La direcció de SEAT ha comunicat que traslladarà la fabricació de 100 cotxes/dia del model Ibiza a Bratislava. Pretén argumentar la decisió en la poca flexibilitat en la distribució de la jornada.

Des de CCOO entenem:

1. Que aquests arguments només són pretextes falsos quan els nivells de productivitat i flexibilitat són elecvats. No és creïble que a partir d’un desacord puntual sobre com aplicar la jornada industrial, jornada acordada en el darrer mes de juliol a proposta de la direcció de SEAT, es desencadeni una sèrie de plantejaments que pretenen, fins i tot, posar en qüestió el futur de la fàbrica de Martorell.

2. La decisió de portar el 10% de la producció de l’Ibiza a Bratislava només es pot entendre en tot cas per la voluntat de buscar despeses més baixes així com una decisió estratègica de fer entrar en competència dues plantes per condicionar el seu futur.

3. Durant tot el darrer període s’han negociat i acordat temes molt importants que han permès desenvolupar alts nivells de productivitat i flexibilitat.

4. CCOO hem negociat i tenim voluntat de negociar en el futur sempre sobre el principi de manteniment dels nivells d’ocupació, continuïtat industrial, de les inversions, etc. Fent que sigui compatible aquestes actuacions amb els drets laborals que regulen i protegeixen les condicions de la plantilla.

5. Com a sindicat hem donat clares mostres de responsabilitat en la defensa dels interessos dels treballadors, i en tot cas, fem responsables de l’actual situació i decisió a la direcció de SEAT i VW, alhora que lamentem que d’altres facin de portaveus de la direcció portant els arguments d’aquesta encara més lluny, intentant fer una cortina de fum al voltant dels veritables responsables de la situació.

6. CCOO estem disposats a evitar el trasllat de produccions de SEAT a Bratislava i establir negociacions que permetin evitar aquestes mesures negatives, malgrat que constatem que la direcció ha situat la seva decisió com a irrevocable.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 26 de setembre de 2002

Colombia se ha constituido en modelo de uso extremo de la violencia para imponer la mundialización neoliberal. Toda forma de organización social que resiste está siendo exterminada: Indígenas, campesinos, obreros son asesinados por oponerse a las pretensiones de los inversionistas. Cada año en este país son asesinados más sindicalistas que en todo el resto del mundo.

Coca-Cola y su filial en Colombia, Panamco S.A. participan en esta guerra sucia contra el movimiento social. Es así como en los últimos 10 años, han sido asesinados 8 dirigentes del sindicato de trabajadores de esta empresa, 2 de ellos han tenido que exiliarse y otros 48 han sufrido el desplazamiento forzado.

El permanente accionar de grupos paramilitares, actuando en complicidad con las fuerzas armadas y cuerpos de seguridad del estado, sirve a la multinacional y a su filial, para presionar ilegalmente a los dirigentes sindicales, obligar a los trabajadores a desafiliarse del sindicato para incumplir convenciones laborales, forzarlos a renunciar a sus contratos de trabajo e imponer bajos salarios a los nuevos trabajadores contratados.

Esta política laboral fundada sobre el terror permite a Coca-cola aumentar enormemente sus beneficios.

También en otros países -como Guatemala, Filipinas, Pakistán, India, Israel, Venezuela, etc.- el movimiento social acusa a Coca-Cola de utilizar, directamente o a través de sus filiales, el asesinato, la violencia, la corrupción, el incumplimiento de las leyes laborales, para alcanzar sus fines económicos. En Estados Unidos la multinacional ha sido denunciada por discriminación racial, por atentar contra la salud pública, por daños ambientales, por contaminación genética, y por contaminación del agua. En muchos casos ha sido denunciada, algunas veces condenada, pero casi siempre, su poder le ha permitido escapar a la acción de la justicia.

Como colmo de las aberraciones de la mundialización y de la militarización de América latina, Coca-Cola puede comprar coca y distibuirla en su bebida desculturizante, mientras que los indígenas que producen la coca desde tiempos inmemoriales están reprimidos por la guerra de la droga.

Por todo lo anterior, las organizaciones y personas abajo firmantes:

Denunciamos la violencia utilizada por Coca-Cola, directa e indirectamente, y la impunidad en la cual permanece. Denunciamos el caso de Colombia que revela de manera particularmente clara y cruel el lazo entre la violencia y la imposición de un modelo neoliberal, del cual Coca-Cola es punta de lanza junto con otras multinacionales como Mac Donald’s, Monsanto, United Fruit Co., Unilever, Endesa, Nestlé, Occidental Co, Repsol, BP, Bayer, Drummond etc…

Exigimos que cesen estas actuaciones de Coca-Cola y que sean castigadas, dando su debido curso a las acciones judiciales llevadas a cabo por las víctimas en Colombia.

Exigimos al Gobierno de Colombia que detenga la guerra sucia contra el movimiento social, y que ponga fin a la impunidad de quienes la fomentan y ejecutan.

Instamos a la ONU a adoptar normas vinculantes para forzar a las empresas multinacionales a respetar derechos humanos.

