunya d’ETT’s que ha establert, a partir del 1 de gener del 2001, la total equiparació salarial del personal en missió amb el personal de la empresa usuària.

Alhora valorem positivament que aquesta equiparació salarial total, que no s’havia aconseguit amb la reforma legislativa, hagi comportat un efecte d’eliminació de les pràctiques abusives i fraudulentes d’algunes empreses que únicament contractaven de forma temporal a través de les ETT’s per estalviar-se costos laborals. Es per això que se’ns dubte s’ha reduït un 14% la contractació a través d’ETT’s a Catalunya.

Amb la equiparació salarial s’aconsegueix que la utilització de les ETT’s s’efectuï per les causes per les quals van ser concebudes, per les necessitats puntuals i temporals de treballadors que tenen les empreses usuàries. Considerem que les pròpies empreses d’ETT’s tindrien que felicitar-se, enlloc de lamentar-se per la reducció d’un percentatge de contractació fruit de l’abús i el frau en la contractació, ja que això redundarà sens dubte en la seva consideració social.

Fins a l’acord del II Conveni Col·lectiu de Catalunya i del III Conveni Col·lectiu Estatal, el menor cost laboral que significava la contractació per aquestes empreses, les havia convertit en un element de precarització del mercat laboral, estimulant la seva utilització abusiva per part de determinats empresaris l’objectiu dels quals no era tant una necessitat temporal de contractació sinó la major precarització possible i el menors costos laborals. Tot això comportaven alhora una discriminació salarials dels treballadors afectats sindicalment inacceptable.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 21 de setembre de 2001

El conseller d’Economia i Finances, Francesc Homs, ha convocat demà als sindicats, CCOO i UGT, a una reunió per explicar l’acord pres el passat 27 de juliol en relació al nou model de finançament per les Comunitats Autònomes entre el Govern de Catalunya i el Govern de l’Estat. Homs ha mostrat el seu interès per escoltar els comentaris i les valoracions que els sindicats fan al respecte.

La reunió tindrà lloc a la seu del Departament d’Economia i Finances i s’iniciarà a les 12.30 hores. Per part de CCOO assistiran Joan Coscubiela, secretari general, Alfons Labrador, vicesecretari general i Joan Carles Gallego, responsable de l’Àrea socio econòmica de CCOO de Catalunya. Aquest sindicat lliurarà al conseller Homs la seva proposta davant el nou model de finançament. Aquest document serà demà a la vostra disposició si així ens ho demaneu.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 20 de setembre de 2001

Coincidint amb el procés de transferències educatives a les
diferents CCAA s’han assolit acords de millora retributiva del professorat a
pràcticament totes elles, excepció feta de Ceuta i Melilla que
depenen directament del govern central del PP. Això ha esta possible per
l’actitud dialogant i negociadora de les diferents conselleries
d’educació.

A Catalunya fa més d’un any que la Federació d’Ensenyament de
CCOO vàrem plantejar la necessitat de renegociar les nostres
retribucions ja que hem arribat a ser una de les CCAA que pitjor retribueix al
seu professorat tot i ésser una de les més desenvolupades
econòmicament i al mateix temps amb l’IPC més alt. Però
hores d’ara les propostes del Departament estan molt per sota de les quantitats
imprescindibles per arribar a incrementar les retribucions de manera adients
amb el nivell socioeconòmic català.

El professorat de Catalunya cobra en aquests moments, anualment, unes 90.000
pessetes menys que la mitja de l’Estat i aquesta quantitat pujarà a
150.000 pessetes l’any 2003, moment en que finalitzin els terminis
d’aplicació dels acords vigents a la resta de CCAA. (Veure annexes 1 i
2)

Però la situació la podem considerar encara més greu ja
que a la resta de CCAA els acords han estat possibles sense necessitat de
mobilitzacions i a Catalunya hem tingut que convocar concentracions,
manifestacions i fins i tot algun dia de vaga.

