Desde CCOO vamos a poner en marcha un plan de actuación para Mercadona, basado en visitas habituales a los centros de trabajo con información que pueda ser útil a los trabajadores y trabajadoras de la empresa, para cambiar la actual situación sindical en la empresa. CCOO quiere asumir el compromiso de dirigirse periódicamente y con normalidad a la plantilla de Mercadona.

En el proceso de elecciones desarrollado recientemente no ha sido posible esa normalidad, pero estamos seguros de que hay cosas que nadie puede parar, una de ellas que la presencia democrática de los sindicatos en las empresas sea algo normal.

Los impedimentos puestos por la empresa y sus actuaciones nos han dificultado hablar con la plantilla, han impedido que se presentaran todas las candidaturas que CCOO había conseguido tener, han provocado que todas las presentadas, menos una, se cayeran. Al final pudimos mantener tan sólo la del centro de calle Calàbria de Barcelona y allí ganamos la elecciones con claridad, obteniendo 3 delegados por 2 del Sindicato Independiente y 0 de UGT, que sólo tuvo 4 votos.

Pero nada ha terminado con las elecciones, para nosotros es el inicio del proceso que habrá de llevar a la normalización plena de la actividad sindical en Mercadona. CCOO no va a renunciar a ejercer de sindicato, es obvio que con menos posibilidades de actuación que si tuviéramos presencia en los comités de todos los centros de trabajo, pero vamos a hacer lo que nos corresponde, permitir a los trabajadores y trabajadoras de la empresa que se organicen para defender sus intereses, informando de los derechos de la plantilla, recabando información sobre los problemas que se tengan en los centros de trabajo, resolviendo, o cuando menos intentando resolver, las situaciones que se presenten, visitando periódicamente los centros de trabajo de la empresa. En definitiva, vamos a hacer lo que nos consta que nadie más va a hacer: trabajo sindical.

Con la distribución de una edición del convenio, hemos empezado a andar ese camino, que va a ser largo, y vamos a ser constantes. La plantilla siempre podrá recurrir a nosotros, aunque no siempre todo tendrá arreglo, pero nosotros estaremos ahí, junto a los trabajadores y trabajadoras, donde nos corresponde. De algo estamos seguros: al final, como ha pasado en muchas otras empresas de muchos sectores, no hay más salida que la normalidad democrática, que, entre otras muchas cosas, significa que los trabajadores y trabajadoras son quienes eligen a sus representantes y a sus sindicatos, y pretender oponerse a eso ha sido y será estéril.

En resumen, nuestro compromiso es estar con los trabajadores y trabajadoras, visitar los centros de trabajo y darles la ayuda que sea necesaria para que se organicen y puedan defender sus derechos. No prometemos soluciones milagrosas ni que vayamos a poder resolver los temas sin que la plantilla tenga que hacer nada, porque eso no es posible y lo nuestro no es mentir, pero sí decimos que nadie ni nada puede impedir indefinidamente que la gente se organice, y que nosotros somos el mejor instrumento que tiene la plantilla de Mercadona para hacerlo.

El martes quedó constituida la Junta Directiva de la Comisión de Libertades e Informática, una asociación que cuenta con el apoyo de la Asociación Pro Derechos Humanos de España, la Confederación de Consumidores y Usuarios, la Unión General de Trabajadores, Comisiones Obreras, Federación de Asociaciones para la Defensa de la Sanidad Pública, Asociación de Doctores, Licenciados e Ingenieros de Informática y la Asociación de Internautas. En una asamblea extraordinaria, en la que se aprobó, entre otras cuestiones, el presupuesto del colectivo, se dio el visto bueno a la directiva, formada por Antonio Farriols (presidente), Carmen Sánchez Carazo (vicepresidenta), José Manuel Ferrer (vicepresidente), Rosa Abad (secretaria), Bárbara Yuste (tesorera) y, como vocales, Ernesto Quílez, Francisco González, Víctor Domingo y Luis Acebal.

Igualmente, la asamblea aprobó que se designaran como socios de honor al magistrado del Tribunal Supremo y miembro de Jueces para la Democracia José Antonio Martín Pallín, y el catedrático de Derecho Constitucional Diego López Garrido, entre otros.

La Comisión de Libertades e Informática tiene entre sus fines defender y concienciar a la sociedad de su derecho fundamental a la protección de datos personales e informar de sus derechos cuando éstos son tratados ilegalmente por medios convencionales o en comunicaciones electrónicas. Durante los últimos meses, ha trabajado en iniciativas legislativas, como la elaboración de enmiendas contra el proyecto de Ley de Firma Electrónica y que han sido asumidas por varios grupos parlamentarios.

