ACCIÓ JOVE, l’organització juvenil de Comissions Obreres de Catalunya, s’ha adreçat a les quatre Diputacions Provincials per demanar la implicació d’aquests organismes en les polítiques d’habitatge adreçades a la gent jove. Cal destacar que únicament la Diputació de Barcelona inclou l’habitatge en les seves línies de treball.

Davant d’aquesta situació, Josep Maria Romero, Coordinador Nacional d’ACCIÓ JOVE, ha adreçat una carta als presidents dels quatre organismes provincials demanant que desenvolupin la tasca de suport als ajuntaments per a l’impuls de polítiques d’accés de la gent jove a l’habitatge. Segons Romero, «la situació de l’habitatge requereix una acció concertada de les diferents administracions implicades més enllà de marcs competencials i és en aquest sentit que les diputacions han de jugar un paper».

La determinació en els plans urbanístics d’un mínim del 50% del sòl residencial dedicat a habitatge protegit, preferentment de lloguer, el foment de la rehabilitació d’habitatges, l’impuls de parcs públics d’habitatges de lloguer o la creació de serveis públics de mediació són algunes de les accions que es poden dur a terme des del món local i supralocal, és a dir, les Diputacions i la Generalitat, per a garantir el dret a l’habitatge per a la gent jove.

ACCIÓ JOVE ha recordat als màxims responsables de les diputacions que el 65% de la gent jove que viu a Catalunya s’ha plantejat marxar de casa però que no ho poden fer davant la impossibilitat d’assumir els preus de l’habitatge.

ACCIÓ JOVE ha dut a terme aquesta acció en el marc de la seva campanya «Pel dret a l’habitatge, trenca amb l’especulació».

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 d’agost 2003

CCOO de Catalunya valora de forma molt positiva el creixement de la participació les dones en l’intern del sindicat. Aquests fet està remarcat en l’important percentatge de treballadores afiliades així com en el cada dia major nombre de delegades sindicals. El sindicat valora com especialment significatiu el fet de que siguem el sindicat amb el nombre mes alt de delegades sindicals i alhora el que te un percentatge mes alt de delegades.

A finals de juny el nombre d’afiliades a CCOO de Catalunya era de 51.606 afiliades el que representa el 33,15% sobre el conjunt de l’afiliació.

Pel que fa al nombre de delegades sindicals aquests es de 6.685 delegades, la qual cosa significa el 30,71% del conjunt dels delegats de CCOO de Catalunya, Cal dir que 1.180 es a dir el 17,65% son delegades joves de menys de 30 anys. Es evident que l’objectiu del sindicat es aconseguir que el percentatge de delegades sindicals sigui com a mínim el mateix que el percentatge d’afiliades.

La situació per rams de producció és la següent:
Federació—Afiliades/total afiliació—Delegades/total delegats sindicals CCOO
Activitats Diverses—54,97%—51,94%
Agroalimentària—27,76%—26,58%
Administració Pública—40,99%—37,53%
Serveis Financers—33,44%—38,92%
Construcció – Fusta—5,16%—7,14%
Ensenyament—66,91%—54,99%
Hostal.-Comerç—54,95%—43,64%
Minerometal·lúrgica—14,33%—14,24%
Química- Tèxtil—30,08%—30,88%
Sanitat—78,33%—75,77%
Comunicació-Transport—21,77%—20,21%

Per territoris:
Barcelona—33,38%—30,56%
Tarragona—31,39%—26,64%
Lleida—37,87%—33,41%
Girona—37,20%—33,32%

Total CCOO de Catalunya—33,15%—30,71%

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 d’agost de 2003

Avui novament hi ha hagut un infructuós intent de conciliació en el Departament de Treball, i novament l’empresa no ha aportat cap nou element malgrat la voluntat negociadora dels representants dels treballadors.

El Comitè d’Empresa de PRINTER, de Sant Vicenç dels Horts, ha acordat convocar una nova Vaga de 24 hores el proper dilluns dia 18 d’agost com a resposta als infructuosos intents de negociar l’Expedient de Regulació d’Ocupació, que actualment està en període de resolució, i davant la ruptura unilateral del Pla de Viabilitat per part de la empresa.

El Comitè d’Empresa ha acordat aquesta nova Vaga com a resposta a tant a l’incompliment del Pla de Viabilitat pactat com a l’actuació de la direcció que continua mancada de la mes mínima voluntat de negociació en el període de consultes previst en el propi ERO, tal com ha pogut constatar el propi Departament de Treball de la Generalitat, al que exigeixen una implicació més activa. L’objectiu de la convocatòria de Vaga i de la mobilització dels treballadors i treballadores de PRINTER es aconseguir reiniciar la negociació per tal de que es considerin les propostes plantejades per la plantilla al llarg de tot el període de consultes.

