CCOO de Catalunya celebra demà, 25 d’abril, els 25 anys del seu Gabinet Tècnic-Jurídic, mitjançant una exposició que s’inaugura al vestíbul de la seu del sindicat, a Via Laietana 16, sota el lema «25 anys defensant els drets dels treballadors i treballadores».

A més a més, a les 11 hores, a la sala d’actes del sindicat, se celebrarà un acte commemoratiu, en què intervindran:

‘ Lluís Salvadores, advocat del Gabinet Tècnic-Jurídic de CCOO de Catalunya.
‘ Ascensió Solé, magistrada de la Sala Social del TSJC.
‘ Antonio Baylos, catedràtic de Dret del Treball a la Universitat de Castella – la Manxa.
‘ Fernando Salinas, vicepresident del Consejo General del Poder Judicial i magistrat de la Sala Social del Tribunal Suprem.
‘ Joan Coscubiela, secretari general de CCOO de Catalunya.
‘ Antoni Fernández Teixidó, conseller d’Indústria, Treball, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 24 d’abril de 2003

En el transcurs de l’any 2002, a Catalunya, i dins de jornada de treball, s’han produït 183.829 accidents de treball (un 2,68 % menys que durant l’any 2001). Però malauradament, quan analitzem els accidents per gravetat, observem que els accidents mortals han augmentat i els accidents greus han tingut un mínim descens. S’han produït 1.687 accidents greus (0,88 % menys que l’any anterior) i 188 mortals (20 % més que en el període anterior).

Feu clic per veure l’informe

Els treballadors del centre de Barcelona de l’empresa Atento Teleservicios (Gran Via de les Corts Catalanes, núm 866-872) faran vaga els propers 28, 29 i 30 d’abril entre les 12 i les 14 hores i les 17 i les 19 hores per reclamar que el servei de Pymes quedi establert dins l’àmbit de Barcelona i no se l’emportin a cap altra ciutat. Els treballadors denunciaran també la mala gestió del servei Seviticket, que repercuteix en la pèrdua de llocs de treball.

La plantilla de Reciclatges Metàl·lics, empresa dedicada a la recuperació de ferralles metàl·liques, s’oposa a l’acta de l’ocupació efectuada per FIRA 2000, que pretén ocupar mitjançant l’expropiació els terrenys situats al carrer FOC (Fira de Montjuic, 2).

Els treballadors veuen perillar els seus llocs de treball i culpen la Generalitat i els ajuntaments de Barcelona i de l’Hospitalet de no buscar-los una nova ubicació per continuar exercint una activitat que s’ha demostrat altament necessària per a una societat industrialitzada i que compleix una funció bàsica per a la conservació del medi ambient.

Els treballadors consideren especialment injust que s’hagi buscat solucions a altres empreses que estaven en la mateixa àrea afectada mitjançant reubicacions en altres zones i valoren molt negativament que pugui desaparèixer una empresa com la seva per l’afectació que pot tenir en la xarxa industrial de Barcelona i en concret per a la Zona Franca. Reivindiquen la continuïtat de l’activitat i garanties per a l’ocupació.

Consideren que hi ha una ceguesa municipal en no facilitar terrenys ni llicències per poder exercir activitats de recuperació com la desenvolupada per la seva empresa.

Els treballadors han decidit manifestar-se els pròxims 24, 25 i 29 d’abril enfront de la Fira de Barcelona (plaça Espanya), durant el transcurs del Saló de l’Automòbil, per donar a conèixer a l’opinió pública la seva situació.

Un acord entre la direcció de Caprabo i el comitè d’empresa ha posat fi al conflicte dels horaris laborals en els magatzems de Caprabo del carrer Ciències de l’Hospitalet de Llobregat, que va portar els treballadors a organitzar diferents mobilitzacions, que ara han estat desconvocades.

L’acord recull per a l’any 2003 dos dissabtes més de festa i dos dies més de descans durant la campanya de Nadal, a gaudir entre la tercera i la quarta setmana de desembre. Aquests seran recuperables durant la resta de l’any.

Per als anys 2004 i 2005 estan previstos 16 dissabtes de descans (ara només gaudeixen de 5 o 6) i dos dies de descans durant el període nadalenc.

Deixar casa teva no és fàcil. En cert sentit és més fàcil malviure amb la seguretat de conèixer l’entorn en què et mous, de saber d’on treure els recursos necessaris per tirar endavant, encara que sigui sense perspectives de millora futura, sabent que sempre serà d’aquesta manera, que no pas fer el salt al buit que representa deixar-ho tot i provar fortuna en un altre lloc, en un altre país, en un entorn desconegut, sense la seguretat que dóna compartir llengua, tradicions i costums. I és que el canvi sempre genera inseguretat.

Per això, les persones que han optat per la solució de canviar radicalment de vida per intentar viure en més bones condicions estan obertes a incorporar noves llengües, noves tradicions i nous hàbits. Com, si no, haurien pres la decisió d’anar-se’n a buscar-se la vida tan lluny de casa? Només cal que algú els obri la porta i els ajudi a incorporar tot aquest nou bagatge.