Les activitats complementàries i extraescolars estan prenent força per la importància de la gestió del temps de lleure, per part de l’alumnat, i de la necessitat de conciliació de la vida laboral i la familiar, per part de les famílies.

La demanda social d’aquests serveis va en augment, mentre que els nens i nenes son «obligats» a suportar jornades a les escoles similars a la dels adults en el seu àmbit laboral. La solució a aquest problema no és fàcil.

Actualment, la gestió del sector socioeducatiu, també anomenat sector del monitoratge, resta en mans de diverses formes jurídiques, que, aprofitant la manca d’una normativa específica en matèria de subcontractació, apliquen les seves pròpies normes als seus treballadors i treballadores.

Aquestes formes jurídiques formen un ampli ventall, que va des d’entitats del lleure «sense ànim de lucre», empreses socioeducatives, fins a empreses d’hostaleria o les de creixent expansió anomenades «de serveis integrals». Aquestes últimes, beneficiant-se del buit legal en matèria de subcontractació, aprofiten per oferir diversitat de professionals de diversos sectors sense aplicar la normativa laboral vigent, funcionant com a Empreses de Treball Temporal que cedeixen treballadors/es de forma continuada. Dins d’aquests professionals es troben els monitors i monitores que exerceixen la seva activitat educativa dins els centres d’ensenyament de primària i secundària i en els d’educació especial.

Aquests professionals de l’educació no formal, escassament reconeguts, realitzen una tasca educativa essencial per al desenvolupament personal dels nens i nenes, educant en hàbits bàsics d’alimentació, reforçant la socialització, treballant aspectes psicosocials dels infants, i tot un ventall d’hàbits i habilitats socials que no s’adquireixen en espais d’educació formal com poden ser les aules.

Així doncs, ens troben amb un col·lectiu que treballa en unes condicions precàries: amb sous equivalents al salari mínim interprofesional, sense un conveni d’aplicació, que, malgrat que és vigent, no està reconegut com a tal per les empreses i, en conseqüència, no l’apliquen, amb hores de dedicació indirecta sense remunerar, sense reconeixement social i laboral de la seva tasca educativa.

Abans del Decret 160/1996, de 14 de maig, que regula el servei de menjador, s’aplicava el Conveni d’Ensenyament Privat als monitors/es de menjador i activitats extraescolars. Però el decret deixa via lliure perquè aquests serveis siguin preferentment gestionats per empreses externes als centres educatius, sense cap mena de control sobre les condicions en las quals es realitza. D’altra banda, el Departament d’Ensenyament de la Generalitat no tan sols no s’ha preocupat de desplegar el decret, sinó que resta en silenci, com va sent habitual, davant aquestes actuacions, malgrat les seves competències i responsabilitats en aquesta matèria.

La subcontractació de serveis implica una retallada dels drets dels treballadors/es, en tant que la forma de contractació es torna fraudulenta en aplicar contractes temporals en aquelles activitats que requereixen un contracte indefinit. Aquest fet dificulta l’organització de treballadors/es per a defensar els seus drets, per l’amenaça constant que suposa la finalització del seu contracte. D’altra banda, la subcontractació sacrifica l’oferta d’un servei de qualitat per un de més econòmic (augmentant les ràtios de nens/es per monitor/a) a costa dels sous i les condicions laborals dels treballadors/es.

Els centres educatius, en general, s’haurien de responsabilitzar d’aquestes irregularitats, exigint a les empreses que ofereixen aquests serveis l’obligatorietat de l’aplicació de la normativa laboral vigent, en correspondència amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat, el qual ja va sent hora que es responsabilitzi de les seves competències.

Federació d’Ensenyament de CCOO de Catalunya

Els delegats i delegades de CCOO del sector d’Agències de Duanes i Transitàries duaneres es concentraran demà, 26 de novembre de 2003, a les 11 del matí, al Portal de la Pau (Port de Barcelona) per denunciar l’actitud del Col·legi d’Agents de Duanes (COACAB), que es nega a negociar el conveni col·lectiu.

La concentració es farà aprofitant la reunió del Consell d’Administració de l’Autoritat Portuària de Barcelona (APB) i la presència del president de la patronal del sector.

Feu clic per veure la nota de premsa emesa pel Sector del Mar de CCOO.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 25 de novembre de 2003

Les assemblees de professorat del Vallès Occidental i de Santa Coloma convoquem les concentracions per denunciar que el Govern de CiU no ha realitzat la planificació ni la dotació de recursos necessaris per mantenir els nivells de qualitat educativa que havíem assolit amb anys de treball i molt voluntarisme. Tot això ha provocat:

Aules que superen la ràtio de 25 a primària i de 30 a secundària, situació especialment preocupant a l’Educació Infantil.
 Continuen incorporant-se alumnes al llarg del curs i se n’incorporaran més a partir del gener, la major part d’origen estranger. No hi ha prou places vacants per acollir-los.