Instamos a los paises industrializados y a la ONU a modificar sus políticas antidrogas para poner fín al monopolio de la multinacional Coca-Cola de exportar y comercializar derivados de la planta de coca, y para que cese la guerra de la droga contra campesinos e indígenas.

Apoyamos la acción judicial emprendida por el sindicato Sinaltrainal contra Coca-Cola en Estados Unidos el 20 de julio de 2001, con fundamento en la ley Alien Torts Claims Act.

Nos sumamos a la acción de los innumerables grupos que actúan contra el comportamiento condenable de Coca-Cola y clamamos de esta manera que otra Colombia y otro mundo son posibles, sin el actuar criminal de empresas nacionales y multinacionales.

Expresamos nuestro respaldo a la Audiencia Pública en Bruselas, el 10 de octubre de 2002, sobre las actuaciones criminales de Coca-Cola y sus filiales en Colombia. Llamamos a que estas acciones y esta audiencia fortalezcan la campaña destinada a que dicha transnacional cese la violencia que ejerce directa e indirectamente con sus filiales en Colombia y en muchos otros países del planeta.

Els treballadors i treballadores de Valeo Climatización van ratificar

la proposta de vaga feta pel Comitè davant la congelació dels seus

salaris durant l’ any 2002. La negativa a negociar aquesta situació

per part de la direcció de l’empresa ha comportat que es convoqui

vaga pels dies 2-3-14-15 d’ octubre.

Valeo Climatización és una empresa del metall, de més de 700

treballadors situada al Polígon de Martorelles.

Per més informació podeu trucar al Responsable de la Secció Sindical

de CCOO, Santi García al telefon de Granollers 93.860.19.40

Atentament

Mercè Garcés, responsable de comunicació

Davant l’intent del Ministeri de la Sra. Pilar del Castillo de l’urgent tramitació parlamentària de la futura Llei de Qualitat de l’ensenyament, la comunitat educativa catalana mostra la seva oposició al projecte de Llei i anuncia mobilitzacions per mostrar el seu rebuig a una llei:

– Regressiva i segregadora
– Que retalla l’autonomia i la participació
– Empitjora les condicions del professorat
– No parla res de finançament
– Que no té res a veure amb la qualitat i si amb el concepte de societat més retrògrad de la dreta espanyola.

La Comunitat Educativa Catalana ja va manifestar el seu rebuig a la Llei des del 26 de maig d’enguany amb la Manifestació convocada pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa.

Per altra banda exigim responsabilitats al Govern de la Generalitat que, amb la seva política educativa no està contribuint a una veritable qualitat de l’ensenyament: exigim una posició clara del Govern de la Generalitat en contra de la Llei i a posar els mitjans i els recursos necessaris per incrementar la qualitat de l’educació catalana, així com el consens de tota la Comunitat Educativa en l’elaboració de la futura Llei Catalana d’Educació.

Exigim als Governs central i català a :

– Impulsar un veritable debat social i educatiu al voltant de l’educació.
– La devolució al Govern del projecte de Llei una real i sincera negociació amb la comunitat educativa.
– Arribar a un Acord Social per l’educació.

Per tot això la Comunitat Educativa Catalana es suma a les mobilitzacions convocades en l’àmbit estatal per mostrar el seu rebuig a les polítiques educatives dels governs central i català i a mantenir-les fins que les seves reivindicacions siguin ateses. Les dates concretes de mobilitzacions a Catalunya les concretarem més endavant.

CCOO, FETE-UGT, USTEC-Stes, FAPAC, FMRP, SE, AJEC

Per a més informació: Luz H. Jabardo. Telef: 696903646

Per a veure el document feu clic aquí

El passat 19 de setembre el seu diari va publicar un article d’opinió, signat per Albert Castillón, i en el que s’acusa al professorat i als directors dels centres d’ensenyament de acceptació de suborns de les editorials de llibres de text, que mereix una resposta contundent per part de la nostra organització, majoritària en l’ensenyament públic, i que representa a una gran part del professorat català.

Des de CCOO considerem:

-Que si s’han detectat casos com els que es denuncien en aquest article, cal denunciar el cas concret i no generalitzar una situació que és realment ofensiva pels professionals de l’ensenyament, que no mereixen que sospites d’aquesta mena recaiguin sobre un col·lectiu que ha demostrat al llarg de la seva història la defensa de l’ensenyament a Catalunya i la seva honestedat i honradesa.

-És vergonyós llençar sospites poc fonamentades que poden ser motiu de responsabilitats penals, ja que en cap moment estan demostrades.

-Que en l’ensenyament públic no hi ha exclusives editorials sinó que els llibres de text o qualsevol altre material necessari en l’ensenyament és variat en la seva procedència i no es restringeix a una única editorial.

>-Que la majoria de les escoles faciliten l’adquisició dels llibres i altres materials a través de les Associacions de Pares i Mares , amb la qual cosa aquesta sospita es pot estendre a aquestes associacions.

