Com cada any, el Departament de Justícia realitza, a l’estiu, la contractació de personal de l’àrea de rehabilitació i suport administratiu per tal que a l’estiu es mantingui el nivell d’atenció als interns, però ho fa realitzant contractacions de caràcter precari.

Les contractacions que realitza el Departament, a través de l’entitat ARCA, teòricament són per dur a terme un projecte de rehabilitació, motiu pel qual ARCA rep diners de Fons Socials Europeus. La pràctica, però, és que els contractats realitzen les mateixes tasques (atenció, informes, tutories, classificacions d’interns, etc.) que els professionals del centre, i a més ho fan per un sou enormement inferior i realitzant més hores setmanals. Val a dir que ARCA contracta aquest personal realitzant un contracte de monitor quan en la pràctica fan de psicòlegs, educadors, juristes, etc.

Aquesta pràctica del Departament de Justícia és perversa, precaritza les condicions laborals d’un col·lectiu de treballadors, i a més, no afronta la realitat de manca de personal per poder realitzar les tasques encomanades per la Llei Orgànica General Penitenciària i pel mateix Reglament Penitenciari. Així mateix, ARCA demostra que en la pràctica funciona com una ETT al servei del Departament de Justícia.

En la seva darrera visita als campaments de la RASD, la secció sindical de CCOO de l’Hospital Clínic de Barcelona va rebre de mans de les autoritats de la RASD un diploma per a la Fundació Pau i Solidaritat de CCOO. Aquest diploma el concedeixen per la col·laboració de la Fundació en matèria sanitària, que contribueix, segons el ministre de Sanitat, Sr. Omar Mansur, al desenvolupament humà, científic i polític de la nació sahrauí, en concret al suport en recursos materials i dotacions per a les seves instal·lacions sanitàries als campaments de refugiats del sud-oest d’Algèria.

Volem denunciar que, avui, després de gairebé tres décades, sobreviuen en condicions extremadament difícils, en un dels pitjors indrets del nostre planeta, centenars de milers de refugiats, als quals es nega el dret a viure en la seva terra i ésser ciutadans del seu país.

La Fundació Pau i Solidaritat expressa que no ha fet més que complir modestament el seu compromís de suport a la causa del poble sahrauí, reclama una solució per al problema de la RASD, en la direcció expressada per les NNUU, a la qual el Govern de la RASD ha mostrat la seva disposició favorable, i que novament està essent biocotejada pel rei del Marroc, Mohamed VI, renova el seu compromís de suport i solidaritat amb el poble sahrauí i mostra la seva alegria i confiança en els milers de catalans i catalanes que col·laboren desinteressadament amb la causa del Sàhara Occidental.

La Fundació Pau i Solidaritat és l’instrument que tenen les CCOO de Catalunya per a fer cooperació i solidaritat internacional.

La decisió adoptada per la Junta de Accionistes d’Eurobank de no liquidar el banc deixa en suspens i, per tant, sense efecte el Pacte Laboral signat la setmana passada per CCOO i UGT.

El Pacte regulava les condicions a aplicar en el moment de cessament de la relació laboral dels treballadors en el procés de liquidació del Banc. D’altra banda, els treballadors es comprometien al manteniment de la pau laboral, garantint així la liquidació ordenada del banc.

CCOO entén que si el Banc continua, no procedeix l’acomiadament de la plantilla.

Si, com deien els seus gestors la setmana passada, existeixen compradors de la cartera d’actius, CCOO considera que son aquests els que han d’absorbir la plantilla de Eurobank.

Si, com aquests mateixos gestors manifesten ara, existeixen compradors o nous socis del Banc, CCOO considera que son aquests els que han d’absorbir la plantilla d’Eurobank.

CCOO valora molt negativament la no-assistència dels interventores del Banco de España a la Junta d’Accionistes d’Eurobank, celebrada el passat dilluns a Madrid. Aquesta absència posa en dubte el paper de l’autoritat reguladora.

Per altra banda, CCOO considera molt preocupant que les autoritats corresponents no hagin resolt els procediments administratius oberts, cosa que contribueix a alimentar la incertesa i, per tant, a crear alarma social.

Finalment, des de CCOO reiterem el nostre profund malestar pel paper passiu que la Generalitat de Catalunya està tenint en aquest procés, donat que té competència directa sobre les mútues vinculades a Eurobank.

Las negociaciones del Convenio Colectivo de Catalunya que afecta al sector de Vinos Espumosos y el Cava han quedado en punto muerto, pues el Institut del Cava pretende no tocar aspectos importantes de la plataforma sindical que plantean la reducción de la jornada de trabajo, resolver el paso de la categoría B a la C, el incremento salarial y la ayuda escolar.

Los motivos que argumenta la Asociación empresarial son la situación de incertidumbre económica, y especialmente el retraimiento de algunos mercados como el norteamericano. Es por ello que de una propuesta inicial de convenio por tres años, en la siguiente sesión planteó un Convenio por un año y el mantenimiento del poder adquisitivo para el 2003: el 2% ahora y la revisión salarial en el exceso de este porcentaje según vaya el IPC de 2003.

