Señor Presidente:

La Organización Regional Interamericana de Trabajadores (ORIT) rama continental de la Confederación Internacional de Organizaciones Sindicales Libres (CIOSL), y que en las Américas afilia a más de 45 millones de trabajadores y trabajadoras, se dirige a usted para expresar rechazo al operativo militar que condujo al allanamiento de la residencia familiar del compañero JESÚS ANTONIO GONZÁLEZ LUNA, Director del Departamento de Derechos Humanos y miembro del Comité Ejecutivo de la Central Unitaria de Trabajadores – CUT.

El allanamiento de la residencia del compañero González se produjo el pasado 16 de agosto y como responsables del hecho se sindica a efectivos del la Tercera Brigada del Ejercito, asentada en la ciudad de Cali, quienes acompañados por la Fiscal No. 132 Seccional Tercera Brigada, procedieron a efectuar un cateo en la residencia ubicada en la carrera 32 A No. 2 ‘ 24 del Barrio Belén – Comuna 20, bajo el supuesto de que en dicho lugar se encontraba propaganda subversiva y armamento de guerra. Como fue comprobado posteriormente en el lugar no se encontró ninguno de los implementos que ocasionaron el aparatoso procedimiento, por lo que denunciamos dicha acción como parte de un amedrentamiento contra los sectores sociales y políticos que han cuestionado la conveniencia del Estado de Conmoción.

——————————————————————————–

Señor Presidente:

La CIOSL/ORIT expresa su profunda preocupación por tan arbitraria acción militar dirigida contra un dirigente sindical cuya actividad social está ampliamente reconocida por la comunidad nacional e internacional. Del mismo modo nos preocupan los riesgos a que puedan estar sometidos los/as activistas y dirigentes sindicales, así como otros defensores de derechos humanos, ante la eventualidad de que se utilice el Estado de Conmoción Interior y otras medidas de fuerza para restar posibilidades de actuación social pacífica en defensa de los derechos de la ciudadanía.


Atentamente,


Luis A. Anderson
Secretario General

Cada dia un nombre important de treballadors i treballadores pateixen accidents de tràfic durant el trajecte al centre de treball ( accidents «in itinere») o en el desenvolupament de la seva activitat professional ( accidents en missió).

Aquests accidents com han de considerar-se?: Són accidents de tràfic o accidents laborals? Quines conseqüències i costos humans i econòmics impliquen?; Quines son les causes?; Quines mesures preventives i d’altres tipus poden adoptar-se?.

Els accidents de tràfic en l’àmbit laboral son mes greus del que aparenten; malgrat el mite de que la majoria dels accidents estan associats al cap de setmana, a la joventut i a l’alcohol, el més freqüent en els accidents de tràfic es que es donin de dia, entre setmana i a persones entre 25 i 50 anys. Els accidents de tràfic representen la principal causa de lesió, mort i malaltia professional o raó per la que els empleats demanen la baixa laboral.

El sistema de registre i notificació dels accidents laborals en trànsit te unes manifestes carències, derivades d’una manca de criteri sobre qui?, com? i quan? ha de declarar-se un accident de tràfic com accident laboral . Malgrat les estadístiques oficials estableixen que els accidents laborals mortal deguts al tràfic es situen una mica per sobre el 20%, CCOO considerem que la xifra es molt més elevada ja que molts accidents laborals «in itinere» o en «missió» s’amaguen com a simples accidents de tràfic. Creiem que la realitat situaria la xifra al voltant del 50%, en línia amb les estadístiques d’altres països de la UE. El desfasament de les nostres estadístiques es pot veure en un estudi realitzat a França per «Securitè Routier», que situava el percentatge d’accidents laborals amb resultat de mort respecte els accidents de trànsit en jornada laboral en un 40% a Alemanya, un 42% a França, un 44,4% a Itàlia, mentre a Espanya només es donava la xifra d’un 28%.

Coneixem aproximadament la dimensió del problema, però es evident que pel que fa als accidents de circulació durant la jornada laboral les carències son evidents al no haver-hi una regulació legalment suficient, això dona lloc a que es facin multitud d’interpretacions i que un important número d’accidents laborals es camuflin com a simples accidents de trànsit, la qual cosa comporta greus conseqüències de tot tipus per als treballadors i treballadores.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 21 d’agost de 2002

El TSJC va desestimar el recurs d’apel·lació sustentat per l’Ajuntament de Vilanova i el condemna en les costes del present recurs per actuar de mala fe al lesionar el dret del membre de la policia local a accedir al treball públic ofertat pel propi ajuntament i ratifica la primera sentencia favorable al posicionament de CCOO.

