Es tracta d’un conveni a tres anys (2022-2024) amb uns increments salarials del 3%, 4 % i 3,5 % respectivament, amb clàusula de compensació i absorció reduïda al 50 % els dos primers anys i, sense clàusula el darrer any.

Després de gairebé un any i mig de negociació del conveni col·lectiu de treball de les empreses privades que gestionen equipaments i serveis públics afectes l’activitat esportiva i de lleure de Catalunya, els sindicats CCOO i UGT vam arribar a un acord parcial amb la patronal pel que fa al capítol dels increments salarials.

Durant aquest llarg període de negociacions els professionals del sector han hagut de patir el vergonyós atropellament per part de les patronals ACEGE i ACEGES al dret legítim a reclamar un sou just. Motiu pel qual els treballadors i treballadores del sector es van veure abocats a fer una aturada general el 24 de novembre de l’any passat. La primera gran protesta del sector que afectava més de 10.000 persones treballadores que reivindicaven unes condicions salarials dignes i que posés fi a l’explotació laboral que anaven arrossegant des de feia molts anys.

A pesar que la vaga del 24 de novembre es va convertir en la mobilització sindical més gran organitzada a la història de l’esport català, ambdues patronals no es van moure de la seva precària proposta salarial que passava per la congelació dels sous pel 2022 i una insuficient pujada pels anys 2023 i 2024, sense revisió salarial i aplicant al cent per cent la clàusula de compensació i absorció que feia que una part important del gruix dels treballadors i treballadores no veiessin un augment real dels seus salaris.

I no només això sinó que mesos més tard, i d’una manera irresponsable i barroera, ambdues patronals van fugir de la taula de negociació del conveni per, segons elles, haver perdut la legitimitat necessària per continuar negociant, deixant a la seva sort milers de treballadors i treballadores.

Gràcies a l’àgil i decidida intervenció dels sindicats per aconseguir uns nous interlocutors, es va aconseguir fer asseure a la taula de negociació les patronals Foment i Pimec.

Però davant el bloqueig de la patronal Pimec i la manca de decisió de Foment, les persones treballadores del sector, veient que no s’avançava, van tornar a convocar una de vaga, aquesta vegada de quinze dies (del 2 al 16 de maig).

Amb un darrer intent mediador del Departament de Treball i una nova proposta que preveia un conveni a tres anys, 2022-2024, amb uns increments salarials del 3 %, 4 % i 3,5 % respectivament, amb clàusula de compensació i absorció del 50 % els dos primers anys i, sense aplicació de la clàusula de compensació i absorció el darrer any de vigència del conveni, els sindicats CCOO i UGT i la Patronal Foment van signar un preacord que va ser ratificada per una àmplia majoria dels delegats i delegades en assemblea extraordinària el passat 28 d’abril.

CCOO valora positivament l’acord assolit i felicita els delegats i delegades i els afiliats i afiliades del nostre sindicat per l’esforç demostrat aquests mesos. Han sabut passar a l’ofensiva amb una mobilització permanent, perquè s’han adonat que sense pressionar al carrer i als centres de treball la negociació sembla que ja no funciona. La força i la unitat exhibida pels treballadors i treballadores ha permès recuperar part del salari que dignifica la seva professió i la voluntat de seguir amb la lluita que continuarà per millorar altres aspectes importants de les seves condicions laborals.

El Comitè d’Empresa i les persones treballadores d’MST Europe Outbound, SL, que atenen el servei de Costa Cruceros, van començar ahir una vaga indefinida pels continus abusos de poder i per les faltes a la legalitat de l’empresa cap als seus treballadors i treballadores.

Als aturs parcials convocats el dilluns i ahir dimarts s’hi va unir la major part de la plantilla, amb un número enorme de trucades telefòniques dels clients i clientes retingudes i en espera. L’empresa va veure com un centenar de trucades de clients i clientes van deixar de ser ateses en les dues hores d’aturada, i això va provocar incidències en la gestió de serveis de Costa Cruceros. Davant aquesta situació, les dues empreses van reaccionar intentant desviar el focus del conflicte.

Costa Cruceros, en un intent de desvincular-se de la vaga, va argumentar als mitjans que és només un client més de MST, malgrat que part de la plantilla d’MST està formada per treballadors i treballadores subrogats de Costa Cruceros, alguns dels quals ja van ser acomiadats el setembre de l’any passat.

A més, perquè els clients i clientes no tinguin coneixement de les actuals reivindicacions laborals, Costa Cruceros ha disfressat la vaga parlant d’»incidència tècnica» i de «causes alienes a la nostra voluntat» en la locució de crida en espera.

Per la seva part, MST, en un intent de minimitzar els efectes de la vaga, en lloc d’asseure’s a negociar o de complir amb les obligacions legals que se li reclamen, continua sense fer cas a les reivindicacions de les treballadores i treballadors i es nega a dialogar-hi.

