Responsables de salut laboral de la FSAP (Federació de Serveis i Administracions Públiques) de CCOO de Catalunya han anunciat avui en roda de premsa la presentació davant de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d’una denúncia contra el Ministeri de l’Interior per incompliment greu de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals a les seves dependències de la província de Barcelona.

A les 49 comissaries de la província de Barcelona, incloent-hi la Jefatura Superior de Policía, on treballen més de 500 funcionaris de suport administratiu (és a dir, excloent-ne els agents de policia) s’està incomplint de forma reiterada el que estableix la Llei de Prevenció de Riscos Laborals. En concret: a) no hi ha serveis de prevenció; b) no s’ha efectuat avaluació de riscos; c) no hi ha plans d’evacuació i emergència; d) no es realitza cap activitat preventiva; f) manca informació i formació en matèria de prevenció; g) no existeix coordinació empresarial en matèria de riscos, entre d’altres aspectes.

CCOO de Catalunya ja va denunciar el 22-12-2000 aquesta situació davant la Inspecció de Treball de Barcelona. A 24 de juliol, la Inspecció aixeca acta de requeriment en la qual es donen per comprovats tots els punts de la denúncia i imposa la data del 30-6-02, com a data per esmenar totes les deficiències.

A l’estiu del 2001, CCOO de Catalunya sol·licita la creació d’un Comitè provincial de salut per al Ministeri de l’Interior de Barcelona, sense rebre cap resposta del Ministeri. Davant d’això el Comitè provincial de salut de l’Administració de l’Estat demana la creació d’aquest comitè a la delegada del Govern a Catalunya, Sra. García Valdecasas, la qual ens consta que ho planteja per escrit al director general de la Policia en data 25-1-2002, sense tenir cap resposta positiva.

En data 4-7-2002, CCOO de Catalunya va presentar una nova denúncia per l’incompliment del requeriment de la Inspecció. Amb data 9-10-2002, la Inspecció de Treball comprova l’incompliment total del requeriment del 30-6-2002. Amb data 23-12-2002 el cap provincial de la Inspecció de Treball de Barcelona aixeca acta d’incompliment del requeriment i ho comunica a la Subdelegació del Govern a Barcelona.

Davant la reiterada actuació del Ministeri de l’Interior, la FSAP de CCOO de Catalunya ha presentat avui 31 de juliol, a les 9 hores del matí, la denúncia contra el Ministeri de l’Interior davant la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 31 de juliol de 2003

El BOE d’aquest dimecres, 30 de juliol, ha publicat la convocatòria de Formació Contínua del 2003, per la qual es mantenen els mateixos termes que en la convocatòria del 2002 i, per tant, s’incompleix el mandat de la sentència del Tribunal Constitucional de 25 d’abril de 2002, que reconeixia la competència de la Generalitat pel que fa a la Gestió de Formació Contínua.

Avui mateix es reuneix la conferència sectorial de treball a Madrid per abordar el nou model de FC i el projecte de la Ley de Empleo, que es vol aprovar en el proper Consell de Ministres de l’1 d’agost.

CCOO de Catalunya lamentem que la convocatòria de Formació Contínua per al 2003 arribi tan tard, i especialment que incompleixi la sentència del Tribunal Constitucional. El Govern del PP ha utilitzat una tàctica dilatòria, deixant esgotar el període factible de publicació de la convocatòria, de tal manera que es publica en el darrer moment possible per no perdre els recursos disponibles, les cotitzacions ja descomptades i ingressades per treballadors i empreses al llarg de l’any. Amb aquesta actitud, el Govern del PP tracta de justificar l’incompliment de la sentència tal com es reflecteix en el preàmbul de la convocatòria.

CCOO de Catalunya entenem que ens trobem davant d’un incompliment greu de la sentència i que, per tant, el Govern de la Generalitat, amb el suport de tots els grups polítics del Parlament de Catalunya, ha de denunciar jurídicament i políticament la convocatòria i exigir l’obertura d’una negociació seriosa per tal de garantir que el nou model de Formació Contínua se situï com una política activa i per tant en el marc del repartiment de competències entre Estat i CCAA, que estableix que la gestió de les polítiques actives ha de situar-se en les CCAA.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 30 de juliol de 2003

CCOO de Catalunya valorem, en l’informe sobre evolució dels accidents de treball en el primer semestre del 2003, de forma molt positiva el descens de l’accidentabilitat, tot esperant que continuï i que es consolidi en els propers mesos la tendència a la reducció. La reducció dels accidents demostra que la lluita contra els accidents i la prevenció de la salut és un objectiu assolible i que la pressió social i política dels darrers temps ha donat els seus fruits.

