Darreres notícies
CCOO considera que el PP fa una política en matèria d’immigració molt perillosa, que pot provocar fissures i tensions
CCOO de Catalunya veu amb preocupació les propostes fetes pel Partit Popular en matèria d’immigració. Moltes de les propostes estan ja en aplicació a España i en l’espai de Schengen. La reiteració té com a objectiu utilitzar el tema de la immigració amb finalitats electoralistes, basant el seu discurs en el fet d’identificar la immigració amb la delinqüència, fomentant els sentiments més primaris i racistes per guanyar vots.
El Codi penal actual preveu una pena dura contra qualsevol tipus de mutilació, inclosa la mutilació sexual. Tant la comissió mixta del Congrés dels Diputats com el Senat van arribar a la conclusió que «està suficientment tipificada la mutilació en l’actual Codi penal».
La reforma del Codi civil perquè els immigrants puguin acollir-se a la regulació espanyola sobre separació i divorci, quan no poden fer-ho amb la llei de seus països d’origen, també és una proposta demagògica. Després de diverses sentències dels tribunals espanyols, aquest assumpte està resolt. La darrera sentència va ser de la Secció 2ª de l’Audiència Provincial de Barcelona, amb data 03/07/2000, en què reconeix la competència de la jurisdicció espanyola i la procedència del procés matrimonial espanyol quan ambdós cònjugues no són espanyols (article 22.3 de la Llei orgànica del poder judicial, i article 107 del Codi civil actual).
Segons el PP, «el Govern impulsarà dins la Unió Europea que les persones expulsades es registrin en una llista negra amb la prohibició d’ingrés en qualsevol país de la UE en un període de 10 anys». Creiem que el PP desconeix el Conveni de Schengen i la mateixa Llei d’estrangeria (4/2000, modificada en 8/2000), que ja preveuen aquesta proposta «innovadora». Existeix el sistema informatitzat de Schengen, conegut pel sistema SIC (a disposició de totes les ambaixades dels païssos signants del Conveni de Schengen), en què apareixen totes les persones expulsades de qualsevol d’aquests països, i també la mateixa Llei d’estrangeria ja té fixat en 10 anys la prohibició d’entrada a Espanya i als països del Conveni de Schengen (articles 25, 26 i 96 del Conveni de Schengen). La gravetat d’aquest tema és que el període de 10 anys de prohibició d’entrada a Espanya a les persones expulsades pel fet de trobar-se sense papers és el mateix que el de l’expulsió per un delicte.
L’única novetat que proposa el PP és l’expulsió obligatòria i immediata de les persones que cometin delictes amb pena menor de 6 anys de presó. Aquesta proposta vulnera diversos principis bàsics: el dret a la presumpció d’innocència, el principi resocialitzador i reintegrador de la pena, el principi d’igualtat i no discriminació, i el principi de la proporcionalitat de les condemnes.
El conjunt de les propostes demostra la finalitat del PP de tractar el tema de la immigració com un assumpte de seguretat, en lloc de tractar el tema des d’una visió integradora i d’igualtat.
Oficina de Premsa de CCOO de CatalunyaBarcelona, 13 de gener de 2003
Comisiones Obreras incrementa su ventaja electoral sobre UGT
Per veure el document, fes clic aquí (format PDF).
CCOO de Catalunya i la negociació col·lectiva del 2003
La negociació col·lectiva d’aquest any 2003 es veurà afectada pel procés d’alentiment de la nostra economia, per les deslocalitzacions i reubicacions empresarials i pel descontrol de la inflació.
Per això, CCOO de Catalunya es proposa defensar l’ocupació, reduir la precarietat i mantenir i millorar el poder adquisitiu dels salaris. Els principals objectius de CCOO per al 2003 agrupen mesures per millorar la qualitat de l’ocupació, com la reducció de la temporalitat (que ja s’ha reduït considerablement durant els darrers anys), la lluita contra les empreses de serveis integrals (el nou model de precarietat temporal que utilitzen les empreses després que es regulés el sector de les ETT’s) i la promoció de la formació professional i ocupacional.
A més, també treballarem en la millora de la situació pel que fa a la salut laboral en els convenis col·lectius (control de la subcontractació, drets dels treballadors a escollir les mútues, creació de comissions d’anàlisi de la sinistralitat, etc.) i en la millora del poder adquisitiu dels salaris (generalització de les clàusules de revisió salarial en tots els convenis i especial atenció de les condicions dels joves, les dones i els treballadors de les petites i mitjanes empreses i de les de nova creació).
Per al 2003, CCOO també treballarà per la millora de les condicions de treball i intentarà, entre d’altres coses, humanitzar i reduir progressivament la jornada laboral i ampliar i millorar el transport col·lectiu als centres de treball. En la negociació col·lectiva d’aquest any també es buscarà fer desaparèixer les desigualtats existents i convertir els convenis en agents per a la igualtat, eliminant les clàusules discriminatòries existents.
