Aquest ajut econòmic estarà centrat en ajuts financers als préstecs hipotecaris i ajudes directes per al lloguer. Així doncs, tindria forma de salari indirecte adreçat a joves treballadors que vulguin marxar de casa, i servirà tant per a compra com per a lloguer d’habitatges, amb dues condicions:

a) El marge d’edat per accedir a aquests ajuts afectarà persones que estiguin entre els 16 i els 30 anys.
b) Aquests possibles beneficiaris no hauran de tenir rendes superiors a 2 vegades el SMI.

Actualment, i segons Josep Maria Romero, coordinador d’ACCIÓ JOVE: «Hem de fer un salt qualitatiu i demanar també la implicació econòmica de les empreses i dels treballadors a través dels fons socials en les empreses, perquè donin una resposta social a aquest greu problema que accentua la segmentació dels treballadors en un mateix centre de treball. Així mateix, pensem que aquests ajuts poden ser un incentiu per a l’estabilitat dels treballadors i treballadores més joves.

Alhora, ACCIÓ JOVE i CCOO estan demanant, des de fa 5 anys, que s’estableixin ajuts públics directes al pagament del lloguer, per a aquelles persones amb menys renta, com passa a França i a Anglaterra.

La proposta d’ACCIÓ JOVE, en matèria d’ajut públic, consisteix en:

– un període d’ajut durant 5 anys per valor del 60 % del SMI, sempre que la renda d’aquests joves no superi 2 vegades el SMI. D’altra banda, aquest ajut no podrà coincidir en dues persones de la mateixa unitat de convivència.

CCOO i ACCIÓ JOVE consideren l’accés a l’habitatge com un problema social de primera magnitud i volen recordar les seves propostes de cara al proper cicle electoral:

1. Penalitzar fiscalment aquells propietaris que no posen el seu habitatge al mercat en règim de lloguer o de compra.

2. Cal potenciar l’accés a l’habitatge per la via del lloguer, tant per la dinamització de l’oferta privada com per la d’oferir oferta pública diversa.

3. Cal una política de sòl més compromesa, que les administracions proveeixin un mínim del 50 % del seu sòl per a l’habitatge protegit, que es penalitzi l’especulació i que s’afavoreixi la rehabilitació.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 16 d’abril de 2003

Barcelona, 14 d’abril de 2003

La greu situació que estan patint els pobles de l’Iraq per les conseqüències d’aquesta guerra, especialment injusta i il·legal, ha impulsat les ONG de desenvolupament i les institucions catalanes a crear una plataforma que respongui, orienti i canalitzi el suport humanitari de la ciutadania i les organitzacions, d’acord amb l’esperit unitari de rebuig a la guerra que ha manifestat el poble de Catalunya.

La Campanya Catalunya per Iraq ‘suport humanitari-:

Treballarà en el marc de la normativa de les Nacions Unides, en la defensa de la intervenció humanitària, tal com estableix el Dret Internacional, amb l’objectiu de donar suport a la població afectada. En cap cas no participarà en aquelles iniciatives que tendeixin a fer de l’ajut humanitari un espectacle mediàtic orientat a tranquil·litzar les consciències.

Canalitzarà el suport humanitari mitjançant les organitzacions internacionals que ja actuen a la zona, i donarà suport a aquelles entitats locals que ja hi eren treballant amb anterioritat.

Reafirma les postures mantingudes per la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament (en concordança amb l’emesa per la Coordinadora de ONG para el Desarrollo España) i el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, respecte a la recomanació a les entitats de no acceptar fons de cap govern que hagi donat suport a l’agressió armada contra l’Iraq, destinats a la reconstrucció d’aquest país mitjançant projectes d’ajuda humanitària. Així mateix, denuncia la manipulació i la instrumentalització del concepte d’ajut humanitari, com a coartada política davant l’opinió pública.
Donarà informació de les accions que estan duent a terme les organitzacions i les institucions catalanes; canalitzarà les col·laboracions i les diverses inquietuds de la ciutadania i orientarà les diferents iniciatives perquè siguin útils i adequades a les necessitats de la població iraquiana, en el context particular de la situació. En cap cas no vol substituir les accions individuals o col·lectives que ja s’estan realitzant, sinó que vol afavorir la coordinació i l’intercanvi d’informació.