 Falta de recursos per atendre l’alumnat amb necessitats educatives específiques.

Exigim a la consellera en funcions que ara i aquí adopti solucions d’urgència i no deixi el problema en herència al pròxim govern. De forma urgent ha de:
 Augmentar la dotació de professorat de suport, de tallers de llengua i altres professionals.
 Augmentar el personal dels serveis i programes educatius per cobrir les demandes dels centres.
 Realitzar les obres d’ampliació als centres que estan creixent i iniciar la construcció de 20 noves escoles públiques.
 Incrementar els ajuts de beques per material, llibres, menjadors, etc.

En ple procés de negociació per a l’establiment d’un nou govern volem advertir els candidats a ocupar la conselleria d’ensenyament que hi ha un problema important per resoldre, i que, més enllà de les solucions d’urgència, és necessari un nou acord de plantilles per al professorat i un acord social per l’Educació a Catalunya.

CONCENTRACIONS: 26 DE NOVEMBRE DE 2003

SABADELL: DELEGACIÓ D’ENSENYAMENT
Marquès de Comillas, 79

SANTA COLOMA DE GRAMANET: AJUNTAMENT
Plaça de la Vila

ACRA i la Unió Catalana d’Hospitals han presentat demanda d’impugnació del Conveni del Sector de Treballadores Familiars de Catalunya, amb l’excusa que la part patronal que va negociar i signar el conveni no tenia la representació necessària per fer-ho.

Cal aclarir que no s’impugna cap article del conveni, que va ser legalitzat pel Departament de Treball i publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya el 30 d’abril de 2003, ni es discuteix la representació de la part social negociadora i signant, CCOO i UGT.

Amb l’excusa d’aquesta pretensió d’impugnació, hi ha empreses que no apliquen el conveni, causant greus perjudicis a les ja de per si minses retribucions de les treballadores familiars, i generant tota una sèrie de denúncies i demandes per incompliments de conveni i de legislació, a més de tota una sèrie de concentracions i manifestacions d’aquestes treballadores davant les seus de les empreses impugnants.

A la vegada, des de CCOO, hem anat recordant als Ajuntaments que:
‘ Mentre no hi hagi sentència ferma impugnant-lo, el conveni vigent és el que s’ha d’aplicar.
‘ Els Ajuntaments, a l’hora de renovar o prorrogar les licitacions dels serveis, hauran de tenir molt present allò previst en la Llei de Contractacions de l’Estat, sobre el requisit d’exigir a les empreses estar al dia en el compliment del conveni i de la legislació vigent, per a la renovació o la pròrroga de contractes.

Cal recordar que, des de 1998, hi ha hagut vigent el Conveni de Treballadores Familiars de Catalunya, negociat i signat pels mateixos actors econòmics i socials, i ni els ara impugnants ni ningú va impugnar-lo. Només se’ns acudeix una raó per pretendre impugnar-lo ara, i no és altra que a 1 de gener està previst un increment salarial, de manera automàtica, de fins a un 15 % per a alguns treballadors, corresponent a la recuperació del poder adquisitiu perdut durant anys.

La vista del judici està prevista per al dia 10 de desembre, a les 12 hores, a la Sala del Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 24 de novembre

CCOO de Catalunya fa una crida a tots els treballadors i treballadores a expressar el seu rebuig a qualsevol forma de violència contra les dones, tot participant en les mobilitzacions que les organitzacions de dones, els sindicats i els partits polítics convoquen el 25 de novembre a les ciutats i pobles de Catalunya.

Volem destacar:

– La concentració convocada per la Plataforma contra la Violència de Gènere, que se celebrarà el diumenge 23 de novembre a les 12h. a la Pl. de la Virreina.
– La concentració convocada per la Xarxa de Dones contra la Violència, que se celebrarà el dimarts 25 de novembre a les 19’30h. a la Pl. Sant Jaume.

La Comissió Obrera Nacional de Catalunya, davant la celebració el pròxim 25 de novembre del «Dia Internacional per l’Eliminació de la Violència contra les Dones», recorda un cop més el compromís que tota l’organització ha assumit per contribuir a l’eradicació de tota mena de violència exercida contra les dones.
La quotidianitat de la violència contra les dones ens continua alertant contra un sistema social i econòmic en què persisteixen les discriminacions, producte, en gran mesura, d’un tractament desigual d’homes i dones en els diferents àmbits: en l’educatiu, el laboral, en la presa de decisions, etc.
Són factors fonamentals per aconseguir la igualtat d’oportunitats, tan present en el nostre sistema constitucional, però tan absent en la nostra realitat social!