El cas es remunta al proppassat 12 de gener de 2001 quan es van publicar les bases de la convocatòria d’una promoció interna de sergent de la Policia Local al diari Oficial de la Generalitat (número 3304). Posteriorment, amb data 19 de març un Decret d’Alcaldia excloïa a un dels candidats a participar del procés de selecció per a ocupar aquesta plaça; segons s’afirmava al decret aquest candidat no complia amb els dos anys d’antiguitat de servei com a caporal de la policia local.

La Secció Sindical de CCOO de l’Ajuntament va recórrer aquesta decisió d’exclusió, a través dels serveis jurídics del Sindicat, presentant una gran profusió de jurisprudència avalant la tesi. Malgrat aquesta documentació en data 23 d’abril de 2001 desestimen les al·legacions i ens emplacen a la via administrativa-contenciosa. Aquesta via, com és ben sabut vol dir temps i, molt important, diners invertits en el procés legal, els quals, en el cas de l’Ajuntament sortiran de les arques públiques, és a dir, de la butxaca dels contribuents.

CCOO va fer saber als membres de l’equip de govern, tots i cadascun dels arguments legals que donaven la raó al company caporal de la policia local. Tot i els advertiments, la Corporació no va voler modificar el seu posicionament i el procediment legal va continuar endavant efectuant-se les proves de Sergent de la Policia local i paral·lelament el Contenciós-Administratiu.

Les oposicions les van guanyar 2 companys de la Policia local i el contenciós va acabar amb la sentència del jutjat contenciós-administratiu número 13 de Barcelona, el 30 de juliol de 2001:

Després de repassar els fonaments de dret en els quals posen en evidència que els actes administratius impugnats a través del present recurs-administratiu són contraris a dret i ha lesionat el dret del caporal a accedir al treball públic (sergent de la policia local) en condicions d’igualtat raó per la qual s’estén el present fallo: Declaració de nul·litat radical dels actes administratius impugnats així com els dictats amb posterioritat per ser tots ells contraris a dret.

Reconeixement del dret del caporal a no ser exclòs de les proves selectives a les que es refereixen els presents autos pels motius que li foren en el seu moment, tota vegada que deuen ser-li reconeguts més de dos anys d’antiguitat en la categoria de caporal en la data de finalització del termini de presentació d’instàncies.

Instar a la Corporació demandada la reposició de les actuacions a l’objecte de resoldre novament el tràmit d’admissió d’aspirants prenent en consideració el pronunciament anterior.

CCOO també va tenir que presentar un procediment de suspensió de mesures cautelars atès que l’Ajuntament pretenia donar continuïtat al procés de selecció declarat nul i fer que els dos sergents anessin a l’escola de formació de la policia. El jutge ens va donar la raó i va acordar suspendre el procés formatiu no permeten la realització de formació específica a l’Escola de Policia de Catalunya. Contra aquestes resolucions judicials, l’Ajuntament va presentar contenciós davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el tribunal va sentenciar nº 71/2002: Desestimar el recurs d’apel·lació sustentat per l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú contra la citada sentència d’instància, que es confirma en tots els seus extrems i condemnar a l’apel·lant en les costes del present recurs.

Aquesta sentència és especialment dura perquè suposa el reconeixement de que la Administració a actuat de mala fe, condemnant-lo a les costes judicials.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 20 d’agost de 2002

CCOO de Catalunya ha superat, a finals del primer semestre del 2002, els 150.000 afiliats i continua com a primera força sindical de Catalunya. A més, el sindicat ha superat, per primera vegada en la seva història, els 22.000 delegats i, d’aquesta manera, manté les diferències amb la UGT.

L’afiliació ha tingut un increment del 3,5 % respecte a primers d’any i, gràcies a l’alt nivell d’activitat desenvolupat durant la darrera vaga general, hem continuat com la primera organització cívica i social de Catalunya en nombre d’afiliats.

Des de CCOO de Catalunya continuem treballant pels drets dels treballadors i treballadores, i és gràcies a la seva confiança (en l’afiliació i també en les eleccions sindicals) que ens mantenim com a primera força sindical de Catalunya.

Des de CCOO s’ha detectat durant l’any 2002, un increment important del número de treballadors immigrants amb permisos de residència i treball que estan treballant sense contractes de treball. Aquest fet no és un fenomen nou, però el que si que és molt preocupant és l’elevat número registrat en les consultes durant el 2002.

