La mobilitat va esclatar com una de les característiques de les societats avançades durant els darrers anys del segle passat i tot apunta que serà
un dels elements clau al segle que acabem de començar. Els índexs de motorització creixents, l’increment del tràfic de mercaderies i els primers
senyals de saturació de l’espai aeri no són més que algunes mostres de com la nova societat que es configura basa bona part de l’activitat i el dinamisme en el moviment de persones i mercaderies en uns mercats cada vegada més globals i en un món més obert, on tot és més proper.

Feu clic per veure el document

La cadena de centres Sylvan, dedicada a l’ensenyament d’anglès i a reforços extraescolars, podria tancar alguns centres els propers dies. Els treballadors s’han adreçat a CCOO per denunciar l’impagament de salaris del mes d’agost i per manifestar la seva inquietud davant els rumors constants de tancament. Aquesta crisi afecta només els centres propis de Sylvan ‘al voltant de 100 treballadors-, tot i que les experiències prèvies indiquen que en un cas de tancament la crisi afectaria també la imatge dels centres franquiciats. Malauradament es tracta de centres que treballaven també amb el sistema de crèdits al consum, majoritàriament amb la tristament famosa Eurobank.

La Federació d’Ensenyament de CCOO vol denunciar la política de «bosc cremat» que ha practicat la Generalitat en la crisi que ha afectat els centres d’ensenyament d’idiomes a Catalunya. Davant la fallida de la xarxa privada, l’administració autonòmica ha deixat morir els centres lentament, sense prendre mesures per evitar els acomiadaments dels treballadors i el frau sistemàtic amb els alumnes.

Davant d’aquesta situació, la Federació d’Ensenyament de CCOO ha convocat els treballadors i les treballadores dels centres propis de Sylvan a una assemblea informativa, que tindrà lloc als locals del sindicat el proper dilluns dia 15 de setembre, a les 19 hores.

CCOO de Catalunya considerem que les dades de l’IPC del mes d’agost, amb una pujada del 0,5 %, i un increment de la taxa interanual de fins al 3 %, són dades negatives i especialment preocupants, més si tenim en compte que encara estem en període de rebaixes, que comporta la moderació d’indicadors com la roba o les sabates. Es fa evident que l’evolució de la inflació està definida per elements externs o cojunturals aliens a una acció del Govern, que es troba mancada d’una política de control de la inflació. Així la major o menor fortalesa de l’euro i la seva repercussió en la factura de la compra dels productes energètics, o la conjuntura agrícola, influeixen d’una manera determinant l’evolució de la nostra inflació. El nivell de la inflació subjacent -sense aliments no elaborats ni productes energètics- continua especialment alt, un 2,8 %, la qual cosa determina que estem davant d’un fet estructural, que demostra que els problemes de la inflació en la nostra economia són bàsics i exigeixen polítiques de fons i un major control dels preus. La situació actual no fa preveure que l’evolució de la inflació pugui evolucionar a la baixa, la qual cosa ens porta a preveure que a finals del 2003 superi el 3 %.

La inflació del nostre país supera àmpliament la mitjana de la UE i de la Zona Euro, i sobrepassa de forma àmplia la previsió del Govern del 2 %. El manteniment d’aquesta situació inflacionària és perjudicial per a la competitivitat de la nostra economia.

Per fer front a aquesta situació, CCOO de Catalunya defensem la generalització de clàusules de revisió salarial en tots els convenis, tal com estableix l’Acord de Negociació Col·lectiva signat per patronal i sindicats, com a garantia del poder adquisitiu dels salaris davant d’unes previsions del Govern mancades de credibilitat. Alhora denunciem que la inflació perjudica especialment sectors dèbils de la població, com els perceptors del SMI, que estan regulats en funció de la inflació prevista i no disposen de clàusula de revisió; en aquest sentit exigim del Govern la negociació de l’actualització del SMI fins a situar-lo en paràmetres europeus d’acord amb el que estableix la Carta Social europea.

Pel que fa a Catalunya, la inflació del mes d’agost ha augmentat també en un 0,6 %, i la interanual se situa en el 3,5 %. CCOO de Catalunya no ens cansarem d’esmentar la responsabilitat del Govern de la Generalitat en el manteniment d’aquest diferencial respecte de l’Estat. Diferencial que és degut bàsicament a la seva política de privatització en l’àmbit dels serveis públics i socials -especialment en el sector de l’ensenyament- i la manca de control de preus sobre certs sectors empresarials ‘especialment de serveis-, que augmenten de forma excessiva els seus preus.

Les persones immigrades que vivim a Catalunya ens sentim ciutadans de Catalunya. Amb el nostre treball aportem riquesa i benestar a Catalunya, i compartim amb els altres catalans i catalanes la tasca de construir el país.

