CCOO de Catalunya denunciem que actualment, a Catalunya, encara hi ha empreses que a l’estiu rescindeixen contractes als seus treballadors i envien als treballadors i treballadores a l’atur tot estalviant-se les cotitzacions a la Seguretat Social.

Malgrat que aquests tipus d’actuacions irregulars han disminuït en els darrers anys, encara es continuen realitzant en alguns sectors. De forma especial, aquestes pràctiques encara es produeixen en el sector de la neteja, i, més concretament, en empreses que s’encarreguen de la neteja de centres educatius.

Aquesta situació i la contractació irregular al camp provoca el fet que any rera any als mesos d’estiu, quan tradicionalment hi ha un increment d’ocupació estacional relacionada amb l’hostelaria, el turisme i la recollida de fruita, Catalunya incrementi l’atur mentre baixa al conjunt de l’estat.

Aquesta situació es pot comprovar en les estadístiques del INEM. Ës significatiu que aquests mes de juliol el treball al camp, en època de collita, només hagi pujat en 97 persones, i en que en el sector serveis, on estan situades les empreses de la neteja, l’atur s’hagi incrementat en 4.978 persones.

CCOO exigim al Govern de la Generalitat que es coneixedor d’aquestes situacions que actuí de forma contundent contra aquestes situacions de frau en la contractació.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya

Barcelona, 2 d’agost de 2002

Ahir va morir en Francisco Ortiz Roperto, de 46 anys, treballador afiliat a CCOO, com a conseqüència de les cremades produïdes en l’accident del dia 23 de juliol a la empresa IAR Ibèrica, dedicada a la fabricació de frigorífics de Montcada i Reixac. Aquesta nova mort eleva a 12 el nombre d’accident mortals a Catalunya en un termini de 15 dies.

CCOO de Catalunya considerem que els empresaris no poden defugir el fet de que son els primers responsables i per tant els culpables directes de la existència de l’alt nivell de sinistralitat existent al nostre país, el més alt de tota la U.E. La posició de la patronal catalana presentant la situació coma quelcom inevitable o responsabilitat de tots per igual es inacceptable. Els empresaris, en el nostre país tenen el poder absolut pel que fa a la organització del treball. També es responsabilitat de molts empresaris el fet de que no s’apliqui a moltes empreses la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Ells son els responsables, per que els morts son nostres, dels treballadors. El plantejament de competitivitat que tenen molts empresaris, d’aquest país, basat només en la reducció de costos laborals es el responsable de la precarietat, las subcontractes en cadena, la manca de formació en general i en riscos laborals en particular i el considerar les mesures de seguretat, com les medioambientals com costos que cal reduir al mínim. Tot això es la causa no de la sinistralitat, sinó de l’alt nivell de sinistralitat que es el que nosaltres denunciem.

Altrament existeix una responsabilitat política directa per part de les administracions de l’Estat i autonòmica:

– El Govern del Sr. Aznar no sembla tenir com a prioritat, dins dels seus programes de reformes del mercat laboral, la d’abordar el tema de la sinistralitat laboral, malgrat que Espanya encapçali totes les estadístiques europees d’accidents de treball. La seguretat i la vida dels treballadors no semblen formar part de les prioritats del President del Govern. Ell es el responsable directa d’haver rebutjat en el Congrés, amb la seva majoria absoluta, que es tractes la Iniciativa Legislativa Popular presentada per CCOO al Parlament de l’Estat per tractar de regular les subcontractacions en la construcció, causant en gran mesura dels accidents en aquest sector.
– Pel que fa al Govern de la Generalitat, sembla no ser conscient de que fa més de 20 anys que te traspassades les competències en aquest tema. El Departament de Treball sembla pràcticament desaparegut o incapaç de tenir cap política per fer complir la llei de riscos laboral. Es per això que CCOO de Catalunya exigim que sigui el President de la Generalitat i el seu Conseller en Cap que preguin la responsabilitat de demostrar realment voluntat política de fer front a aquesta xacra que afecta directament a la vida i la salut de ciutadans de Catalunya. Cal mesures polítiques i pressupostaries per fer front a aquesta situació insostenible i per fer que els empresaris compleixin la llei. El Govern es responsable de fer complir la llei i d’utilitzar tots els instruments de que disposa, des de l’utilització dels cossos policials en el control, fins a una implicació a fons de la fiscalia pel que fa a la persecució penal dels responsables.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 1 d’agost de 2002

A partir de l’Acord per la millora i el desenvolupament del Sistema de Protecció Social signat per CCOO, la patronal i el govern de l’Estat el passat 9 d’abril de 2001, es crea un nou dret a la jubilació anticipada al que podran acollir-se els treballadors i treballadores.