Malauradament, la situació actual és encara lluny d’aconseguir l’objectiu de situar els accidents als nivells de 1996 (any en què va entrar en vigor la Llei de Prevenció de Riscos Laborals), així com de situar l’índex al mateix nivell de la mitjana de la UE.

Davant les dades actuals, volem assenyalar tres temes de màxima alerta:

1. L’índex d’accidentabilitat en el sector de la construcció continua molt per sobre de la resta de sectors, sense pràcticament variar en relació als mortals. Cal exigir a les organitzacions patronals el compliments dels seus compromisos.
2. Han augmentat els accidents de trànsit en jornada de treball i els «in itinere», especialment els mortals. Cal un pla urgent en mesures relatives a la mobilitat col·lectiva i el desplegament de la Llei de Mobilitat aprovada recentment en el Parlament de Catalunya.
3. Existeixen clars indicadors de subdeclaració dels accidents de treball lleus, que es fan passar com a baixes laborals, cosa que exigeix que l’Administració implementi mesures concretes de seguiment i control de la declaració d’accidents de treball.
4. Cal exigir al Govern de la Generalitat que compleixi en la seva totalitat les mesures aprovades pel Parlament de Catalunya i el Consell de Treball Econòmic i Social en el darrer trimestre del 2002.
5. Cal exigir una prevenció de qualitat en totes les empreses, imprescindible per aconseguir millorar les condicions de treball, que és la condició per aconseguir una reducció real i sostinguda dels accidents de treball.

Aquest darrer és un tema d’importància cabdal, ja que de l’últim informe de la Generalitat es desprèn que:
‘ Existeix una manca de l’organització de les activitats preventives en les empreses. Les empreses d’alta accidentabilitat tenen un molt baix nivell d’aplicació de la Llei de Prevenció de Riscos, i no s’hi donen evolucions positives en els dos últims anys.
‘ La qualitat de la prevenció és en molts casos inadequada o insuficient.
‘ Falta una política activa i contundent per part de la Generalitat pel que fa a les seves funcions de vigilància, control i sanció.
‘ Continua existint un alt nivell de precarietat en l’ocupació, causa clara dels accidents, especialment per les dimensions de la temporalitat i la subcontractació.

Feu clic per veure l’anàlisi en profunditat de les dades.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 29 de juliol de 2003

CIBERDERECHOS SINDICALES

Al objeto de actualizar los medios de información sindical, adaptándolos a las nuevas tecnologías, la empresa dotará al Comité de Empresa y a las Secciones Sindicales con representación en el Comité de una dirección de correo electrónico con la finalidad de facilitar la difusión de aquellos asuntos que puedan interesar a sus afiliados y a los trabajadores en general.

Los representantes de los trabajadores serán responsables del contenido de sus envíos y del buen uso de la cuenta de correo electrónico. En ningún caso su utilización podrá dar lugar a una práctica que pueda suponer mala fe contractual o abuso de derecho.

La empresa facilitará a los representantes de los trabajadores los medios técnicos necesarios para garantizar el uso y el acceso a la información generada por la empresa a través de intranet.

Los trabajadores podrán hacer uso de su cuenta de correo particular para comunicarse con su Sección Sindical y/o con los representantes legales de los trabajadores.

El contenido de los mensajes enviados o recibidos por el Comité de Empresa y las Secciones Sindicales está protegido por las leyes que amparan el secreto de las comunicaciones.

La Secretaria de la Dona i el Centre d’Estudis i Recerca Sindical (CERES) de CCOO de Catalunya van dur a terme una investigació per tal d’aprofundir en el coneixement de la situació laboral d’homes i dones a Catalunya pel que fa als sectors i els llocs de treball que uns i altres ocupem.

Aquesta investigació és una de les actuacions que la Secretaria de la Dona ha desenvolupat, en els darrers anys, per tal de millorar l’ocupació de les dones, tot diversificant les seves opcions professionals i, al mateix temps, plantejant la revalorització de les feines que actualment realitzen.

