Darreres notícies
CCOO de Catalunya demana garanties al govern català en relació als compromisos col·lectius de les mutualitats relacionades amb Eurobank
En les diferents reunions i contactes mantinguts en el curs de les darreres setmanes el Conseller d’Economia i Finances, Francesc Homs, ha informat a CCOO i UGT que, desprès de les primeres inspeccions de la Conselleria, considera que els compromisos col·lectius assumits per les mutualitats relacionades amb Eurobank, (Personal Life, Norton Life, etc.) estan plenament garantits.
CCOO de Catalunya demana que de forma urgent al Conseller Homs que, per ratificar aquesta valoració i donar tranquil·litat als treballadors i treballadores titulars d’aquests compromisos, faci públic el resultat d’aquestes inspeccions i es comprometi a utilitzar les competències del Govern català, sobre les Mutualitats de Catalunya, per garantir als treballadors i treballadores afectats el cobrament dels compromisos assumits per aquestes mutualitats afectades.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 6 de setembre de 2003CCOO de Catalunya aconsegueix un acord de jubilacions parcials a Caixa Manlleu
Ahir es va signar un acord sobre jubilacions parcials a Caixa Manlleu, que permetrà la renovació de la plantilla en establir la substitució dels treballadors que s’hi acullin per personal de nova entrada a temps complet.
Aquest acord, impulsat per CCOO, que té la majoria sindical a l’empresa, farà possible que els treballadors de més de 60 anys es puguin acollir a les noves fórmules de jubilació tot aprofitant les noves possibilitats de jubilació que recull l’acord signat el passat any 2001 per CCOO amb el Govern, i que s’ha plasmat en la llei 35/2002, de 12 de juliol, de «medidas para el establecimiento de un sistema de jubilación gradual y flexible», i en el reial decret 1132/2002, de 31 d’octubre, que la desenvolupa.Les principals característiques d’aquest pla de jubilació parcial són les següents:
Voluntarietat i universalitat del Pla, de forma que qualsevol treballador o treballadora que ho desitgi tingui garantit poder-s’hi acollir. Els treballadors que s’hi acullin es jubilen parcialment, tot reduint la seva jornada en un 85 %.
Substitució i creació de feina: per cada treballador que es jubili parcialment es contractarà una nova persona a temps complet.
Beneficiaris: tots els que actualment tenen entre 60 i 65 anys d’edat, i els que en el futur compleixin 60 anys.
Vigència: un any, amb pròrroga automàtica si no ho denuncien les parts.Des de COMFIA – CCOO de Catalunya valorem molt positivament aquest acord i continuarem treballant per fer possible que els treballadors i treballadores del sector es puguin acollir a les noves fórmules de jubilació flexible i parcial en les millors condicions, com a forma de solidaritat intergeneracional en mantenir, i fins i tot crear, ocupació a través dels contractes de relleu.
Esperem que la resta de caixes catalanes segueixi el camí encetat per Caixa de Manlleu i donin via lliure als processos de negociació per concretar acords d’aquesta mena.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 5 de setembre de 2001CCOO reclama que les comunitats autònomes puguin complementar les pensions de la Seguretat Social
Davant l’aprovació, ahir, per la Comissió de Política Social del Congrés dels Diputats, del dictamen del projecte de llei de disposicions específiques en matèria de seguretat social, CCOO de Catalunya, volem assenyalar:
Les pensions no contributives són una prestació de protecció contra la pobresa de les persones majors de 65 anys que no tenen altres ingressos en la seva unitat familiar. Per això, des de l’Acord de Pensions de l’any 96, es financen amb recursos fiscals, dels Pressupostos General de l’Estat, i no amb les cotitzacions dels treballadors i treballadores en actiu.
Les pensions contributives més baixes tenen dret, si el o la pensionista no té altres rendes, als anomenats complements a mínims, i aquests complements han de garantir la percepció de una pensió suficient. Els complements a mínims estan passant progressivament a ser pagats amb recursos fiscals i no amb cotitzacions mercès a l’Acord de Pensions de l’any 2001.
Com a conseqüència de l’anterior, hi ha un important segment de pensions, les més baixes, que es paguen ‘pel seu caràcter de protecció social mínima- amb recursos fiscals. Això ha estat així mercès als successius pactes de pensions des quals CCOO és l’únic interlocutor social que els ha signat tots.
En existir aquesta aportació fiscal a les pensions, cada cop més important, no es pot defensar que la possibilitat de complements pagats per les autonomies a aquestes pensions mínimes trenqui el principi de «caixa única» ni el d’igual retribució a igual esforç de cotització.
CCOO de Catalunya entenem que:
Atesa la insuficiència de les pensions mínimes garantides avui pel sistema de seguretat social ‘el nostre sindicat ha reivindicat històricament que la pensió mínima garantida hauria d’igualar-se al Salari mínim interprofessional.
Atesa la diferència del que comporta una mateixa pensió en termes de poder de compra i suficiència en les diferents CCAA.
