Avui dimarts 30 d’octubre ACCIÓ JOVE-Joves de CCOO de Catalunya ha signat el Pacte per a l’ocupació juvenil de Catalunya. Aquesta iniciativa neix del Pla Nacional de Joventut, aprovat l’any 2000, on es manifesta que el problema més important que cal resoldre en aquests moments (en l’àmbit del treball) és la precarietat laboral.

Aquest pacte negociat a la Taula per a l’Ocupació Juvenil té el suport de:

a) Govern de la Generalitat (a través dels Departaments de Treball, Ensenyament i la Secretaria General de Joventut)

b) Organitzacions empresarials (Foment del Treball Nacional, Pimec-Sefes, Aijec i Cp-Ac)

c) Sindicats ( Acció Jove-Joves de CCOO, Unió de Joves Pagesos i Avalot Joves UGT )

d) I Consell Nacional de la Joventut de Catalunya.

ACCIÓ JOVE ha marcat com a objectiu estratègic en aquesta negociació:

– Desenvolupar mesures actives de lluita contra la precarietat laboral juvenil i a favor d’un treball sense riscos.

En paraules de Josep Maria Romero (coordinador nacional d’ACCIÓ JOVE): ‘podem dir que el POJC suposa un avenç en matèria d’ocupació juvenil sobretot perquè es milloren els mecanismes de lluita contra la precarietat laboral juvenil, com pot ser la Comissió de Seguiment de la contractació i el mandat a la Inspecció de Treball de controlar les irregularitats en la contractació; control de la formació, a través del Consell de la Formació Professional de Catalunya; control de la inserció dels joves al mercat de treball, a través del SOC; tot això obre un ampli ventall de possibilitats de treball pel sindicat’.

ACCIÓ JOVE, també confia que aquest pacte contribueixi a la socialització de la lluita contra una precarietat laboral juvenil i el frau en la contractació, que a molts sectors d’activitat arriba a uns índexs ‘absolutament alarmants i intolerables’.

El lunes día 29 de octubre se llegó a un principio de acuerdo entre la Dirección de empresa y el Comité de Empresa de ALSTOM transporte S.A. del centro de Santa Perpetua.

Tras 17 reuniones de negociación y después de mas de 20 horas de huelga y manifestaciones, ha sido posible un acuerdo que deberá ser ratificado por el conjunto de la plantilla la semana próxima.

Los parámetros, entre otros, más importantes del acuerdo son los siguientes:

– 3 % incremento para cada uno de los 2 años de vigencia, con revisión salarial.

– Reducción de 12 horas de jornada para el año 2002.

– Pasar a fijos los eventuales.

– Estudio sobre la Clasificación Profesional.

– Disposición de acordar parámetros especiales que haga inviable la presentación de un posible ERE por falta de carga de trabajo.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 30 d’octubre de 2001

CCOO de Catalunya creiem que ha arribat el moment, en paral·lel amb les negociacions estatals, d’emplaçar les patronals catalanes a negociar un Acord Interconfederal a Catalunya que permeti desenvolupar i enfortir el Marc Català de Relacions Socio-laborals. La nostra voluntat és desenvolupar aquesta proposta de forma conjunta amb la UGT, per tal que serveixi també per millorar i enfortir la unitat d’acció sindical.

Aquest Acord Interconfederal cal centrar-lo en:

– Establir mecanismes de racionalització en els àmbits de negociació col·lectiva a Catalunya.

– Establir un Acord general de Cobertura Laboral de Catalunya que permeti donar cobertura als més de 100.000 treballadors i treballadores sense conveni. Aquest acord ha d’establir una regulació del Salari Mínim Garantit de Catalunya.

– Establir polítiques de prevenció dels riscos laborals en base a projectes sectorials.

– Actualitzar els drets sindicals mitjançant la regulació de la utilització sindical de les noves tecnologies de la informació i la comunicació en el si de les empreses, és a dir regular els ciberdrets sindicals.

– Establir polítiques d’igualtat de gènere a les empreses.

Per tal de dur endavant aquesta iniciativa a Catalunya, i reforçar la negociació dels Criteris d’Orientació de la Negociació Col·lectiva pel 2.002 a Madrid, cal preparar per aquest mes de novembre un procés d’informació i mobilització entre les estructures del sindicat per tal de fer-lo arribar a les empreses i al conjunt dels treballadors i treballadores.