La investigació realitzada demostra com, malgrat el creixement de la incorporació de les dones al mercat laboral a Catalunya en els darrers anys, aquesta incorporació no s’ha fet en condicions d’igualtat sinó que ha generat un mercat clarament segregat en raó de sexe.

Això es pot veure quant a salaris, categories, sectors d’ocupació i manca de promoció. En uns anys d’important creixement, aquest no s’ha aprofitat per reduir les diferències entre els homes i les dones en el mercat de treball, ni per reduir la taxa d’atur de les dones, que ha continuat essent el doble que la dels homes.

Sectors feminitzats
La segregació laboral es concreta en la concentració de l’ocupació de les dones en uns determinats sectors. Així, de les dones que treballen, un 83,7 % es concentren en cinc subsectors, que son: un 26,9 % en el Comerç, un 22 % en l’Administració Pública, un 13,8 en els Serveis Financers, un 10,8 en Altres Serveis i un 9,8 % en l’Alimentació.

L’ocupació del homes té una distribució més homogènia: tenen presencia en tots els sectors de l’ocupació, amb uns nivells de forta monopolització d’aquesta ocupació.

Un dels trets característics dels sectors que ocupen més dones és que estan més vinculats a la reproducció social, és a dir, a aquelles activitats que proporcionen a la societat els mecanismes per garantir la seva supervivència col·lectiva com a entitat social i cultural (sanitat, ensenyament, servei domèstic….). Sembla que el mercat laboral orienta l’activitat de les dones respecte a aquelles tasques més fàcilment assimilables en tant que reprodueixen el rol tradicional atribuït a aquestes.

Altrament el treball de les dones en d’altres sectors industrials es concentra en empreses que produeixen amb poc valor afegit.

La discriminació retributiva
Una de les conseqüències de la segregació laboral, horitzontal i vertical, es relaciona amb la retribució. Les dones reben com a mitjana d’hora treballada un 70’4 % del que reben els homes, així les dones cobren entre un 30 % i un 40 % menys que els homes segons grans sectors i ocupacions, encara que darrerament es detecta una lleugera i lenta reducció de les diferències retributives en funció del gènere.

La discriminació de gènere i el component territorial
A Catalunya, a més, cal considerar l’existència d’un factor de discriminació territorial, ja que hi ha poblacions i comarques en què la seva economia està vinculada amb sectors on la taxa de masculinització és molt elevada i per tant les dones tenen més dificultats en l’accés al mercat laboral. És el cas del Camp de Tarragona, les Terres de Ponent, les Terres de l’Ebre i l’Àrea Metropolitana (exceptuant el Barcelonès).

La conclusió seria que la segmentació del mercat de treball i la desigual distribució de les dones, tant en diferents sectors de producció com en diferents grups professionals, provoca una clara segregació laboral de les dones. Es tancaria així un cercle viciós en el mercat de treball, que tendeix a dificultar tant l’accés com el manteniment de les dones dins del mercat de treball i especialment tendeix a reforçar-se en els sectors on la taxa de masculinització és més elevada.

Davant d’aquesta situació, des de CCOO hem d’incrementar el nostre treball perquè les dones puguem guanyar espais en el mercat laboral, tot exigint la transposició de la Directiva europea relativa a la igualat de tracte entre homes i dones.

Feu clic per accedir a l’estudi

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 28 de juliol de 2003

Davant l’anunci del Banco de España d’intervenir Eurobank del Mediterràneo, S.A., per petició del seu l’accionista majoritari, la Federació de Serveis Financers i Administratius de CCOO (COMFIA-CCOO) ha sol·licitat a la direcció de l’empresa iniciar urgentment una reunió amb els responsables del banc per conèixer amb més detalls l’actual situació i el futur de l’entitat i del seu actual negoci; COMFIA-CCOO també sol·licita obrir negociacions per garantir el manteniment de l’ocupació de la plantilla.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 28 de juliol de 2003

Els treballadors de Magnetti Marelli es concentren avui davant la factoria de Barberà del Vallès per protestar contra els acomiadaments d’11 treballadors, per l’expedient de regulació presentat i per la repressió sindical exercida per l’empresa.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 25 de juliol de 2003

Per a CCOO, les dades de l’EPA del segon trimestre del 2003, pel que fa a Espanya, no permeten treure conclusions optimistes, tot i la millora respecte al trimestre anterior, ja que les dades interanuals ofereixen un panorama en què l’atur encara està un 2,90 % per sobre de l’any anterior, amb 58.800 aturats més. Encara més si tenim en compte que es tracta d’un trimestre en què tradicionalment es crea ocupació i es redueix l’atur per efecte del treball estacional dels mesos d’estiu.

