Les dades de l’Eurostat referents a l’atur als països de la UE del mes de juny del 2002 mostren clarament com s’aguditza el diferencial d’Espanya respecte al conjunt de la UE i de la Zona Euro. Aquesta situació encara es més evident i pronunciada en el cas de les dones i els joves menors de 25 anys.

– A la UE l’atur al juny del 2002 es situa en un 7,7%, la qual cosa significa un increment del 0,3% respecte al juny del 2001.
Pel que fa a la Zona Euro l’atur es situa en un 8,4%, amb un creixement del 0,4% respecte al mateix mes de l’any anterior.
A Espanya la situació es pitjor, continua com el país amb més atur de la UE amb un 11,5%, amb un creixement del 0,9% respecte al juny del 2001. Cal dir que això representa un diferencial negatiu de un 4,2% respecte al la mitja de la UE i de un 3,1% respecte als països de la Zona Euro, quan al juny del 2001 el diferencial negatiu era de un 3,2% respecte a la UE i un 2,6% respecte a la Zona Euro.

– Les dades d’Eurostat manifesta alhora que la situació es molt més desfavorable si ho analitzem des de una perspectiva de gènere així:

Pel que fa als homes l’atur en la UE es de un 6,9%, a la Zona Euro de un 7,2%, en ambdós casos amb un increment del 0,5% respecte al juny del 2001.
En el cas d’Espanya l’atur es de un 8,1, amb un increment del 0,7% respecte al juny del 2001. El diferencial negatiu de l’atur respecte a la UE i a la Zona Euro es situa pel que fa als homes en un 1,2 % i un 0,9% respectivament.

L’atur de les dones a la UE es situa en el juny del 2002 en un 8,8% ( un 1,1% més que la mitjana total i un 1,9% sobre la dels homes), en la Zona Euro es situa en un 9,9% ( un 1,5% mes que la mitjana i un 2,7% més que l’atur masculí).

En el cas d’Espanya la situació de l’atur de les dones es molt més negativa en tots els aspectes i situa en un 16,6%,amb un increment del 1,1% sobre el juny del 2001 ( a la UE l’increment de l’atur femení ha estat del 0,3 i a la Zona Euro d’un 0,2% en ambdós casos i al contrari que en el nostre país per sota de l’increment de l’atur masculí). L’atur femení a Espanya està un 5,1% per sobre de la mitjana de l’atur i es un 8,5% per sobre de l’atur masculí.

– Aquesta situació negativa també es veu reflectida quan s’analitzen les dades relatives als joves de menys de 25 anys.

Així mentre que l’atur dels majors de 25 anys es situa a la UE en un 6,6%, a la Zona Euro en un 7,3% i a Espanya en un 7,7%, es a dir que els percentatges diferencials negatius es situen en un 1,1% i un 0,4%, la situació es molt diferent i negativa pel que fa als menors de 25 anys.

L’atur del joves menors de 25 anys es situa aquests mes de juny del 2002 en el conjunt de la UE en un 15,5% (7,8% per sobre de la mitjana) i a la Zona Euro en un 16,7% ( 8,3% pers obre de la mitjana).

A Espanya la situació es més negativa, l’atur del joves menors de 25 anys s’ha situat en el 22,5%, amb un diferencial de l’11% respecte a la mitjana espanyola ( la diferencia negativa amb la situació del joves a la UE es de un 7%, i respecte la Zona Euro de un 5,8%

Les dades venen a demostrat que malgrat la propaganda del Govern del Sr. Aznar la situació de l’atur evoluciona de forma desfavorable en general i en relació a la resta de països de la UE i de la Zona Euro. I que les seves polítiques afecten de forma especialment negativa a les dones i als joves. La manca d’inversió en formació ( pel que fa als joves) que s’aguditzarà encara més amb la política educativa del govern i la manca d’inversió en despeses de serveis a les persones i d’ajut a la família estan impedint la incorporació plena de les dones al mercat laboral.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 8 d’agost de 2002

CCOO del Vallès Occidental vol manifestar el seu rebuig davant la possible privatització de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) Canaletes-Fontetes de la ciutat de Cerdanyola del Vallès.