Altrament s’ha acordat convocar una manifestació el proper dilluns dia 18 d’agost, coincidint amb la vaga convocada, que s’iniciarà a les 9,30 del matí davant del Consolat d’Alemanya a Barcelona (Passeig de Gràcia 111) ja que Printer forma part del grup alemany Berstelmann, i que transitarà desprès per Roselló, Pau Claris i Via Laietana per acabar amb una concentració davant el Palau de la Generalitat. L’objectiu de la manifestació es plantejar que la Generalitat se impliqui mes activament en la resolució d’aquests conflictes, buscant sortides no traumàtiques per la plantilla i en tot cas, exigir que no s’aprovi l’ERO i aconseguir el retorn de l’empresa a la negociació.

Tant la Vaga com la Manifestació coincideixen amb la possible resolució per part del Departament de Treball el mateix dia 18.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 d’agost de 2003

CCOO de Catalunya considera responsable al Govern de la Generalitat del diferencial d’inflació existent a Catalunya

CCOO de Catalunya considerem que les dades de l’IPC del mes de juliol, amb una baixada del 0,6% fruit especialment de les «rebaixes», i un increment de la taxa interanual fins al 2,8%, són dades negatives i especialment preocupants, cal tenir en compte que el descens del mes es fruit del període de «rebaixes» en que ens trobem i que en aquests moments només l’actual fortalesa de l’euro i la seva repercussió positiva especialment sobre el preu dels productes energètics impedeix un major descontrol de la inflació. Tot fa preveure que la inflació a finals del 2003 superi el 3%

La inflació subjacent ‘sense aliments ni productes energètics’ continua a un nivell alt del 2,9%, fet que demostra que els problemes de la inflació en la nostra economia són estructurals i exigeixen polítiques de fons i un major control dels preus.

La inflació del nostre país supera àmpliament la mitjana de la UE i de la Zona Euro (en la Zona Euro la inflació interanual prevista, segons dades d’Eurostat, per al mes de juliol es situa en el 1,9%), i supera de forma amplia la previsió del govern del 2%. És evident que la situació inflacionària és perjudicial per a la competitivitat de la nostra economia.

CCOO de Catalunya, continuarem defensant la generalització de clàusules de revisió salarial a tots els convenis, tal com estableix l’Acord de Negociació Col.lectiva signat per patronal i sindicats, com a garantia del poder adquisitiu dels salaris davant d’unes previsions del govern mancades de credibilitat.

Pel que fa a Catalunya, la inflació del mes de juliol ha disminuït també en un 0,6%, i la interanual es situa en el 3,3%. CCOO de Catalunya denunciem que la responsabilitat del Govern de la Generalitat en el manteniment d’aquest diferencial respecte de l’Estat degut bàsicament a la seva política de privatització en l’àmbit dels serveis públics i socials -especialment en el sector de l’ensenyament- i la manca de control de preus sobre certs sectors empresarials ‘especialment de serveis- que augmenten de forma excessiva els seus preus.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 13 d’agost de 2003

La creació d’habitatge protegit a l’Estat espanyol, i també a Catalunya, ha caigut en picat en els darrers deu anys, passant de ser un 50 % del total de l’habitatge creat l’any 1993 a un 9 % en els darrers tres anys. Un estudi elaborat pel sindicat demostra que, si bé les condicions actuals de l’habitatge lliure són equiparables a la situació de principis dels 90, la caiguda de la creació d’habitatge protegit representa la principal diferència amb el moment actual, que ha comportat que el preu mitjà de l’habitatge equivalgui, de mitjana, al 60 % de la renda familiar.

L’estudi d’ACCIÓ JOVE coincideix, a més, amb les dades presentades al Seminari sobre l’Estat del benestar de la Universitat d’Estiu Menéndez Pelayo, el 22 de juliol d’enguany a Barcelona, que estava dirigit pel professor Vicenç Navarro, catedràtic de Polítiques Públiques de la Universitat Pompeu Fabra.

Des d’ACCIÓ JOVE denunciem la manca de creació d’habitatge protegit per part de l’Administració, com a prova que, tant el Govern de l’Estat com el de la Generalitat de Catalunya, no estan tractant l’habitatge com un bé necessari que ha de garantir un dret constitucional, sinó com un producte més del mercat financer. Volem recordar que, segons estudis del mateix Govern de la Generalitat, un 65 % dels joves no emancipats a Catalunya s’han plantejat marxar de casa però no han pogut fer-ho per manca de recursos econòmics. Precarietat laboral i creixement del preu de l’habitatge són les dues realitats que formen la pinça que impedeix que la gent jove s’emancipi de la llar familiar.