CC.OO. y UGT han observado contradicción entre lo manifestado por el Institut del Cava en la mesa de negociación y lo que se dice a los medios de comunicación, de que las cosas van bastante bien; especialmente estos dos últimos meses de recuperación por el aumento de las temperaturas.

En cualquier caso CC.OO. y UGT han planteado una propuesta, también para un Convenio de duración de un año, con los siguientes puntos:

a)Redacción de nuevos artículos del Convenio, en los que estamos cerca: Ámbito de Catalunya, Fijos Discontinuos; Abono de Desplazamientos; Plus de nocturnidad; trabajos penosos; Mesa del Vi de Catalunya y otros temas de redacción.

b)Propuestas centrales para llegar a un acuerdo: consistente en:

1. – Pasar de la categoría B a la C, después de acumular actividad en la C en un período de mas de dos años.

2. – Ayuda escolar de 150e. al año.

3. – Salarios: IPCreal+2%. Una paga nueva, de campaña, de 250euros al año.

4. – Reducción de jornada: 8h. para el 2003.

5. – Delegado de sector: suprimir el que el delegado del sector tenga que ser de una empresa de más de 50 trabajadores.

Ante la negativa del Institut del Cava a entrar en éstos 5 puntos en que se ha centrado la negociación, la representación sindical ha optado por suspender la negociación e iniciar un proceso de asambleas en todos los centros de trabajo. Asambleas que deben celebrarse en julio y agosto y la convocatoria para el próximo día 3 de septiembre, a las 19h, el La Llar (Sant Sadurní d’Anoia) una asamblea general de trabajadores para determinar las movilizaciones.

Des de CCOO emplacem a les entitats financeres que puguin estar interessades en la cartera de crèdits de l’entitat a integrar també la plantilla del grup Eurobank. Aquesta es la solució més raonable, que s’ha utilitzat en altres ocasions amb bons resultats

La Federació de Serveis Financers i Administratius de CCOO ha demanat en reiterades ocasions una entrevista amb la Conselleria de Economia de la Generalitat per tal de tractar sobre aquesta crisi i el seu impacte en la plantilla del grup Eurobank. Hores d’ara, el Departament segueix sense fixar una data, mentre l’alarma dels treballadors afectats continua creixent.

CCOO té clar que la manca de informació i de compromís generen incertesa social la qual cosa es l’últim que es necessita per resoldre aquesta crisi.

Des de CCOO pensem que les competències de la Generalitat de Catalunya estan per exercir-les, especialment quan es tracta de trobar solucions a la crisi d’una entitat financera catalana. Demanem solucions pels clients i treballadors, i garanties pel clients dels productes de les mútues catalanes Norton Life, Personal Life i Caja Hipotecaria Mutual, en les que la Generalitat té tota la competència legal.

Barcelona, 21 d’agost de 2003

CCOO no accepta ni la forma i el fons amb que es presenten la Llei de l’Estatut Marc i la Llei d’Ordenació de les professions sanitàries, ja que aquestes dues lleis no han estat negociades amb les organitzacions sindicals més representatives i contenen aspectes que són totalment rebutjables.

L’Estatut Marc és una norma que els més de 450.000 treballadors sanitaris públics esperaven des de fa més de 16 anys i és imprescindible per a regular les condicions bàsiques del conjunt de professionals i treballadors de l’Estat. Els seus objectius són dotar de coherència les diferents condicions de treball, possibilitant la mobilitat entre els diferents serveis autonòmics i garantint la permeabilitat del coneixement com una de les garantíes de qualitat i equitat del sistema sanitari públic. En front això, se’ns presenta una norma sense consensuar i que aprofondeix en l’atomització de les condicions de treball.

La Llei d’Ordenació de les professions sanitàries, a més d’incorreccions tècniques tant importants com exclure a grans grups professionals, cedeix la responsabilitat de l’Estat en l’acreditació i criteris de carrera professional a entitats tant qüestionades com els Col·legis Professionals.

Es preten imposar la desregulació de la jornada de treball, sense contemplar el descans necessari després de torns de 24 hores, i possibilitant l’acumulació dels descansos setmanals en còmputs de fins a tres mesos. A més es dinamiten els diferents acords de reducció de jornada aconsseguits a gairebé totes les comunitats autònomes per als treballadors sanitaris. Es diu que es trasllada la normativa europea sobre descans i temps de treball, oblidant que aquesta es va dictar per garantir la salut laboral dels professionals i la qualitat de l’assistència sanitària.

Es preten aplicar aquest sistema de jornada també a la Sanitat Privada Concertada i a la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública (XHUP). Per al Ministeri de Sanitat ha deixat d’existir tota la normativa laboral i els diferents convenis col·lectius d’àmbit de Catalunya.