Des de CCOO estem segurs, per altres experiències desenvolupades a Catalunya que, la gestió privada de la sanitat no millorarà la qualitat d’aquesta, si no ben al contrari, ja que l’endegat i inconclós procés de reforma a l’atenció primària no ha fet més que ratificar-nos en la nostra opinió que els avenços assistèncials i de gestió poden ser assolits amb un procés de millora continuada per part de l’ICS. I tot aquest procés s’haurà de fer d’acord amb els treballadors i treballadores, el conjunt de ciutadans de Cerdanyola, les entitats socials, veïnals, sindicals, polítiques i les institucions locals.

Per això CCOO manifestem el nostre total i absolut rebuig a la gestió privada de l’ABS de Canaletes-Fontetes i, demanem que aquest sigui gestionat íntegrament per l’ICS. Aquest model de gestió privada que el Govern de la Generalitat vol mantenir i impulsar es fa traspassant diners públics a entitats privades.

CCOO volem reafirmar que la sanitat pública ha de mantenir-se com un servei bàsic universal per al conjunt de la població i com a un dret irrenunciable per part de tota la societat.

CCOO exigim que el concurs per a la gestió dels CAP de Canaletes-Fontetes impulsat per la Generalitat s’aturi ja que si surt durant aquest mes d’agost es crearia un clima d’indefensió a la ciutadania, les entitats i les institucions que estem en contra de la seva privatització. Així mateix denunciem la manca de transparència per part de l’ICS en el procés de contractació de la gestió de l’ABS de Canaletes-Fontetes.

Una altra de les conseqüències que es pot produir davant la privatització de l’ABS és l’empitjorament de les condicions laborals que hi haurà en aquest centre respecte de les que té el personal de l’ICS, això amb les repercussions negatives que pot tenir en la qualitat assistencial als ciutadans i ciutadanes.

CCOO demanem als ciutadans i ciutadanes de Cerdanyola del Vallès tot el suport a les possibles accions i mobilitzacions que es convoquin en defensa de la gestió púbica de la sanitat i en contra de qualsevol model de privatització.

CCOO del Vallès Occidental donem el nostre suport a la constitució d?una plataforma a Cerdanyola del Vallès en defensa d’una sanitat pública a la ciutat.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 8 d’agost de 2002

El passat mes juliol va entrar en vigor el Programa d’Ajuts de suport a les persones amb dependència, emmarcat dins del Programa Viure en Família, de la Generalitat de Catalunya.

Es tracta d’un seguit d’actuacions encaminades a motivar la permanència a la seva llar de les persones amb dependència. La principal consisteix en una prestació econòmica mensual de 240,40 euros (40.000,- ptes) que s’atorga directament a la persona dependent en el cas de que acreditin la seva residència a Catalunya i que els seus ingressos i els de la seva família, si s’escau, no superin anualment els 36.060,72 euros (6.000.000,- ptes).

La determinació dels ingressos límit per tenir dret a la prestació provoca una situació discriminatòria per les persones amb dependència de 65 anys o més i pels menors d’edat respecte a la resta. Pel que fa al càlcul d’ingressos de les persones amb dependència entre 18 i 64 anys aquest es fa tenint en compte únicament els seus ingressos propis ponderats pel nombre de persones amb qui conviuen i que estan al seu càrrec. Pels dependents menors de 18 anys i amb 65 o més anys, els ingressos computats són els propis més els de les persones obligades que no estan al seu càrrec, tant si conviuen com si no, ponderats pels nombre de persones amb qui conviuen i estan al seu càrrec. Es consideren parents obligats, pels menors d’edat els seus pares, i per la resta, el cònjuge o parella estable i els parents de primer grau per consanguinitat o adopció (pares i fills).

D’aquesta manera, una persona amb dependència amb 64 anys tindria dret a la prestació si disposa d’uns ingressos líquids de, per exemple 2 milions de pessetes anuals. Si tingués 65 anys i parents obligats (per exemple tres fills amb ingressos líquids que sumen 5 milions de pessetes anuals) quedaria exclòs de la prestació, tot i que no convisqués amb ells. És una mesura que perjudica a les persones amb una edat més elevada, quan l’edat és un dels factors que més agreuja la situació de dependència. Els primers esborranys que es van elaborar del programa, no diferenciaven col·lectius de persones amb dependència per edats a l’hora de determinar els nivells d’ingressos límit.