En el cas de Catalunya, les dades són clarament preocupants. És cert que respecte al trimestre anterior hi ha un descens de l’atur d’un 2,04 %, però sabem que en el cas de Catalunya l’efecte de les activitats estacionals és especialment important. Així doncs, cal fixar-se en quin és el comportament de les dades interanuals per poder aïllar aquest efecte estacional, i el que ens diuen les dades és que hi ha 13.000 aturats més que en el mateix trimestre de l’any anterior, cosa que representa un augment d’un 4,62 %, gairebé el doble que la mitjana espanyola. Aquesta dada és especialment preocupant si tenim en compte el context de destrucció d’ocupació en el qual apareixen: estem parlant de casos com Lear, Valeo, Puigneró, el darrer anunci de reducció de personal de Telefónica i d’altres menys coneguts. A més, una bona part de l’ocupació existent està concentrada en activitats de poc valor afegit, que tendeixen a competir per baixos costos laborals (inclosa la reducció de personal o la deslocalització), amb la qual cosa és una ocupació en situació de risc.

Caldrà veure, en les dades del següent trimestre, si aquests riscos es confirmen i si la diferència amb l’any anterior augmenta o hi ha una reacció que reverteixi la tendència. En tot cas, per CCOO, en aquest context econòmic es fa incomprensible la manca de resposta anticíclica per part dels governs central i català. Les polítiques pressupostàries basades en el «dèficit zero» estan contenint la inversió pública, retallen despesa social i no s’endeguen mesures actives per fer front a la realitat de l’atur. La Generalitat segueix gestionant exclusivament els fons que l’Inem transfereix a Catalunya, sense cap aportació pròpia del pressupost de la Generalitat per a polítiques actives, deixant al funcionament del mercat la regulació única de les entrades i sortides dels treballadors del sistema productiu.

CCOO reclama al Govern de la Generalitat que reorienti la seva política laboral i industrial:
-Que consensuï amb els agents econòmics i socials les mesures que millorin la situació competitiva de la nostra economia (formació, R+D, infraestructures, polítiques socials).
-Urgeix el Govern a donar un impuls decidit a la posada en funcionament del nou SOC, per tal de millorar el sistema públic d’intermediació en el mercat de treball i la planificació de polítiques actives orientades a les noves necessitats.
-Que adopti les mesures oportunes davant del Govern central per tal de garantir el compliment de la sentència del Tribunal Constitucional sobre la territorialització dels fons de la Formació Contínua.
-Que posi en funcionament les meses sectorials que han de permetre la posada en marxa de l’observatori de la realitat sectorial de les empreses catalanes, per dur a terme les polítiques anticipatòries que evitin la destrucció d’ocupació i millorin la competitivitat sectorial.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 25 de juliol de 2003

Els vapors de benzina s’escapen cada dia en els centres de les ciutats catalanes i d’arreu de l’Estat espanyol per manca de voluntat de les multinacionals del petroli i la laxitud de les administracions públiques. «El benzè és un agent genotòxic carcinògen i no existeix cap llindar específic per sota del qual la salut humana no estigui en perill tal com s’estableix en la Directiva 2000/69/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 16 de novembre de 2000, sobre valors límits per al benzè i el monòxid de carboni en l’aire ambient. Recentment la Comissària Europea per al Medi Ambient, Margot Wallström, declarava a un mitjà barceloní l’increment de patologies respiratòries en els infants en els últims anys a Europa, en concret l’asma, per culpa de la contaminació atmosfèrica. Són molts els col·lectius de la població sensibles a la contaminació ambiental, com els malalts de fibrosi quística o la gent gran, a més dels nens. Col·lectius que, igual que la resta de la població, veuen més que amenaçada la seva salut i es troben en una completa indefensió.