Ni el Departament ni el govern de CiU poden continuar per més temps
donant llargues a les reivindicacions del professorat. Si fins ara han
justificat (justificació mai acceptada per nosaltres) les seves
propostes insuficients, en la necessitat d’arribar a un acord estatal sobre el
finançament de Catalunya, assolit aquest amb una valoració molt
positiva per part del govern ja no ha d’haver-hi cap més impediment per
que facin noves propostes i poder així avançar cap a un acord.

Després del curs passat, caracteritzat per les mobilitzacions de
professorat, el proper dimarts 25 de setembre es reinicien les negociacions amb
el Departament. CCOO insta al Departament a presentar, en aquesta
reunió, una veritable proposta que ens permeti tornar a ser una de les
comunitats capdavanteres en quan al reconeixement econòmic del treball
del seu professorat, tal i com va manifestar el propi Departament al principi
de les negociacions, però que encara no ha portat a la pràctica.

CCOO torna a manifestar la seva voluntat negociadora però vol
recordar que repetidament ha manifestat al Departament la necessitat de que a
finals d’octubre els aspectes fonamentals del possible acord estiguin ja
consensuats per poder passar a realitzar una consulta entre el professorat. En
cas contrari tornarem a plantejar al professorat la necessitat de noves
mobilitzacions. És a dir al novembre o consulta o mobilització.

Els 480 treballadors i treballadores de IAR Ibèrica de la fàbrica de Montcada i Reixach, del grup italià IAR Sintal, es troben en vaga de 24 hores com a protesta per l’incompliment dels compromisos adquirits per la Direcció de l’empresa el maig del 2000 en el procés de tancament de la planta de Castellbisbal i el trasllat dels treballadors a la fàbrica de Montcada.

Aquests incompliments se centren en les matèries d’ocupació i d’inversions que configuren el Pla Industrial, que si no es resol posen en perill el futur de la fàbrica de Montcada i Reixach.

CCOO ha demanat una reunió urgent amb la Conselleria de Treball, que va ser el garant d’aquests compromisos que es van recollir en l’expedient aprovat, per trobar la manera de recuperar el clima laboral de diàleg i negociació i que permetés consolidar el projecte industrial i d’ocupació d’IAR a Catalunya.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 20 de setembre de 2001

Ante la celebración, el próximo sábado 22 de septiembre, del Día sin coches, CCOO del Barcelonés como organización firmante del pacto por la movilidad de Barcelona, consciente de que la movilidad afecta muy directamente a los trabajadores y trabajadoras de nuestras ciudades, quiere insistir en varios aspectos sobre el tema. La movilidad obligada, derivada de la asistencia al centro de trabajo, es la principal causa del problema en el área metropolitana, pero es un derecho y, por tanto, corresponde a las administraciones asegurar su servicio, calidad y cantidad. En este sentido CCOO se opondrá a cualquier intento de privatización de las líneas de transporte y se mantendrá en la línea de defensa del transporte público.

Para CCOO, el actual esquema de movilidad provoca, entre otras, dos graves consecuencias: la desvertebración del territorio y la pérdida de biodiversidad con el consiguiente fuerte impacto ambiental. Provocando repercusiones muy importantes para los trabajadores y trabajadoras, como el aumento real de la jornada de trabajo (relación jornada y tiempo de trabajo) y el elevado número de accidentes ‘in itinere’, entre otras.

CCOO del Barcelonés es consciente de que los empresarios tienen su parte de responsabilidad. Cuando trasladan o deciden la ubicación de una empresa, nunca contemplan los costes de movilidad que provocan a los trabajadores ni los costes sociales, económicos y ambientales que sufre la sociedad.

CCOO del barcelonés aboga por una movilidad sostenible y segura, y, en este sentido, hace las siguientes propuestas:

– Puesta en marcha del plan integral del transporte que integre Metro, Renfe, Ferrocarriles de la Generalitat y el transporte de superficie que permita superar los actuales déficits de acceso entre localidades y con la suficiente intermodalidad.

– Creación de una mesa de concertación (administración, sindicatos y patronal) que aborde los problemas de la movilidad obligada y elabore un plan de acceso al puesto de trabajo mediante el uso del transporte colectivo.