Per a CCOO, les dades de l’EPA del segon trimestre del 2003, pel que fa a Espanya, no permeten treure conclusions optimistes, tot i la millora respecte al trimestre anterior, ja que les dades interanuals ofereixen un panorama en què l’atur encara està un 2,90 % per sobre de l’any anterior, amb 58.800 aturats més. Encara més si tenim en compte que es tracta d’un trimestre en què tradicionalment es crea ocupació i es redueix l’atur per efecte del treball estacional dels mesos d’estiu.

En el cas de Catalunya, les dades són clarament preocupants. És cert que respecte al trimestre anterior hi ha un descens de l’atur d’un 2,04 %, però sabem que en el cas de Catalunya l’efecte de les activitats estacionals és especialment important. Així doncs, cal fixar-se en quin és el comportament de les dades interanuals per poder aïllar aquest efecte estacional, i el que ens diuen les dades és que hi ha 13.000 aturats més que en el mateix trimestre de l’any anterior, cosa que representa un augment d’un 4,62 %, gairebé el doble que la mitjana espanyola. Aquesta dada és especialment preocupant si tenim en compte el context de destrucció d’ocupació en el qual apareixen: estem parlant de casos com Lear, Valeo, Puigneró, el darrer anunci de reducció de personal de Telefónica i d’altres menys coneguts. A més, una bona part de l’ocupació existent està concentrada en activitats de poc valor afegit, que tendeixen a competir per baixos costos laborals (inclosa la reducció de personal o la deslocalització), amb la qual cosa és una ocupació en situació de risc.

Caldrà veure, en les dades del següent trimestre, si aquests riscos es confirmen i si la diferència amb l’any anterior augmenta o hi ha una reacció que reverteixi la tendència. En tot cas, per CCOO, en aquest context econòmic es fa incomprensible la manca de resposta anticíclica per part dels governs central i català. Les polítiques pressupostàries basades en el «dèficit zero» estan contenint la inversió pública, retallen despesa social i no s’endeguen mesures actives per fer front a la realitat de l’atur. La Generalitat segueix gestionant exclusivament els fons que l’Inem transfereix a Catalunya, sense cap aportació pròpia del pressupost de la Generalitat per a polítiques actives, deixant al funcionament del mercat la regulació única de les entrades i sortides dels treballadors del sistema productiu.

CCOO reclama al Govern de la Generalitat que reorienti la seva política laboral i industrial:
-Que consensuï amb els agents econòmics i socials les mesures que millorin la situació competitiva de la nostra economia (formació, R+D, infraestructures, polítiques socials).
-Urgeix el Govern a donar un impuls decidit a la posada en funcionament del nou SOC, per tal de millorar el sistema públic d’intermediació en el mercat de treball i la planificació de polítiques actives orientades a les noves necessitats.
-Que adopti les mesures oportunes davant del Govern central per tal de garantir el compliment de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la territorialització dels fons de la Formació Contínua.
-Que posi en funcionament les meses sectorials que han de permetre la posada en marxa de l’observatori de la realitat sectorial de les empreses catalanes, per dur a terme les polítiques anticipatòries que evitin la destrucció d’ocupació i millorin la competitivitat sectorial.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 25 de juliol de 2003

Els vapors de benzina s’escapen cada dia en els centres de les ciutats catalanes i d’arreu de l’Estat espanyol per manca de voluntat de les multinacionals del petroli i la laxitud de les administracions públiques. «El benzè és un agent genotòxic carcinògen i no existeix cap llindar específic per sota del qual la salut humana no estigui en perill tal com s’estableix en la Directiva 2000/69/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de novembre de 2000, sobre valors límits per al benzè i el monòxid de carboni en l’aire ambient. Recentment la Comissària Europea per al Medi Ambient, Margot Wallström, declarava a un mitjà barceloní l’increment de patologies respiratòries en els infants en els últims anys a Europa, en concret l’asma, per culpa de la contaminació atmosfèrica. Són molts els col·lectius de la població sensibles a la contaminació ambiental, com els malalts de fibrosi quística o la gent gran, a més dels nens. Col·lectius que, igual que la resta de la població, veuen més que amenaçada la seva salut i es troben en una completa indefensió.