La prestació, de 240,40 euros, també es veurà reduïda en cas de tenir dret a complement per Gran Invalidesa, per ajuda de tercera persona de la Pensió no contributiva per invalidesa, de la LISMI i de l’assignació per fill a càrrec, en la quantia que suposi el complement. És una prestació incompatible amb l’ajut per atenció domiciliària i l’assistència personal del Programa d’Atenció Social a persones amb disminució (PUA), però l’ordre no determina la seva incompatibilitat amb ajut domiciliari gestionat per altres organismes, com per exemple els Ajuntaments. També és incompatible amb estades residencials superiors a un mes.

Altrament, des de CCOO considerem que, en cap cas, aquests programes que motivin la permanència a la pròpia llar d’aquest col·lectiu, poden donar llicència al govern de la Generalitat de Catalunya per defugir de la seva obligació de provisió de places residencials. Encara menys, quan la prestació econòmica que s’atorga és tan minsa que, difícilment, permetrà el pagament de serveis alternatius a la residència que garanteixin la qualitat de vida de la persona amb dependència i de la seva família.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 6 d’agost del 2002

Les dades estadístiques que adjuntem demostren que el nostre país continua com el que major taxa d’atur te del conjunt de la Unió Europea. Cal destacar el fet diferencial de la situació que Catalunya respecte al del conjunt de l’Estat. Mentre que el problema d’un atur generalitat es el principal a nivell de l’estat, a Catalunya el problema principal resideix no tant en l’atur, molt més ajustat als nivell del conjunt de la UE, com en la qualitat de l’ocupació i el manteniment de segments d’atur permanents.

Altrament aquesta taxa d’atur està acompanyada pel fet de que tenim:
– Una taxa d’activitat molt per sota de la mitjana de la Unió Europea.
– Un nivell de despesa d’ajut a la família de les mes baixes dels països de la U.E, la qual cosa repercuteix de forma negativa en la incorporació de la dona al mercat de treball.
– Tot això en un país que te una de les mes altes taxa d’ocupació temporal.
– Una conseqüència de l’actual mercat de treball del nostre país on predomina la precarietat i la baixa formació es l’elevat índex de sinistralitat.

A hores d’ara resulta evident que no es va aprofitar el moment del creixement econòmic per aconseguir un canvi en el model de producció que apostés de forma decidida per crear un marc que sigui competitiu pel que fa la qualitat de la producció i l’increment de valor afegit, enlloc de mantenir una competitivitat basada en els baixos costos laboral. L’actual model de producció no te futur en la Europa del Euro ni amb la futura ampliació que comportarà un mercat mes ampli pel que produeixi en qualitat però que serà molt mes competitiu per qui només vulgui competit amb baixos costos laborals. El bon moment que va passar la economia, catalana i espanyola, en els darrers anys no ha comportat optar per un model basat en la ocupació de estable, de qualitat i amb formació. Contràriament el Govern del PP ha continuat optat per una política que no serveix per acabar amb la precarietat del nostre mercat de treball, sinó que al contrari la potencia.

Per a CCOO de Catalunya es imprescindible:
a) Que es penalitzi la contractació temporal com venim proposant els sindicats.
b) S’efectuï un esforç seriós pel que fa a la lluita contra el frau en la contractació.
c) Es fomenti la formació.
d) S’actuï de forma contundent contra els responsables de l’alt nivell de sinistralitat.
e) Es reguli de forma clara la subcontractació i l’actuació de les empreses de prestació de serveis.

Feu clic per a veure el quadre realtiu a l’atur a la Unió Europea

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 6 d’agost de 2002.

La sentencia del titular del jutjat 13 de Barcelona, contra Gas Natural, posa en evidència una situació que els sindicats venim denunciant des de fa temps. Les denominades empreses de serveis personals estan ocupant el lloc, pel que fa a fomentar la precarització més desregulada que feien les ETT’s abans de la seva regulació, a través tant de la Llei com del Conveni.

Durant molt temps els sindicats vàrem denunciar i lluitar contra l’activitat discriminatòria i fomentadora de les ETT’s que permetia oferir a les empreses treballadors en condicions salarials més baixes que la del personal de plantilla, a partir de la seva regulació legal en la reforma laboral del PSOE de l’any 1994.

Finalment, tant a partir del canvis en la llei que regula les ETT’s però especialment de la firma des Convenis Col·lectius, tant del de Catalunya com del estatal, l’any 2000 es va establir la plena igualtat salarial dels treballadors de les ETT’s amb els de la empresa usuària a partir del 1 de gener del 2001.