Hi ha espai per a un sistema de pensions complementari de les CCAA per garantir que les pensions mínimes es complementin per tal de millorar la seva suficiència. Ha de ser una possibilitat derivada de l’autonomia política de les CCAA, que hauran de rendir compte a la seva ciutadania de l’ús que facin d’aquesta possibilitat. Això ha estat reconegut pel Tribunal Constitucional i l’esmentada llei té com a principal objectiu canviar aquesta situació.
CCOO de Catalunya reclamen doncs, que es mantingui la possibilitat que les CCAA puguin complementar les pensions del sistema de seguretat social, malgrat que fins a la data i a Catalunya això s’hagi fet sense concertació social, de manera poc elaborada, insuficient i en anys electorals.CCOO de Catalunya considera que les dades de l’atur mostren les febleses d’una economia que depèn de l’estacionalitat d’alguns sectors
Segons les darreres dades del Ministeri de Treball, l’atur registrat a les Oficines dels Serveis Públics d’Ocupació s’ha reduït en 4.281 persones a Espanya, només 165 a Catalunya. Davant la lectura triomfalista que pretén fer el Govern d’aquestes dades, Comissions Obreres de Catalunya considera que són encara un reflex de la contractació estacional dels mesos d’estiu.
En termes interanuals, l’atur ha augmentat un 1,1 %. És a dir, en el període que va de l’agost del 2002 a l’agost del 2003 l’atur ha augmentat en 17.212 persones. Les diferències entre homes i dones segueixen sent enormes, ja que la taxa d’atur registrat és, en el cas de les dones, del 12,25 % mentre que en el cas dels homes és d’un 5,73 %.
A més, cal recordar que la darrera EPA, del 2n trimestre d’aquest any, indicava un clar augment de l’atur i situava la taxa en un 11,4 %, més de 3 punts per sobre de la mitjana de la Unió Europea, situada en un 8,1 % i com el país amb més taxa d’atur de tota la UE i una major precarietat de la feina, especialment de les dones i els joves.
A aquestes dades cal afegir una taxa de temporalitat molt per sobre de la mitjana europea, com l’element més evident dels problemes estructurals del mercat de treball espanyol, al qual podem afegir les diferències entre sexes i edats o l’atur de llarga durada.
És per això que CCOO considera que el Govern espanyol no pot instal·lar-se en la satisfacció, ans al contrari, perquè la reducció de l’atur es concentra en aquells sectors que aporten menys valor afegit a l’economia, i perquè en termes interanuals les dades no demostren una rectificació de la tendència a la ralentització de la creació d’ocupació. El Govern hauria d’adoptar mesures destinades a modificar els factors estructurals de l’economia productiva espanyola, lluitant contra la segmentació del mercat de treball, la inestabilitat, la dependència en els elements conjunturals i incidint en aquells sectors que aporten més valor afegit. Una estratègia de competitivitat que no es basi en els baixos costos laborals i la contractació temporal. Actualment, els dèficits estructurals en formació, R+D i infraestructures s’evidencien com els colls d’ampolla d’una economia que es veu molt afectada pels canvis de l’entorn i que desaprofita els anys de bonança econòmica per adequar-se i guanyar en capacitat de resposta.
CCOO reclama al Govern que reorienti la seva política laboral i industrial i que consensuï amb els agents econòmics i socials les mesures que millorin la situació competitiva de la nostra economia: polítiques de formació adequades, polítiques de R+D, infraestructures, polítiques socials que desenvolupin especialment el sector de serveis a les persones dependents, augment dels recursos destinats als serveis públics d’ocupació i la posada en marxa de meses sectorials que permetin anticipar-nos a les possibles crisis.
Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 3 de setembre de 2003PER LA CATALUNYA SOCIAL: més drets de ciutadania, més cohesió social i més autogovern.
Davant la Diada Nacional de Catalunya de l’11 de Setembre de 2003, les CCOO ens refermem en el nostre compromís de lluita per una Catalunya més justa, amb cohesió social, integradora de la seva ciutadania i reivindicadora de la seva capacitat de més autogovern.
Per CCOO, la lluita per les llibertats nacionals i els drets socials sempre ha anat unida de forma indissociable amb l’objectiu d’aconseguir una societat catalana lliure, en la qual tots els seus membres gaudeixin dels drets que els corresponen com a membres d’una societat cohesionada i oberta.
L’Onze de Setembre d’enguany s’escau a les portes de les eleccions al Parlament de Catalunya. Catalunya es troba avui en la cruïlla d’un final d’etapa, tant en l’àmbit econòmic com en el polític.
Ha arribat el moment de posar fi a un model competitiu basat en la precarietat i els baixos salaris. El futur competitiu de les empreses i alhora el futur de la nostra societat obliga a promoure un nou model econòmic fonamentat en l’increment de la productivitat i la qualitat de l’ocupació, fruit de més investigació, més innovació tecnològica, més formació i una organització millor de la producció.
Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya volem viure en un país amb futur, on la nostra identitat com a nació sigui reconeguda i es fonamenti en els drets socials, que siguin, alhora, un factor de cohesió social i d’eficiència econòmica. Per això, hem de millorar en educació, en investigació, en inversió social, en serveis a les persones, en habitatge social, en tots aquells aspectes en què ens trobem molt per sota de les mitjanes de la UE. Catalunya no serà res sense la seva gent, i això significa que els joves puguin aspirar a un projecte de vida autònoma, que les dones tinguin una situació d’igualtat per accedir a la vida laboral, que les famílies tinguin equipaments i recursos socials per atendre les persones amb dependències.
La consideració i l’ús del català és un dret de ciutadania i un element d’identificació col·lectiva i de cohesió social. Cal, doncs, reivindicar la promoció de l’ús de la llengua catalana, especialment en aquells àmbits en què té una presència deficitària. La millor política d’integració lingüística és la que preveu la integració social i laboral dels nous ciutadans i ciutadanes. Per això, la potenciació de la llengua és inseparable de les polítiques que promoguin el conjunt de drets de ciutadania i, especialment, el dret a una ocupació estable, a un habitatge digne, a serveis públics de qualitat, a la participació política, etc. Només uns plans d’acollida integrals garantiran la necessària cohesió de la nostra societat i evitaran els perills de fractura social.
Avui Catalunya necessita i reclama més i millor autogovern per donar resposta a aquests reptes, i CCOO afegeix la seva veu a aquesta reivindicació. La millora de l’autogovern ens ha de permetre més competències per construir un nou model social i econòmic que garanteixi un futur millor a tots els que vivim a Catalunya; més capacitats per desenvolupar la cultura de la sostenibilitat, com un dels principals reptes que tenim com a societat, i un nou impuls a les polítiques de cooperació, de pau i de solidaritat entre els pobles, alternatives a la globalització neoliberal.
Aquesta ha estat sempre, i és ara, la lluita de CCOO de Catalunya.
Setembre de 2003
CCOO de Catalunya confirma, en l’estudi sobre R+D de l’Eurobaròmetre social, el retard de Catalunya i Espanya respecte a Europa
MEMÒRIA DEL PRIMER SEMESTRE DEL 2003 DE LES OFICINES CITE.
El CITE-CCOO ha fet l’informe del primer semestre de l’any 2003, basat sobre 11.577 persones ateses en 6 mesos pel CITE de Catalunya. Les dades demostren una vegada més el fracàs de la política d’immigració del govern central, el nombre elevat de persones sense permís, demostra que les vies d’entrada a través del contingent no funcionen, segon les dades de la Àrea de Treball Provincial de Barcelona del Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, només han arribat a la província de Barcelona en el 2003, 47 persones contractades en el seu país d’origen, això demostra la ineficàcia i la poca transparència en el contingent.
D’altre part, les dades destaquen el nivell molt alt de persones que treballen en la economia submergida, sobretot entre persones procedents de llatinoamericà que treballen en servei domèstic, al mateix temps, els empresaris no contracten a immigrants amb permisos, entre els col·lectius amb el nivell més baix de sense papers és on és registra el major nombre d’aturats o sense treball.
Les noves modificacions de la Llei d’Estrangeria no resoldran el fracàs d’aquesta política, més mides policiaques no resoldran el fracàs dels contingents i la manca de vies d’entrada legals. Al contrari la agressió contra l’Estat de Drets crea més marginació i tensió social.
Calendari laboral 2004
A Catalunya, durant l’any 2004 seran festes laborals, de caràcter retribuït i no recuperable, els dies següents:
1 de gener – Cap d’Any
6 de gener – Reis
9 d’abril – Divendres Sant
12 d’abril* – Dilluns de Pasqua Florida
1 de maig – Festa del Treball
24 de juny – Sant Joan
11 de setembre – Diada Nacional de Catalunya
12 d’octubre – Festa de la Hispanitat
1 de novembre – Tots Sants
6 de desembre – Dia de la Constitució
8 de desembre – La Immaculada
25 de desembre – Nadal* En el territori d’Era Val d’Aran la festa del dia 12 d’abril (Dilluns de Pasqua Florida) es substitueix per la de 17 de juny com a festa d’Aran
Feu clic per a veure les festes locals de totes les poblacions de Catalunya.
Plans de Mobilitat Alternativa
Els Plans de Mobilitat Alternativa, també anomenats de reducció de viatges, tenen com a objectiu donar alternatives vàlides i reals a la mobilitat obligada de les nostres ciutats, de manera que es redueixin els seus efectes no desitjats: congestió, consum excesiu d’energia, contaminació atmosfèrica i acústica, ocupació de l’espai urbà…
Feu clic per a veure el document
VOLS TENIR EL MENÚ DEL WORD EN CATALÀ?
Per fer-ho clica aquí