Així doncs, CCOO de Catalunya es planteja racionalitzar i simplificar l’estructura sectorial de la negociació col·lectiva mitjançant la potenciació i creació dels convenis col·lectius de Catalunya, de manera que acabin amb les fortes desigualtats provocades pels convenis col·lectius provincials en sectors industrials com el metall, l’alimentació, el comerç i el sector de serveis.
CCOO valora positivament les preocupacions de l’Ajuntament però demana un esforç de les administracions per garantir el dret a l’habitatge
CCOO del Barcelonès ha emès un comunicat que us adjuntem a continuació sobre les polítiques d’habitatge que es fan a Barcelona.
Des de CCOO del Barcelonès, considerem positiu i important que l’alcalde de la ciutat col·loqui en el centre de les seves preocupacions les dificultats d’accés a l’habitatge a preus assequibles d’importants sectors de la població, especialment, encara que no exclusivament, de la gent jove, que en el seu cas es veuen agreujades pels alts nivells de precarietat laboral que pateixen.
En l’actual situació d’especulació hi ha l’origen del problema, que fa que la part del salari que les famílies destinen a l’habitatge -tant de lloguer com de compra- sigui cada cop més gran, arribant pràcticament a destinar les 2/3 parts dels seus ingressos a cobrir aquesta necessitat bàsica.
Per fer front a aquesta situació, no és suficient, al nostre parer, parlar de la mida dels pisos, que seria una mesura que per si sola podria comportar encara més beneficis per als promotors privats.
El que cal és passar de les paraules als fets. I per a això exigim un esforç del conjunt de les administracions públiques per garantir el dret constitucional d’accés a l’habitatge, i impulsar la creació d’un parc d’habitatges de lloguer públic. Calen mesures per fer aflorar l’habitatge buit perquè surti al mercat de lloguer; cal impulsar una política de rehabilitació d’habitatges que no es limiti a les façanes, i que tingui l’objectiu de millorar l’accessibilitat de la gent gran que actualment hi viu; i fer una política de sòl que freni l’especulació i que posi l’accent en la disponibilitat de sòl per a la construcció d’habitatge protegit.
Pel que fa a la reconversió de sòl industrial per construir habitatge, creiem que cal preservar el sòl industrial de la ciutat, que no es pot anar en detriment de tenir una ciutat compacta, que permeti els seus diversos usos, ja siguin industrials, de serveis, d’equipaments, etc., amb la riquesa que això comporta.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 10 de gener de 2003Objectius sindicals de CCOO de Catalunya per a la negociació col·lectiva del 2003
La negociació col·lectiva del 2003 es presenta com la més complicada dels darrers anys. Enguany conflueixen tres factors que la fan especialment difícil i complexa:
– el procés d’alentiment econòmic està afectant el ritme de creació d’ocupació i està produint rescissions de contractes, especialment contractes temporals.
– estan apareixent els primers símptomes de DESLOCALITZACIONS I REUBICACIONS EMPRESARIALS com a conseqüència dels impactes provocats per l’ampliació de la UE a 10 nous països i les noves normes de comerç internacional.
– el descontrol de la inflació interanual i sobretot la inflació subjacent xoquen amb les previsions d’inflació del Govern i generen riscos per la pèrdua del poder adquisitiu del salari.
Per a veure el document feu clic aquíEls treballadors de Valeo faran vaga el dia 16
Els treballadors de les empreses del Grup Valeo a Catalunya han decidit fer vaga el proper dijous, 16 de gener, per exigir les alternatives que facin possible assegurar l’ocupació i el futur industrial dels centres de treball de Valeo a Catalunya.
La vaga afectarà uns 2.000 treballadors de les empreses Valeo Iluminación, de Sant Esteve Sesrovires, Valeo Climatización, de Martorelles, Valeo Seguridad y Cierres, d’Olesa de Montserrat, Valeo Componentes, de Santa Perpètua de Mogoda, i Valeo Sistemas Cables Eléctricos, d’Abrera.
La vaga s’iniciarà a les 22 hores del dia 15 i finalitzarà a les 22 hores del dia 16, i per tant afectarà tots els torns de treball.
Com ja hem informat, el mateix dia 16, a les 12 hores, tindrà lloc una manifestació que anirà des de la plaça de Catalunya fins la plaça de Sant Jaume, on es demanarà la implicació del Govern de la Generalitat davant l’anunci de tancament de la planta de Sant Esteve Sesrovires.Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 9 de gener de 2003Informe de conjuntura econòmica i laboral. Desembre 2002
Valoració econòmica i laboral de l’any 2002, que inclou comparatives i valoracions sobre ocupació, salaris, preus, atur, resultats empresarials, etc.