Aquest fet es dóna en diferents sectors, sobretot en activitats diverses (neteja i empleats de llar), en construcció, camp i butà.

Les consultes que arriben a CCOO són per diferents motius: unes són de caràcter laboral (acomiadaments, impagaments, alta a la seguretat social), però moltes de les consultes que vénen al CITE-CCOO (Centre d’Informació de Treballadors Immigrants) és per a la renovació dels permisos.
En aquests casos, aquests treballadors no poden renovar el seu permís de residència i treball per no poder demostrar relacions laborals o continuació de l’activitat. Així, gran part d’aquestes persones estan condemnades a perdre la seva situació legal i engrossir les files dels sense papers.

Aquests treballadors no sols no poden moltes vegades renovar els seus respectius permisos, sinó que també estan privats de la cobertura social en casos d’accidents laborals, estan privats del dret al subsidi per desocupació i, a la llarga, de les cotitzacions necessàries per a accedir a una jubilació contributiva. En conseqüència és una càrrega social molt important, que condemna a aquests treballadors a la marginació.

CCOO de Catalunya considera molt urgent una intervenció de la Inspecció de Treball per a acabar amb aquesta situació de frau per part de les empreses a la seguretat social, una agressió als drets dels treballadors i la vulneració de l’estatut del treballadors.

Segons les consultes realitzades durant els primers 6 mesos del 2002 a CCOO i al CITE, el 30% de les persones immigrades que treballen sense contracte, disposen d’un permís de residència i treball.

La situació de moltes persones immigrades s’agreuja amb la nova Ordre Ministerial que està preparant el govern i que limita l’accés d’aquestes persones als Serveis Públics d’Ocupacions, als cursos de Formació Ocupacional i a la Renda Mínima d’Inserció, limitacions que afecten persones amb situació legal a Espanya, que disposen de Permís de Residència malgrat que no tinguin feina. Amb aquesta mesura el govern vol renunciar a que els serveis públics d’ocupació siguin els instruments per a inserció laboral de les persones immigrades. El govern del PP està fent tot el possible per a dificultar la integració social de la immigració, sobretot a través de la formació i la inserció al mercat de treball

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 19 agost del 2002,

CCOO denuncia que, en els centres de l’administració pública dependents de la Generalitat, es produeixen accidents laborals i riscos dels treballadors que pateixen amb la realització de les obres en el seu centre de treball i dins l’horari laboral, també denuncia l’incompliment dels plans de seguretat per part les empreses que es contracten i dels directoris d’obres que es pacten en els comitès de seguretat i salut per tal de millorar la seguretat dels seus centres.

– A la majoria de les obres de reforma i de les obres noves que fa la Generalitat no es tenen en compte els plans de seguretat. Els operaris no porten els EPIS (equips de protecció individual: cascs, guants, arnesos, calçat antilliscant, etc.). Es tracta d’empreses subcontractades per la Generalitat que incompleixen la LPRL i cap responsable d’obres de l’Administració en fa el seguiment. La majoria de vegades els Serveis de Prevenció dels departaments responen que no tenen coneixement que s’estigui fent cap obra i menys que no portin els EPIS adequats.

– CCOO denuncia la realització de les obres de reforma en els centres de treball amb els seus treballadors i usuaris dins, sense que es tinguin en compte els riscos de seguretat i salut que pateixen dins el seu horari laboral. El Servei de Prevenció pertinent sempre diu que no se n’ha assabentat, per tant els treballadors no estan sectoritzats de les obres, aquestes es fan dins l’horari laboral amb tot tipus de molèsties respiratòries (pols, pintures, dissolvents, soldadures) acústiques (soroll dels taladres, soldadors, martells), risc de caigudes per relliscades a causa de la pols que es va dipositant al terra. A més dels problemes dels treballadors per desplaçar-se sortejant tot tipus d’obstacles de les obres.

– CCOO exigeix la coordinació entre les àrees d’obres i els serveis de prevenció a tots els centres de treball abans de començar les reformes, per tal que es tinguin en compte els riscos laborals i es faci la prevenció pertinent. Aquesta és l’única manera d’evitar els accidents laborals.

