CCOO de Catalunya es ratifica en la consideració negativa del nou model de Formació contínua dissenyat pel Govern central, especialment pel que fa al compliment de la sentència del Tribunal Constitucional respecte del seu traspàs a les Comunitats Autònomes. Considerem que:

1. La bonificació directa de quotes dificultarà fer polítiques formatives planificades, amb visió sectorial i amb capacitat d’avançar-se als canvis.
2. No aclareix suficientment la intervenció sindical en les empreses pel que fa a les polítiques formatives.
3. No sols no millora la transparència en la gestió dels recursos econòmics sinó que planteja la impossibilitat de conèixer l’eficiència d’utilització dels fons, en el seu seguiment i control
4. Comporta un incompliment per part del Govern espanyol de la sentència del Tribunal Constitucional, que obligava a garantir les competències de les CCAA en la gestió territorialitzada dels fons

CCOO de Catalunya no avala cap model futur que no garanteixi el compliment de la sentència del Tribunal Constitucional, ni de manera explícita ni implícita. Exigim el reconeixement legal de l’informe preceptiu i vinculant de la representació legal dels treballadors en aquelles empreses que accedeixin a bonificació directa de quotes, que ha de ser compatible amb la territorialització de la gestió dels fons per les CCAA i amb contractes-programa sectorials, tot relacionat i adequat a les necessitats formatives vinculades al sistema nacional de qualificacions professionals que es desenvolupi.

CCOO de Catalunya emplaça la Generalitat de Catalunya a la impugnació política i jurídica del nou model per les raons exposades anteriorment.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 21 de juliol de 2003

CCOO de Catalunya volem remarcar un seguit de qüestions de la memòria del CTESC que considerem que han de servir perquè els grups polítics i el Govern entomin els importants reptes que en economia, mercat de treball, sector públic i condicions de vida i protecció social s’apunten.

Tal com CCOO anem defensant, la memòria del CTESC demana més inversió en infraestructures, en TIC, en R+D+I i en formació: aquests aspectes se situen com a reptes per garantir una major eficiència econòmica i una major competitivitat de l’economia catalana. El creixement econòmic s’està afeblint en funció de la dependència de l’economia internacional, però també per la consolidació d’un model molt dependent de la inversió en construcció i que ha estat afavorit pels baixos tipus d’interès, factors que situen importants incerteses de futur. La inflació apareix com una rèmora d’una economia que mostra una baixa productivitat respecte a l’entorn de la UE, uns mercats de distribució poc transparents i una manca de regulació del sector públic concertat.

Es constata, en la memòria, que tot i que el sector públic català ha tingut una millora arran del sistema de finançament pactat l’any anterior, encara no disposa de la capacitat normativa pel que fa als impostos cedits. I tot i que ha augmentat la inversió pública, tant pròpia com del Govern central, el grau d’execució no arriba al 50 %. Tanmateix, la política de contenció del dèficit per mantenir l’equilibri pressupostari (dèficit zero) pot ser un factor negatiu a l’hora de mantenir la demanda del sector públic, en moments com l’actual en què sembla que pot disminuir la demanda de consum privat.

El mercat de treball manté importants desajustos pel que fa a les taxes d’activitat i d’ocupació, en especial de les dones, els joves menors de 25 anys i amb baixes qualificacions i els majors de 45 anys. Tot i el lleuger creixement de l’ocupació, no ha estat capaç d’absorbir totes les persones que volien treballar, cosa que ha fet que el 2002 l’atur hagi pujat un 12’6 % més que el 2001 i que se situï en el 9’6 %, afectant en major mesura les dones (un 5’4 % més que els homes).

Les despeses en protecció social es constaten de les més baixes de la UE, cosa que permet mantenir situacions especialment greus pel que fa a l’exclusió social i a la pobresa, amb importants bosses que afecten els majors de 65 anys i dones que pateixen violència de gènere i immigrants sense regularitzar. Es constaten greus deficiències en la política d’habitatge, amb importants sectors de la població exclosa del mercat d’habitatge lliure i sense polítiques de promoció pública; i en la política d’ensenyament, amb insuficient oferta de places de 0-3 anys i un preocupant índex de fracàs escolar als 16 anys i d’abandó en l’ensenyament superior; amb despesa per sota de la UE pel que fa a la sanitat…

Pel que fa al medi ambient, el més remarcable és l’aposta que la memòria fa per combatre els dèficits en matèria d’aigua amb la contenció del consum i amb la reutilització, més que no pas en el model de transvasaments.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 21 de juliol de 2003

El Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO de Catalunya, juntament amb d’altres organitzacions i associacions d’immigrants, ha convocat, per a aquest dissabte, 19 de juliol, una assemblea per parlar sobre les noves modificacions de la Llei d’Estrangeria.