CCOO, a través dels seus responsables de Medi Ambient, està monitoritzant una benzinera que es troba al bell mig del carrer, tal com podeu veure a la pàgina web (https://www.ccoo.cat/mediambient/projectes/covs_benzineres.pdf) i ha comprovat (diapositives 12 a 15), que els vapors de benzina, altrament coneguts com a compostos orgànics volàtils (COV’s), eren alliberats a l’atmosfera de l’Eixample incomplint les normes dels manuals d’operacions de càrrega i descàrrega. El camió cisterna no recuperava els vapors, en FASE 1. Aquesta situació no és una excepció, ben al contrari és general a les nostres ciutats. No es prenen totes les mesures de prevenció ambiental necessàries per manca de formació dels operaris i de controls de la Generalitat de Catalunya, qui és qui té competències en matèria de contaminació atmosfèrica.

La recuperació de vapors en Fase 2, és a dir, la que es refereix a les «pistoles» de subministrament individual dels vehicles i de les quals tots els usuaris fan ús, no està legislada a Espanya. Als EUA, França i d’altres països gaudeixen d’aquests sistemes, que estalvien a l’atmosfera un 90 % de vapors de benzina. A Mèxic D.F. la implantació de totes dues FASES de recuperació ha permès passar d’una pèrdua de combustible del 5 %, a una del 0’5 %. En termes absoluts s’evita el llançament de 1.000 tones diàries de benzina. Els carburants també es poden perdre per filtracions al subsòl des dels tancs o des dels sortidors de subministrament. El Dr. Damià Barceló, del CSIC, i d’altres autors/res han publicat diferents comunicacions relatives a les problemàtiques que es generen als aqüífers catalans. Sense dubte un problema més a afegir a la nova cultura de l’aigua.

Les atmosferes contaminades de les benzineres es fan acompanyar també per atmosferes explosives. L’alta concentració de vapors en determinades zones plantegen greus riscos. Malauradament hi ha tota una llarga crònica d’accidents d’explosions a les benzineres. La més recent en el temps ha estat a Ankara (Turquia) el passat dia 6. En l’operació de càrrega i descàrrega d’un camió cisterna, i per culpa de l’electricitat estàtica, una benzinera va esclatar amb el resultat de més de 200 ferits, 6 d’ells molt greus. «Va ser com un terratrèmol, un infern de flames, 3 edificis d’habitatges han desaparegut». El primer ministre Erdogan va declarar que les benzineres no haurien de ser al costat dels nuclis residencials.

El cas que estem analitzant presenta un enorme RISC d’Explosió (vegeu diapositives 10 i 11). El fet de tenir una benzinera al mig del carrer no pot impedir que les burilles de les cigarretes dels vianants o de la terrassa de bar que està a menys d’un metre de la boca d’entrada de la benzina puguin entrar en contacte. Tan sols a 5 cm de la superfície hi ha la benzina. El Departament de Medi Ambient de CCOO hem traslladat aquest neguit al director general de Mines i Energia de la Generalitat de Catalunya, Sr. Albert Mitjà, i al director d’Actuacions Urbanístiques de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Antoni Sorolla. Sabem que l’Ajuntament no ha atorgat la llicència ambiental a la benzinera, i per part de la Generalitat la seva observació és que tot està correcte, encara que no sabem com ha fet l’avaluació de riscos. A la mateixa terrassa de bar ens vam entrevistar amb inspectors i vam poder comprovar negligències de vehicles que omplien el dipòsit amb els llums encesos. No hi ha senyalitzacions de no fumar, no engegar el mòbil, etc… La Generalitat insisteix que totes les competències sobre benzineres recauen sobre l’Ajuntament de Barcelona, segons la llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (IIAA). En tot cas, des de la delegació territorial s’insinua sobre la possibilitat d’instal·lar una caseta per avaluar la contaminació atmosfèrica, com al ZOO: seria bo fer les corresponents comparatives. Mentrestant molts veïns s’expressen d’una forma contrària a haver de suportar les olors a benzina a casa seva i no poder obrir tranquil·lament les finestres al centre de Barcelona. Els veïns s’han dirigit a CCOO, i a d’altres entitats socials, per cercar ajuda i disposar d’interlocutors davant l’Administració perquè legisli, i a la seva vegada exigeixi bones pràctiques a CEPSA o bé, en el seu defecte, mani tancar la benzinera, perquè amb la salut de la gent no s’hi juga.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 25 de juliol de 2003

Davant l’amenaça de bomba a l’Hotel Flamingo de Lloret, CCOO de Catalunya reafirmem la nostra denuncia contra la violència de qualsevol tipus i condemnem els atemptats terroristes. A més, també volem manifestar la nostra oposició a les falses amenaces de bomba si, com sembla, es confirma que es tracta d’una broma de mal gust.