Finalment, demà dimarts, 30 d’octubre, tindrà lloc la signatura del Pacte per a l’Ocupació Juvenil al Palau de la Generalitat, a les 13 hores. Acció Jove- joves de CCOO ha decidit signar aquesta iniciativa nascuda del Pla Nacional de la Joventut, aprovat l’any 2000, per què manifesta la intenció de resoldre el problema més important dels joves que és la precarietat laboral.

Acció Jove de CCOO ha marcat com a objectiu estratègic en aquesta negociació el desenvolupar mesures actives de lluita contra la precarietat laboral juvenil i a favor d’un treball sense riscos.

Per a més informació podeu trucar a Josep Maria Romero, coordinador nacional d’Acció Jove-joves de CCOO de Catalunya, al telèfon 649 432 554.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 29 d’octubre de 2001

CCOO de Catalunya considera que malgrat pugui estar-se d’acord amb el diagnòstic que efectua l’estudi de Pimec-Sefes sobre necessitats de mà d’obra de les empreses catalanes, no podem coincidir amb unes conclusions que considerarem com a mínim parcials ja que creiem no contemplen tota la realitat del mercat de treball a Catalunya.

CCOO de Catalunya considerem que no pot resumir-se tot a la necessitat d’immigració, com a mínim cal platejar un seguit de necessitats prèvies:

– Considerem que potser ha arribat el moment de plantejar la necessitat d’innovacions tecnològiques i organitzatives que permetin millorar la productivitat tot substituint treballs poc qualificats i precaris per d’altres de major formació, qualificació i rendiment.

– Ha d’afrontar-se el fet de que el nostre país un dels que te unes taxes mes baixes de població activa de la UE. Això en portar a la necessitat de plantejar canvis en les polítiques familiars i d’infrastructures socials que permetin i garanteixin una plena incorporació de la dona al mercat de treball de Catalunya.

– Cal establir millorares en la formació, en especial la formació bàsica i professional, i l’establiment de mecanismes que facilitin i garanteixen l’accés a la ocupació dels nostres joves. Es imprescindible aprofundir en la vinculació entre formació i ocupació com una manera de fer front al fet de que avui tenim més d’un 30% dels nostres joves que no conclouen els seus estudis.

– Per últim, es evident que se’ns dubte farà falta la incorporació de mà d’obra immigrant al nostre mercat de treball. I caldrà començar pels immigrants que ja estan al nostre país, tot garantint la regularització a tots els que puguin presentar un contracte de treball. Altrament al plantejar la vinguda de treballadors immigrants cal fer-ho contemplant la problemàtica en la seva totalitat, no sols com un factor econòmic sinó també les qüestions relatives a la seva integració social com a ciutadans i ciutadanes. En aquests sentit la immigració, que es un element que aporta riquesa al país, ha de comportar i vincular-se també a compromisos de recursos i de polítiques públiques que permetin afrontar les seves necessitats, que evitin la seva marginació, així com las dels sectors de ciutadania amb els que conviuen, per tal de garantir una correcta integració.

Aquestes son alguns elements amb els que caldria complementar l’estudi de Pimec-Sefes.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 29 d’octubre de 2001

Crida de la CES a l’Euro-Manifestació

Brussel·les, 13 desembre 2001

La CES és la veu de 60 milions de treballadores i treballadors a Europa.

La situació econòmica s’està deteriorant a Europa. Les reestructuracions i els tancaments d’empreses se succeeixen. Tanmateix l’objectiu de plena ocupació, del qual la Unió Europea ha fet gala, corre el risc d’allunyar-se.

Però l’Europa unida té el potencial necessari per evitar aquesta desbandada. Cal que tingui la voluntat política i que es doti dels mitjans necessaris. L’Euro mateix ha d’estar al servei del creixement de l’ocupació.
Ens mobilitzem en motiu del Consell Europeu de Laeken a fi que la Unió decideixi:
-La constitució d?un veritable « Govern econòmic », com a contrapès al Banc Central, capaç de realitzar la coordinació indispensable de les polítiques econòmiques i pressupostàries dels països membres.
-Acabar amb l’espiral de competència fiscal entre països tot introduint una tassa mínima d’imposició per a les empreses i les rentes de capital.
-Desblocar els recursos necessaris per sostenir les accions per tal de crear un nombre més gran de llocs de treball i una millor ocupació.
Però també volem més Europa per salvaguardar i desenvolupar el nostre model social. Això és més necessari que mai, en un moment en que la Unió està en vies d’ampliar-se a d’altres països. L’ampliació ha de ser molt més que un simple mercat únic tot estès.