En matèria d’ocupació s’elimina la causalitat de la contractació temporal que queda a mans del criteri arbitrari del gestor de torn. La promoció interna i temporal, des del 1999 regulada per a tot l’Estat i des de 1990 a Catalunya, desapareix en els textos que coneixem. Si a això li afegim que seran els Col·legis Professionals els que determinaran els criteris de la carrera professional i les seves conseqüències retributives i funcionals per als professionals de la Sanitat Pública, l’arbitrarietat està servida.

Especialment greu és l’establiment, per llei, dels contractes per hores i sense drets socials per a la cobertura de guàrdies i atenció continuada, arrasant amb allò que s’ha aconseguit a les comunitats autònomes per superar aquets model contractuals.

La manera de tramitar davant el Parlament aquestes dues normes tant fonamentals per la via ràpida i aprofitant els mesos d’estiu, es senzillament una manca de respecte a les organitzacions sindicals que portem molts anys proposant alternatives.

La Federació de Sanitat de CCOO de Catalunya ha demanat una reunió amb el conseller de Sanitat i Seguretat Social de la Generalitat, Xavier Pomés, per explicar-li la preocupació del sindicat i dels treballadors del conjunt del sistema sanitari català, i conèixer de primera ma la posició del grup parlamentari de CiU al Parlament Espanyol.

CCOO no accepta ni la forma ni el fons amb que es presenten ambdues lleis, i si no s’inicia un procés que eviti la desregularització i definitiva atomització del Sistema Nacional de Salut, començarà un contudent procés de mobilització tot just iniciar-se el curs parlamentari i cridarà a mobilitzacions generalitzades a tots els treballadors del sistema sanitari.

En els darrers anys, en les diverses cimeres de la UE, s’han palesat dues necessitats:

a) Elaborar polítiques regionals per a l’ocupació al servei de l’estratègia i els objectius de la Cimera de Lisboa
b) Garantir la participació dels interlocutors socials en el seguiment del desenvolupament territorial d’aquestes directrius.

Conscients d’aquesta necessitat, CCOO de Catalunya, en col·laboració amb els sindicats italians de les regions de la Llombardia, CSIL i CGIL, dels sindicats francesos de Rhône-Alpes, CFDT i CGT, i de la Cambra de Comerç de Barcelona i la Confederació Europea de Sindicats, hem desenvolupat un projecte europeu que hem denominat «l’Eurobaròmetre Transregional», al qual es pot accedir a través de la pàgina web: https://www.ccoo.cat/internacional/eurobarometre_transregional. Aquest instrument ha estat finançat per la Unió Europea.

L’Eurobaròmetre Transregional permet comparar les dades estadístiques de les tres regions i dels tres estats, Catalunya-Espanya, Llombardia-Itàlia, Rhône-Alpes-França, mitjançant 10 indicadors sobre Ocupació, Salaris, IPC, Educació i Formació, Recerca i Desenvolupament, Salut i Seguretat en el treball, Jornada laboral, Protecció social, Condicions de treball, Qualitat de l’ocupació, la qual cosa permet visualitzar l’impacte de les polítiques d’ocupació a cada país i regió.

Alhora, l’Eurobaròmetre Transregional compta amb una àmplia i detallada informació sobre els espais de diàleg social en cada regió esmentada, indicant el marc legal i les funcions dels agents socials, sindicats, patronals i institucions públiques, així com els acords i organismes sorgits d’aquest diàleg social, per a cada un dels àmbits o indicadors assenyalats.

L’Eurobaròmetre Transregional fa paleses les conclusions a què han arribat els agents socials en la seva elaboració: la dificultat en què es troben les regions per desenvolupar els instruments estadístics bàsics, tot indicant la gran importància política, econòmica i social de les dades regionals en relació als estats corresponents i a Europa i llur comparació. Per tant, les dades contingudes en l’Eurobaròmetre són altament significatives d’aquesta importància.

Altrament, de l’estudi es desprèn i es posa de relleu la necessitat de reclamar més espais de concertació regional amb poder de decisió.

Pel que fa a les dades, podem resumir que demostren els fets següents: a) la cohesió social no s’assolirà si es continua amb l’actual ritme d’actuació (vegeu indicador de protecció social; b) la precarietat en la feina (vegeu indicador d’ocupació; c) la manca d’inversió en R+D, i els pocs espais de diàleg social pel que fa a aquest tema, especialment a Catalunya (vegeu indicador de R+D); d) la manca de participació dins de les empreses (vegeu indicador sobre condicions de treball); e) la problemàtica de la subcontractació i la flexibilitat i com afecten la salut (vegeu indicadors sobre seguretat i salut en el treball, qualitat de l’ocupació i jornada laboral).

L’Eurobaròmetre Transregional complementa l’Eurobaròmetre Social, que CCOO de Catalunya ja va posar en marxa anteriorment. Vegeu web: https://www.ccoo.cat/internacional/eurobarometre/.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 14 d’agost del 2003