L’acte, que porta per lema «No a les modificacions de la Llei d’Estrangeria», es realitzarà a la sala d’actes del local de CCOO de Catalunya a Barcelona (Via Laietana, 16) a partir de les 17:30 hores.

A més del CITE de CCOO, també participaran en l’assemblea el Centro Filipino, ASOPXI (Xile), ATIMCA (Marroc), Ibn Batuta (Marroc), Ass. Uruguayos en Catalunya, Casa Colombia, ATULCO, Riebapua (Bubi, Guinea Equatorial), Catalunya-Líban, Planeta (Senegal), Amics de Costa d’Ivori, As. Trabajadores Pakistaníes, Casal d’Argentina a Barcelona (Blanco y Celeste), Nuevos Colectivos i As. José Carlos Mariati (Perú)

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 18 de juliol de 2003

Després de llargues negociacions, s’ha arribat a un principi d’acord en el sector del Vi de Barcelona. L’acord s’ha vist entorpit per la retirada, a última hora, de l’acord que els increments salarials del conveni fossin sobre els salaris reals que estan cobrant els treballadors.

El principi d’acord recull un increment salarial de l’IPC + 0,75 % per a cadascun dels dos anys, encara que algunes categories superaran el 6 % -cas dels oficials de 1a-.

També recull la constitució d’una Comissió per a externalitzar el premi de jubilació de cara a constituir un pla de pensions del sector a Catalunya, i incorporacions per a la conciliació de la vida laboral i la familiar.

Donada la divisió contractual a Catalunya del sector dels vins, s’ha acordat impulsar la Mesa del Vi de Catalunya, a través de la qual, a més de tractar els problemes generals del sector, es faci un sol conveni del sector a Catalunya.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 18 de juliol de 2003

El Conveni del Cafè de Catalunya és nou. És el conveni que abans era el provincial de Barcelona. El plantejament sindical ha estat que és necessari incorporar al conveni aquells elements de la realitat del treball actuals: forta presència dels treballadors mercantils i de venda, categories obsoletes, etc.

Si bé no ha estat possible resoldre-ho en el marc del conveni, hi ha el compromís per a canviar la descripció de les categories, externalitzar el premi de jubilació i incorporar la categoria de promotor/comercial (responsabilitat de treball que no era en el conveni). S’ha plantejat insistentment per CCOO l’equiparació de categories de producció i del col·lectiu d’envasament i empaquetat, i ha quedat encara pendent.

La reducció de jornada ha estat mínima -4h en dos anys- i ha estat on hi ha hagut més resistència per la representació de l’Associació d’Indústries del Cafè de Catalunya. En qualsevol cas, s’ha avançat en la situació d’incapacitat temporal a nivell general, complementant-se fins al 75 % del salari, ja que fins ara les prestacions eren solament de la Seguretat Social, menys en els supòsits d’accident de treball o hospitalització.

Finalment s’han incorporat aspectes de la legislació per a conciliació de la vida laboral i la familiar.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 18 de juliol de 2003

CCOO ha guanyat les eleccions sindicals celebrades el 16 de juliol a l’Hotel President de Calella, obtenint 3 delegats, per 2 que ha aconseguit la UGT. En aquest hotel hi havia fins ara 3 delegats de personal, tots ells presentats per UGT a les passades eleccions.

En vots, la victòria de CCOO ha sigut encara més clara, en obtenir 23 vots per 13 d’UGT en el col·legi d’especialistes i no qualificats, l’únic on teníem candidatura. En aquest col·legi hem obtingut els nostres 3 delegats per 1 d’UGT.

Aquest resultats i d’altres que s’estan donant a la comarca del Maresme apunten a una clara consolidació de l’opció que representa CCOO per a l’hostaleria de temporada d’aquesta comarca.

Davant les declaracions del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, plantejant el nou model de formació contínua, CCOO considera:

1. La bonificació directa de quotes dificultarà fer polítiques formatives planificades, amb visió sectorial i amb capacitat d’avançar-se als canvis.
2. Discrimina especialment les petites i mitjanes empreses ‘PIME-, els treballadors autònoms i col·lectius específics
3. Dificulta la intervenció sindical
4. No sols no millora la transparència en la gestió dels recursos econòmics sinó que planteja la impossibilitat de conèixer l’eficiència d’utilització dels fons, en el seu seguiment i control
5. Comporta un incompliment per part del Govern espanyol de la sentència del Tribunal Constitucional, que obligava a garantir les competències de les CCAA en la gestió territorialitzada dels fons

CCOO de Catalunya no avala cap model futur que no garanteixi el compliment de la sentència del Tribunal Constitucional, ni de manera explícita ni implícita. Exigim el reconeixement legal de l’informe preceptiu i vinculant de la representació legal dels treballadors en aquelles empreses que accedeixin a bonificació directa de quotes, que ha de ser compatible amb la territorialització de la gestió dels fons per les CCAA i amb contractes-programa sectorials, tot relacionat i adequat a les necessitats formatives vinculades al sistema nacional de qualificacions professionals que es desenvolupi.