ACCIÓ JOVE presenta aquestes dades en el marc de la campanya que està realitzant sota el lema «Pel dret a l’habitatge: trenca amb l’especulació», que té per objectiu reivindicar l’habitatge com un dret de totes les persones, per sobre de la seva consideració com a mercaderia o producte financer, i exigir a les diferents administracions les polítiques necessàries que el garanteixin.

Més informació a: Campanya de CCOO de Catalunya pel dret a l’habitatge.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 12 d’agost de 2003

Per veure l’entrevista, feu clic aquí.

Fent front a les pressions dels sectors cristians ultraconservadors

El recurs que ha interposat el president de l’associació de «metges cristians de Catalunya» front al Departament de Sanitat, en contra de la instal.lació de màquines expenedores de preservatius als llocs de freqüentació juvenil, i que sortosament ha estat rebutjat pel Conseller Pomés, arriba precisament quant s’han conegut, a nivell general, tot un seguit d’informes i estudis sobre la situació real de les practiques sexuals de la joventut al nostre país i arreu de l’Estat.

Fa un parell de mesos que el Departament de Sanitat va presentar la proposta de Pla de Salut de Catalunya fins l’any 2010, en la que estava inclosa la Enquesta de Salut de Catalunya 2002, i posava en evidència el fracàs de l’objectiu de salut, plantejat en l’anterior Pla de Salut, respecte a la disminució dels embarassos en noies menors de 18 anys. Es pot constatar que, a Catalunya, l’any 1997 va haver-hi un índex d’embarassos de 4 per 1000 noies de menys de 18 anys. Aquest índex s’ha vist augmentat fins el 9,2 embarassos per 1000 noies menors de 18 anys a l’any 2000 (mes del doble en 4 anys). Això sense comptar la incidència de les malalties de transmissió sexual, conseqüència de la pràctica del sexe sense protecció, en aquests sector de la població.

El mateix panorama podem trobar a la resta de l’Estat, segons un estudi realitzat pel CSIC (Centre Superior d’Investigacions Científiques) a nivell de tot l’Estat, i presentat als cursos d’estiu de la Universitat Complutense de Madrid, en el que es verifica un increment del nombre d’avortaments en noies menors de 18 anys que arriba a doblar els produïts fa 10 anys. El mateix estudi informa d’una situació similar en les dones de 18 i 19 anys, amb un increment de 22,6 punts percentuals en els darrers últims deu anys.

El dramàtic de la situació es fa més evident en d’altres estudis, com el de l’Associación Española de Pediatria de Atención Primaria (AEPAP), en el que constat que al voltant de 18.000 noies menors de 19 anys queden embarassades cada any a tot l’Estat, i d’aquestes unes 7000 decideixen avortar. De les 18.000, ni ha 800 que tenen entre 11 i 15 anys, i només la meitat decideixen continuar l’embaràs, pel que resulta que a Espanya cada dia hi ha una nena avortant i una altra de part.

Finalment, arran de l’estudi presentat a l’Escola d’estiu de l’Escorial, realitzat per la Dra. Isabel Serrano de l’Asociación de Planificación Familiar Española, podem saber que el 40% dels joves de 15 a 24 anys no utilitza mètodes anticonceptius en les seves relacions sexuals. Segons la Dra. Serrano, si atenem als resultats de l’enquesta Schering de l’any 2002 sobre sexualitat i anticoncepció, més del 80% dels joves d’entre 15 i 24 anys asseguren haver rebut bastant informació i coneixement dels temes relacionats amb la sexualitat i la contracepció, en la seva majoria «dels mitjans de comunicació, dels seus iguals i amics i de l’àmbit educatiu», amb l’assoliment d’una clara consciència dels riscs d’embaràs i malalties sexuals, entre el 94 i el 97%. I malgrat això, el 24% confessa haver-se exposat al risc al no utilitzar preservatiu, «per l’imprevist de la situació, per no conèixer la parella o per estar sota els efectes eufòrics de l’alcohol o les drogues».

CCOO pensem que, amb aquesta situació de la realitat, coneguda i publicada, es fa absolutament imprescindible tant l’aprofundiment dels esforços en els programes ja endegats, com l’aplicació de noves actuacions. Es en aquest sentit que propugnem la revitalització dels programes d’atenció als joves en els serveis públics de salut reproductiva (antics serveis de Planificació Familiar, de tant enyorada memòria), així com l’aprofundiment i revisió dels plans educatius en aquesta matèria, incrementant la incidència en la prevenció i la responsabilitat, més que en l’explicació fisiològica de la reproducció humana.

