Demà dijous, 19 de setembre, a les 19.30 hores, al Centre Cultural Barradas de l’Hospitalet (rambla Just Oliveras, 56) tindrà lloc el lliurament dels premis del IV premi de fotografia Josep M. Pérez Molinos i l’inici de l’exposició de les 40 fotografies que el jurat ha seleccionat entre les que s’han presentat.

Aquest premi està organitzat per CCOO del Barcelonès amb la col·laboració de l’Ajuntament de l’Hospitalet, la Unió de Professionals de la Imatge i la Fotografia de Catalunya (UPIFC) i empreses relacionades amb el món de fotografia.

A l’acte, comptarem amb la presència de Juan Francesc Marco, regidor de cultura de l’Ajuntament de l’Hospitalet, Josep M. Pérez Molinos que dóna nom al premi, de membres del jurat i representant de les empreses col·laboradores i de l’escriptor Ignasi Riera que farà un petit parlament sobre el contingut del premi d’aquest any.

Barcelona, 18 de setembre de 2002

Els funcionaris de presons realitzaran demà dimecres, 18 de setembre, una botifarrada protesta davant el Departament de Justícia (Pau Claris/Casp) per reclamar mesures de seguretat a les presons i l’ampliació de les plantilles.

L’acte tindrà lloc a partir de les 11 hores.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 17 de setembre de 2002

L’empresa Consignaciones Mediterraneas SL va acomiadar fa uns dies al delegat sindical Gabriel Serra, membre de la Comissió Negociadora del recent signat conveni col·lectiu del Mercat del Peix.

CCOO i CGT, sindicats representatius en el Mercat del Peix, consideren que aquest acomiadament és un acte de repressió sindical donada la participació activa de Gabriel Serra en la negociació del conveni, en un llarg i complex procés, no exempte de tensions.

Davant aquesta situació antisindical, els sindicats i el conjunt de treballadors i treballadores del Mercat del Peix decidiran demà en assemblea si realitzen accions de força per reclamar la readmissió del delegat acomiadat. Aquestes accions es podrien concretar en una vaga que podria afectar en els proper dies a la distribució i venda de peix a la província de Barcelona.
L’assemblea tindrà lloc a partir de les 10 hores a la Sala d’actes del Centre Directiu de Mercabarna.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 17 de setembre de 2002

El ministro del Interior, Angel Acebes ha reconocido hoy en el Congreso de los Diputados, el fracaso del contingente 2002 que según él «adolece de trabas administrativas».

CCOO de Catalunya que viene denunciando el fracaso del contingente 2002, urge al Gobierno la reapertura del Régimen General a partir de 30 de septiembre, como fecha del cierre del contingente. Esta fecha está prevista en la Orden Ministerial en aplicación desde el 12 de enero 2002, que determina los mecanismos del contingente 2002 y deja en suspensión el Régimen General.

Las declaraciones del Ministro del Interior se contradicen con las circulares enviadas conjuntamente por la Dirección General de Ordenación de las Migraciones y la Dirección del Instituto Nacional de Empleo, poniendo como fecha máxima el 15 de octubre para la determinación del Contingente 2003 por las Comisiones Provinciales del INEM. El contenido de estas circulares no se diferencia en nada de las circulares del contingente 2002.

Desde CCOO de Catalunya, consideramos que el Gobierno como paso previo a cualquier puesta en marcha de un nuevo contingente debe:

1- Renunciar a la política de «inmigración cero» que ha demostrado su fracaso.
2-

Reabrir el Régimen General de presentación de permisos de residencia y trabajo por ofertas nominativas.
3-

Iniciar reuniones para acordar con los agentes sociales y las comunidades autónomas los cambios en los mecanismos de futuros contingentes.
4-

Aclarar como se han hecho las selecciones en los países de origen.

Por otra parte CCOO de Catalunya destaca que la insistencia del Gobierno en modificar la Ley de Extranjería para combatir la delincuencia, esconde otros objetivos, sobretodo la anulación de artículos de la ley que posibilitan la regularización a través del arraigo. Hay suficientes mecanismos en el código penal para combatir la delincuencia.