Considerem que, perquè la nostra integració social en la societat catalana sigui una realitat, a més de la nostra voluntat (que en tenim), cal que es faci política des de les institucions per fomentar i accelerar la nostra identificació com a ciutadans de Catalunya, sobretot pel que fa a les persones que més recentment han arribat o que arribaran en un futur. I això demana, en primer lloc, que puguem sentir-nos iguals en drets i deures, tenir les mateixes oportunitats de progressar, igualtat d’oportunitats en la feina, en l’educació, en la sanitat i en la participació, inclòs el dret a escollir i ser escollit en les eleccions.

Les lleis i les normatives del Govern de l’Estat no afavoreixen aquest procés. Les noves modificacions de la Llei d’estrangeria provoquen discriminació entre ciutadans de primera i ciutadans de segona. La promulgació de lleis que únicament s’apliquen sobre immigrants extracomunitaris, com és el cas de la proposta de cessió de les dades del padró a la policia o la no-admissió a tràmit de sol·licituds d’extracomunitaris, en contra del que diu la Llei del procediment administratiu, fomenten una situació de discriminació.

Milers dels nostres compatriotes es troben en situació irregular, comdemnats a treballar en l’economia submergida, cosa que no facilita gens la nostra integració social i el nostre sentiment de pertinença.

Considerem necessària i urgent l’elaboració i la posada en marxa d’un model català d’integració. No volem unes competències que es limitin a traduir al català l’actual Llei d’estrangeria per fer la mateixa política del Govern central amb mans catalanes: volem les competències per a Catalunya per fer una política diferent, basada en la regularització real del flux de treballadors immigrants, però sobretot volem una llei que asseguri la igualtat de drets i deures.

Per la Diada de Sant Jordi vàrem presentar el manifest «Nosaltres també volem parlar en català»: el contingut d’aquest manifest encara és vàlid, però no és suficient si avui, en la Diada Nacional de Catalunya, no reivindiquem també la igualtat de drets i deures com a ciutadans i ciutadanes i expressar el nostre rebuig a qualsevol tipus de discriminació.

Fem una crida a tota la societat catalana, a les institucions catalanes i als partits polítics catalans perquè expressin amb més valentia el rebuig a les noves modificacions de la Llei d’estrangeria. Reclamem una clara, contundent i àmplia lluita contra les noves formes de discriminació. Així barrem el pas a qualsevol força política que vulgui utilitzar clixés negatius sobre la immigració amb finalitats electoralistes.

La immigració és un fet d’enriquiment, i no és un factor de tensió i trencament de la cohesió social i la convivència entre ciutadans. Amb motiu de l’11 de Setembre, la Diada Nacional de Catalunya, els catalans i catalanes més recentment immigrats celebrem aquesta diada, reiterant la nostra voluntat de sentir-nos ciutadans catalans i de contribuir a la prosperitat i el progrés de Catalunya. Per això, volem participar com a ciutadans, també amb el dret de vot en les eleccions. És contradictori que ens vulguem sentir catalans, parlar en català, treballar pel benestar de la societat catalana, i al mateix temps se’ns negui el dret a la participació democràtica.

Avui recuperem la frase d’un gran sindicalista de CCOO, Cipriano Garcia, que el 1970, parlant d’una altra immigració, la immigració espanyola a Catalunya, deia: «…aquesta gran massa de treballadors immigrants ha imprès i imprimirà cada vegada més un fort impuls en el creixement i el desenvolupament de Catalunya, tot compartint les aspiracions del conjunt de la població». Catalunya ha sabut, al llarg de la seva història, ser terra d’acollida i integració. Per la nostra part volem que segueixi sent així, però no depèn només de nosaltres, sinó que és a les mans de tota la ciutadania i les seves institucions assolir-ho.

Per dur aquest missatge i voluntat més enllà d’aquest manifest amb motiu de la Diada Nacional, hem decidit d’establir una coordinació estable entre les 14 entitats d’immigrants i el sindicat CCOO, per tal d’aconseguir la igualtat de drets i deures, per sentir-nos ciutadans catalans amb igualtat d’oportunitats i amb els mateixos drets de participació. Units, combatrem tot tipus de discriminació. Avui cridem, i volem sentir tota la societat cridant: «tu i jo, amb els mateixos drets».

Barcelona, 10 de setembre 2003

Entitats signants: Associació d’Amics de Costa d’Ivori, Associació de Treballadors Marroquins a Catalunya (ATIMCA), Associació Socio-Cultural Ibn Batuta
Associació d’Uruguaians a Catalunya, Associació de Suport a les Organitzacions Populars Xilenes (ASOPXI), Associació Catalunya-Líban, Associació de Senegalesos (Planeta), Associació de Treballadors Pakistanesos, Casa Colombia a Catalunya, Casal d’Argentina a Barcelona, Centre Filipí, Ribapua-Comunitat Bubi de Guinea Equatorial, Nou Col•lectiu, Associació d’Equatorians a Catalunya
Centre d’Informació de Treballadors Estrangers de CCOO de Catalunya (CITE-CONC).