Reafirma que l’acció humanitària també rau en la manifestació pública i pacífica contra aquesta guerra, alhora que denuncia la dictadura que ha estat patint el poble iraquià.

Col·laborarà amb aquelles entitats que s’encarreguin o es creïn amb l’objectiu de fer un seguiment de l’ocupació militar a l’Iraq.

Denunciarà qualsevol intent de militarització de l’acció humanitària.
Considera immoral la utilització del terme «reconstrucció» des d’un punt de vista de lucre econòmic per a les empreses dels països bel·licistes.

Aprofita l’oportunitat per recordar tots aquells conflictes «oblidats» (Palestina, Colòmbia, Angola, entre d’altres), i que treballar per la pau també significa establir un diàleg entre cultures i religions a casa nostra.

Amb la participació de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, la Federació Catalana d’ONG per al Desenvolupament i altres entitats de cooperació internacional.

La XVII Asamblea General de la Coordinadora de ONGD para el Desarrollo-España (CONGDE), que aglutina a más de 101 organizaciones y 14 coordinadoras autonómicas, celebrada el 29 de marzo, ante la situación de guerra en Irak, la crisis humanitaria que está generando y la utilización que se está haciendo del concepto de ayuda humanitaria, ha decidido aprobar una resolución en los siguientes términos:

Denunciar nuestra preocupación por los términos de la participación española en el conflicto y el uso inadecuado de las palabras «humanitario» o «intermediación». La participación española no se ajusta a lo que en Derecho Internacional se entiende por intervención humanitaria, que consiste en proteger la vida y la dignidad de las personas. Tampoco se trata de una intermediación porque no se hace en el marco de un mandato de las Naciones Unidas, único organismo autorizado a declarar ese tipo de acciones.

Mostrar el desacuerdo con las partidas presupuestarias de donde saldrá el coste de la participación española en el conflicto armado. Al no tratarse de un caso de ayuda humanitaria ni de intermediación, no puede considerarse como Ayuda Oficial al Desarrollo (AOD). Por otro lado, solicitamos que el Gobierno no abra cuentas bancarias específicas como ya hizo en ocasiones anteriores. Si resulta cuestionable que el Gobierno capte fondos privados para financiar la acción humanitaria pública, más lo es en este caso en el que se mezcla lo humanitario con la participación en una operación militar.

Las ONG actúan en la ayuda humanitaria a Irak en el marco de la normativa de las Naciones Unidas. Deseamos que el Gobierno actúe en el mismo marco. El envío de 900 militares y tres barcos en pretendida misión de «apoyo humanitario» de ningún modo se ajusta a esas normas que nunca aceptarían el doble uso, logístico y hospitalario, de esos barcos. Un buque-hospital en misión humanitaria debe estar señalizado como tal y dar a conocer su itinerario y posición.

La medida preventiva más eficaz para evitar conflictos es apostar por el desarrollo. El cumplimiento de los compromisos internacionales contraídos por el Estado español, entre los que destacan dedicar el 0.7% del PIB al desarrollo de las naciones más desfavorecidas, o alcanzar los objetivos de las Naciones Unidas para el 2015, debería ser una prioridad en la política exterior y un compromiso cierto de solidaridad. Con los 75.000 millones de dólares en que se ha cuantificado el coste de los primeros meses de guerra, se podría escolarizar a todos los niños y niñas del mundo y dar acceso a la salud a toda la población mundial. Queremos recordar que la Coordinadora tiene en marcha la campaña «0,7 Reclámalo» para conseguir este objetivo.

Asimismo, la Asamblea aprobó otra resolución, que pide un 0,7 orientado a la lucha contra la pobreza, en el que se recuerda que la AOD ha descendido un tercio en la última década, que apenas tres países alcanzan el 0,7 del PIB y que en el caso español la AOD se encuentra estancada en el entorno del 0,23 % desde hace años.