Ens mobilitzem a Laeken per una Europa social i solidària mitjançant:
-La garantia de serveis públics de qualitat
-La salvaguarda dels sistemes de protecció social
-L’extensió dels drets dels assalariats a les empreses
-La promoció de la igualtat entre homes i dones, començant per la igualtat salarial.
-El millorament de la salut i la seguretat al lloc de treball
-La lluita contra la pobresa, l’exclusió i contra tota forma de discriminació

Volem també una Europa que prengui totes les seves responsabilitats en relació al món.
Recolzant-se sobre un model social, la Unió pot i ha de contribuir a dominar una globalització avui desenfrenada per obrir la via a una mundialització basada en un veritable desenvolupament dels pobles, sobre la justícia social i sobre el respecte als drets humans.

Per tal de fer front tots aquests desafiaments, ens cal una Europa independent i forta.
Ens mobilitzem a Laeken:
-a fi que el Consell Europeu decideixi una agenda de reformes per fer que les institucions siguin més eficaces i democràtiques en la presa de decisions: amb l’adopció de la majoria qualificada com a regla general, tant en matèria d’ocupació com de política social, fiscal i de medi ambient; amb més poder legislatiu al Parlament Europeu; amb el reconeixement d’un paper creixent dels sindicats i dels interlocutors socials.
-per la construcció d’una Europa democràtica i ciutadana. La Carta de Drets Fonamentals enfortida en les disposicions en matèria de drets socials i sindicals, ha de tenir valor i estar integrada a la futura Constitució de la Unió.

A Laeken volem:
-Més Europa: per una plena ocupació? de qualitat
-Més Europa: per una societat solidària, sense discriminació ni exclusió
-Més Europa: per dominar la mundialització, al servei del desenvolupament, la justícia social, la pau.

Europa, som nosaltres !

Génova, 20 de julio (CIOSL Enlínea): Reunidos en una sesión especial del Comité Directivo de la CIOSL, realizada en conjunción con la cumbre del G8 de Génova, líderes sindicales de todo el mundo decidieron que, con ocasión de la próxima Conferencia Ministerial de la Organización Mundial de Comercio OMC) de Doha, Qatar, un Día Sindical Mundial de Acción se llevará a cabo en los lugares de trabajo de todo el mundo. El Día de Acción tendrá lugar el 9 de noviembre de 2001, fecha de la apertura de la conferencia de la OMC.

La finalidad del Día de Acción es manifestar que los sindicatos no están dispuestos a aceptar los efectos negativos de la mundialización que está imponiendo a los trabajadores y trabajadoras en todo el mundo, como así también hacer hincapié en las graves deficiencias actuales del sistema comercial mundial.

-Protección de los derechos básicos de los trabajadores y trabajadoras para evitar la explotación resultante del comercio mundial;

-Reforma del sistema comercial mundial en bien de los países en desarrollo;

-Derecho a la educación pública universal y a servicios de atención médica de calidad, exentos de las reglas de la OMC;

-Medicamentos a precios abordables para combatir enfermedades como el HIV/SIDA;

-Apertura del sistema de la OMC a consultas con sindicatos y otros representantes democráticos de la sociedad civil.

Se coordinará el Día de Acción a escala planetaria y se lo pondrá en práctica a escala local, con distintas medidas que se determinarán en cada país, desde paros de actividades y manifestaciones hasta debates en los lugares de trabajo, reuniones públicas y actividades que atraigan la atención de los medios de comunicación.

«Representamos a centenares de millones de personas que ya no creen que la liberalización del comercio pueda hacer que se eleven los niveles de vida o que aumenten los puestos de trabajo. La mundialización ha creado riquezas y recursos sin precedentes pero es convicción generalizada que en todo el planeta está aumentando la desigualdad, puesta de relieve por los crecientes y abrumadores niveles de pobreza», dijo Bill Jordan, Secretario General de la CIOSL.