Les polítiques governamentals posades en funcionament contra la violència domèstica i la realització de campanyes divulgatives i de sensibilització, entre d’altres mesures, són actuacions positives, però les xifres en augment de morts, agressions o maltractaments a dones posen en dubte la suficiència d’aquestes polítiques (cada cinc dies és assassinada una dona en mans del seu company o marit a Espanya).

Cal una veritable Llei Integral contra la Violència a les Dones, que impliqui els diferents agents: Justícia, Sanitat, Hisenda, Treball, Ensenyament, Serveis Socials.

CCOO de Catalunya considera necessari que es continuïn dedicant esforços de totes les institucions i del conjunt de la societat, i col·labora, des dels àmbits d’actuació que li són propis, amb altres organitzacions i institucions, en la defensa de les dones víctimes de la violència sexista, i per eliminar els nivells de tolerància social que encara permeten la seva pervivència.
En concret, en el món del treball, CCOO de Catalunya proposa que, en el marc de la negociació col·lectiva, s’acordi:

– No considerar les absències de les víctimes com a absentisme laboral.
– Facilitar la mobilitat geogràfica de les víctimes, si així ho demanen i les característiques de l’empresa ho permeten.
– Mantenir la confidencialitat més estricta en les dades personals.
– Considerar com a accident laboral les agressions comeses en el trajecte de la llar a la feina i a l’inrevés.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 21 de novembre de 2003

CCOO ha ganado las elecciones celebradas en SODEXHO ESPAÑA, una de las mayores empresas del sector de la restauración colectiva y el cátering. Las elecciones se celebraron entre los días 17 y 18 de noviembre, y han dado como resultado 10 delegados de CCOO por 7 de UGT.

En las elecciones de SODEXHO de hace 4 años, CCOO obtuvo 10 delegados por 2 de UGT y 1 de grupo de trabajadores, pero desde entonces la empresa ha absorbido las empresas G.R. Servicios Hosteleros (donde UGT tenía 8 delegados por 1 de CCOO) y MAX.2 (donde UGT tenía 5 delegados), por lo que valoramos como muy positivo el resultado, que nos permite mantener una clara mayoría en el Comité de Empresa tras la incorporación de esos colectivos, que se presuponían, en principio, feudos de UGT

Por otra parte, el 19 de noviembre se ha renovado el Comité de Empresa del Hotel Juan Carlos I, para el que se elgían 17 miembros de Comité, de los cuales 11 han sido para CCOO y 6 para UGT. El resultado anterior era de 8 miembros de CCOO por 5 de UGT, por lo que casi la totalidad del incremento de plazas en el Comité por el aumento de plantilla ha ido a parar a CCOO.

El Hotel Juan Carlos I y el complejo anexo, que incluye el Palacio de Congresos de Catalunya, es el mayor de nuestra comunidad en lo que a número de trabajadores y trabajadoras se refiere. En el anterior proceso se eligió por primera vez un Comité de Empresa (el hotel es uno de los que abrieron para las olimpiadas y su normalización sindical no ha sido fácil) y ha tenido el difícil reto de negociar el convenio de empresa, partiendo prácticamente de cero, hasta conseguir uno de los mejores convenios de las empresas de hostelería de Catalunya en todos los aspectos.

El Tribunal Suprem ha confirmat les sentències de primera instància i del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, condemnant al Corte Inglés a pagar per treballar en festiu a treballadors i treballadores que tenien contractes que els obligaven a treballar en diumenges i festius.

Quaranta-un treballadors i treballadores de diferents centres de la província de Barcelona, contractats des del 1992, van interposar una demanda plural per reclamar la mateixa quantitat que cobraven, per treballar els festius, els que havien ingressat a l’empresa amb anterioritat. Des de l’any referit, els contractes fets per l’empresa estableixen que la jornada serà de dilluns a diumenge, així doncs, la plantilla incorporada des de llavors té l’obligació de treballar els diumenges i festius. La plantilla més antiga, en canvi, té contractes de dilluns a dissabte i no resta obligada a treballar aquest dies. L’empresa compensava econòmicament als treballadors que no tenien obligació de treballar i no ho feia amb els que sí que ho havien de fer obligatòriament per contracte.

La reclamació es va formular per reclamar el cobrament de les mateixes quantitats que rebien els més antics, argumentant que si bé hi havia l’obligació de treballar, el que no podia existir era la discriminació en la retribució pel fet de haver ingressat a l’empresa en una data o en una altra.

Totes las sentències han anat donant la raó als quaranta-un demandants fins que la sentència del Tribunal Suprem ha convertit en ferma la interpretació que des d’un bon començament hem defensat des de CCOO.

Oficina de Premsa de CCOO de Catalunya
Barcelona, 21 de novembre de 2003