– Exigeix també el compliment dels directoris d’obres per millorar la seguretat dels centres que havien d’estar finalitzats l’any 2001, així com el compliment de les mesures correctores derivades de les avaluacions de riscos, exceptuant el Departament d’Ensenyament que gairebé no ha començat a avaluar els seus centres malgrat el requeriment de la Inspecció de Treball.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 d’agost de 2002

CCOO de Catalunya, davant les dades del IPC del mes de juliol. -0,7%de l’IPC, acumulada de l’any 1,8 % i una taxa interannual situada en el 3,4 %, constatem una vegada mes la manca de control de la inflació, fins i tot en un mes en el que les «rebaixes» suposaven una inflexió a la baixa de mes de 8 decimes. La inflació internaual continua superant de forma àmplia les previsions dels govern del PP, amb la perspectiva de que a finals d’any es superi el 4% doblant les previsions del 2% que any rera any planteja el Sr. Rato i que la realitat el desmenteixi de forma continuada. Per la seva banda la inflació subjacent continua situada per sobre de la interanual en un 3,8%, la qual cosa es demostrativa de la existència d’un problema estructural sobre el que hi ha una manca de control per part del govern.

La inflació al nostre país continua situada en un nivell molt elevat, per sobre de la majoria de la resta de països de la UE i apareix com una inflació incontrolada. Tot això malgrat la existència d’un Acord per la Negociació Col·lectiva que al establir un creixement moderat dels salaris exclou la responsabilitat d’aquestos pel que fa al descontrol de la inflació. Cal destacar que el propi Govern del PP es responsable del manteniment dels nivells d’inflació existent amb mesures clarament inflacionistes com la pujada dels impostos sobre el consum, o dels preus de serveis públics, que afecten fonamentalment a la majoria de la població i que son la cara amagada de la reforma del IRPF.

CCOO de Catalunya considerem inadmissible que el Govern del PP, enlloc d’afrontar el problemes greus de la nostra economia, com son la inflació i l’atur, es dediqui a retallar els drets i prestacions dels treballadors ocupats i desocupats amb actuacions injustes, injustificades i inneficients, que comporten crispació social i que no tenen res a veure amb les necessitats de la pròpia economia.

Tant la alta taxa d’atur i de temporalitat com les dades de la inflació son arguments que deixen prou clar quin son els principals problemes del país als que el Govern del PP no dona resposta. Altrament la continua inconsistència de les previsions del Govern pel que fa als diversos indicadors macroeconomics li resten tota credibilitat.

Pel que fa a Catalunya, la inflació, segons el nou IPC, del mes de juliol ha estat del -0,7%, mentre que l’acumulada es 1,8%, i la interannual es situa en el 3,6%, la qual cosa també posa en qüestió les falses previsions, fruit del seu seguidisme respecte del govern del PP, establertes pel Govern de la Generalitat en els seus pressupostos.

CCOO de Catalunya, continuarem exigint, en la negociació col·lectiva, la inclusió de clàusules de revisió salarial a tots els convenis. També pensem que ja és hora de fer justícia i per tant reclamem la millora salarial dels empleats públics que pateixen una important pèrdua de poder adquisitiu acumulada des de fa ja uns anys així com una reforma substancial del SMI.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 13 d’agost de 2002

Les dades de la EPA, que aplica un sistema de càlcul diferent al de l’any anterior, i malgrat la reducció de l’atur del 2on trimestre respecte al primer trimestre, es dona un increment de l’atur en els darrers dotze mesos en més de 192.000 aturats més, i es continuen evidenciant la realitat i les insuficiències del nostre mercat de treball que manté uns elevats nivells d’atur(11,1%), amb altes taxes de temporalitat ( per sobre del 31º%) i de baixa taxa d’activitat(53,8%), molt per sota, encara, de la mitjana de la UE. Alhora es mantenen unes diferencies molt importants pel que fa a les taxes d’activitat entre homes i dones, i una situació preocupant pel que fa als joves.

CCOO de Catalunya considerem que la reducció de l’atur en el 2on trimestre es fruit bàsicament del treball temporal estacional. Volem expressar la nostra preocupació en relació al futur, i les dificultats per mantenir un ritme adequat de creació d’ocupació. El problema al nostre país es la creació d’ocupació de qualitat a través de mesures que reforcin la qualificació i formació de les persones, l’estabilitat laboral, la investigació i el desenvolupament. Aquestes, i no les mesures de retall de drets laborals i de precarització del mercat de treball que porta a terme el govern del PP, són les bases per millorar l’eficiència de la economia en un context internacional on hem de tractar de competir a través d’incrementar el valor afegit dels nostres productes en termes de qualitat, innovació i utilització de les noves tecnologies, i abandonar un model ja caducat basat en els baixos costos laborals.