Molts de nosaltres procedim d’entorns en què el multilingüisme és una realitat quotidiana; molts parlem diverses llengües i entenem la importància que té poder expressar-se en la teva pròpia llengua. Entenem què representa per als catalans poder parlar en català.

És per això que nosaltres, que som anomenats persones nouvingudes o nous immigrants —hi ha algun dia que es deixi de ser un nouvingut o un nou immigrant?—, però que volem ser catalans com tothom, volem participar de la llengua catalana com la resta de la població.

Com que la llengua catalana és un vehicle d’inclusió, volem manifestar la nostra voluntat de fer de la llengua catalana també la nostra llengua i demanem a les administracions i a tota la ciutadania el seu suport per aconseguir-ho.

— Cal una millora substancial dels processos de regularització de la situació legal de les persones nouvingudes, de la seva incorporació al mercat de treball i en general de tots els aspectes que afecten la seva inserció social. S’ha de tenir en compte que aprendre una llengua no és fàcil i requereix temps, i que encara costa més quan la teva situació legal et condemna a un estat de provisionalitat que no ajuda a plantejar-te projectes de cap mena.

— Cal que les administracions hi destinin els recursos humans i materials necessaris, de manera planificada. Calen mes cursos i més materials. És frustrant decidir-te a apuntar-te a un curs de català i que et diguin que t’has d’esperar perquè no hi ha places disponibles.

— És necessari que l’oferta formativa sigui flexible i diversificada, per poder adaptar-la a les característiques diverses, tant personals com de distribució territorial, de les persones que hem arribat a Catalunya. I la formació ha de poder anar vinculada a l’àmbit de la feina.

— Però no serveix de res tot l’esforç que representa aprendre català, per als aprenents i per a les administracions, si després ningú no ens parla en català, si el que aprenem no ens serveix per comunicar-nos amb les persones del nostre entorn, si no ens deixeu compartir amb vosaltres aquesta llengua, per poder ser un més, per poder ser iguals que vosaltres. És per això que et demanem que, si ens vols ajudar, parla’ns en català!

Barcelona, 23 d’abril de 2003

Associacions signants

Centre d’Informació de Treballadors Estrangers de CCOO de Catalunya (CITE-CCOO)

Associació Al Hidaya (Figueres)

Associació d’Amics de Costa d’Ivori

Associació Amics del Poble MArroquí

Associació d’Angolenys Residents a Europa

Associació d’Emigrants i Retornats a Catalunya

Associació Catalunya Líban

Associació Colombia en Catalunya

Associació Cultural per Colombia i Iberoamèrica (ACULCO)

Associació Cultural Islàmica Arrachad (Banyoles)

Associació d’Immigrants Filipins

Associació Niodeema Kafo

Associació Sociocultural Ibn Batuta

Associació Sociocultural Kawral Fuladu

Associació Planeta

Associació de Meragemu (Banyoles)

Associació de Suport a les Organitzacions Populars Xilenes (Asopxi)

Associació de Treballadors Marroquins a Catalunya (ATIMCA)

Associació de Treballadors Pakistanesos

Associació d’Uruguaians a Catalunya

Casa Colombia a Catalunya

Centre Filipí

Riebapua – Comunitat Bubi de Guinea Equatorial

Veu Pròpia (nous catalans a favor del català)

Ha mort Josep Maria Vidal Aunòs, persona clau en la història de CCOO, ja que va cedir els locals de l’església de Sant Medir, de la que era rector, als treballadors que van realitzar l’assemblea de la primera Comissió Obrera de Barcelona, l’any 1964, i l’assemblea de l’11 de juliol de 1976, que va significar la constitució de Comissions Obreres com a sindicat.

La Comissió Obrera Nacional de Catalunya ha rebut amb molta tristesa la notícia de la seva mort, la mort d’un amic, i vol expressar el seu dolor per aquesta pèrdua tan sentida d’un cristià compromès des de sempre amb la lluita per la defensa de les llibertats i els drets de les persones.

No oblidarem mai que ens va donar suport i aixopluc quan CCOO tot just començava. La història de CCOO no es pot entendre sense la història de mossèn Vidal i altres capellans que van fer de la defensa de les llibertats la seva manera d’entendre els valors de la institució que representaven.

Rebeu els familiars, els companys, els amics i amigues de mossèn Vidal la nostra més sincera condolença, i el respecte cap a ell, que no morirà mai en la nostra memòria i en la memòria col·lectiva del poble de Catalunya.

La missa de funeral tindrà lloc el proper dijous, 24 d’abril, a les 10 del matí, a l’església del Pi de Barcelona.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 22 d’abril de 2003

Manifestacions:

Barcelona
11.30 h. Rda. St. Pere / Pg.de Gràcia

Tarragona
12.00 h. Plaça Imperial Tarraco
Girona
12.00 h. Plaça de la Independència

Lleida
12.00 h. Plaça del Treball

Manifest en format pdf per distribuïr

Feu clic per a veure el programa d’actes de la 8a Setmana Cultural de l’1 de Maig