CCOO, junto con otras organizaciones, ha puesto en marcha una campaña ante la V Conferencia Ministerial de la Organización Mundial del Comercio, que se celebra en Cancún este mes de septiembre, para pedir al Gobierno español que garantice la orientación de la OMC hacia el desarrollo sostenible con la adopción de medidas que lo avalen.
Dicha campaña cuenta con un manifiesto y una recogida de firmas, tanto de organizaciones como de personas que quieran sumarse al mismo, y se solidariza con los millones de trabajadores, agricultores, consumidores y ciudadanos, hombres y mujeres, que se ven afectados cada día por las reglas de la economía internacional, con problemas comunes que exigen para su solución nuevas instituciones y reglas globales.
Además de CCOO, promueven el manifiesto la Unión de Pequeños Agricultores y Ganaderos, Greenpeace, UGT, ACSUR-Las Segovias, Ingeniería sin Fronteras, Intermon-Oxfam, ISCOD, Médicos sin Fronteras, MPDL, Paz y Solidaridad, Prosalus, PROYDE, Solidaridad Internacional, UNICEF-Comité Español y la Coordinadora Estatal de Organizaciones de Comercio Justo.

Nota: Podeu trobar més informació a www.ccoo.es

El DOGC del passat dia 5 de setembre publicava la licitació de l’obra, amb un retard inqualificable respecte de les dades acordades i programades, i la publicava de la següent manera:

«2 Objecte: a) Descripció: constitució d’un dret de superfície per a la construcció i lloguer a la Generalitat de Catalunya del Centre Penitenciari Brians-2.

Termini d’execució: 24 mesos per a l’execució de les obres i un màxim de 30 anys de durada del dret de superfície, en les condicions previstes al plec de bases.»

La pràctica que evindencia aquesta licitació és la conseqüència de la política de CiU plasmada en els pressupostos de la Generalitat i també en la Llei d’acompanyament d’aquests pressupostos. Fer un creixement zero pot provocar situacions com aquesta, la qual, en la pràctica, realitza una privatització d’un espai i un edifici tan important com és el cas d’una presó.

Aquesta no és la primera vegada que la Generalitat paga lloguers per edificis, o prefabricats (Brians i Quatre Camins) dels quals hauria de ser la titular o propietària, però aquesta vegada l’actuació ha anat més enllà: ha obert el camí a la privatització d’uns serveis i unes instal·lacions tan importants com les penitenciàries. Cercar aquest tipus de solucions com el que planteja el Govern en la licitació és molt segur que soluciona el problema de liquidesa del moment, però compromet l’economia del Departament durant molts anys i compromet la titularitat del centre en el futur.

Els treballadors penitenciaris del futur centre de Brians-2 volem saber, tenim dret a saber, si en un futur s’amortitzaran les places com a funcionaris públics i en aquell moment passarem a dependre de l’empresa propietària del centre penitenciari. En aquest cas, CCOO s’hi oposarà radicalment.

CCOO considera que l’actuació del Govern de la Generalitat hipoteca el futur dels serveis penitenciaris com a serveis públics, i obre el camí a la privatització dels serveis penitenciaris del nostre país.

El darrer dia 5 de setembre va fer-se al Departament de Treball l’acte d’avinença prèvia davant la impugnació del conveni presentada per l’Associació Catalana de Recursos Assistencials i la Unió Catalana d’Hospitals. La impugnació es basa en el fet que la patronal que va negociar i signar el conveni no ostenta la representació mínima necessària del sector a Catalunya. Malgrat que, des de 1998, l’Associació Empresarial d’Iniciativa Social de Catalunya negocia amb CCOO i UGT els convenis del sector, i aquests s’apliquen sense que ningú hagi impugnat mai ni la mesa negociadora ni els convenis.

En l’acte d’avinença, que no és preceptiu en els casos d’impugnació, i que va concloure sense acord, el representant de les associacions patronals impugnants va manifestar que si deixàvem exemptes de l’aplicació del conveni les empreses de caràcter privat, és a dir, AMB ÀNIM DE LUCRE, retirarien la impugnació.

Al nostre parer, la intenció real d’aquestes associacions no és altra que la de no aplicar els increments salarials previstos per al 2004, que, per recuperació de poder adquisitiu de molts anys, poden arribar en alguns casos al 15 %, i així poder presentar-se a les licitacions de nous serveis EN CLAR AVANTATGE respecte de les empreses que sí que apliquen i compleixen el conveni, i podent alhora contractar treballadors amb categories i titulacions inferiors.

Des de CCOO estarem molt vigilants i bel·ligerants, tant jurídicament com sindicalment, amb els incompliments del conveni i de la legislació, denunciant-los, així mateix, davant els ajuntaments concessionaris dels serveis, per allò previst legalment que PER OBTENIR LA PRESTACIÓ DELS SERVEIS, HAN D’ESTAR AL CORRENT DEL COMPLIMENT DE LES LLEIS.

Convé aclarir que l’únic conveni de sector autonòmic de Catalunya o estatal que preveu la categoria de TREBALLADORA FAMILIAR, amb requisit de titulació, és aquest ara impugnat, i per tant, és l’únic aplicable a aquestes PROFESSIONALS.