Els resultats de la EPA pel que fa a Catalunya manifesta determina una disminució de l’atur respecte al 1er trimestre de l’any, sense que arribi a compensar l’increment de l’atur que es va produir en el 1er trimestre, i continua sent negatiu amb relació amb el mateix trimestre de l’any 2001 amb quasi 30.000 aturats més ( amb un 9,22% d’atur a Catalunya, quan era del 8,6% segons l’EPA al segon trimestre del 2001).

CCOO volem reclamar al Govern de la Generalitat assumeixi la seva responsabilitat i faci ús de les capacitats d’autogovern per intervenir activament en l’economia catalana removent els obstacles que frenen el creixement econòmic.

CCOO proposem:

– Cal incrementar les inversions públiques en infrastructures i serveis públics per fer més atractives l’arribada de noves inversions i facilitar l’accés al mercat de treball de les persones.
– Cal millorar els serveis d’educació, formació i qualificació de les persones, amb majors dotacions i recursos i amb major adequació de les accions.
– Cal promoure meses de concertació sectorial que permetin que empresaris i sindicats ens plantegem mesures de reactivació econòmica.
– Es urgent la posada en marxa del SOC, i dotar-lo dels suficients recursos econòmics i humans, per tal de que sigui un instruments útil per millorar l’ocupabilitat de les persones, amb mesures individualitzades i integrals, i transparentar la disponibilitat de capital humà qualificat que pugui atreure noves inversions

Per a CCOO, cal reclamar al govern de la Generalitat capacitat de reacció perquè entomi, amb mesures concretes, el problema de l’atur i exigeixi al govern del PP la retirada de les modificacions del sistema de protecció de l’atur, que en res ajuda en l’actual situació i que retalla drets dels treballadors en una situació econòmica gens positiva.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 12 d’agost de 2002

Pel que fa a les declaracions d’Eusebi Cima, president de la CECOT, en el sentit de permetre a les empreses major realització d’hores extres o el canviar de feina als treballadors i treballadores companys de les dones que gaudeixin de permís de llicència de maternitat o redueixin la jornada per atendre al seus fills. CCOO hem de manifestar.

Son manifestacions que estan en la línia de les que cada estiu realitza l’esmentat senyor, enguany en relació a la conciliació de la vida laboral i la familiar.

Les nostres empreses han d’assumir que a la nostra societat li cal que totes les persones en edat laboral treballin. És l’única manera de garantir el creixement econòmic i avançar en polítiques de benestar. Per tant, les empreses han d’adaptar-se a la diversitat dels treballadors i treballadores i no al revés. Cal doncs eliminar les diverses barreres que mantenen a molts i moltes dels nostres ciutadans exclosos del mercat de treball.

Un capítol que ja hauria d’estar superat ‘i les declaracions d’Eusebi Cima demostren que pel que fa a ell no és així- és el de la necessitat que tenen les empreses de que les dones s’incorporin al mercat laboral, tant com les dones tenen necessitat de treballar. No es pot considerar la maternitat com una catàstrofe imprevisible que cau sobre l’empresa, si no una contingència absolutament normal com poden ser tantes d’altres com els impostos, el cost de les matèries primeres o les baixes per malaltia.

Pel que fa al permisos per maternitat i reduccions de jornada, són contingències que es sap quan comencen, quan acaben i quan duren, i que tenen¡ en la contractació per substitució d’un altra persona la resposta adient, mai en allargar la jornada laboral o canviar de funcions als companys i companyes de la treballadora.

El veritable problema avui per conciliar la vida familiar i la laboral no el tenen les empreses, sinó les persones que treballen.

Calen més drets ‘entre ells permisos, llicencies i dret a reduir jornada- que vagin més enllà dels actuals. De la mateixa manera que calen mes serveis que ajudin a tenir cura del fills i de la gent que necessita dels familiars que treballen.

Pel que fa al cost d’aquest drets les administracions han de dedicar recursos econòmics més enllà dels ajuts universal per a tots els infants i les empreses hauran d’adaptar-se a que treballadores i treballadores puguin exercir la seva maternitat i paternitat.

En la mesura que aquests drets creixin tant per treballadores com per treballadors i no limitats sols a la maternitat i la paternitat sinó al conjunt de les relacions familiars, es possible que calgui negociar a nivell d’empresa algunes de les seves aplicacions. Mai però hem de confondre les ‘ocurrències’ amb solucions.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 12 d’agost de 2002