Des del Comitè d’Empresa denunciem el poc respecte d’MST cap als seus treballadors i treballadores, la seva continuada actitud d’abús de poder i les reiterades il·legalitats que duu a terme impunement, així com el darrer intent d’obstruir un dret fonamental com és el dret a la vaga. Divendres anirem a Inspecció de Treball per una de les denúncies que hem interposat contra la nostra vulneració de drets.

El passat dia 12 de maig els sindicats CCOO i UGT i la patronal hem signat el VIII Conveni col·lectiu de treball dels clubs de natació de Catalunya, que tindrà una durada de tres anys (2023-2025).

L’acord, que arriba després de mig any de negociacions, preveu un augment salarial esglaonat segons la categoria, essent els grups de categoria inferior (grups 4 i 5) aquells que rebran un increment superior (un 6,50 % el 2023, un 6 % el 2024 i un 4,50 % el 2025). El grup 3, que afecta la franja amb més persones treballadores, també es veurà beneficiat d’un significatiu augment salarial d’un 5 % els dos primers anys i d’un 4,50 % el darrer any de vigència del conveni. Quant a la resta de grups professionals l’augment oscil·la entre un 1 % i un 3 % depenent de l’any d’aplicació. A més, per a l’any 2026, amb efectes l’1 de gener, s’aplicarà un increment del 2 % sobre les taules salarials vigents el 2025 sense que aquest increment tingui efectes retroactius.

D’altra banda, s’estableix una gratificació de caràcter salarial per permanència a totes aquelles persones treballadores que disposin d’una edat compresa entre els 50 i 59 anys i amb una antiguitat mínima de 10 anys a l’empresa, i que el seu contracte s’extingeixi per qualsevol causa a excepció de baixa voluntària, llevat que aquesta es produeixi a conseqüència d’una incapacitat permanent o d’un acomiadament disciplinari i que aquest es declarés improcedent.

També, a proposta de CCOO, s’ha aconseguit, entre altres coses, afegir un nou concepte d’ajuda econòmica a les persones treballadores que acreditin la seva condició de família monoparental i que la retribució de les persones treballadores en els contractes formatius sigui del 75 %, del salari fixat en conveni pel grup professional i nivell retributiu corresponen a les funcions que desenvolupi. I, també, que els contractes per circumstàncies de la producció no superin els sis mesos, com pretenia la patronal.

Els clubs disposaran d’un termini de tres mesos a partir de la data de signatura del conveni col·lectiu per pagar els endarreriments corresponents de l’any 2023, llevat que hi hagi acord entre els representants d’un club i els representants legals de les persones treballadores.

CCOO, que ha tingut la majoria en aquesta negociació, es felicita pel bon acord assolit, i més tenint en compte la situació de crisi postpandèmica i d’inflació que ens ha tocat viure durant aquesta negociació.

Des de CCOO de Catalunya denunciem que fa dos mesos que el sector ferroviari espera una resposta dels departaments de Territori i Interior sobre la proposta de constitució d’una taula de treball específica contra les agressions i els actes incívics que pateixen les treballadores i els treballadors de Renfe, FGC, Metro, Contractes Ferroviàries i Atenció a Clients, després de les reunions que vam mantenir amb els departaments els mesos de febrer i març.

Continuem pendents de la resposta del Govern a la nostra proposta de constitució i participació d’aquesta taula, i els episodis d’agressions contra les treballadores i els treballadors de les diferents empreses ferroviàries no cessen. Ans al contrari, situacions com la recent avaria a l’R2 i l’encreuament d’acusacions entre els diferents actors polítics no ajuden a mitigar aquesta problemàtica, sinó que fan augmentar el clima de crispació pública i l’augment de violència contra la baula més feble i exposada de tota la cadena de responsabilitats: els treballadors i les treballadores.

Per a CCOO de Catalunya, la manca de plantilla, la pèrdua de la consideració d’agents de l’autoritat, la insuficiència en les infraestructures, la tornada de l’activitat turística i l’augment de persones usuàries, la ineficàcia dels protocols, la manca de coordinació entre les empreses i administracions, i la insuficient presència policial no només perjudiquen el personal que presta el servei i a les instal·lacions, sinó també les persones usuàries que pateixen supressió de serveis, aturades, retards i anomalies.

L’eficàcia dels serveis públics i el compliment de les lleis de prevenció i de protecció són responsabilitat de les empreses i les administracions. Però el dret a treballar i a viatjar sense por és un dret de ciutadania que és responsabilitat de tothom, i és per aquest motiu que des de CCOO de Catalunya reclamem la nostra participació en la diagnosi i en la solució.

Per aquest motiu, des del sector ferroviari de CCOO de Catalunya exigim novament al Govern de la Generalitat la constitució d’aquesta taula de treball amb participació de la representació legal de les persones treballadores, com més aviat millor.

Finalment, volem fer una crida a la ciutadania perquè s’informi, exigeixi i reclami. Les persones usuàries tenen dret a tenir uns transports públics de qualitat i no han de patir supressions, retards i inseguretat. Però han de ser conscients que el treballador i la treballadora que està al seu servei quasi mai no és responsable de les situacions que pateixen a causa de la manca d’inversió, previsió, planificació i gestió per part de les administracions i de les empreses operadores.