Abans de l’Acord de Pensions el dret a la jubilació anticipada havia quedat limitat als treballadors que havien estat mutualistes abans del 1 de gener de 1967 (poc més d’un milió de persones). La creació del nou dret a avançar l’edat de jubilació a partir dels 61 anys per qui, tot i no haver cotitzat abans de 1967, acreditin un mínim de 30 anys cotitzats, perdin la feina per raons alienes a la seva voluntat i romanguin un mínim de 6 mesos inscrits com a demandants d’ocupació, ha suposat un èxit rotund en la defensa dels drets dels treballadors per part de CCOO. Aquest èxit es veu reforçat pel fet que s’ha aconseguit en contra de les recomanacions de l’OCDE i de les tendències europees a endarrerir l’edat de jubilació i de retallar prestacions públiques.

El passat 15 de juliol va entrar en vigor la Llei 35/2002 de mesures per l’establiment d’un sistema de jubilació gradual i flexible que deroga el Reial Decret-llei 16/2001. Entre les mesures que regula destaca l’ampliació del nou dret a la jubilació anticipada a tots els treballadors i treballadores que extingeixin el seu contracte a través d’un acord col·lectiu.

L’existència d’un acord col·lectiu elimina l’acompliment dels requisits de permanència mínima de 6 mesos inscrit com a demandant d’ocupació i el de pèrdua de la feina per causes alienes a la seva voluntat, sempre que l’empresa li aboni una determinada quantitat de diners després de l’extinció contractual. Concretament, s’haurà d’abonar durant, almenys, els dos anys immediatament abans de la sol·licitud de la jubilació anticipada, una quantitat que, en còmput anual, sigui equivalent a un import mensual del que hagués cobrat en concepte de prestació contributiva d’atur més la quota resultant del pagament d’un conveni especial amb la Seguretat Social. Quan es formalitza un conveni especial, el treballador pot triar la base de cotització entre la base mínima per la seva categoria professional, la base mitjana del darrer any cotitzat efectivament, o una quantitat intermitja entre totes dues. Per tant, si existeix realment un conveni, la quota serà la resultant de la base de cotització escollida, i en cas de que no hi hagi conveni, serà la resultant de la base promig del darrer any cotitzat.

Aquesta mesura permet solucionar les situacions derivades de la extinció contractual a empreses a on es redueix o renova la plantilla sense recórrer a Expedients de Regulació d’ocupació.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 1 d’agost de 2002

Después de varias reuniones con el Grupo Repsol, se ha alcanzado un Principio de Acuerdo por el cual, los trabajadores y trabajadoras pertenecientes a empresas auxiliares de montaje y de mantenimiento de este grupo, verán reguladas y a la vez mejoradas sus condiciones de trabajo

El Principio de Acuerdo aborda y reconoce la necesidad de dar estabilidad en los empleos en las actividades de carácter estructural, como las de mantenimiento. A tal efecto se establecen mecanismos de SUBROGACIÓN en los supuestos de cambio de contrata dirigido a los contratos temporales.

Otras materias acordadas y de indudable interés para los trabajadores y trabajadoras en los supuestos de paradas técnicas programadas es la regulación de las jornadas y horarios de trabajo, de tal forma que la jornada es de 8 horas y por motivos justificados, se puede ampliar hasta 12 horas, previa comunicación a la comisión de control y seguimiento de la parada. Asimismo, se acuerda una serie de incentivos de 60′ (10.000 ptas) por días trabajados en sábados, domingos y festivos; a este importe, y de forma adicional, 30′ (5.000 ptas) por día de trabajo, de las cuales 24 euros (4.000 ptas) están garantizados y el resto está condicionado a temas de seguridad y salud.

El Principio de Acuerdo aborda también de forma especial las materias referentes a la seguridad, salud y prevención de riesgos en el trabajo, estableciendo programas de seguridad del complejo industrial, partiendo de la cooperación e información entre la empresa principal y las contratistas, considerando específicamente tanto los riesgos propios como los comunes derivados del centro o lugar de trabajo, estando obligadas las contratistas dar a conocer a la empresa principal los riesgos generales específicos de su actividad y las medidas de prevención a adoptar. Y por último, y en cuanto a formación, se acuerda el organizar un curso básico de seguridad que contemplará entre otros, los siguientes temas: riesgos y prevenciones frente a agentes químicos, permisos de trabajo, trabajos en altura’ Anualmente se realizarían sesiones recordatorias sobre actuaciones en emergencia, permisos de trabajo, espacios confinados, y cada 5 años un curso básico de seguridad.