Aquesta situació ha permès una normalització de l’actuació de les ETT’s, la qual cosa ha comportat també que desapereixin una quantitat d’elles que més que canalitzar el treball temporal només vivien de la precarització.

Malauradament la regulació de les ETT’s, la equiparació salarial dels seus treballadors amb els de les empreses usuàries, en definitiva la seva plena normalització, ha comportat l’aparició de noves formes de precarització i discriminació que pretenen perpetuar els aspectes més negatius de les antigues ETT’s. Aquestes son les denominades empreses de prestació de serveis personals o serveis integrals, moltes d’elles filials de les pròpies ETT’s i d’altres creades per grans empreses l’objecte de les quals es redueix simplement a perpetuar la pràctica del prestamisme laboral, tot oferint treballadors a un preu mes baix del que estableixin els convenis col·lectius de les empreses usuàries.

CCOO de Catalunya valorem per tant molt positivament aquesta sentencia que va en el camí correcte i per la nostra part continuarem treballant per eradicar aquestes pràctiques que considerem il·legals, en aquests sentit estem plantejant en la negociació del III Conveni de Catalunya d’ETT’s que tots aquests tipus d’empreses tinguin que aplicar la regulació establerta en el Conveni d’ETT’s.

CCOO de Catalunya considerem responsables d’aquesta situació, en primer lloc a les empreses usuàries que només volen competir en baixos costos enlloc de fer-ho en qualitat de producció, en segon lloc cal lamentar la poca actuació de l’Administració laboral, ja que la cessió laboral només es possible legalment a través d’ETT’s.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 5 d’agost de 2002

CCOO de Catalunya considera que les dades que s’han fet públiques avui corresponents als mes de juliol son negatives, Es manté la tendència a un major nivell d’aturats que l’any passat a nivell de l’Estat ja que en els darrers dotze mesos l’atur s’ha incrementat en 96.980 persones amb una taxa d’atur superior a la del juliol del 2001. Les dades de l’atur confirmen la feblesa pel que fa a la creació de treball en el darrer període i que el que es crea es fonamentalment temporal. Con en d’altres anys bona part de la contractació del mes de juliol es de caràcter estaciona, temporal i lligada sobretot a ocupació de temporada, especialment turisme i hostaleria. Altrament significa que la disminució d’aquests mes de juliol no comporta un canvi en la tendència negativa dels darrers mesos.

Una dada demostrativa del manteniment de la tendència negativa, pel que fa a la creació d’ocupació, es el fet de la forta reducció de la contractació fixa que es situa només el 7,72% del total de la contractació ( per sota de la de juny del 2002 que va ser del 8,86%, i la de juliol del 2001, que es va situar en el 8,15%)…

CCOO de Catalunya constatem que ni la reforma laboral del 2001 ni els retalls del «decretazo», que afectaran de forma especialment negativa al fixos discontinus de temporada, son avui les mesures que calen per millorar l’ocupació i la seva qualitat. S’han demostrat no sols injustes sinó fins i tot ineficaces.

Pel que fa a Catalunya la situació es molt mes negativa doncs continua el procés de creixement de l’atur, 6.667 aturats més que al mes de juny. Això es molt mes si tenim en compte, precisament l’existència d’una ocupació estacional d’estiu. Una vegada més hem de denunciar, com cada any, l’existència d’actuació fraudulenta per part d’algunes empreses, especialment en el sector de la neteja, que rescindeixen els contractes a l’estiu.

CCOO de Catalunya instem al Govern de la Generalitat a:

– A lluitar de forma decidida contra el frau en la contractació especialment pel que fa a les empreses, com el sector de la neteja.
– Revisar la seva política econòmica i laboral per ajudar a dinamitzar l’economia com a millor forma d’ajudar a la creació d’ocupació.
– Posar en funcionament i dotar de recursos al SOC, ara que finalment ha estat aprovada la llei.
– Posar en funcionament meses de concertació sectorial per analitzar i fer front amb condicions a l’evolució dels diferents sectors de la economia per tal de garantir la seva reactivació.
– Una aposta decidida per la incrementar desa del Govern la inversió en I+D, millorar la formació i qualificació professional, millorar les infrastructures i incrementar els serveis d’atenció a les persones. Totes aquestes mesures permetrien millorar l’eficiència de l’economia catalana, la situarien en una posició mes competitiva i potenciarien la creació de llocs de treball fixos i de qualitat.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 2 d’agost de 2002