Al mismo tiempo CCOO de Catalunya considera que en Barcelona no se necesitan más centros de internamiento, sino la aplicación de la Ley de Extranjería referente a la construcción de un Centro Público de acogida, acordado con la Generalitat de Catalunya con la previsión de 300 plazas.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 17 de setembre de 2002

Un nou curs marcat per la modificació del sistema educatiu. Els anuncis legislatius de la Conselleria no ens ofereixen cap garantia en front les del Partit Popular.CCOO insta a la Generalitat a no acceptar modificacions segregadores i elitistes i a negociar amb la comunitat educativa la tant esmentada Llei d’Educació Catalana.Els canvis curriculars introduïts el curs passat empitjoren les condicions de treball del professorat i minven l’autonomia dels centres.

– Les mesures que proposa el govern del PP de modificació del sistema educatiu tindran efectes negatius i duradors no sols sobre la capacitació dels nostres infants i joves (doncs es corresponen en concepcions educatives decimonòniques) sinó sobre la cohesió social. Van en contra del caràcter social del sistema educatiu i suposaran un pas enrera en la garantia de la igualtat d’oportunitats. Enlloc de fer del sistema educatiu un instrument d’integració i progrés se’l converteix en instrument que mantindrà la segmentació social.

– El Govern de CiU ens ofereix poques garanties de que les seves accions legislatives vagin en contra dels plantejaments del Govern Central. La política educativa del Departament d’Ensenyament està representant un pas enrera en les expectatives de l’ensenyament pública català, que no ha rebut el suport necessari per avançar, tant des d’un punt de vista quantitatiu com qualitatiu. En aquests moments, s’està intentant negociar la LOCE, però no hi ha transparència en la negociació, que considerem subjecta a interessos polítics i electorals i no pas educatius.

La Consellera d’Ensenyament ha fet pública, al llarg de l’estiu i ara al començament de curs, la seva intenció de portar a terme la Llei Catalana d’Educació, però la política educativa del Departament d’Ensenyament ha suposat al llarg del curs passat un pas enrera en la seva concepció de l’ensenyament. Amb les darreres modificacions dels currículums algunes matèries augmenten el nombre de crèdits comuns i això es fa a costa de disminuir el nombre de variables el que ha suposat una disminució de les dotacions de professorat dels centres i menys recursos organitzatius per treballar la diversitat. S’ha incrementat la ràtio d’alumnes amb clares conseqüències en la metodologia i l’atenció de l’alumnat.

– En l’ensenyament públic ens trobem uns serveis educatius ( EAPs, CREDAs, Centres de Recursos, TAEs, Educació Compensatòria’) amb moltes mancances de recursos humans i on no hi ha hagut increment de professionals proporcional a l’increment de l’alumnat subjecte de la seva atenció; sense haver pogut arribar a acords sobre condicions laborals, ni augment de perfils professionals necessaris com psicopedagògs, assistents socials, mediadors’ per abordar els reptes del fet migratori i de la fractura social existent en la societat catalana.

– En l’ensenyament privat estem assistint a casos escandalosos de certes Acadèmies d’Idiomes, com el cas d’Opening o de Brighton Schol on els acomiadaments, els impagaments als treballadors i les treballadores i el menyspreu als usuaris d’aquest servei educatiu és una qüestió, no tancada encara, que, per la seva projecció econòmica i social, ha traspassat l’àmbit de l’ensenyament. El Departament d’Ensenyament ha estat absent deixant en mans del mercat la seva resolució.

– Quant a la Formació Professional resten encara pendents temes per desenvolupar de l’Acord de la FP de juliol del 99 i constatem importants incompliments com la manca de desdoblaments. No hi ha hagut una informació sobre el seguiment i la seva aplicació ha estat esbiaixada ja que el Departament desvia en el procés d’inscripció alumnes cap l’ensenyament privat atorgant-li la impartició de curs-pont que no s’oferten en la pública ( cas del cicle superior d’Educació Física, vinculat a persones molt properes a CiU). Des de CCOO estem elaborant un estudi sobre les desviacions de l’aplicació del Mapa Escolar.

– L’oferta de places públiques de 0/3 anys segueix sent deficient. És palesa, una vegada més, la manca de voluntat política del Departament d’Ensenyament per assumir les seves responsabilitats, que aquesta Consellera ha delegat en les corporacions locals.

Aquest abandó de responsabilitats i renúncia de competències significa deixar l’Educació Infantil sota les lleis del mercat amb el que això significa de manca de control de qualitat i de dificultat en l’accés a l’escola infantil per a les famílies amb menys recursos i que sovint i tenen més necessitat.