El Principio de Acuerdo viene a dar nuevos derechos en aquellos aspectos más desprotegidos del sector del montaje y del mantenimiento.La característica más importante del Principio de Acuerdo, es la mejora de la calidad de los empleos, de ahí que la SUBROGACIÓN acordada permite desterrar la precariedad y la incertidumbre que comporta la temporalidad de los contratos y, restituirla por la estabilidad y la calidad en los mismos.

El principio de acuerdo es fruto de la importante ofensiva que desde la Federación Minerometal·lúrgica de CC.OO hemos venido realizando en Tarragona y en concreto, en los Polos Petroquímicos que se inició el pasado 26 de febrero, de forma conjunta con la Federación de Industrias Téxtiles y Quimicas de CC.OO, realizando unas Jornadas de Polos Petroquímicos. Durante el proceso se han realizado diversas asambleas de delegados/as en las empresas auxiliares del Complejo de Petros y una Asamblea general en el centro de San Salvador.

Este acuerdo es un primer paso, y afecta a los trabajadores/as de empresas auxiliares que dependen del grupo Repsol. Nuestro objetivo y exigencia será la apertura de negociaciones con el resto de empresas principales del complejo petroquímico, con el fin de hacer extensible el acuerdo alcanzado con el grupo Repsol.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 31 de juliol de 2002

CCOO de Catalunya va manifesta la seva posició contraria a la decisió del Servei Català de la Salut de cedir la gestió de les Àrees Bàsiques de Salut de Collblanch i la Torrassa a la Creu Roja.

La posició de CCOO es coherent amb la decisió conjunta que s’ha pres en una reunió on han participat representants de CCOO, de la IAC, de la Plataforma en Defensa de la Sanitat Pública de l’Hospitalet, i dels grups municipals del PSC ( representat pel primer tinent d’alcalde) i del PP, ICV, EUA-Els Verds i ERC.

Tots ells han manifestat el rebuig a la mesura presa que va en contra de la opinió manifestada expressament pel usuaris de la ciutat i del propi acord del Ple de l’Ajuntament de l’Hospitalet que textualment vol » que es mantingui la gestió exclusivament per part del Institut Català de la Salut així com els recursos humans i materials necessaris per als centres públics de la nostra ciutat».

Els reunits van acordar continuar amb les mobilitzacions ciutadanes, per la qual cosa han convocat a totes les entitats cíviques, partits polítics i sindicats el proper 10 de setembre als locals de la Federació d’Associacions de Veïns de l’Hospitalet per tal de preparar les actuacions que condueixin a una gran manifestació ciutadana.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 31 de juliol de 2002

Desprès d’haver analitzat el document del Pla Català d’Habitatge, CCOO de Catalunya, considerem que es tracta només d’un document publicitari i propagandístic.

El Pla només fa que repetir mesures que ja s’havien presentat, sense que hi hagin novetats significatives. Es un document de síntesi que posa en un sol document el vigent cos normatiu i reglamentari en matèria d’habitatge, com a element més destacat el decret 157/2002 regulador dels ajuts a l’accés a l’habitatge, versió catalana del Plan de Vivienda 2002-2005, del govern central, i el conjunt legislatiu existent, com ara la llei d’urbanisme, així com els programes existents com el d’ajuts a la remodelació de barris, promoció del sol, ajuts als joves, lloguers etc..

El Pla es una declaració d’intencions i objectius, amb el que fins i tot es pot coincidir, però que no aporta cap novetat ni el que es més important nous i més volum de recursos econòmics als ja establerts i que son clarament insuficients.

Cal destacar com a fet més negatiu que l’Habitatge de protecció oficial ( per compra o lloguer), continua sense ser cap prioritat per al Govern de la Generalitat.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 30 de juliol de 2002

CCOO de Catalunya considera frívoles i totalment injustificables les declaracions realitzades ahir pel president de Fomento del Trabajo Nacional, Joan Rosell, que pretén negar les evidencies entre la temporalitat i la subcontractació en cadena i la multiplicació del accident de treball. Aquest tipus de declaració i la manca de sensibilitat pel accidents de treball no son un fet nou en el president de la patronal catalana, Sr. Rosell, el qual en unes altres declaracions, fetes l’any passat, pretenia minimitzar els accidents laborals manifestant que eren inferiors als accidents de trànsit.