CCOO, a través dels seus responsables de Medi Ambient, està monitoritzant una benzinera que es troba al bell mig del carrer, tal com podeu veure a la pàgina web (https://www.ccoo.cat/mediambient/projectes/covs_benzineres.pdf) i ha comprovat (diapositives 12 a 15), que els vapors de benzina, altrament coneguts com a compostos orgànics volàtils (COV’s), eren alliberats a l’atmosfera de l’Eixample incomplint les normes dels manuals d’operacions de càrrega i descàrrega. El camió cisterna no recuperava els vapors, en FASE 1. Aquesta situació no és una excepció, ben al contrari és general a les nostres ciutats. No es prenen totes les mesures de prevenció ambiental necessàries per manca de formació dels operaris i de controls de la Generalitat de Catalunya, qui és qui té competències en matèria de contaminació atmosfèrica.

La recuperació de vapors en Fase 2, és a dir, la que es refereix a les «pistoles» de subministrament individual dels vehicles i de les quals tots els usuaris fan ús, no està legislada a Espanya. Als EUA, França i d’altres països gaudeixen d’aquests sistemes, que estalvien a l’atmosfera un 90 % de vapors de benzina. A Mèxic D.F. la implantació de totes dues FASES de recuperació ha permès passar d’una pèrdua de combustible del 5 %, a una del 0’5 %. En termes absoluts s’evita el llançament de 1.000 tones diàries de benzina. Els carburants també es poden perdre per filtracions al subsòl des dels tancs o des dels sortidors de subministrament. El Dr. Damià Barceló, del CSIC, i d’altres autors/res han publicat diferents comunicacions relatives a les problemàtiques que es generen als aqüífers catalans. Sense dubte un problema més a afegir a la nova cultura de l’aigua.

Les atmosferes contaminades de les benzineres es fan acompanyar també per atmosferes explosives. L’alta concentració de vapors en determinades zones plantegen greus riscos. Malauradament hi ha tota una llarga crònica d’accidents d’explosions a les benzineres. La més recent en el temps ha estat a Ankara (Turquia) el passat dia 6. En l’operació de càrrega i descàrrega d’un camió cisterna, i per culpa de l’electricitat estàtica, una benzinera va esclatar amb el resultat de més de 200 ferits, 6 d’ells molt greus. «Va ser com un terratrèmol, un infern de flames, 3 edificis d’habitatges han desaparegut». El primer ministre Erdogan va declarar que les benzineres no haurien de ser al costat dels nuclis residencials.

El cas que estem analitzant presenta un enorme RISC d’Explosió (vegeu diapositives 10 i 11). El fet de tenir una benzinera al mig del carrer no pot impedir que les burilles de les cigarretes dels vianants o de la terrassa de bar que està a menys d’un metre de la boca d’entrada de la benzina puguin entrar en contacte. Tan sols a 5 cm de la superfície hi ha la benzina. El Departament de Medi Ambient de CCOO hem traslladat aquest neguit al director general de Mines i Energia de la Generalitat de Catalunya, Sr. Albert Mitjà, i al director d’Actuacions Urbanístiques de l’Ajuntament de Barcelona, Sr. Antoni Sorolla. Sabem que l’Ajuntament no ha atorgat la llicència ambiental a la benzinera, i per part de la Generalitat la seva observació és que tot està correcte, encara que no sabem com ha fet l’avaluació de riscos. A la mateixa terrassa de bar ens vam entrevistar amb inspectors i vam poder comprovar negligències de vehicles que omplien el dipòsit amb els llums encesos. No hi ha senyalitzacions de no fumar, no engegar el mòbil, etc… La Generalitat insisteix que totes les competències sobre benzineres recauen sobre l’Ajuntament de Barcelona, segons la llei d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental (IIAA). En tot cas, des de la delegació territorial s’insinua sobre la possibilitat d’instal·lar una caseta per avaluar la contaminació atmosfèrica, com al ZOO: seria bo fer les corresponents comparatives. Mentrestant molts veïns s’expressen d’una forma contrària a haver de suportar les olors a benzina a casa seva i no poder obrir tranquil·lament les finestres al centre de Barcelona. Els veïns s’han dirigit a CCOO, i a d’altres entitats socials, per cercar ajuda i disposar d’interlocutors davant l’Administració perquè legisli, i a la seva vegada exigeixi bones pràctiques a CEPSA o bé, en el seu defecte, mani tancar la benzinera, perquè amb la salut de la gent no s’hi juga.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 25 de juliol de 2003