Des del MUCE s’han recollit més de 75.000 signatures per sotmetre a l’aprovació per part del Parlament una proposició de Llei per crear una xarxa pública de llars d’infants a Catalunya, l’elaboració del seu Mapa Escolar, un pla de creació i manteniment d’un mínim de 30.000 places de titularitat pública, garantia de la qualitat i la coherència de la diversitat de models d’escoles bressol que la realitat catalana demana.

Una de les conseqüències negatives de la proposta o paquet de propostes del PP, és l’enduriment injust del Codi Penal, ja endurit raonablement a l’any 95 amb el consens de totes les forces polítiques. El Codi Penal del 95, a banda d’endurir algunes penes, adequar-les socialment, va significar la desaparició de la redempció de penes per el treball, qual cosa ha significat a la pràctica un enduriment del compliment de les condemnes al no haver-hi cap legislador ni responsables de l’administració penitenciària que hagi previst com adequar el sistema penitenciari a la nova realitat legal. Per altra banda, hem de deixar ben clar que el PP menteix, ja que no és veritat que s’obtingui el tercer grau de compliment (règim de semillibertat) des del primer dia, tot i que es pot aplicar des del primer dia, difícilment s’aplica a menys que sigui un cas clamorós i una condemna curta. Els únics casos de vergonya, en l’aplicació del tercer grau, són aquells on la mà del poder polític ha estat evident.

Una altra conseqüència immediata de les propostes del PP, és un augment de la ja existent massificació dels centres penitenciaris, així com una degradació de la qualitat de vida de les persones internades i una major inseguretat per els/les treballadors/es de l’àmbit penitenciari. També comporta la proposta, un abandó absolut, i per tant un incompliment dels preceptes constitucionals, legals i reglamentaris, de les polítiques, ja actualment molt minses, de reinserció.

Penitenciàriament, la proposta del PP, sols ens durà conflictivitat, i paradoxalment, com ja en certa mesura succeeix, sols veurien amb relativa facilitat el tercer grau penitenciari, aquells interns que socialment poden ser més perillosos, però per contra tenen una major facilitat adaptativa al medi penitenciari. A tot això cal afegir que serà del tot necessari, realitzar una gran i important i sostenida inversió econòmica en infrastructures, sense oblidar el personal, com a fruit de l’augment de la massificació.

Des de CCOO sempre hem defensat una actuació social, del tot necessària per prevenir, per inserir i per evitar l’exclusió social, entenent que la marginalitat és una de les causes que ens ajuda a entendre la delinqüència. Així mateix, sempre hem defensat, i ho continuarem fent, un sistema penitenciari progressista, respectuós amb el mandat constitucional, legal i reglamentari; i en aquesta línia hem realitzat nombroses propostes amb l’objectiu d’evitar reincidències, objectiu que hauria de compartir qualsevol govern a menys que tingui per objectiu tancar i llançar la clau. Propostes com, plans d’inserció laboral i professional per a interns i ex-interns elaborats i duts a terme des de totes les administracions; l’existència de centres penitenciaris més petits i urbans per afavorir un major control i estudi i actuacions tractamentals; l’existència de més professionals per atendre a interns en situació de llibertat condicional, etc., són algunes de les propostes de CCOO.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 16 de setembre de 2002

– La baixa inversió pressupostària dedicada a l’ensenyament fa que no es pugui avançar en la qualitat de l’ensenyament català en unes bones perspectives de qualitat.

El Departament segueix portant un ritme lent en inversions en infrastructures. Encara no han desaparegut els provisionals «barracons», malgrat el triomfalista Pla de Xoc que es va posar en marxa el curs passat i hi ha llocs, com és el cas d’alguns barris la ciutat de Barcelona i zones en creixement: Maresme, Garraf? on bona part dels ciutadans i ciutadanes no poden accedir a l’ensenyament públic.

CCOO reitera que és imprescindible l’increment de les despeses de funcionament dels centres públics ja que s’està limitant la vida dels centres a més d’impedir-ne noves iniciatives.

PROPOSTES DE CCOO

– Un Acord Social per l’educació de Catalunya, que impliqui les forces socials i polítiques, que reguli l’educació dels nostre país d’una forma consensuada i planificada.

– Potenciació de la xarxa d’escola pública com a eix vertebrador del sistema educatiu.

– Un model de gestió descentralitzada que permeti una veritable autonomia dels centres.

– Un model d’atenció a la diversitat que no passi per fórmules rígides i segregadores.

– Increment de la partida pressupostaria dedicada a educació.