La Coordinadora de ONGD y las Federaciones Autonómicas hemos lanzado la Campaña conjunta «0,7 Reclámalo», en la cual exigimos que tanto el Gobierno central como los autonómicos y municipales den pasos decididos para alcanzar el 0,7% destinando los recursos a objetivos de lucha contra la pobreza y no en función de otros intereses como sucede con frecuencia.

En esta resolución, la Asamblea de la CONGDE respalda las principales demandas de la Campaña, dirigidas a los partidos políticos para que las incorporen en sus programas electorales:

Que los municipios y comunidades autónomas aumenten sus partidas destinadas a la cooperación internacional para alcanzar el 0.7 % de sus presupuestos totales.

Que, para que los fondos sirvan eficazmente para la lucha contra la pobreza, se destinen a los países menos adelantados, a las poblaciones más necesitadas y a la satisfacción de los servicios sociales básicos (alimentación, educación básica, salud básica, agua y saneamiento).

Que los fondos se gestionen con más eficacia y transparencia.

Que se promuevan los valores de solidaridad internacional desde nuestros ayuntamientos y gobiernos autónomos a través de la educación para el desarrollo y la sensibilización.

Asimismo, en la jornada tuvo lugar la elección de la nueva Junta de Gobierno de la CONGDE. La nueva Junta de Gobierno tendrá un mandato de tres años y sus ejes fundamentales de trabajo serán la movilización a través de la Campaña «O,7, Reclámalo», el trabajo con otras redes de solidaridad y la representación del colectivo. Como presidente, ha sido elegido David Álvarez, director de la oficina de Madrid de SETEM, el vicepresidente es Carlos Mataix, miembro de la Junta Directiva de Ingeniería sin Fronteras (IsF), y el vocal de relaciones con la UE, Francisco Miranda, de Paz y Tercer Mundo (PTM). El resto de la Junta está formado por: Marta Arias, de Intermon-Oxfam, Juana Bengoa, de Solidaridad Internacional (SI), Carmen Coll de Acsur-Las Segovias, Felix Fuentenbro de Medicus Mundi, Paloma Jimena de Proyecto Cultura y Solidaridad(PCyS), Consuelo López-Zuriaga de Médicos sin Fronteras (MsF), Raquel Martín de Entreculturas, José Andrés Piedra de Médicos del Mundo (MdM), Milagros Ramos de la Coordinadora Andaluza de ONGD, Marisa Salazar de Cáritas Española, Miguel Ángel Sánchez de Justicia y Paz y Eduard Soler de la Federació Catalana de ONGD.

CCOO de Catalunya considerem molt perilloses les afirmacions del president nord-americà Bush, en relació a acusar a Síria de tenir armes de destrucció massiva, així com de donar aixopluc a persones vinculades amb el règim de Saddam Hussein.

Aquestes afirmacions, lluny de restablir el paper de Nacions Unides en aquest conflicte, el que fan és continuar amb l’escalada bel·licista a la regió, afegeixen més tensió en els països àrabs i no ajuden a refer la legalitat internacional.

Aquestes afirmacions van en sentit contrari al que va reclamar el poble de Catalunya el passat dissabte en manifestació massiva a Barcelona, al que seguim reclamant CCOO, tant del Govern espanyol en primer lloc, com de la comunitat internacional en segon lloc.

Exigim que es restableixi la legalitat internacional, que la nova amenaça de guerra no s’expressi en l’enviament de més tropes anglo-americanes, que l’ajut internacional sigui liderat per Nacions Unides i que s’aturin les agressions a l’Orient Mitjà.