Dels estudis esmentats s’evidencia la necessitat d’ampliar l’accessibilitat del jovent als mètodes preventius, tant per l’embaràs com per les malalties, I AQUEST NO ÉS ALTRE QUE L’HISTÒRIC CONDÓ.

Es de lamentar que els denominats «metges cristians de Catalunya» prefereixin tapar-se els ulls amb uns imaginaris cinturons de castedat.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 11 d’agost de 2003

La Plataforma per la Convivència i la Ciutadania, de la qual formen part CCOO de Catalunya, Sos-Racisme, AMIC i d’altres entitats socials, davant la recent detenció d’un dels immigrants de les casernes de Sant Andreu manifestem el següent:

1º Que Yerko Toro Contreras és un dels companys del col.lectiu d’immigrants que habiten l’edifici de «Los Cuarteles de Sant Andreu», i considerem que la seva detenció és la pitjor forma de abordar la resolució del conflicte plantejat. Entenem que aquest conflicte s’ha de resoldre mitjançant la negociació i per tant rebutgem que un cop més s’opti per la repressió policial com a forma de intervenció per part del govern.

2º Que Yerko Toro Contreras es trobava en situació de renovació de la seva documentació i, per tant, l’expedient d’expulsió obert respon més a l’actuació repressiva que estem denunciant, que no a la situació administrativa de la persona detinguda. Aquesta pràctica d’aplicació selectiva de la llei d’estrangeria agreuja encara més la ja accentuada política policial en immigració que des de el govern central comença a recordar altres la d’altres èpoques.

3º Sol.licitem, en conseqüència, la seva immediata posada en llibertat.

Tant mateix comuniquem que aquesta sol.licitud, la Plataforma per la Convivència i la Ciutadania l’hem transmès al jutjat que instrueix el seu cas.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 11 d’agost de 2003

La Secretaria de la Dona de CCOO de Catalunya ha elaborat una eina especifica per promoure accions orientadores, formadores i de sensibilització per incentivar la contractació i accés de dones en oficis on estan sots-representades.

L’eina consisteix en un software d’autoorientació que informa de totes les possibilitats d’accés a la formació així com els mecanismes d’acreditatius d’aquells coneixements adquirits per mitjà de l’experiència al llarg de la vida, encara que prioritàriament es dirigeix als col.lectius de dones amb problemes de manteniment dels seus llocs de treball, possibilitant la seva orientació cap a sectors o categories amb millors possibilitats d’ocupabilitat.

Aquesta eina va dirigida a responsables de recursos humans, a persones que treballen en l’àmbit de l’orientació i la formació professional i a les mateixes dones.

Des de la Secretaria de la Dona, CCOO de Catalunya. considera bàsica la participació de les dones en el mercat de treball amb condicions dignes ja que, malgrat i els darrers avenços, la situació de la dona en el mercat de treball continua essent discriminatòria…

 l’activitat laboral femenina ha crescut els darrers anys situant-se al voltant del 47,2%, però encara esta 23 punts per sota de la dels homes catalans.

 cal assenyalar la importància de la formació ja que segons augmenta el nivell formatiu, més elevada es la taxa d’activitat femenina, amb un màxim del 83%.

 la taxa d’ocupació de les dones a Catalunya es del 41% front el 65,5% dels homes.

 el nivell d’atur registrat arriba al 13% entre les treballadores catalanes, el doble que el dels homes.

 l’ocupació femenina es concentra majoritàriament en uns determinats sectors econòmics, especialment el dels serveis (76,6%); la tendència contraria la trobem a la indústria que amb una presencia del 20,7%, la construcció amb un 1,6% i l’agricultura amb el 1,3% son àmbits majoritàriament masculins.

 la contractació temporal entre les dones respecte de la indefinida, es percentualment molt superior a la dels homes, essent la taxa de temporalitat femenina del 34,2%, situant-se 6 punts per sobre de la masculina.
 el 79,7% de les contractacions a temps parcial són dones, això s’evidencia en què el 18% de les dones ocupades treballa a temps parcial front el 3% dels homes.

 la precarietat que pateixen les dones també es veu reflectida en la desigualtat retributiva, situant-se el guany mitjà de les dones per hora treballada es el 74.5 de la dels homes a Catalunya. Per tant, les dones tenen una retribució mitja de 25,5 punts inferior a la dels homes. A Catalunya el salari brut mitjà dels homes es de 1752,89 ‘ i el de les dones de 1234,12 ‘. La diferència: és de 518,77 ‘.

Per conèixer el programa específic podeu clicar aquí.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 11 d’agost de 2003