– La dotació necessària als serveis educatius per poder atendre tota la demanda, com logopèdies, assistents socials i personal especialista en psicopedagogía i mediadors socials.

– Una FP amb una inversió suficient, no sotmesa a les restriccions pressupostàries, que permeti tenir en compte no només la realitat presents sinó també les perspectives de futur i d’acord amb el món empresarial.

– Que el Departament d’Ensenyament assumeixi les competències que li corresponen sobre Universitats i Educació de Persones Adultes, que avui segueixen segregades.

– Una veritable auditoria als centres concertats, tal com obligava el mandat parlamentari.

Secretaria d’Informació i Premsa

Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya

Avui, CCOO de Catalunya, en el decurs de la reunió que ha mantingut amb una delegació d’Iniciativa per Catalunya Verd (ICV), hem fet pública la proposta de «Pla Català per a la Prevenció i la Salut en el Treball». Aquesta proposta es farà arribar al Govern de la Generalitat, als diversos grups parlamentaris i als agents socials de Catalunya.

Per CCOO de Catalunya, la situació actual de la pèrdua de salut en el treball, expressada fonamentalment a través dels accidents de treball, és alarmant des del punt de vista de problema social, laboral i de salut pública. Una realitat que requereix de polítiques públiques contundents, amb recursos tècnics, humans i pressupostaris suficients. CCOO hem exigit la posada en marxa de forma urgent d’un pla de xoc que incideixi en les causes reals. Avui, i desprès de dos mesos de l’alarma generada per l’acumulació d’accidents de treball mortals, encara no tenim una proposta d’actuació.

Davant el compromís que els agents socials vàrem perdre al si del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, CCOO de Catalunya presentem al conjunt de la societat la nostra proposta de «PLA CATALÀ PER A LA PREVENCIÓ I LA SALUT EN EL TREBALL». Es tracta de 60 mesures que creiem que podrien incidir positivament en el binomi seguretat i condicions de treball i que s’enquadren en els següents grans blocs:

1. Potenciar i implantar polítiques de prevenció a les empreses
2. Potenciar i implantar mesures que incideixin sobre la qualitat de l’ocupació
3. Implantar polítiques públiques coordinades del conjunt de les administracions implicades
4. Ampliació i implantació d’actuacions i accions per part del Govern de la Generalitat
5. Aplicació i desenvolupament de la normativa de seguretat i salut en el treball en l’àmbit de les administracions públiques
6. Ampliar i aprofundir sobre el coneixement de l’evolució i les causes de les patologies relacionades amb el treball
7. Incidir en la cultura de la prevenció
8. Potenciar la participació dels agents socials
9. Que el govern de la Generalitat, amb la implicació del conjunt dels grups parlamentaris, aprovin un pla català per a la prevenció i salut en el treball suficientment dotat en els pressupostos general de la Generalitat.

Podeu trobar el text complert a la nostra web.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 de setembre de 2002

Us informem que el proper dilluns, 16 de setembre, tindrà lloc una reunió de la Comissió Executiva del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya , a les 12 del migdia, en el carrer Diputació, 284 3ª planta.

Com aspecte destacat de l’ordre del dia serà la configuració de l’índex de la memòria socioeconòmica i laboral de Catalunya.

Per part de CCOO de Catalunya hi assistirà Joan Carles Gallego, responsable de l’Àrea Socioecnòmica.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 13 de setembre de 2002

A conseqüència dels tancaments, concentració de representants sindicals i convocatòria de la vaga, l’empresa s’ha reunit aquest matí amb els sindicats amb la presència de Inspecció de Treball.

L’empresa davant la Inspecció de Treball s’ha compromès ha presentar el proper dimecres dia 18 de setembre a les 18.30 hores, una resolució informant de la decisió presa en el Consell d’Administració del proper dilluns i de tota la informació referida al ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació). Davant el previsible tancament de l’empresa, COMFIA-CCOO exigeix l’aplicació del conveni de Telemàrqueting que preveu la reubicació dels treballadors de les diferents campanyes que s’estan realitzant a Avantis a les empreses que se’n facin càrrec del servei.

Davant aquest canvi d’actitud de l?empresa, els sindicats han acordat desconvocar la vaga prevista pel proper dilluns 16, així com la concentració davant el Departament de Treball, mantenint la resta d’accions previstes pendents del resultat de la reunió del proper dimecres. AVANTIS deu els salaris de la segona quinzena de juliol i d’agost dels 207 treballadors.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 13 de setembre de 2002