Finalment, CCOO, a través de la seva Fundació Pau i Solidaritat, anuncia que ha obert un compte destinat a l’ajut a Iraq, que serà lliurat a organitzacions locals com Iraqi-Al Amal, perquè considerem que l’ajut s’ha de produir amb aquestes organitzacions. El compte corrent, obert a «la Caixa», és:
2100-3000-19-2201662319.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 14 d’abril de 2003

La direcció de la Clínica Provença va acomiadar injustament, després de 15 anys de servei, la delegada de CCOO en el comitè d’empresa i delegada de prevenció Maite Moreno. El motiu va ser la denúncia a la direcció de l’empresa per trobar cuques (paneroles) al centre.

Per aquest motiu, la Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya ha convocat novament totes les seccions sindicals i comitès d’empresa del sector a una concentració demà, dimarts 15 d’abril, a les 12’00 h., davant la Clínica Provença, ubicada al carrer Provença, 279, de Barcelona (prop del c/Pau Claris).

Amb aquesta convocatòria es vol donar suport a una companya acomiadada per complir amb els seus deures, tant com a membre del comitè com per la seva condició de delegada de prevenció.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 d’abril de 2003

Agenda
Dia: Dimarts, 15 d’abril de 2003
Hora: 12.00 hores
Lloc: Clínica Provença, c/Provença, 279. BCN

CCOO de Catalunya considerem necessari donar continuïtat a les accions laborals i cíviques a favor de la Pau. És per això que mantenim els «Dijous per la Pau» (el proper serà el 24 d’abril) i caracteritzem sota la expressió «L’Europa social, unida contra la guerra» la jornada de l’1 de Maig, que celebrarem amb una manifestació unitària amb UGT.

CCOO de Catalunya creiem que cal continuar amb accions que garanteixin el màxim d’unitat, participació i massivitat, que han permès fins ara que una gran part de la ciutadania del nostre país, de tot tipus i condició, hagin manifestat el seu suport a la lluita per la pau i contra la guerra. És significatiu, en aquest sentit, el pronunciament d’institucions com el Cercle d’Economia.

CCOO de Catalunya considerem que els objectius estratègics que ens van portar a aquesta mobilització continuen vigents:

– El rebuig a l’unilateralisme militarista del Govern Bush i el lamentable suport del Govern Aznar, no sols en l’ocupació d’Iraq, sinó en les amenaces a d’altres països de la zona.
– La necessitat de defensar el dret internacional tot recuperant el paper dels organismes internacionals com les Nacions Unides.
– Reforçar el paper social i polític de la Unió Europea com a element d’equilibri a nivell mundial i referent alternatiu al model dels EUA.
– La defensa d’un model de democràcia que impulsi la participació de la ciutadania.
– Fer de la cultura de la pau un element de la identitat de Catalunya com a poble.

Finalment, CCOO de Catalunya considerem imprescindible que aquests objectius i el sentiment ciutadà que han generat permetin un projecte compartit del conjunt de forces socials, cíviques i polítiques que fins ara han donat suport a les mobilitzacions.

Oficina de Premsa de la Comissió Obrera Nacional de Catalunya
Barcelona, 14 d’abril de 2003

CCOO ha millorat els seus resultats, pel que fa a les eleccions sindicals, en diverses empreses del Vallès Oriental i del Vallès Occidental.

A Secrilim, empresa del Vallès Oriental dedicada a la neteja, CCOO ha obtingut 5 delegats d’un comitè de 5 membres. A Casco Decor S.A., empresa del sector químic de Martorelles, CCOO aconsegueix 6 delegats per 3 d’UGT.

Respecte al Vallès Occidental, a APLI PAPER, S.A., d’arts gràfiques (Barberà del Vallès), CCOO obté 5 representants (d’una plantilla de 122 persones). També del mateix sector són DUPLICO 2000, S.L., a Rubí (amb 140 treballadors), on CCOO aconsegueix 7 delegats (abans hi havia 3 membres, dels quals 2 eren de CCOO i 1 independent) i SINEL SYSTEMS, S.A., a Barberà del Vallès (amb 165 treballadors), on CCOO obté 3 delegats (per 2 d’UGT). Per últim, a l’empresa constructora COCISA de Terrassa, el sindicat té 14 delegats (per 3 d’UGT) en una plantilla de 572 treballadors.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 11 d’abril de 2003