La CIOSL representa a más de 156 millones de trabajadores de 221 organizaciones afiliadas de 148 países y territorios. Es miembro del Global Unions (Sindicatos Mundiales): http://www.global-unions.org.

Bruselas, 21 de septiembre de 2001/Comunicado de prensa

Después de los ataques terroristas ocurridos la semana pasada en Estados Unidos, la CIOSL anunció que se seguirá adelante con la Jornada de Acción del 9 de noviembre. En fechas cercanas al 9 de noviembre y ese mismo día, los sindicatos y sus miembros reclamarán una «nueva mundialización» en sus lugares de trabajo de todo el planeta. Mike Moore, el Director General de la OMC anunció la semana pasada que la organización sigue planeando llevar a acabo su reunión ministerial en Doha a pesar de los ataques terroristas contra Estados Unidos.En una declaración Bill Jordan, Secretario General de la CIOSL, declaró: «En este momento en que se producen tan brutales ataques contra la democracia y las sociedades abiertas, debemos reforzar la democracia y el gobierno planetario. Tenemos que volver a comprometernos a construir un mundo donde prevalezcan la democracia y los derechos. La Jornada de Acción no será solamente una ocasión para protestar sino también un momento de reflexión y debate. La ola de enérgicas reacciones a los recientes eventos que nos ha llegado de los sindicatos de todo el mundo viene a reforzar la necesidad de contar con una comunidad sindical mundial y solidaria mientras presentamos los reclamos fundamentales de la Jornada de Acción.»

DIA 9 DE NOVEMBRE

PRESENTACIÓ PÚBLICA DEL FÒRUM SOCIAL DE BARCELONA

Centre Internacional de Premsa Rbla. Catalunya núm. 10 1r-1a Barcelona

18,30 hores, amb la participació de : Laurent Labrique del Departament de Drets Socials de la CIOSL (Brussel·les)

Us adjuntem el següent comunicat de premsa elaborat per la Federació d’Hostaleria i Turisme (FECOHT) de CCOO de Catalunya.

Desde el 17 de septiembre no hay novedades en la situación de la negociación del convenio y desde CCOO entendemos que es hora de salir de esta situación. La patronal nos dijo entonces que no habría convenio sin tocar la I.T. (sin recortar el salario en las bajas médicas) y de ahí no se ha movido. El 18 de octubre hubo un intento de mediación para desbloquear el convenio que sólo ha servido para confirmar lo anterior.

La posición patronal está clara, desafiaron a los trabajadores y trabajadoras y a los sindicatos en la reunión de septiembre y mantienen esa actitud desde entonces. Desde CCOO creemos que ya es hora de aceptarles el reto, ya que de otra forma no se van a bajar del burro. Y creemos que podemos ganarles el pulso si los sindicatos mayoritarios respondemos juntos, con la contundencia que requiere el desplante que nos están haciendo.

La intención de la patronal de reducir la prestación por las bajas tiene un solo objetivo: ahorrarse una parte del incremento salarial por otra vía, lo de luchar contra el absentismo es pura fachada, ya que si no hubiesen entrado en las propuestas que hicimos de incentivar la asistencia con algún tipo de plus. Por eso CCOO ha dicho desde el principio que si querían la I.T. tenían que poner algo que valiera más encima de la mesa, porque sabíamos que nos iban a responder que no porque su intención era, lisa y llanamente, ahorrarse dinero.

Ante esta actitud de la patronal sólo caben dos opciones: o firmar el convenio como ellos dicen o convocarles una huelga del sector. Pretender cualquier otra salida en estos momentos es soñar imposibles. En CCOO apostamos por la coherencia y nos gusta ser claros: no queremos lo que nos proponen y por lo tanto entendemos que hay que convocar unitariamente la huelga.

Lo no se puede mantener por más tiempo es la situación actual, con la negociación paralizada desde hace casi un mes y medio. Es hora ya de que todos nos definamos, por nuestra parte creemos necesario que los sindicatos mayoritarios en el convenio y en el país nos pongamos al frente, unitariamente, para dar la respuesta que merece la actitud adoptada por la patronal.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 26 d’octubre de 2001