CCOO de Catalunya considera que caldria que el Sr. Rosell com a President de la Patronal fos més responsable tant en les seves declaracions com en l’actuació de la entitat que presideix. Son fets clarament demostrats que:

– El nostre país es desgraciadament líder en les estadístiques europees en accidents de treball, com també es líder pel que fa a la temporalitat i precarietat.
– La vinculació entre temporalitat i sinistralitat no es només un fet demostrable estadísticament i que els sindicats hem posat de manifest en nombroses ocasions. En l’estudi realitzat per l’antic President del Consejo Economico y Social (CES) per encàrrec del President del Govern, Sr. Aznar, es situava la temporalitat com una de les causes del alt nivell de sinistralitat.

– En la seva darrera compareixença, el Conseller Franco, es va responsabilitzar, juntament amb els empresaris, de l’alt nivell d’accidentalitat. El mes greu es que l’alt nivell de accidents no es un fet excepcional d’aquestes darreres setmanes, sinó lamentablement es la normalitat de la situació laboral del país.
– Una gran part de les empreses catalanes, i així ho demostren les actes de la inspecció de treball no compleixen La Llei de Prevenció de Riscos Laborals. Es més en les darreres reunions a la Conselleria de Treball, els representants patronal van fer palesa la seva resistència i incomoditat respecte a la existència de la esmentada llei.
– Es demostratiu que en la construcció, en els casos que es compleixen els plantejaments dels sindicats, eliminació de la subcontratació en cadena i existència permanents de delegats de prevenció, com es el cas del Fòrum 2004, la experiència, pel que fa a accidents de treball a estat positiva. Es lamentable la oposició de la patronal a generalitzar aquests tipus de propostes.

Per CCOO és evident que el tipus de mercat laboral que el Sr. Rosell preconitza, basat en els baixos costos laborals, precari i mancat de formació, no es el que aquests país necessitat per ser competitiu en qualitat de la producció i en la creació de valor afegit. Alhora aquests model es el responsable de l’alt nivell d’accidents laborals i considerem molt lamentable que els màxims responsables de la situació no ho vulguin assumir.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 30 de juliol de 2002

Ayer se produjo un nuevo accidente mortal en la Construcción, en la realización de las obras del AVE en Catalunya.

El trabajador Fernando Martos Maldonado encontró la muerte en accidente laboral al precipitarse al vacío en el momento de realizar un desencofrado.

El mencionado trabajador prestaba sus servicios para la tercera subcontrata (Margina) de la empresa Construcciones Rubau, adjudicataria de la obra.

Desde CC.OO. queremos seguir denunciando que la subcontratación en cadena, el prestamismo, las prolongaciones de jornada, los ritmos de producción elevados para poder cumplir los plazos de entrega de las obras, la eventualidad en la contratación y la falta de representación de los trabajadores en las tares de prevención, son las principales causas de que se estén produciendo la inmensa mayoría de los accidentes graves y mortales.

CC.OO. quiere denunciar la actitud burlesca de la Patronal Catalana Fomento del Trabajo, y en concreto de Joan Rosell, al declarar que la mayoría de los accidentes se producen in itinere y que, por mucho que se haga no se puede acabar con ellos al influir en los mismos ‘el destino’. La totalidad de los accidentes mortales producidos en el sector de construcción en estos últimos días se ha debido a caídas a distinto nivel, inhalación de sustancias tóxicas, atrapamientos por derrumbes, etc y ninguno de ellos in itinere. Nos parece totalmente deplorable la actitud del máximo dirigente de la patronal que intenta eludir la responsabilidad que las empresas tienen por el incumplimiento sistemático de las más elementales normas de seguridad, así como por su afán de conseguir beneficios rápidos y fáciles a costa de lo que sea, en este caso de la vida de los trabajadores.

CC.OO. seguimos exigiendo de la Administración, la regulación por Ley de la subcontratación, la eliminación del prestamismo, la disminución sustancial de la temporalidad y la creación de los delegados territoriales de prevención, como única forma de reducir drásticamente el nivel de siniestralidad en el sector de construcción.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 30 de juliol de 2002