El sector turístic continua sent el principal sector de l’economia catalana i aquests fets afecten negativament la seva imatge, tant en l’àmbit nacional com en l’internacional, i repercuteixen igualment de forma negativa en el volum d’ocupació, sense comptar amb els perjudicis directes que ocasionen als turistes allotjats a l’hotel i als treballadors de l’empresa.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 25 de juliol de 2003

Els treballadors de Magnetti Marelli es concentren avui davant la factoria de Barberà del Vallès per protestar contra els acomiadaments d’11 treballadors, per l’expedient de regulació presentat i per la repressió sindical exercida per l’empresa.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 25 de juliol de 2003

La sentencia declara probado que TVE vulneró los derechos fundamentales de huelga y libertad sindical, y la condena (tal y como solicitaba CCOO)a emitir, en todos los telediarios de un día, una información completa sobre el contenido de la sentencia

En la primera demanda y pleito de esta clase que se ha planteado ante un órgano judicial en España, la Sala de lo Social de la Audiencia Nacional, en su sentencia del 23 de julio de 2003, considera que la actividad informativa protagonizada por Televisión Española en torno a la huelga contra el «Decretazo» del gobierno de Aznar, ha vulnerado los derechos fundamentales de huelga y libertad sindical, y condena a TVE a emitir, en todos los telediarios correspondientes a un día, una información completa sobre el contenido de esta sentencia.

La sentencia, de la que ha sido ponente don Pablo Burgos de Andrés, establece como hecho probado los datos en que se basaron la Federación de Comunicación y Transporte de CCOO y la Sección Sindical de CCOO en TVE, consistentes en que los informativos que dirige Urdaci ocultaron los datos referidos a la encuesta realizada por el CIS, según la cual el 50 % de los entrevistados se habían mostrado de acuerdo con la convocatoria de huelga general. Asimismo, la mayoría de éstos consideraban que CCOO y UGT habían hecho más esfuerzos que el Gobierno por evitar la huelga.

En el mismo sentido, los informativos de Urdaci ocultaron los resultados de la citada encuesta que recogían que el 54 % de los encuestados creía que había muchos o bastantes motivos para convocar la huelga general, y que el 86’3 % había manifestado no tener miedo ni temor a la huelga ni a los piquetes informativos.

Asimismo, la sentencia valora la prueba aportada por CCOO al acto del juicio oral consistente en un informe pericial de expertos audiovisuales, cuyas conclusiones corroboran los datos y hechos anteriormente descritos, de los cuales se deduce que los informativos dirigidos por Alfredo Urdaci incurrieron en flagrante manipulación y desinformación en relación con la huelga general, lesionando así este derecho fundamental.

Frente a esta prueba aportada por CCOO, TVE no ha conseguido aportar otro medio de prueba, limitándose a plantear una polémica estéril de índole subjetiva exclusivamente sobre medición de los tiempos de emisión en relación con la información de la huelga, sin distinción en cuanto al contenido de dicha información, entre la favorable al ejercicio del derecho de huelga -la poca información que TVE dio sobre la opinión de los sindicatos y partidos de oposición- y la información más abundante que TVE dio sobre la opinión del Gobierno y del Partido Popular-

La sentencia recoge también otra consideración jurídica sobre la vulneración, por parte de TVE, del art. 24 del Estatuto de Radio y Televisión acerca del acceso a este medio de comunicación por los grupos sociales y políticos más significativos, y del art. 4 en cuanto salvaguarda por TVE de los principios de objetividad, veracidad, imparcialidad y pluralismo social, y determina que debe estimarse la demanda y condena a TVE por su práctica informativa, violadora de los derechos fundamentales de libertad sindical y de huelga en su vertiente de derecho a la información sindical y de derecho a la publicidad de los objetivos y convocatoria de la huelga.

La sentencia rechaza la alegación que realizó el ente público de TVE y establece que los servicios informativos de TVE dependen de dicho ente público y que, por lo tanto, está involucrado en estas actividades de desinformación o de ocultación informativa, que para CCOO suponen una practica de manipulación encarnada y protagonizada por los servicios informativos que dirige Alfredo Urdaci.

Clic para ver la sentencia.

Els representants dels treballadors de Letona SA han arribat a un acord amb l’empresa i, per aquest motiu, desconvoquen la vaga que tenien prevista per a la propera setmana per demanar millores laborals.

El preacord, que encara està pendent de ratificar per la majoria dels treballadors de l’empresa, millora els temes que havien portat a la convocatòria de la vaga com les vacances, la jornada laboral i els salaris.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 24 de juliol de 2003