-Que, contràriament al que diu l’article, les queixes dels pares i mares són en el sentit d’un canvia excessiu dels llibres de text, ja que no es rentabilitzen per altre cursos i altres alumnes. Això és degut en part a les continues novetats editorials i als canvis curriculars que fa l’administració.

-Que no «tot val» per aconseguir lectors i fama i cal ser rigorosos en les afirmacions i no deixar caure sospites sense fonament.

Poc fan opinions com aquestes per la revalorització de la funció social del professorat.

Esperem que la nostra queixa tingui la adequada cabuda en la publicació que vostè dirigeix.

S’ha constituït la mesa sectorial d’indústries de la carn de Catalunya. La mesa, que la formaran les Federacions Agroalimentàries de CCOO i UGT, La Federació d’Indústries de la Carn (Fecic), serà presidida pel Director General de Relacions Laborals de la Generalitat.

Les indústries de la Carn a Catalunya és dels mes importants de la indústria Agroalimentària tant pel seu pes econòmic com pel nombre de treballadors directes i indirectes. Representa una quarta part del volum de negocis del conjunt de la indústria -mes de 4.000 milions d’euros anuals- i uns 22.000 treballadors directes, sense tenir en compte les del sector ramader i d’altres.

El que pretén la Mesa Sectorial es potenciar en l’àmbit laboral mesures de prevenció de riscos laborals, la formació especialitzada i d’altres que les parts considerin adients. També es proposa tractar el tema de la immigració estrangera doncs es un dels sectors en els quals hi són molts treballadors.

Segons la Federació Agroalimentària de CCOO de Catalunya era urgent la creació de la Mesa Càrnia. La complexitat del sector, de la manera en que s’han abordat les crisis; amb descoordinacions entre les administracions ho feien necessari. La incorporació d’altres departaments de la Generalitat: Indústria, Sanitat, Agricultura, quan les circumstàncies ho requereixin ha d’evitar aquesta manca de coordinació i ha de reforçar el desenvolupament i evolució de l’important sector de les indústries càrnies.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 19 de setembre de 2002

CCOO i UGT han organitzat pel proper dissabte 5 d’octubre, una concentració – manifestació pels carrers de Madrid per demanar la derogació del ‘decretazo’ o cop de decret, que retalla prestacions, elimina drets i abarateix l’acomiadament.

Per a veure el manifest de CCOO feu clic aquí

El secretari general de CCOO de Catalunya, Joan Coscubiela, ha manifestat avui que » les previsions d’inflació del Govern del PP han deixat de ser indicadors creïbles de referència per la negociació col·lectiva».

El secretari general de CCOO de Catalunya ha fet aquestes manifestacions desprès de constatar que «des de l’any 1999 s’ha produït de forma repetitiva una diferencia substancial entre les previsions d’inflació del govern i la realitat». Coscubiela ha manifestat que «avui dia les previsions del govern estan mancades de la més mínima credibilitat».

La previsió del Govern per l’any 1999 va ser d’un 1,8% i l’increment efectiu va ser del 2,9%, es a dir un 161% per sobre de la previsió inicial. L’any 2000, la previsió va ser d’un 2% i l’increment efectiu va ser d’un 4%, és a dir un 200% per sobre de la previsió. L’any 2001, la previsió va ser novament del 2% i l’increment real va ser d’un 2,7%, es a dir un 135% superior a la previsió.
Això fa que en aquests tres anys la desviació del IPC real sobre la previsió del govern s’hagi situat en una mitjana del 165% per sobre de la previsió.

Aquesta any la inflació interanual del mes d’agost està situada en un 3,6%, la subjacent arriba a un 3,8% i la acumulada de l’any ja supera el 2,1%, quant la previsió del govern per a tot l’any era del 2%.
Cal assenyalar l’important diferencial d’Espanya amb el conjunt de països de la UE. La inflació harmonitzada interanual d’Espanya, amb un 3,7% en el mes d’agost, quasi duplica la mitjana europea, d’un 1,9% en el mateix període.

El secretari general de CCOO de Catalunya considera que » el mes greu és que la política del propi govern és responsable, juntament amb determinats sectors empresarials, de l’increment de la inflació. El govern del PP ha establert unes taxes sobre determinats productes que provoquen un increment de la inflació, i que són la cara oculta i negativa de la seva política tributaria. Altrament el govern ja ha plantejat noves mesures inflacionistes com la reducció a l’increment de les tarifes elèctriques i de telefonia. Amb aquestes decisions demostra que es un govern que és sumis amb grans grups econòmics i que només expressa fermesa front als assalariats i amb el sectors més dèbils de la societat».

Finalment , Joan Coscubiela, ha assenyalat com a prioritats del sindicat pel que fa als salaris «l’establiment de clàusules de revisió salarial en tots els convenis, com a millor fórmula per garantir el manteniment del poder adquisitiu. Aconseguir el dret a negociació col·lectiva del funcionaris, tot establint clàusules que garanteixin el manteniment del seu poder adquisitiu. Finalment cal fer una profunda reforma del SMI per adaptar-lo als imperatius de la Carta Social Europea de que sigui com a mínim un 60’% sobre el salari mitja».

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 18 de setembre de 2002