Per veure el document feu clic aquí
CCOO critica el govern del PP perquè fa propaganda amb les pensions
L’anunci de la revalorització de les pensions per a l’any 2003 ha estat utilitzat, de nou, pel Govern estatal amb finalitat propagandística.
Vol transmetre’s la idea que aquesta revalorització és una concessió discrecional, fruit de la bona voluntat de l’executiu. El cert és que l’article 48 de la Llei general de la seguretat social estableix la revalorització automàtica de les pensions, inclòs l’import de les pensions mínimes, en funció de l’Índex de Preus al Consum (IPC) previst. En cas de desviació entre l’IPC previst i el real, s’abonarà la diferència en un pagament únic.
Així doncs, l’augment de l’import de les pensions, establert com una obligació legal, és el resultat de l’Acord per a la consolidació i la racionalització del sistema de la Seguretat Social de 1996, signat per CCOO, UGT i el Govern, i no una decisió del Govern del Partit Popular. I l’anomenada paga extra de gener no és un complement que s’abona als pensionistes, sinó l’acompliment de la norma legal que obliga a pagar la desviació de l’IPC anual. Aquesta desviació no es produiria, si l’IPC previst s’acostés més a la realitat.
Quant al creixement superior a la mitjana anunciat per a les pensions de viduïtat i les quanties mínimes de menors de 65 anys i pensionistes per SOVI, cal recordar que aquestes millores van determinar-se de manera consensuada en el darrer Acord de millora i desenvolupament del sistema de la Seguretat Social, signat l’any 2001 per CCOO, la patronal i el Govern.
El fet de garantir les revaloritzacions anuals de les pensions d’acord amb l’IPC, incloses les pensions mínimes, és el resultat de les reivindicacions dels sindicats, que va materialitzar-se a partir de l’any 1996. Per tant, el Govern estatal, amb l’augment de les pensions, únicament està complint allò que la Llei general de la seguretat social estableixOficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 8 de gener de 2003Objectius sindicals per a la negociació col·lectiva del 2003 a Catalunya
El present document confederal d’orientacions i objectius sindicals per a la negociació col·lectiva del 2003 va precedit, com en anys anteriors, per una important trobada de negociadors sindicals, que aquest any ha comportat un important salt qualitatiu, amb la presentació, per part de les nostres federacions, dels balanços de negociació col·lectiva del 2002 i els primers apunts d’estratègia sindical per al 2003.
Per veure el document feu clic aquí
CCOO valora negativament les dades d’atur del 2002 i considera preocupant la manca d’iniciatives del govern per millorar la situació econòmica
L’augment de l’atur durant el 2002, tant a Catalunya com a Espanya, per segon any consecutiu demostra que la situació econòmica està en fase d’alentiment i això provoca que, al mateix temps que es destrueix ocupació, no s’absorbeixi la demanda existent de llocs de treball.
Durant el 2002 s’han enregistrat un total de 14.179.248 contractes a tot l’Estat, fet que representa un 0,8% més que l’any anterior. De totes maneres, el nombre de contractes indefinits ha disminuït un 1,62% respecte els existents el 2001. Això demostra que la majoria de contractes segueixen sent temporals o de durada determinada, amb la conseqüent rotació que això genera i la manca d’una estratègica empresarial que aposti per la qualitat i que pivoti sobre treball estable.
Des de CCOO insistim en que cal que el govern es prengui les dades del mercat de treball en general i l’evolució de l’atur en particular com a un indicador de la feble situació econòmica i que emprengui mesures actives a favor de la reactivació econòmica i de millora dels instruments per trobar feina de les persones aturades.
En aquest sentit CCOO considerem que en els pressupostos de la Generalitat de Catalunya s’han de concretar mesures actives per la creació d’ocupació. Malauradament el projecte presentat pel govern no aborda aquests reptes ja que parteix d’una anàlisi de la realitat no creïble (previsió PIB i IPC) i no dota les partides adreçades a incentivar l’economia productiva ni a millorar els serveis públics.
CCOO de Catalunya insistim al govern en:
– la necessitat de posar en marxa el SOC, integrant les polítiques actives i executant-les descentralitzadament amb la participació dels agents socials.
– l’establiment de meses sectorials que permetin conèixer les realitats sectorials i consensuar polítiques en els terrenys de I+D, distribució, internacionalizatció, etc. que ens situïn en millor condició davant la competència
– incrementar la inversió en despesa social i en especial en tots els sectors relacionats amb l’atenció a les persones, el que a més de generar nous drets socials crearia llocs de treball directes
– augmentar la inversió en formació i educació, en especial educació infantil i formació professional
– garantir el compliment de la transferència dels recursos de Formació Continua a Catalunya, tot generant els mecanismes de participació dels agents socials per tal que es millori la qualificació dels treballadors i treballadores