CCOO de Catalunya emplaça la Generalitat de Catalunya a la impugnació política i jurídica del nou model per les raons exposades anteriorment.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya

Barcelona, 18 de juliol de 2003

CCOO denuncia que los únicos culpables de la situación que está viviendo el Hospital de Bellvitge en estos días son la GERENCIA Y LA DIRECCIÓN ECONÓMICA-ADMINISTRATIVA.

El sistema de refrigeración del Hospital de Bellvitge es antiguo (más de 20 años) e insuficiente para refrigerar todo el hospital. Desde hace algunos años, desde la Dirección de Servicios Generales se ha informado que es necesaria la ampliación y la renovación de la central de frío, pero siguiendo criterios economicistas y, dado que en el área de Dirección-Gerencia NUNCA FALTA REFRIGERACIÓN, se ha denegado siempre presupuesto para su ampliación y renovación.

En estos últimos días y debido al grado de humedad y temperaturas altísimas que estamos padeciendo, se ha llegado a límites insostenibles y los enfermos han iniciado una serie de protestas y reclamaciones lógicas. En ningún momento incitadas por enfermería sino por el calor insoportable que están padeciendo.

Enfermería, como el resto de personal del Hospital, lo único que hacen es soportar unas condiciones de trabajo penosas e intentar que los enfermos estén atendidos lo mejor posible.

A día de hoy se ha llegado al límite, y la central de frío ha dejado de funcionar en todo el hospital, y a las 8 de la mañana tenemos servicios que están trabajando con una temperatura de 31º.

Por todo lo expuesto, exigimos se tomen las medidas oportunas para paliar momentáneamente la situación y el cambio y la ampliación del sistema de refrigeración.

Pedimos el cese inmediato del subgerente Sr. Guillermo Bardaji, por su actitud incalificable con referencia al colectivo de enfermería.

Asimismo, exigimos se depuren las responsabilidades de los dirigentes del Hospital, que nos han hecho llegar a esta situación.

Secció Sindical CCOO Bellvitge
L’Hospitalet, 17 de juliol de 2003

En sentència dictada l’11 de juny passat, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat la tesi d’una altra sentència anterior del Jutjat del Social núm. 32 de Barcelona, que declarava improcedent l’acomiadament d’una treballadora en no admetre com a proves els continguts dels correus presentats per l’empresa, que va monitoritzat l’ordinador d’aquesta.

La Federació de Serveis Financers i Administratius de CCOO (COMFIA-CCOO) valora molt positivament aquesta sentència, ja que aclareix la confrontació existent entre els drets empresarials i els drets fonamentals i individuals dels treballadors a les empreses. El Tribunal deixa clar que la titularitat dels mitjans de comunicació posats a disposició dels treballadors no dóna dret a l’empresari per obrir el correu electrònic d’aquests, i declina la possibilitat d’aplicar l’article 20.3 de l’Estatut dels Treballadors, que fa referència a l’escorcoll de les taquilles, en aquests casos.

Val la pena destacar la nova línia d’argumentació que s’introdueix amb aquesta sentència, perquè s’aclareix que només es pot accedir al correu electrònic d’un treballador quan es donen «unes determinades garanties: la necessitat o propòsit especificat i explícit i legítim, que la supervisió sigui una resposta legítima i proporcionada sobre un patró de risc, i que tingui mínimes repercussions en els drets a la intimitat dels treballadors», com recull la Directiva comunitària 95/46 i els seus documents de desenvolupament.

COMFIA-CCOO entén que després d’aquest pronunciament judicial ja no existeixen més pretextos perquè la patronal no vulgui negociar la regulació de l’ús de les noves tecnologies a les empreses, i exigeix un canvi d’actitud, com manifesta el sentir d’una gran part de la societat i com, des de CCOO, s’està instant en les negociacions de convenis obertes en aquests moments, en què aquesta reivindicació ocupa un lloc preferent en les plataformes que ja s’han presentat a la patronal en les respectives meses de negociació, com són les de banca, estalvi i les ETT.

Per tant, COMFIA-CCOO creu que no té sentit que les patronals segueixin fent interpretacions restrictives i vulguin regular unilateralment els ciberdrets a les empreses sense obrir el diàleg amb els representants sindicals, com a garantia del respecte que mereixen els drets fonamentals dels treballadors a les empreses.

Barcelona, a 15 de juliol de 2003